Número 116 (desembre 2021)

Manifestacions gràfiques

Lluc Massaguer

Sovint, l’activisme i la protesta van relacionats amb la comunicació amb pocs recursos, el Do It Yourself (DIY) i la creativitat de persones que volen explicar coses i s’espavilen per poder fer-ho. La història és plena d’exemples de gràfiques creades per a manifestacions espontànies que es formalitzen i tenen una estètica determinada depenent de les eines amb les quals s’han creat.

Fins al 29 de gener de 2022, es pot visitar, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’exposició «Quan plovien octavetes», una mostra que parla de clandestinitat, premsa i propaganda antifranquista a Catalunya. Us recomanem que en demaneu el catàleg. En un espai petit i íntim, tenim l’oportunitat de veure fulls de mà, diaris, butlletins o revistes que, des dels anys trenta del segle xx fins a finals del franquisme, van recórrer carrers i van arribar a cases d’amagat. S’imprimien de manera clandestina, a rebotigues o dins les llars particulars, i volaven escales avall de les universitats o sortien de butxaques d’abrics per inundar el carrer.

 

D’aquest context, en va sorgir una gràfica concreta determinada per les eines de reproducció que les persones tenien a l’abast. En aquest article, en revisem tres, concretament del context català i que es poden veure a l’exposició esmentada anteriorment. L’anàlisi, però, es podria fer a diferents localitzacions i moments de la història de la humanitat.

 

Creativitat dels anys cinquanta

 

Durant la vaga de tramvies del 1951 a Barcelona, els fulls volanders mostraven missatges mecanografiats, copiats un a un, d’amagat, sovint des dels llocs de treball, ja que en plena postguerra, a les cases no era habitual tenir màquina d’escriure. El boicot, que convidava a no pujar al tramvia per protestar per la seva pujada de preus, no va tenir més organització prèvia que el boca-orella i aquests fulls copiats i passats amb el mètode de la cadena.

 

 mg-dins_article-massaguer116a

 

 

 

 

 

 

 

 

Full volander mecanografiat del 1951

Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

 

Creativitat dels anys setanta

 

Més endavant, als anys setanta, es podien trobar pintades a parets, que s’havien de fer de manera molt ràpida, per evitar ser enxampats i detinguts. S’utilitzaven pinzells gruixuts que escampaven pintura negra. El procés d’aplicació podia ser lent i el pot de pintura podia ser difícil d’amagar en cas de trobar-se la policia de cara. Així que es van començar a fer servir aplicadors de betum negre (tipus marca Kanfort) per a sabates, molt més lleugers, fàcils d’amagar i efectius pels traços gruixuts i uniformes que creaven.

 

 mg-dins_article-massaguer116b

 

 

 

 

 

 

 

 

Pintada mostrada a «Estudiants per la llibertat»

Font: TV3

 

Creativitat en la premsa

 

La producció de premsa en un entorn clandestí i de repressió comportava creativitat, no només en la gràfica que s’imprimia, sinó també en la manera com es reproduïa. Màquines de cosir que fessin més soroll que les minerves o les ciclostil (maquinària d’impressió del moment) per passar desapercebudes, parets dobles per no ser descobertes pel soroll que feien, etc.

 

 mg-dins_article-massaguer116c

 

 

 

 

 

 

 

 

Material confiscat per la policia arran la desarticulació d’una organització comunista a Barcelona (5 de febrer del 1973)

Font: EFE

 

La premsa clandestina s’acostumava a imprimir a una tinta, habitualment en negre, amb imatges –fotografies o il·lustracions– amb poc detall que jugaven amb un alt contrast, de vegades sobre paper de color. Els jocs tipogràfics i les imatges impactants tenien un paper important en aquest tipus de comunicacions.

 

 mg-dins_article-massaguer116d

 

 

 

 

 

 

 

 

Revistes Cristianos por el Socialismo (1974), C.O.Ñ.O (1975) i Lluita (1974)

Font: Cristianos por el Socialismo (1974), C.O.Ñ.O (1975) i Lluita (1974)

 

No existien els ordinadors i els originals o les matrius per fer les còpies eren molt senzills. Així i tot, els resultats eren ben diferents entre ells i es feien filigranes gràfiques amb ben pocs mitjans. La creativitat era aplicada a esprémer els recursos, les condicions i un context complex, i es buscava, alhora, un impacte en el lector o lectora.

 

Si ens mirem com són, avui en dia, les comunicacions relacionades amb l’activisme o l’expressió de protesta, segur que trobem imatges resultants d’un procés o d’una tecnologia concrets, d’un mitjà específic o d’unes condicions que, tot i ser molt diferents de les que hem mostrat en els exemples anteriors, continuen partint, moltes vegades, de la iniciativa i producció individual.

 

Us convidem que busqueu imatges de manifestacions dels darrers anys i jugueu a analitzar quin aspecte tenen les pancartes i com es deuen haver fet.

 

Per saber-ne més:

CLEMENTE, Nacho (2012). La gráfica popular en las manifestaciones de protesta. Monográfica [en línia]. Disponible a http://www.monografica.org/02/Opini%C3%B3n/3669

 

MASSAGUER, Lluc; FUSTER, Anna; FERNANDEZ, Vivian (2011). Grafismo, cultura de proyecto gráfico y creación de identidad visual en manifestaciones espontáneas en Barcelona y Cataluña. Design Activism And Social Change [en línia]. Barcelona. Disponible a https://diposit.eina.cat/bitstream/handle/20.500.12082/242/massaguer_fuster_fernandez.pdf?sequence=1&isAllowed=y

 

TV3 (2010). Estudiants per la llibertat. Sense ficció [en línia]. Disponible a https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/estudiants-per-la-llibertat/video/3246370/

 

Citació recomanada

MASSAGUER, Lluc. Manifestacions gràfiques. COMeIN [en línia], desembre 2021, no. 116. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n116.2177

disseny;  comunicació política;  esdeveniments;  creativitat;