Les graduades en carreres tecnològiques a la UOC es tripliquen en deu anys

Fa deu anys, al curs 2007-2008, es graduaven a la Universitat Oberta de Catalunya una cinquantena de dones de les titulacions que oferien els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Enguany, en són 158, xifra que representa un augment del 308%. Si anem més enrere, la primera graduada arribava al curs 2000-2001. I, des de llavors, són un total de 1.180 dones les que han obtingut a la UOC una titulació de l’àmbit de la informàtica, els multimèdia i les telecomunicacions. Tot i que l’evolució va a l’alça, cal dir que aquest miler de dones representa, només, un 13,46% del total de graduats i graduades d’aquest àmbit de coneixement en la història de la Universitat.

Dins d’aquests estudis tecnològics, els títols amb més graduats són el màster universitari de Seguretat de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (interuniversitari: UOC, UAB, URV), amb 152 persones (136 deles quals són homes), seguit del grau d’Enginyeria Informàtica, amb 145 estudiants que van acabar entre el curs passat i l’actual (133 dels quals són homes). Hem preguntat a les directores d’alguns d’aquests títols com viuen la diferència de gènere entre els estudiants i com han viscut la seva pròpia trajectòria acadèmica i professional des d’una perspectiva de gènere.

En el cas del màster universitari de Bioinformàtica i Bioestadística (interuniversitari: UOC,UB), explica la seva directora, Àgata Lapedriza, que hi ha un percentatge força equitatiu quant al gènere, al voltant d’un 45% de qui es gradua són dones. I ho atribueix al perfil d’entrada majoritari d’estudiants que provenen sobretot del sector biosanitari, en què el balanç entre homes i dones està més repartit.

Quan l’Àgata estudiava Matemàtiques, recorda que el col·lectiu femení era la meitat de la promoció. La cosa va canviar quan va cursar el doctorat d’Informàtica, perquè durant molt de temps va ser l’única estudiant dona al seu grup de recerca. Actualment és investigadora visitant al MIT i hi ha hagut èpoques en què ha estat l’única dona del grup, si bé en el grup en què es troba ara hi ha molta representació femenina i està liderat per una dona. «El que fem és intel·ligència artificial emocional, que té força aplicacions mèdiques, i suposo que aquesta àrea atrau més dones pel component social i humà de la recerca.»

Una altra docent que va estudiar Matemàtiques i que actualment dirigeix un màster tècnic a la UOC és Maria Antonia Huertas, directora del màster universitari d’Enginyeria Computacional i Matemàtica (interuniversitari: UOC, URV). De la seva època universitària recorda, com l’Àgata, que la meitat dels estudiants de Matemàtiques eren dones, però que en el doctorat i posteriorment en una carrera acadèmica la balança es desequilibrava notòriament a favor dels homes. «Sovint era l’única dona en els equips de recerca i en congressos.»

Huertas afegeix que la falta de dones cursant el màster universitari d’Enginyeria Computacional i Matemàtica es deu a «la influència negativa dels estereotips de gènere en l’àrea de les enginyeries, com també passa a la resta d’universitats, i al fet que la majoria dels professionals de l’àmbit tecnològic que es continuen formant són homes».

La directora del grau de Tecnologies de Telecomunicació, Eugènia Santamaria, recorda que quan va estudiar Enginyeria de Telecomunicació les dones representaven un percentatge inferior al 10%. Un cop graduada, va ser professora en un departament universitari en què les dones eren una minoria inferior al 5%. Santamaria també va ser l’única dona en un departament d’Enginyeria d’una empresa. En el seu cas, l’entorn familiar va ser decisiu a l’hora d’optar per formar-se en aquest àmbit: «El meu pare era professor i es dedicava a buscar mètodes i eines per a ajudar els infants a entendre les operacions matemàtiques i la solució de problemes. Vaig créixer en un ambient en què les matemàtiques eren apreciades i no una assignatura difícil i inassolible», explica. Per a Santamaria, aquest és un «aspecte clau en el desenvolupament de vocacions professionals vinculades a la tecnologia».

