Un mètode d'enginyeria per implantar DevOps en el context dels sistemes definits per programari

Programa

Resum:

La complexitat de la nova generació de sistemes que s’han desenvolupat al voltant del 5G i la internet de les coses planteja una sèrie de reptes nous i (crítics) importants, tant des del punt de vista tècnic com empresarial. Per al bon desenvolupament d’aquests sistemes, les organitzacions han de tenir prou agilitat per a adaptar-se a entorns heterogenis en evolució constant i oferir respostes ràpides que s’adaptin millor a les necessitats personals dels usuaris i facilitin la seva vida quotidiana. Durant les últimes dècades, el concepte de sistema definit per programari (SDS, per la seva sigla en anglès) ha sorgit en diferents àmbits d’aplicació com una tecnologia instrumental clau per a desenvolupar sistemes de nova generació. L’SDS permet desacoblar les aplicacions de programari de la plataforma d’execució física (maquinari) en què es despleguen mitjançant la introducció d’una capa de control de programari que s’encarrega de la virtualització de l’entorn operatiu. Dos exemples de SDS són les xarxes definides per programari (SDN, per la seva sigla en anglès) i els centres de dades definits per programari (SDDC, per la seva sigla en anglès). L’SDN es considera un pilar fonamental de la nova generació de sistemes. L’SDS aporta molts beneficis potencials, com ara la reducció de costos (tant pel que fa als equips com als costos operatius), l’eliminació de la dependència en un únic proveïdor, l’optimització del consum de recursos, la disminució de l’espai, menys complexitat operativa, més flexibilitat per a adaptar-se a diferents entorns operatius i a les necessitats de l’usuari, i més agilitat per a aprofitar les innovacions i proporcionar noves capacitats com a diferenciadors de producte, com per exemple l’analítica avançada i l’aprenentatge automàtic o la intel·ligència artificial.

Una conseqüència significativa de l’aparició de l’SDS és que el programari ha substituït el maquinari com a principal actiu i diferenciador de producte en aquesta nova generació de sistemes. Això comporta reptes nous i importants. Entre altres coses, avui, l’èxit d’una organització està determinat per l’agilitat tècnica i empresarial a l’hora de desenvolupar el programari. L’èxit d’una empresa depèn directament de la seva capacitat per a avantatjar la competència en l’àmbit del programari, és a dir, desenvolupar, implantar i gestionar nous programes amb més rapidesa i qualitat que els seus competidors.

Durant l’última dècada, DevOps s’ha convertit en una de les estratègies capdavanteres del sector per a incrementar la productivitat dels desenvolupadors i la qualitat del sistema. Es basa en l’èxit dels sistemes àgils que s’han utilitzat per al desenvolupament de programari. El seu objectiu és aprofitar la filosofia àgil des de la perspectiva d’un producte global integrant en el desenvolupament aspectes com el funcionament del sistema i l’atenció al client. Tanmateix, massa sovint, DevOps només s’implanta combinant els principis del desenvolupament àgil i un conjunt d’eines per a automatitzar diferents tasques del desenvolupament, el funcionament i el procés informàtic. No es presta prou atenció a la definició, la documentació i l’anàlisi sistemàtica del conjunt del procés, ni tampoc a les eines que donen suport al procés de DevOps. Com a resultat, en general, s’implanta i es gestiona ad hoc, per la qual cosa les millores del procés esdevenen arbitràries.

En aquesta presentació, parlarem sobre l’origen i els principis fonamentals de DevOps, els reptes més rellevants pel que fa a la seva implantació i el seu ús en el context de l’SDS, i esbrinarem com, des de l’enginyeria, podem proporcionar processos, mètodes i eines per a donar-li suport.

Bio:

Francis Bordeleau és professor de l’Escola de Tecnologia Superior (ETS) de Montreal. També és cofundador i president de Cmind Inc i president de l’Eclipse Papyrus Industry Consortium (IC). Té més de 25 anys d’experiència en programari i enginyeria basada en models, i ha col·laborat i treballat amb empreses d’arreu del món com a investigador i assessor. Abans de començar a treballar a l’ETS, va ser director de producte de desenvolupament de programari d’Ericsson (2013-2017), on s’encarregava, entre altres, d’enginyeria basada en models i eines de modelització. Mentre ocupava aquest càrrec, va ser el responsable de definir les especificacions i el full de ruta dels productes, desenvolupar el model de negoci, administrar el pressupost, gestionar les iniciatives de codi obert i els projectes de recerca, a més de col·laborar amb altres organitzacions d’usuaris finals, proveïdors i investigadors o acadèmics. Abans d’entrar a Ericsson, va fundar Zeligsoft i en va ser el conseller delegat (2003-2013), va ocupar el càrrec de director de Tooling Business de PrismTech (2010-2013) i va ser professor ajudant de l’Escola de Ciències Informàtiques de la Universitat Carleton (1997-2006).

És llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Montreal, llicenciat en Ciències Informàtiques per la Universitat del Quebec i màster en Ciències Informàtiques i doctor en Enginyeria Elèctrica per la Universitat Carleton.