Ajornat: Workshop "La societat xarxa avui: (revisem) la trilogia L'era de la informació"

L'era de la informació, la trilogia de Manuel Castells, ha estat una de les obres més influents per a entendre el canvi de la societat com a resultat de la revolució digital de les darreres dècades. És, com assenyala Frank Webster (2002, pàg. 97), una de les «explicacions més aclaridores, imaginatives i intel·lectualment rigoroses de les principals característiques i dinàmiques del món actual». La teoria de la societat xarxa desenvolupada en aquests llibres «obre [va obrir] noves perspectives sobre un món que es reconstitueix a si mateix al voltant d'una sèrie de xarxes que es concatenen pertot el món partint de tecnologies avançades de comunicació» (Stalder, 2006, pàg. 1). En efecte, el treball de Manuel Castells ha influït tota una generació d'investigadors, ha determinat una agenda de recerca i ha tingut importants repercussions més enllà del món acadèmic (Bell, 2007).

 

Tanmateix, després de més de dues dècades d'haver-se publicat la teoria, la societat xarxa i l'era de la informació es desenvolupen a un ritme més ràpid del que ningú no hauria sospitat pel que fa a transformació sociotecnològica i econòmica (per exemple, capitalisme de plataformes, economia compartida, robotització, societat algorítmica, intel·ligència artificial i internet de les coses, etc.), geometries de poder, noves identitats i contestació sociopolítica (per exemple, populismes, moviments dels indignats o dels armilles grogues, dreta alternativa [alt-right], tecnopolítica, sumak kawsay [buen vivir], #MeToo, LGBTIQ, Black Lives Matters, joves i canvi climàtic, etc.), nova geopolítica i nova geografia de la desigualtat i el poder (la pujada de la Xina com a potència global, la multipolaritat, l'aparició del Sud global, l'impacte desigual de les crisis mediambientals, etc.).

Alhora, durant les últimes dècades, dins de les ciències socials s'han desenvolupat o consolidat diferents tendències teòriques i epistemològiques que o bé han estat influïdes per la posició de la trilogia o bé l'han qüestionat. Entre altres, l'augment de les teories de la xarxa, el paradigma de la mobilitat, la teoria de la comunicació i el poder, la tecnopolítica, el postcolonialisme o la relació entre les societats digitals i la natura.

En aquest sentit, atès que l'any 2021 se celebrarà el 25è. aniversari de la publicació del primer volum del treball de Manuel Castells, és hora de revisar la trilogia i explorar la rellevància del treball capdavanter de Castells des de la perspectiva de l'estat actual de la societat xarxa i de les maneres com se'n pot fer recerca. Així, doncs, el nostre objectiu és reunir investigadors d'un ampli ventall de disciplines —també Manuel Castells— que estudiïn la trilogia i en posin a debat les contribucions i el llegat, però també les deficiències i els nous desenvolupaments que no es preveien en el moment en què es va publicar, per a intentar desenvolupar un punt de vista crític sobre les trajectòries futures de la societat xarxa i l'era de la informació.

Ens plaurà rebre treballs que, des d'un punt de vista bé favorable o bé crític, es vinculin amb la trilogia en relació amb qualsevol tema teòric, metodològic o empíric entorn dels desenvolupaments contemporanis de la societat xarxa. Tot seguit, donem alguns exemples d'àmbits i temes sobre els quals ens agradaria debatre (si bé no són els únics):

• - Informació, dades, datificació i (noves) fonts de valor econòmic.

• - Xarxes, espai i temps, economia i societat.

• - Contestació a les configuracions de poder de la societat xarxa: política, moviments socials i noves identitats.

• - La societat xarxa al món: geografies i geopolítiques desiguals de l'era de la informació.

• - La trilogia de la societat xarxa davant dels nous girs de les ciències socials.

• - La influència en les comunitats epistèmiques geogràficament (per exemple, Llatinoamèrica, Europa o Àsia) o disciplinàriament (com ara, sociologia, mitjans de comunicació, geografia o estudis de la ciència, la tecnologia i la societat).