El grup de recerca Care and Preparedness (CareNET) de l'IN3 es complau a convidar-vos al seminari obert: «De l'optimisme cruel a la potència del fracàs: neoliberalisme, discapacitat i cultura capacitista», a càrrec de Jhonatthan Maldonado Ramírez, UAM-X, GT Estudis Crítics sobre Discapacitat de CLACSO.
Lloc
Sala S1H, edifici del 22@
Rambla del Poblenou, 156
08018 Barcelona
Espanya
Quan
21/06/2019 16.00h
Organitza
Universitat Oberta de Catalunya, Grup de recerca CareNET de l'IN3
Programa
Seminari «De l'optimisme cruel a la potència del fracàs: neoliberalisme, discapacitat i cultura capacitista»
Per a aquest seminari interessa la possibilitat de pensar en la discapacitat com una experiència singular que desestabilitza el que s'entén comunament per èxit i felicitat. D'aquesta manera, el que vull compartir són indagacions sobre un parell de textos que he escrit durant l'any en curs:
1. Contra el pensament positiu: neoliberalisme, discapacitat i capacitisme.
2. Els fracassos de la discapacitat: desitjar fills sans.
Per aquests motius voldria que la discapacitat fos el pre-text per a parlar d'una economia afectiva, capacitista i terapèutica, inserida en una racionalitat neoliberal que busca materialitzar la promoció d'un nou esperit d'empresa, sostingut per una mentalitat guanyadora, narcisista i resilient, en la qual hi ha una obscenitat didàctica adreçada a promoure relats meritocràtics des de corporalitats que considera «infelices».
De quina manera el sentit comú de felicitat fa de la discapacitat un objecte de decepció i de com es podrien orientar les narratives culturals del fracàs cap a una política d'afectes crip que contradigui la racionalitat optimista del neoliberalisme?, quines són les expectatives i els objectes que sostenen el cos íntegrament productiu com la promesa d'una forma de vida feliç i assolida?, què significa la inclusió i la visibilitat des d'una racionalitat neoliberal que, a partir d'expectatives optimistes, abstreu el subjecte amb discapacitat de les desigualtats de gènere, classe, raça i nacionalitat?, quan i per a qui l'optimisme és una garantia d'inclusió o l'avantsala d'un subtil extermini?
Tot això, a més d'instaurar una esquerda que ens permeti l'exercici ètico-político-somàtic d'un posicionament críticament discapaç que qüestiona les condicions materials diàries: desocupació, pobresa, violència i segregació. Saber-se i sentir-se precari d'un futur incert i inestable, emperò resistint al futur reproductiu i rehabilitatiu que encobreix la promesa de l'extermini oferint una plena inclusió.