Cap a una nova (auto)regulació audiovisual

Conscient de l'accelerada transformació i l’avanç del mercat, el consum i la tecnologia audiovisual, la Comissió Europea va proposar, el 2015 i en el marc de la seva estratègia per al mercat únic digital, la modificació de l'actual Directiva 2010/13/UE de Serveis de Comunicació Audiovisual (DSCA). La creixent convergència entre la televisió i els serveis distribuïts a través d'Internet han modificat els hàbits de consum audiovisual. Els serveis tradicionals de radiodifusió televisiva conviuen avui amb un altre tipus d'operadors com els proveïdors de vídeos a petició –com Netflix o MUBI– i les plataformes d'intercanvi de vídeos –com Youtube o Dailymotion–. Aquest nou escenari requereix actualitzar i homogeneïtzar la normativa amb la finalitat de crear un entorn més equitatiu per a tots els agents i garantir la protecció del consumidor.

 

Després d'un exhaustiu procés de revisió de l'actual legislació audiovisual, que va incloure l'elaboració d'exhaustius informes i una consulta pública, la Comissió va fer públiques unes conclusions que, a grans trets, es poden sintetitzar en les següents mesures a contemplar en la nova Directiva: la necessitat que les plataformes responsables d'intercanvi de vídeos protegeixin als menors dels continguts nocius i als ciutadans en general de la incitació a l'odi; incrementar la independència i les funcions de les autoritats estatals de regulació audiovisual; incrementar el foment de la creativitat europea per part, també, dels nous operadors i, finalment, flexibilitzar els límits del patrocini, l'emplaçament de producte i de la programació d'anuncis publicitaris, en tant que el consumidor té avui més mitjans per evitar-los i els operadors són conscients dels riscs i les conseqüències de la saturació. 

 

L'actualització de la regulació de la publicitat audiovisual és, per tant, una de les mesures contemplades en la proposta de Directiva per la qual es modifica la DSCA actual en vista de l'evolució de les realitats del mercat. I per garantir l'efectiva aplicació de les noves mesures, resulta rellevant destacar la recomanació explícita de la creació de sistemes d'autoregulació o corregulació, en particular pel que fa a la protecció dels menors, la lluita contra la incitació a l'odi i les comunicacions comercials. 

 

Com va afirmar Lorena Boix Alonso, Head of Unit, Converging media and content de la DG CONNECT de la Comissió Europea en la Jornada ‘Present i futur de la regulació i autoregulació de la publicitat’ organitza per Autocontrol, la voluntat del legislador és, ara més que mai, simplificar i regular solament allò estrictament necessari. Els principis bàsics han de ser comuns, però un sector en el qual l'evolució tecnològica va tan de pressa requereix mecanismes d'autoregulació, creats de la mà de la mateixa indústria i subjectes a mecanismes de control efectius, entre els quals destaca el model híbrid de la corregulació. La proposta de Directiva incorpora, entre les seves novetats, la previsió de desenvolupament de codis de conducta europeus, de la Unió, que hauran de ser presentats a la Comissió.    

 

Amb l'objectiu d'analitzar l'efectivitat d'aquests sistemes, la Comissió Europea va encarregar un estudi previ sobre l'autoregulació i la corregulació en el context de la implementació de la DSCA. La seva principal conclusió és que, en general, l'autoregulació i la corregulació s’han de considerar una estratègia dinàmica i flexible per regular àmbits com l'audiovisual, en constant evolució. Entre els dos exemples de millors pràctiques seleccionades en relació amb el criteri d'efectivitat destaca el Codi d'autoregulació sobre continguts televisius i infància, una iniciativa engegada el 2005 pels principals operadors televisius que emeten en obert a Espanya orientada a la protecció dels menors davant continguts potencialment inadequats. A més, el Codi compta amb la participació de l'autoritat audiovisual espanyola i de diferents organitzacions socials que integren, juntament amb els operadors, la seva comissió de seguiment.

 

En aquesta mateixa línia, Autocontrol ha renovat recentment el seu acord amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) –l'actual autoritat de control audiovisual estatal– per a la corregulació de la publicitat audiovisual. En virtut d'aquest acord, la versió original del qual es va signar el 2003, la CNMC reconeix la utilitat de l'autoregulació de la publicitat televisiva com a mecanisme complementari dels procediments administratius i judicials. A més, l'acord posa en valor el sistema de consulta prèvia gestionat per Autocontrol i estableix la creació d'una comissió mixta de seguiment que mensualment es reuneix per vetllar pel correcte compliment de l'acord i resoldre possibles conflictes o discrepàncies. 

 

La citada proposta de Directiva per la qual es pretén modificar l'actual DSCA es troba en procés de revisió per part del Parlament Europeu a l’hora de tancar aquest article. El procés legislatiu es preveu llarg, encara que l'objectiu és aprovar el text definitiu a finals d'any. El debat segueix obert, però tots els indicis apunten al fet que els sistemes d'autoregulació i corregulació tindran un paper clau en aplicació efectiva de la nova legislació.