Teresa Sancho, directora del grau de Ciència de Dades Aplicada (Applied Data Science), que començarà el febrer del 2019, encara no té dades de com anirà la matrícula. En aquest àmbit, però, i d’acord amb les dades d’altres universitats, sembla que hi ha més dones interessades. La Teresa també va estudiar Matemàtiques i el percentatge d’estudiants homes i dones era força equitatiu, recorda. «El xoc va arribar quan vaig començar a donar classes a l’escola d’enginyeria La Salle, on era l’única professora dona i a les aules hi havia poquíssimes noies.»

Què fa la Universitat per atraure les dones a cursar carreres tècniques?

Des dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i la Unitat d’Igualtat de la Universitat es treballa per fomentar la participació de les dones en l’àmbit tecnològic de les TIC i aconseguir més presència tant en el món acadèmic com en el professional. «L’ambiciós objectiu final és arribar a l’equitat de gènere en el sector de les TIC», explica Josep Prieto, director dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.

Per a aconseguir-ho, es duen a terme diverses accions, com la creació del Grup Inventa, format per professorat d’aquests estudis que ensenya a programar als infants de 8 a 14 anys en escoles i hospitals infantils, i el Premi equit@T, que vol promocionar l’equitat de gènere en les TIC en l’àmbit geogràfic d’Espanya, Portugal i Iberoamèrica.

Per a Prieto, «un dels reptes més importants que tenim és trencar la situació actual de sexisme acadèmic». També constata que «cal trencar els estereotips, com ara la idea de l’informàtic com una persona descuidada, enganxada a la pantalla amb una llauna de refresc sobre la taula i obsessionada amb la programació».

Totes aquestes accions que es duen a terme des d’escoles i universitats ajuden a augmentar lleugerament la matrícula femenina a les facultats que imparteixen títols tècnics, però «si es continua a aquest ritme, no s’aconseguirà la paritat fins a l’any 2133», alerta.

Només un 20% dels graduats dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació són homes

Per contra, uns estudis majoritàriament femenins són els de Psicologia i Ciències de l’Educació. Enguany es graduen 2.177 dones i 459 homes. Tots van acabar algun dels graus i màsters oficials d’aquest àmbit de coneixement entre el curs passat i l’actual. En aquest cas, el gènere masculí representa un 21,08% del total d’exalumnes. Pel que fa als títols amb més demanda, trobem el màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, amb 1.042 persones (974 deles quals són dones), seguit del d’Educació i TIC (E-learning), amb 936 (678 deles quals són dones).

Una de les estudiants que es gradua aquest dissabte 10 de novembre a L’Auditori de Barcelona és Raquel Monge, titulada del màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge i premi extraordinari de la seva promoció. Pedagoga de formació i orientadora educativa de professió, s’adona de la importància de prestar atenció als estereotips de gènere, «ja que és patent que encara marquen el rol de les dones i els homes en tots els aspectes de la vida», assegura. Opina que tant els professionals educatius com les famílies han de ser molt sensibles per a captar missatges, tant explícits com implícits, que estan relacionats amb aquests estereotips i evitar que influeixin en l’elecció acadèmica i professional de les persones. Per a la Raquel, aquest canvi de mirada s’hauria de potenciar des de les institucions educatives, assessorant i educant des de la comunitat educativa.

La UOC també tindrà enguany 411 graduades i 90 graduats dels Estudis de Ciències de la Salut; 183 dones i 108 homes dels de Ciències de la Informació i de la Comunicació; 194 dones i 142 homes dels d’Arts i Humanitats; 551 dones i 514 homes dels de Dret i Ciència Política, i 471 graduades i 486 graduats dels d’Economia i Empresa. Són un total de 7.332 persones convidades als actes de graduació que la Universitat farà els dissabtes 10 i 24 de novembre a L’Auditori de Barcelona i el 12 de desembre, a Ifema a Madrid. Els recents graduats fan que el col·lectiu d'alumnis arribi als 71.598.