El 2019, es va publicar el llibre Urbanismo feminista. Por una transformación radical de los espacios de vida, del Col·lectiu Punt 6. Es va editar a Virus Editorial. Sovint, és important detenir-se a entendre el perfil de les diferents editorials i, en aquest cas, hi ha una connexió directa de la temàtica del llibre amb la idea política de l’editorial en qüestió, que concep «el llibre com una eina d’una comunitat de lluita i en lluita, que no té sentit si no és per pensar la realitat de manera radicalment crítica».
Aquesta és la declaració de principis que es formula a la pàgina web de l’editorial:
DES DEL 1991
Tant la biografia com la bibliografia vírica són inseparables del camí traçat pels moviments socials i l'esquerra antiautoritària a Catalunya i l'estat espanyol al llarg de les tres últimes dècades. La cruïlla histórica en què hem crescut ha determinat el nostre paper, el nostre potencial i, en conseqüencia, les nostres limitacions.
Durant el suposat «fi de la història» que semblava envair-ho tot, en plena ofensiva neoliberal, amb les organitzacions llibertàries en procés d'involució i paràlisi, i amb una gran part de l'esquerra institucional o extraparlamentària dels setanta-vuitanta llepant-se les ferides, Virus editorial ha estat testimoni i partícip de la pacient i difícil reconstrucció de la dissidència i d'una cultura alternativa.
Declaració de principis de Virus Editorial
Font: Virus Editorial
D’altra banda, tenim les autores del Col·lectiu Punt 6. Llegim a la seva pàgina web que és una cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes de procedències diverses amb més de deu anys d’experiència internacional. El col·lectiu és devot a repensar els espais domèstics, comunitaris i públics amb la finalitat que promoguin la diversitat social i sense discriminacions. El seu treball es compromet amb la perspectiva de gènere interseccional per mitjà de la participació i l’acció comunitària, i també el foment de la sostenibilitat i l’economia solidària.
Ens hem detingut a revisar el perfil de l’editorial i la biografia de les autores en un moment en què considerem molt important evitar el whashing de diverses temàtiques contemporànies que han estat reivindicacions de col·lectius de lluita política. El seu treball es podria invisibilitzar enfront de les últimes col·leccions de grans editorials que busquen l’etiqueta fàcil per vendre. L’urbanisme feminista començarà a ser popular en els llibres d’arquitectura i postgraus a universitats, i això és una bona notícia, però és important definir-ne la genealogia i les figures que fa temps que treballen aquests conceptes amb rigor i militància. De fet, el llibre fa una genealogia de les arquitectes i pensadores de referència per a les autores.
El llibre Urbanismo feminista. Por una transformación radical de los espacios de vida és un bon exemple de l’antirelat de l’arquitectura duta a terme pels anomenats starchitect, aquells homes elegants amb camisa negra i ploma Montblanc que han dissenyat els edificis emblemàtics de les nostres ciutats post-Segona Guerra Mundial.
No és que aquesta arquitectura fos dolenta. De fet, molta es considera que forma part de les grans icones de la nostra civilització. El problema que argumenta el llibre és que no ha estat pensada de manera inclusiva, feminista ni interseccional. Segons les autores, «A les nostres ciutats, la forma urbana evidencia l’estret vincle entre patriarcat i capital». Un altre element important de l’urbanisme actual és el culte a l’automòbil i a la cultura fordista, que avui dia es qüestiona per ser un sistema massa agressiu per a les ciutats en termes ambientals.
Visió de gènere en l’arquitectura
La publicació del Col·lectiu Punt 6 inclou un «manifest propositiu per a un urbanisme feminista». La lectura és recomanable i ens detindrem en la comparativa que les autores fan entre l’urbanisme normatiu versus l’urbanisme feminista.
Urbanisme normatiu:
- Basat en allò material i en la pedra.
- Estandarditzat i homogeneïtzador.
- Disciplinador.
- Aliè i estàtic.
- Prioritza allò productiu.
- Basat en l’autosuficiència i l’individualisme.
Urbanisme Feminista:
- Incorpora els aspectes de gestió, d’ús i temporals.
- Adaptat i flexible.
- Integra diversitat i desigualtats.
- D’acord amb la realitat del context.
- Basat en la sostenibilitat de la vida.
- Té en compte la dependència i la vida comunitària.
Amb aquesta comparativa, l’exercici que ens queda és mirar al nostre al voltant, observar per on anem i veure les nostres edificacions amb deteniment. Després d’això, és moment de preguntar-nos de manera crítica: com és la ciutat on vivim pel que fa al disseny urbà?
La nostra resposta seria, segurament, que aspirem als valors de l’urbanisme feminista, però que el terra per on anem està molt lluny d’oferir-los. Per això, és important la feina de tants col·lectius com el Col·lectiu Punt 6, que posen els temes sobre la taula, i de l’editorial Virus, que aposta per aquesta mena de publicacions.
Citació recomanada
FOGLIA, Efraín. Urbanisme feminista i Col·lectiu Punt 6. COMeIN [en línia], maig 2022, no. 121. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n121.2236
