Activisme indígena a través dels mitjans de comunicació: el cas de l’Argentina

El llibre explora l’activisme indígena a l’Argentina a través de les pràctiques mediàtiques que les comunitats dels pobles originaris desenvolupen en les seves pròpies emissores de ràdio i televisió, en particular des que la legislació del 2009 va reformar en clau pluralista el sistema de comunicació audiovisual del país. L’autora proposa un model per entendre el treball decolonial realitzat pels comunicadors i les comunicadores indígenes. Aquest té una matriu alhora política i cultural, demostra una actitud tant propositiva com de resistència, i s’adreça simultàniament cap a fora i cap a dins del món indígena.

El llibre descriu i analitza la contribució de les pràctiques mediàtiques a l’activisme indígena en tres camps de disputa: el territori, la cultura i la tasca comunicativa pròpiament dita. Els comunicadors i les comunicadores indígenes visibilitzen les lluites territorials i criden a l’acció, ampliant l’abast de les protestes i agermanant diferents comunitats. Són testimonis directes dels conflictes i proposen una versió situada de la història colonial que qüestiona, per falses, les línies argumentals de la cultura dominant. Relaten i al mateix temps practiquen en els mitjans mateix la relació holística entre els éssers humans i la Mare Terra segons les cosmogonies indígenes pròpies. Centren la producció audiovisual en l’oralitat, la comunalitat i el llenguatge. Per a això, desafien els patrons dominants que regulen la producció de coneixement i la sociabilitat colonials, i rescaten l’alteritat dels pobles originaris per obrir-se a un diàleg intercultural. El desenvolupament de les seves activitats mediàtiques no està exempt de problemes, ja que han de conciliar militància i subsistència, negociar entre la indigenització dels mitjans i els estàndards colonials de la feina comunicacional, i també han de trobar un equilibri en les dinàmiques desiguals pròpies tant de la cultura indígena com de la dominant.

La presentació del llibre de Belotti i la seva recerca

La investigació que Francesca Belotti ha desenvolupat es recolza en un marc teòric-conceptual que combina estudis sobre indigenitat, moviments socials/decolonials i pràctiques mediàtiques. Des d’un punt de vista empíric, l’autora ha dut a terme més de trenta entrevistes amb comunicadors i comunicadores de diferents nacionalitats indígenes a totes les regions de l’Argentina. El llibre reflecteix la postura epistèmica de l’autora, qui concep la producció de coneixement al servei de la transformació social i, per això, discuteix críticament les seves pròpies pràctiques de treball, qüestionant el paper de la investigació social en clau decolonial.

Claudia Magallanes-Blanco, activista, docent i investigadora en el camp de la comunicació indígena i comunitària, valora l’actualitat de les lluites indígenes que s’analitzen en el llibre. Es tracta de lluites per la vida mateix, que revelen i qüestionen les formes colonials/dominants d’habitar el món. Destaca la rellevància del cas, perquè la construcció de la nacionalitat argentina es va basar en la negació de l’existència dels pobles originaris (a diferència de molts altres països llatinoamericans on la indigenitat ha estat absorbida i instrumentalitzada en aquest procés). Observar què passa en les comunitats indígenes que viuen en aquest racó del sud del món permet re-conèixer-ne l’agència política i cultural, a més de destacar les contradiccions que la trobada/xoc amb el nord global genera en els mitjans i més enllà d’aquests.

Amalia Córdova, estudiosa i productora de cinema indígena que treballa en espais museístics i educatius relacionats amb el coneixement i la comunicació indígenes, valora la transparència i reflexivitat de l’autora. La seva consciència dels privilegis que té com a investigadora blanca i europea brolla del llibre, juntament amb el camí d’aprenentatge i la redefinició de les pràctiques de treball que va experimentar en la seva relació amb els territoris i els comunicadors i les comunicadores indígenes. Segons Córdova, és precisament en la relació amb el territori que l’activisme mediàtic indígena troba la seva vitalitat, i Belotti l’ha sabut relatar amb detalls que catapulten qui hi llegeix dins. D’aquesta manera, l’anàlisi i la interpretació deriven de les experiències narrades en les pàgines del llibre, i donen compte de la creativitat cultural indígena, que preexisteix i reexisteix al desgast de la colonialitat del poder i a la marginalització.

Salvatore Scifo, que té una àmplia trajectòria de recerca sobre mitjans de comunicació comunitaris a Anglaterra, Itàlia i Europa, posa en valor la forma en què el llibre planteja els problemes d’autogestió dels mitjans indígenes; un problema que, sovint, resulta perifèric en els estudis sobre mediactivisme encara que afecti directament la vida de les comunitats. Belotti s’endinsa en les dinàmiques organitzatives de les emissores, posant en evidència les relacions, dinàmiques i contradiccions que donen compte de l’esforç decolonial en el terreny de la comunicació mateix. Per acabar, Scifo valora l’èmfasi que l’autora posa en l’oralitat com a format comunicatiu, com a pràctica cultural i com a gest polític: això obre una reflexió sobre com garantir un autèntic diàleg intercultural que no enfosqueixi la riquesa i diversitat cultural dins de codis lingüístics universals i monolítics.

Per saber-ne més:

BELOTTI, Francesca (2022). Indigenous Media Activism in Argentina. Nova York: Routledge. DOI: https://doi.org/10.4324/9781003243083

Citació recomanada

BELOTTI, Francesca; FERNÁNDEZ-ARDÈVOL, Mireia. «Activisme indígena a través dels mitjans de comunicació: el cas de l’Argentina». COMeIN [en línia], novembre 2022, no. 126. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n126.2269