La UPC i la UOC homenatgen Gabriel Ferraté, "rector de rectors"

Fa poc més d'un any ens deixava Gabriel Ferraté. Era l'11 de febrer de 2024 quan moria, a l'edat de 91 anys, qui va ser rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) del 1972 al 1994 i rector fundador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) del 1995 al 2005. El seu record, però, és més viu que mai. I així s'ha viscut a l'auditori de la UPC, ple de familiars, amics, acadèmics i autoritats que s'han retrobat per recordar l'il·lustre reusenc. Durant l'acte d'homenatge, que ha tingut lloc el 13 de març, s'han compartit fites professionals extraordinàries, anècdotes molt humanes i alguns objectes que el definien.

Visió de futur a través d'unes ulleres de pasta marró

Unes ulleres de grans dimensions han donat la benvinguda al públic assistent. Es tracta d'una muntura típica dels anys setanta, de pasta marró, com la que sempre feia servir Gabriel Ferraté. La seva filla Mireia, filòsofa i arquitecta, ha portat una de les tantes ulleres del seu pare, amb què projectava una gran visió de futur.

Gràcies a aquesta mirada, va poder fer realitat la petició del Govern de Catalunya de crear una universitat sense distàncies i en català. Era l'any 1994 quan Ferraté ideava la que seria la primera universitat en línia del món: la Universitat Oberta de Catalunya. "Del que em sento més orgullós és d'haver creat la UOC", explicava en aquesta entrevista que li va fer el periodista Albert Om, que també ha conduït l'acte.

Mireia Ferraté també ha recordat una de les fal·leres del seu pare: el col·leccionisme, "una afició que he heretat", ha dit. I és que Gabriel Ferraté era un gran col·leccionista. Entre altres coses, va col·leccionar fins a 6.000 figures de granotes. El rauc d'aquest amfibi evoca el so uoc si es repeteix diverses vegades.

"D'esperit creatiu, de fer la feina ben feta, de donar al màxim, de donar-hi moltes voltes…". Així ha descrit Mireia Ferraté el seu pare, una manera de ser i actuar que ella aplica a la seva vida.

Acadèmic, científic i inventor

Un dels deixebles més fidels de Gabriel Ferraté és el científic especialista en robòtica Josep Amat. "Vaig ser un dels tres primers becaris de Ferraté al laboratori de recerca que va crear l'any 1962", ha explicat. Des de llavors, el va acompanyar al llarg de la seva trajectòria professional.

Amat ha repassat càrrecs acadèmics i polítics que va anar ocupant Gabriel Ferraté amb els anys, i ha destacat la seva faceta d'inventor. Per això, ha dut un regle de càlcul fet pel mateix Ferraté. "El seu lema era 'no copiïs, inventa'", ha recordat.

Amat també ha destacat la valentia de Ferraté durant el temps en què va ser director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i director general d'Universitats i Política Científica. En aquella època de dictadura franquista, "les manifestacions i les assemblees estudiantils eren dissoltes per la policia; tots teníem por, però Ferraté no feia ni un pas enrere", ha explicat.

L'amic i deixeble també ha volgut reivindicar el seu paper en la defensa del català. Com a exemple, ha explicat que "el seu suport al reconeixement oficial de l'Institut d'Estudis Catalans li va costar el càrrec de director general d'Universitats i Política Científica".

En un pla més anecdòtic, Amat ha recordat els rampells que de tant en tant tenia el seu amic: "Després d'haver-lo acompanyat un dia amb la moto perquè feia tard a la Generalitat, se'n va voler comprar una". Ferraté va conduir orgullós la seva BMW de gran cilindrada fins als noranta anys.

Carta d'un matemàtic

"Ets al cel dels bons rectors". Així ha començat la carta que el matemàtic Claudi Alsina ha escrit per a Ferraté i ha compartit amb el públic de l'auditori. "Vas ser el meu rector durant vint anys (divuit a la UPC i dos a la UOC)", ha dit.

