D’una forma perversament compensatòria –i curiosament encoratjadora per a l’estudiós estranger–, el vers ausiàsmarquià no deixa d’ésser peculiarment igualitari pel que fa a la recepció: és a dir, que l’acostament interpretatiu a aquesta gran figura tendeix a resultar igualment problemàtic per a aborígens i, alhora, aliens. Per tant, l’aparició de manuals introductoris a l’obra –destinats, com aquest, a un públic a l’ensems universitari i escolar– sempre constitueix un exercici força profitós en el difícil procés d’assimilació del senyor de Beniarjó. I, atesa la famosa abstrusitat expressiva tan característica de l’insigne poeta, és precisament la senzillesa de l’empresa crítica duta a terme per Manel Rodríguez-Castelló que serà celebrada per la immensa majoria dels lectors. Aquest editor s’estalvia –i ens estalvia– la mostra excessiva d’erudició que habitualment afligeix el medievalista zelós i proporciona una planera introducció a l’objecte d’escrutini que és sòlida, informadora i competent. Les quatre pàgines escasses del preàmbul (5-9) ens il·lustren degudament l’estatus de clàssic que hom atribueix correctament al noble gandienc, la innovació de la seva selecció del mitjà lingüístic del català per al seu vers i, així mateix, la notòria qüestió de l’ordenació editorial.

Fóra apropiat, també, aplaudir en aquesta conjuntura la decisió de concentrar-se en les composicions de tema amorós. La seva condició de "veritable epicentre de l’obra" (7) no sols posa a la nostra disposició un vehicle que ajuda amb encert a "traçar un itinerari suggerent de lectura i a conformar una idea bastant completa d’...Ausiàs March" (8) sinó que ens privilegia un format massís, coherent i eficaç - anàvem a dir del tot user friendly - per a la iniciació de l’estudi del patriarca de la lírica catalana. A més a més de les notes per a facilitar-ne la lectura, cada poema porta el "davantal" d’un preàmbul explicatiu que suggereix correctament determinades qüestions que ajuden a una apreciació més completa del vers sense acotar-ne de cap manera el vigor. De fet, hom hauria d’aplaudir, així mateix, l’honestedat crítica de l’editor, que mai no intenta evadir els aspectes "incòmodes" de l’obra per al públic del nostre temps; talment com seria, per exemple, la suposada dimensió misògina de l’expressió. (22)

A pesar de la sorpresa de trobar el qualificatiu "estellesiana" (71) atribuït a una de les imatges ausiasmarquianes més famoses - la "cassola en forn" de "Veles i vents" -, podrem dir que la selecció dels poemes és del tot encertada i representativa. Tanmateix, les nostres crítiques en el camp editorial -mínimes, per cert- serien de caire més referencial. Al llarg de l’estudi Rodrígez-Castelló addueix amb pertinença les autoritats de Bohigas, Ferraté i Robert Archer a fi de resoldre una sèrie de dificultats interpretatives. Desafortunadament, però, no ens proporciona la informació bibliogràfica apropiada que segurament facilitaria la consulta independent. Així mateix, el sistema d’ordenar els versos antologats aràbigament, conservant, alhora, la numeració romana per mantenir una consistència global amb l’Obra completa no deixa de funcionar bé. La referència aràbiga -i no romana- a poemes comparatius no antologats, tanmateix, és menys encertada i tendeix a crear confusió.

Tot i aquestes minúcies accessòries, ens resta només celebrar l’aparició d’aquest manual que ens proporcionarà sens dubte una eina rellevant i útil per a l’acostament a l’expressió d’un dels escriptors més importants i, a l’ensems, més difícils de la lírica catalana.