Com a part de l’anomenada Democràcia Participativa, s’han dissenyat nombroses tecnologies molt sofisticades basades en internet, com el vot electrònic. Aquest sistema evoluciona reforçant la seva legitimitat per mitjà de tecnologies com blockchain, que permet verificar la transparència del vot ciutadà. Gràcies a internet, s’ha expandit la possibilitat de participar en el debat social de diverses maneres, més enllà dels sistemes habituals i històrics.
De la mateixa manera, en plena pandèmia de la covid, hem vist el naixement de diverses apps per ajudar a la gestió del sistema sanitari. Amb aquestes, es pot demanar cita per a la vacuna, certificats de vacunació i passaports covid, necessaris per poder desplaçar-se per diversos territoris. Novament, gràcies, internet.
Fins aquí, tot brilla en l’univers de la xarxa que ens permet mirar-nos al mirall de la tecno-innovació i declarar «Barcelona és una ciutat avançada». Sempre en comparativa amb altres ciutats, per descomptat. De fet, la nostra ciutat ofereix grans esdeveniments que tenen com a centre la innovació tecnològica, o el que s’entén per aquesta. Per desgràcia, aquest mirall al qual ens mirem, i ens reflecteix com una ciutat innovadora, és semblant al de la malvada reina del conte de la Blancaneu. Si el trenquem, podrem observar les desigualtats vinculades a internet i, en concret, al naixement de noves bretxes digitals, que acompanyen la bretxa original, que és la falta de connectivitat de les persones vulnerables.
Com pot algú exercir la democràcia participativa si no té connexió a internet?, com podem demanar cita per a la vacuna de la covid mitjançant l’app oficial de CatSalut si no tenim diners per pagar la factura del mòbil?
És semblant a haver de pagar un euro per beure aigua de la font de Canaletes, que és un monument públic. Aquestes són només algunes mostres de moltes dificultats que es van viure durant la pandèmia de la covid en la seva època més dura. Famílies sense connectivitat de qualitat, escoles sense l’accés necessari per accedir a equips informàtics, etc. Com ja s’ha esmentat en nombrosos debats, la pandèmia només va consolidar les diferències històriques entre persones i barris.
És just tenir a la ciutat les grans fires de les noves tecnologies al mateix temps que es presencien bretxes digitals cada vegada més establertes? Les bretxes són diverses:
- de gènere
- econòmiques
- per zona geogràfica
- per desconeixement de l’ús de les tecnologies digitals
- per edat
- etc.
Sense internet, una part de la població queda exclosa del futur
Continuem excitats per tecnologies sofisticades com blockchain, NTF o el metavers, que representen naus espacials que viatgen per escenaris de futur pròxims, alhora que s’exclou una part de la població d’aquest futur prometedor. Molt per a pocs, poc per a moltes.
Internet és un dret: arrenca la xarxa comunitària del Congrés i els Indians
Font: Canòdrom - Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica / Xarxa Oberta de Barris (XOB)
Pels motius exposats anteriorment, neixen iniciatives a la ciutat de Barcelona per lluitar contra les bretxes digitals. En una societat cada vegada més connectada, internet ha de ser un comú digital obert i accessible per a totes les persones. És per això que es posa en marxa la Xarxa Oberta de Barris (XOB), un projecte que possibilitarà l’accés a la xarxa a persones amb aquest dret vulnerat als barris barcelonins del Congrés i els Indians, la Sagrera i Navas. Les sol·licituds per formar part es van poder presentar fins al 28 de febrer de 2022. La pàgina web del projecte ens explica que cerca una internet més oberta i democràtica.
«A casa, us falta un ordinador per treballar o fer els deures? Teniu dificultats a l’hora d’utilitzar les eines digitals? Coneixeu persones que no tinguin un accés estable a la xarxa? Els drets digitals són una extensió dels drets humans aplicats en l’era digital. És difícil imaginar un dia a dia sense mòbil o ordinador amb connexió a internet a les nostres vides. Així i tot, encara hi ha persones que tenen dificultats per accedir a les tecnologies més bàsiques.»
Així, va començar la cerca de persones per donar-los connectivitat al seu propi domicili i pal·liar d’aquesta manera les dificultats lligades a la manca de l’accés a internet: «Si sou famílies amb aquest dret vulnerat o coneixeu persones en aquesta situació, només fa falta que ompliu aquest qüestionari. Us hi podeu apuntar fins al 28 de febrer. El 31 de març, es presentarà el projecte de manera pública al Canòdrom, com també les famílies i unitats de convivència que en formaran part.»
Buscant les persones que no tenen connectivitat
Font: eXO.cat / Xarxa Oberta de Barris (XOB)
eXO.cat i diverses entitats a Barcelona treballen per la democratització d’internet en defensa d’un model de xarxa basat en la col·laboració a partir de les necessitats de la ciutadania i d’organitzacions socials. Des del Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, es volen desplegar nous models d’inclusió i empoderament digital que posin la ciutadania en el centre. Per aquest motiu, es promou el projecte per a una xarxa oberta per a la inclusió, garantint el dret a l’accés a internet i a la inclusió digital en aquest context de crisi sanitària.
Barcelona seria una ciutat realment d’avantguarda, si es pogués promocionar com la primera ciutat europea sense desigualtats lligades a l’accés a internet. Seria bonic imaginar que els 73 barris de Barcelona tenen infraestructures digitals semblants. Si això succeís, és segur que altres ciutats copiarien el model. No perquè tinguem confiança en els polítics; realment, ho farien perquè d’una altra manera seria molt evident que no fan res sobre aquest tema. Encara que sigui per aquest motiu, val la pena imaginar que això pugui succeir. El que és clar és que, si això no succeeix, les entitats que treballen pel dret a internet com un dret humà, continuaran sense parar, com sempre, davant la mirada immòbil de la societat de l’espectacle californià de la innovació.
La xarxa serà oberta i simètrica, o no la volem.
Citació recomanada
FOGLIA, Efraín. Bretxes digitals: projecte Xarxa Oberta de Barris. COMeIN [en línia], març 2022, no. 119. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n119.2221
