Desemmascarar i ocultar la falsificació d'obres d'art

D’Espanya, del Regne Unit, de Bèlgica o d’Indonèsia han arribat notícies sobre escultures o quadres falsos exposats en museus o en circulació en el mercat de l’art. Aquests escàndols estimulen la imaginació i es veuen com a competicions d’enginy i capacitat entre els qui es dediquen a l’engany —els falsificadors d’art i els seus col·laboradors— i els que es dediquen a la detecció —experts i autoritats de diversos tipus. Les obres d’art que han estat al centre d’aquestes tempestes sovint es converteixen en objecte de fascinació per allò que, almenys durant un temps, han amagat als ulls de tothom.

Vista i coneixement, proves i expertesa, valoració i taxació, sovint dutes a terme amb grans sumes de diners i reputacions en joc: per les xifres que mou, la lluita per desemmascarar i ocultar la falsificació d’obres d’art proporciona un camp potencialment ric als acadèmics dels estudis de ciència i tecnologia i de més enllà. En aquesta xerrada examino el que teòricament interessa sobre la falsificació d’obres d’art per a les tradicions de la teoria de l’actor-xarxa (ANT) i el que s’ha anomenat post-ANT. Aquests corrents acadèmics s’ocupen de les maneres de fer filosofia empírica: generar aprofundiment en qüestions de filosofia i teoria social mitjançant investigacions empíriques sovint de tipus material-semiòtic. Basant-me en informació publicada sobre la falsificació i l’autenticació d’obres d’art de diversos gèneres (periodística, autobiogràfica, acadèmica), avaluo de manera crítica tres conceptes de (post-)ANT per la llum que aporten a la intervenció en les racionalitats enganyoses i complexes de la falsificació d’obres d’art: traïció, absències presents i coreografia ontològica. En resum, presentaré un programa per a estudiar la falsificació d’obres d’art i qüestions sobre el que els objectes (no) sospitosos sostenen i generen.

Catelijne Coopmans és investigadora del Departament d’Estudis Temàtics, Tecnologia i Canvi Social (TEMAT) de la Universitat de Linköping, Suècia. Els seus interessos de recerca inclouen les proves visuals, les demostracions visuals i la dinàmica d’expertesa i sensemaking en àrees com la diagnosi mèdica, la visualització de dades de negoci i l’autenticació d’obres d’art. El 2006 va obtenir el doctorat d’Estudis de Gestió, amb especialització en Estudis de Ciència i Tecnologia, per la Saïd Business School de la Universitat d’Oxford. Entre les seves publicacions hi ha el volum coeditat Representation in Scientific Practice Revisited (MIT Press, 2014), i l’article «Eyeballing Expertise», escrit en col·laboració amb Graham Button, que va rebre el guardó a l’article distingit per la Secció d’Etnometodologia i Anàlisi de Conversa de l’Associació Sociològica Americana el 2016. També és editora col·laboradora de Social Studies of Science i membre del consell editorial de la revista East Asian Science, Technology and Society (EASTS). Coopmans, d'origen holandès, ha tornat a Europa fa poc després d’una estada de gairebé deu anys a la Universitat Nacional de Singapur i actualment treballa a temps parcial com a investigadora acadèmica i també a temps parcial en el sector privat com a orientadora acadèmica i personal per a acadèmics.