Societat de la Informació i el Coneixement

Contribución de la inteligencia competitiva en el proceso de adaptación al EEES: el caso de las universidades españolas

Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement
24/11/2011

Autor: Montserrat Garcia Alsina
Programa: Doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement
Idioma: castellà
Directors: Dra. Eva Ortoll Espinet i Dr. Josep Cobarsí Morales
Departament / Institut: Internet Interdisciplinary Institute (IN3)
Matèries: Biblioteconomia i documentació, Administració pública, Ensenyament superior
Paraules clau: Intel·ligència competitiva, Gestió de la informació estratègica, Adaptació a l'EEES
Àrea de coneixement: Biblioteconomia i documentació

+ Enllaç al projecte

Resum

Aquesta tesi doctoral forma part de la disciplina de ciència de la informació i de la documentació i té com a centre d'estudi l'ús de la intel·ligència competitiva (IC) com una eina més de gestió per a les universitats. Aquesta eina guia l'obtenció d'informació de l'exterior i la seva anàlisi per a extreure'n intel·ligència, la qual s'aplica a la planificació i a la presa de decisions amb l'objectiu de millorar l'efectivitat i la competitivitat, i contribuir al compliment de la missió de les universitats. Concretament, la tesi analitza l'ús de la informació sobre l'entorn en les universitats per a definir un dels seus productes, els graus, adaptats a l'espai europeu d'educació superior (EEES).

A partir de tres preguntes d'investigació, la tesi descriu: a) les pràctiques d'IC adoptades habitualment a les universitats i les que es desenvolupen durant el procés d'adaptació; b) quins són els factors que influeixen en l'organització i en el desenvolupament d'aquestes pràctiques, incloent-hi l'efecte de la pressió de l'entorn, concretat en el procés d'adaptació, i c) la contribució de les pràctiques d'IC descrites prèviament en el procés d'adaptació a l'EEES, facilitades o inhibides pels factors identificats.

La metodologia emprada es basa en els mètodes mixtos, amb predomini de les tècniques qualitatives. S'ha desenvolupat en dues fases seqüencials en relació amb les estratègies de mostreig, recollida de dades i anàlisi. En una primera fase es va explorar el context i les pràctiques d'IC a la universitat mitjançant entrevistes amb profunditat a un total de 47 persones, que formaven part de 14 universitats. Aquestes persones ocupaven càrrecs en diferents nivells organitzatius (consell de govern de la universitat, coordinació de l'adaptació d'un grau a una facultat o departament, representants de la unitat encarregada de gestionar la informació). En una segona fase es va enviar un qüestionari en línia a un total de 258 persones encarregades del procés d'adaptació d'una titulació. Aquest qüestionari estava format per preguntes obertes i tancades i integrava el coneixement sobre les pràctiques, les problemàtiques i els contextos obtinguts en la fase prèvia.

Els resultats obtinguts mostren la diferència entre les pràctiques habituals d'IC i les dutes a terme durant el procés d'adaptació a l'EEES, com a conseqüència de l'entorn regulador i la pressió que alguns centres tenen de la competència. Les universitats, abans del procés d'adaptació, ja havien implantat pràctiques d'IC que, de manera predominant, eren poc formalitzades, discontínues, reactives i tenien orientació tàctica. Amb motiu del procés d'adaptació a l'EEES, les pràctiques s'han ampliat i intensificat, han tendit a ser periòdiques o contínues i a estar més formalitzades, si bé mantenen l'orientació tàctica i reactiva. Aquestes pràctiques inclouen factors facilitadors i inhibidors que faciliten o frenen el seu desenvolupament i eficiència. El procés d'adaptació a l'EEES ha impulsat el desenvolupament dels factors facilitadors de les pràctiques d'IC però, malgrat tot, encara hi ha alguns elements inhibidors, que requereixen accions a fi de neutralitzar-los. Finalment, en algunes universitats la contribució de les pràctiques d'IC s'ha plasmat en el disseny innovador de titulacions adaptades a l'EEES i, també, en l'enfortiment del vincle entre universitats i agents socials, de manera que en alguns casos s'ha planificat la seva incorporació a processos d'avaluació futurs.

Al final, es proposen dues línies de recerca, l'una sobre els factors facilitadors i inhibidors de les pràctiques d'IC i l'altra relativa a les fórmules organitzatives de l'IC a les universitats i la seva sistemàtica.