Alsina va ser una de les primeres persones amb qui Ferraté va compartir la idea d'engegar la UOC. "Va ser un plaer acompanyar-te, juntament amb Francesc Pedró", ha dit el matemàtic. D'aquells primers mesos, Alsina recorda amb un somriure quan, ja de nit, marxava de la seu de la Universitat a l'avinguda del Tibidabo i Ferraté li preguntava: "Ja te'n vas?".

De Ferraté, Alsina n'ha destacat un "lideratge nat per conduir institucions complexes", una "ment oberta als canvis", una gran "capacitat de fer relacions públiques" —amb l'ajuda inestimable del seu cap de gabinet, Josep Maria Oliveras—, i una "entranyable personalitat pintoresca", com demostra el fet que arribés a les reunions amb el casc de la moto encara posat.

Alsina ha recordat la roda de premsa que es va fer per presentar la UOC als mitjans de comunicació. "Per mostrar que el Campus Virtual arribava a tot arreu, vas triar un camp de vaques!", ha exclamat. "Els periodistes encara ho recorden", ha afegit.

Paraules d'agraïment dels rectors Crespo i Fitó i de la consellera Montserrat

"A la UOC som directament beneficiaris de la generositat i la visió de Gabriel Ferraté", ha manifestat la rectora de la UOC, Àngels Fitó. Fa trenta anys, "va saber convertir un repte en palanca d'innovació i pensar més enllà", ha afegit. "El projecte de la UOC es bastia damunt una tríada pròpia: del compromís de servei públic, en sorgia una fundació privada sense ànim de lucre; la curiositat intel·lectual generava una institució 'nativament' interdisciplinària, sense por de jugar a la frontera i apostar per una tecnologia aleshores naixent, i, per mitjà de la pròpia experiència vital, Ferraté s'anticipava al valor de la formació al llarg de la vida". En definitiva, "Ferraté va ser un 'rector de rectors'", ha conclòs.

Per la seva banda, el rector de la UPC, Daniel Crespo, ha destacat que "Gabriel Ferraté va ser una persona amb una extraordinària combinació de visió i pragmatisme, capaç d'imaginar sense restriccions i de materialitzar la seva visió en projectes tangibles i perdurables. La imaginació i el pragmatisme li van permetre donar dues solucions diferents a una mateixa voluntat d'oferir educació superior: una de presencial (la UPC) i una altra de virtual (la UOC)". El rector de la UPC ha afegit que "Ferraté va ser una persona optimista, polifacètica, valenta i tenaç, qualitats que van impregnar la institució i que permeten a la UPC continuar essent el referent de la tecnologia a Catalunya".

Ha tancat l'acte la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, que s'ha referit a Gabriel Ferraté com "una de les figures més influents de Catalunya". "La seva mirada estratègica i la seva capacitat per anticipar els reptes van ser fonamentals per transformar l'educació superior a Catalunya. La seva aposta per innovar en pedagogia ha permès que milers d'estudiants es poguessin formar sense barreres", ha afegit. "El futur de l'educació superior depèn de la innovació, la qualitat i la inclusió. És responsabilitat nostra continuar treballant sobre aquesta base", ha conclòs la consellera.

Moments artístics

La projecció de diversos mapatges (mapping) i actuacions de dansa contemporània, amb la ballarina Ariadna Saltó, alumni de la UOC, han servit per recordar la mirada polièdrica del rector.

A més, s'ha anunciat que les artistes Anna Carreras, alumni de la UPC, i Mónica Rikić, alumni de la UOC, crearan una escultura digital interactiva en homenatge a Gabriel Ferraté, que destacarà la seva visió transformadora en l'educació, l'enginyeria i la tecnologia. L'elecció de dues dones enginyeres, artistes i tecnòlogues com a autores de l'obra reforça el seu llegat i reflecteix la seva visió d'una societat en què la tecnologia i l'art havien de ser eines d'inclusió i progrés.

Àlbum de fotos de l'acte.