Autor: Santi Caballé Llobet
Programa: Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement
Idioma: anglès
Directors: Dr. Fatos Xhafa i Dr. Atanasi Daradoumis
Departament / Institut: Internet Interdisciplinary Institute (IN3)
Matèries: Informàtica
Paraules clau: Programació genèrica, Reutilització de programari, CLPL, Model computacional, Avaluació del procés d'aprenentatge, Seguiment de grup, Consciència i retorn, Gestió del coneixement, Anàlisi de la interacció de dades, CSCL, Aprenentatge col·laboratiu per ordinador, Aprenentatge col·laboratiu, Enginyeria de programari, Desenvolupament basat en models, MDA, Arquitectures orientades al servei, SOA, Computació distribuïda, Grid, d'igual a igual (peer-to-peer), P2P
Àrea de coneixement: Ciència de la Computació i Intel·ligència Artificial, Enginyeria Telemàtica, Llenguatges i Sistemes
+ Enllaç al projecte
Resum
Un camp de recerca important dins el paradigma del computer-supported collaborative learning (CSCL) és la importància en la gestió eficaç de la informació d'esdeveniments generada durant l'activitat de l'aprenentatge col·laboratiu virtual, per a proporcionar coneixement sobre el comportament dels membres del grup. Aquesta visió és especialment pertinent en l'escenari educatiu actual, que passa d'un paradigma tradicional –centrat en la figura d'un instructor magistral– a un paradigma emergent que considera els estudiants com a actors centrals en el seu procés d'aprenentatge. En aquest nou escenari els estudiants aprenen, amb l'ajuda de professors, la tecnologia, i els altres estudiants, el que potencialment necessitaran per a desenvolupar les seves activitats acadèmiques o professionals futures.
Els principals aspectes que cal tenir en compte en aquest context són, en primer lloc, com es pot dissenyar una plataforma sota el paradigma del CSCL que es pugui usar en situacions reals d'aprenentatge col·laboratiu complex i a llarg termini, basades en el model d'aprenentatge de resolució de problemes, la qual cosa permet al professor una anàlisi del grup més eficaç i, també, donar el suport adequat als estudiants quan sigui necessari. En segon lloc, com es pot extreure coneixement pertinent de la col·laboració per a donar consciència i retorn als estudiants en l'àmbit individual i quant a rendiment del grup, i també per a propòsits d'avaluació.
L'assoliment d'aquests objectius comporta dissenyar un model conceptual d'interacció durant l'aprenentatge col·laboratiu que estructuri i classifiqui la informació generada en una aplicació col·laborativa en diferents nivells de descripció. A partir d'aquesta aproximació conceptual, els models computacionals hi donen resposta per a proporcionar una extracció eficaç del coneixement produït per l'individu i per l'activitat del grup, i també hi ha la possibilitat d'explotar aquest coneixement com una eina metacognitiva per al suport en temps real i regulat del procés d'aprenentatge col·laboratiu.
A més, les necessitats dels entorns CSCL han evolucionat en gran manera durant els darrers anys d'acord amb uns requisits pedagògics i tecnològics cada cop més exigents. Els entorns d'aprenentatge col·laboratiu virtuals ara ja no depenen de grups d'estudiants homogenis, continguts i recursos d'aprenentatge estàtics, ni pedagogies úniques, sinó que exigeixen una forta personalització i un alt grau de flexibilitat. En aquest nou escenari, les organitzacions educatives actuals necessiten estendre's i moure's cap a paradigmes d'ensenyament altament personalitzats, amb immediatesa i constantment, on cada paradigma incorpora el seu propi model pedagògic, el seu propi objectiu d'aprenentatge i els seus propis recursos educatius específics.
Les demandes de les organitzacions actuals també inclouen la integració efectiva, en termes de cost i temps, de sistemes d'aprenentatge llegats i externs, que pertanyen a altres institucions, departaments i cursos. Aquests sistemes llegats es troben implantats en llenguatges diferents, dins plataformes heterogènies i distribuïdes arreu, per esmentar alguns dels problemes més habituals. Tots aquests problemes representen, certament, un gran repte per a la comunitat de recerca actual i futura. Per tant, els propers esforços han d'anar orientats a ajudar desenvolupadors, investigadors, tecnòlegs i pedagogs a superar aquests exigents requisits que hi ha actualment en el domini del CSCL, i també a proporcionar a les organitzacions educatives solucions ràpides i flexibles per a potenciar i millorar el rendiment i els resultats de l'aprenentatge col·laboratiu. Aquesta tesi proposa un primer pas per a assolir aquests objectius.