Els grups de recerca Care and Preparedness in the Network Society (CareNet) i Communication Networks & Social Change (CNSC) de l'IN3 es complauen a convidar-vos a la presentació dels resultats del projecte europeu «Connectats a casa: els usos de les tecnologies digitals en la vellesa" (BCONNECT@HOME)».
El projecte, finançat a través de la Joint Programming Initiative More Years, Better Lives: «Ageing and place in a digitizing world», reuneix la feina d'investigadors i investigadores d'universitats de diferents països, a saber, la Universitat d'Utrecht (Països Baixos), el Royal Institute of Technology in Stockholm (Suècia), la Universitat de Trent (el Canadà) i la Universitat Oberta de Catalunya (Espanya).
La representació de la Universitat Oberta de Catalunya ve de la mà d'investigadors i investigadores del Care and Preparedness in the Network Society (CareNet) i del Communication Networks & Social Change (CNSC) de l'IN3.
Lloc
En línia
Quan
12/05/2021 12.00h
Organitza
Universitat Oberta de Catalunya, Grups de recerca CareNet i CNSC de l'IN3
Programa
La presentació dels resultats es farà en dos seminaris web independents en què s'exposaran els resultats dels dos subprojectes desenvolupats per part de Care and Preparedness in the Network Society (CareNet) i Communication Networks & Social Change (CNSC).
En aquest segon seminari web, que se celebrarà el dimecres 12 de maig de 12.00 a 14.00 h (CEST), s'abordaran els resultats del subprojecte «Telèfons intel·ligents, vida social i connectivitat».
Ponents
Mireia Fernández-Ardèvol (directora i investigadora) i Andrea Rosales (investigadora i coordinadora de l'àrea de recerca “societats” del grup) del grup de recerca Communication Networks & Social Change (CNSC).
Resum
Els telèfons mòbils, que encara s’associen principalment a la cultura juvenil, formen part de la vida quotidiana de persones de totes les edats. Per tant, és rellevant analitzar els smartphones en tant que són una dimensió rellevant, sovint la més rellevant, de la vida digital de la gent gran.
Durant un mes hem analitzat l’activitat dels smartphones de 430 participants distribuïts en quatre països: Canadà, Espanya, Països Baixos, i Suècia. Hem accedit a persones d’entre 55 i 79 anys, fet que permet incloure la transició cap a la jubilació tot i que exclou la població més envellida. Hem contextualitzat les dades enregistrades (1,3 milions de registres vàlids corresponents a gairebé 3.800 apps diferents) amb una enquesta (430 respostes) i una entrevista semi-estructurada (adreçada a 60 participants).
La combinació de fonts mostra que la connectivitat social no estaria directament associada a la intensitat d’ús del telèfon intel·ligent. És a dir, que més intensitat d’ús no comporta més qualitat de vida; cosa que qüestiona els enfocaments tecno-deterministes habituals en la indústria digital.
Els resultats reforcen dues idees. Primer, la necessitat d’analitzar la vida digital de la població més gran tenint en compte la diversitat que existeix en aquest període de la vida. I segon, que la vida digital en la vellesa no només és diversa sinó que té característiques diferents a les d’altres grups d’edat i, per tant, cal profunditzar en la seva anàlisi. Finalment, cal entendre els biaixos que enfrontem davant la tendència a invisibilitzar les persones de 75 anys o més en els estudis digitals. Per exemple, quan moltes empreses de recollida de dades online consideren que no són d’interès per als seus clients.