Jaume
Subirana, (subirana@idgrup.ibernet.com) ,Per
a què serveix un escriptor? Pròleg d’Enric Sòria. Barcelona, Proa (http://www.enciclopedia-catalana.com,
secedit@grec.com), 1998. 152 p. ISBN:
84-8256-616-4.
Per a què serveix un escriptor? és el
títol d’un dels escrits que encapçala aquest recull de 47 articles que l’autor
Jaume Subirana recopila de publicacions periòdiques anteriors; una pregunta provocativa
que ens trobem als prestatges de les llibreries i que ens fa reflexionar sobre
l’absurda necessitat de la societat actual de plantejar-se l’existència de tot
plegat des d’un punt de vista purament pragmàtic.
Jaume Subirana, nascut a Barcelona el 1963, autor de diverses obres
publicades en gèneres tant diversos com la poesia, la narrativa o l’assaig, ens
ofereix en aquest llibre una rica varietat de temes, tots relacionats amb el món de la
cultura, especialment de la literatura. Subirana, però, no s’enlaira en meditacions
abstractes ni allunyades de la realitat, sinó que amb el seu estil deseixit, planer i
directe, amb el domini de la ironia i de l’aclucada d’ull còmplice cap al
lector, planteja problemes culturals que fan tocar de peus a terra i que exigeixen
solució.
Obertament l’autor fa crítiques reiterades a la manca de
preocupació i d’ajuts econòmics que les institucions catalanes ofereixen per
promoure els diferents tipus de treballs o publicacions que puguin sorgir dins
l’àmbit de la cultura literària. Es declara defensor d’una oferta cultural mes
àmplia que aculli aquesta "immensa minoria"(p. 54) on ell s’inclou i ret petits homenatges particulars a escriptors que ell
admira, com Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés o Albert Manent. Fa recurrents
reflexions sobre l’íntim enllaç entre la vida i la literatura, i passa per damunt
de temes tan delicats, alhora tan descarats, de tractar com ara el tràfic
d’influències que es belluga en el món literari, o l’indiscret interès per la
cultura dels "menuts", és a dir: les xafarderies i els rumors que envolten els
autors i la seva obra.
Quan tanquem el llibre, tenim la impressió que l’autor ha sabut
seduir-nos fins al punt d’haver-nos fet ballar al ritme de les idees abocades als
seus escrits sense haver estat gaire conscients del temps que se’ns ha escolat entre
les pàgines. En aquest sentit, doncs, hi ha un bon equilibri entre el plantejament de
temes més teòrics i generals amb el de temes més puntuals i combatius; la qual cosa fa
del llibre una obra ben compensada temàticament.
En l’estil d’aquest recull Subirana ens complau amb el seu
hàbil polifacetisme, que adopta sovint un to frívol i distant, sovint sorneguer, per
parlar de la majoria dels temes pels quals va recorrent (la referència al debat
radiofònic on diversos poetes s’abraonaren a discutir sobre el "Però què
caram és la poesia?" –p. 90–
n’és una mostra claríssima). A vegades, se’ns mostra més sincer i
sentimental, com quan es refereix a l’apreciat desaparegut Ovidi Montllor ("La
Metamorfosi d’Ovidi" – p. 112),
per citar un exemple; i fins i tot alguna vegada, potser com a conseqüència del
"dolç orgull del nom propi imprès" (p. 46), se li escapa un perillós aire de suficiència quan fa referència al poeta
novell que tot just comença i "vol sobretot que l’espasa que posa a les nostres
mans de cavallers el faci digne també" (p. 34).
Així doncs, l’autor, amb la seguretat de qui ha fet de
tastaolletes en el camp de l’ensenyament, de l’edició, la crítica o la
traducció literària, amb l’habilitat necessària per a saber-se fer un lloc en
aquest cosmos i "convençut de l’interès que té molta de la literatura
efímera que es publica" (p. 17), ens
ofereix a nosaltres lectors aquest producte certament agradable i lleuger d’empassar,
més difícil de digerir, no pas per la solidesa del llenguatge emprat sinó per la
consistència de la matèria plantejada, en la qual més d’una vegada ens pressiona a
prendre un compromís.
Perquè, al cap i a la fi, Per a què serveix un escriptor? si no és per a
fer-nos passar una bona estona i reflexionar sobre els temes que ens proposa en la seva
obra? |
