Món 'hacker' i disseny (III): cultura 'maker', entre el dissenyador 'hacker' i el dissenyador neocon

A més del hacker, revisarem la figura contemporània del maker. La figura del maker neix vinculada a la fabricació digital en els inicis de l'any 2000. Moltes persones veuen aquesta figura com la domesticació dels hackers, joves de classe mitjana, provinents d'àmbits creatius i que s'especialitzen en el relat de les nouvingudes tecnologies de la fabricació digital. Els makers onegen la bandera d'una nova societat de consum més democràtica.

Les tecnologies emmarcades en la cultura maker estan basades en l'ús de maquinària de producció d'objectes connectada a la xarxa, accessible a les persones i amb una comunitat al darrere. Les impressores 3D i les talladores làser són les princeses de la nova onada del disseny que promet la diversificació de la producció d'objectes fins a límits inimaginables.

El moviment maker arriba amb un potencial ingent de la mà del ja cèlebre MIT, que replica el seu model arreu del món publicitant grans beneficis lligats a la descentralització de la producció. Lemes com «tothom acabarà imprimint els seus objectes des de casa» o «tot és possible de fabricar si pots imprimir en físic i volumètric tot el que imagines». El model de Fab Lab del MIT és replicat a tot el món, com el cas de Barcelona amb els seus Ateneus de Fabricació. Aquest model de Fab Lab s'ha convertit en una tendència a escala mundial i ha generat una gran influència en altres projectes de construcció col·lectiva. Els Fab Lab són laboratoris de fabricació que promulguen l'anomenada tercera revolució industrial.

«El sorgiment de el Moviment Maker i de la seva narrativa és també la reacció a un altre fenomen: la pèrdua, en molts països europeus, d'habilitats artesanals i d'artesans, no solament durant la Revolució Industrial, sinó també durant el període d'expansió econòmica posterior a la Segona Guerra Mundial. Durant aquestes dècades de creixement, molta gent es va desplaçar dels seus petits pobles i comunitats cap a les principals ciutats dels seus països, perdent, d'aquesta manera, el seu instint comunitari i acostumant-se al consumisme més que a una tradicional actitud basada en el model "Fes-ho tu mateix". Aquest model sorgeix recurrentment en períodes d'escassetat de recursos. Des de casa en el taller propi, amb un centre comercial a la proximitat. Cada país ha tingut una història diferent, però això és un patró que he vist en molts llocs, des d'Itàlia fins a Finlàndia, quan preguntava als makers locals si percebien a el Moviment Maker com una nova revolució.» (Menichinelli, 2018, pàg. 20)

En aquest moviment cultural, més que canviar la perspectiva política de la tecnologia, com els hackers, del que es tracta és de militar en un model basat en l'ús de tecnologies molt concretes i amb objectius molt clars. El model defineix per defecte les eines que, cal subratllar-ho, són potents i interessants. La fabricació digital és un pas important per al món del disseny, és un nou paradigma en què en lloc de digitalitzar coses i, com a molt, imprimir-les en dues dimensions, ara amb una impressora 3D pots inventar objectes directament a la pantalla i convertir-los en àtoms físics i materialitzar-los de forma real i tangible. Així mateix, la talladora làser és l'evolució d'una impressora de paper làser, però en aquest cas, amb una estructura tecnològica semiindustrial que et permet imprimir materials físics com la fusta. No trigarem a poder accedir a talladores làser de qualsevol material possible, com el metall o el vidre. Ja existeixen, però de moment són poc accessibles per al públic general a causa del seu cost alt.

img-dins article-foglia114

Flor maker

Des de la gran indústria encara es veuen aquestes tecnologies com joguines hipsters, ja que no deixen de ser artefactes empetitits de la gran maquinària de la indústria pesada, però la veritat és que aquesta maquinària ha patit una domesticació interessant que ens permet imaginar nous models productius. En els últims anys s'han venut centenars d'impressores 3D, així com talladores làser; de la mateixa manera, milers d'escoles de disseny o laboratoris han adquirit aquests aparells. Això sense comptar els milers de cursos o programes d'estudis que tenen plans per ensenyar la cultura maker. Per tant, hem vist néixer un gran negoci que ha arribat per quedar-se amb una etiqueta predissenyada, l'etiqueta maker.

Els espais de producció maker no només es basen en les dues tecnologies esmentades anteriorment, també es valen d'un gran ventall de maquinari i programari alineat amb la cultura de la col·laboració, un valor que en principi comparteixen amb la cultura hacker. Revisem els postulats fundacionals d'aquest moviment a partir del seu manifest:

The Maker Movement Manifesto, de Mark Hatch, és un llibre que recopila una sèrie de postulats que intenten definir tant l'entorn de treball al voltant de les pràctiques maker com establir un llistat de preceptes que cal seguir per tenir una ètica maker.

Fer

Fer és una cosa fonamental de la humanitat. Hem de fer, crear i expressar-nos per sentir-nos complets. Hi ha alguna cosa especialment única sobre el tangible. Les coses són com petites parts de nosaltres mateixos.

Compartir

Compartir el que has fet i el que saps fer amb altres és el mètode pel que un maker aconsegueix un sentiment de completesa. No pots fer i no compartir.

Donar o oferir

Hi ha poques coses tan desinteressades i satisfactòries com regalar alguna cosa que tu has fet. L'acció de fer ja posa una petita part de tu en l'objecte. Lliurar-lo a una altra persona és com lliurar-li a algú una petita part de tu mateix. Per això donar pot ser tan valuós.

Aprendre

Has d'aprendre per a fer. Has empènyer a aprendre noves tècniques, materials i processos. Construir un camí per a l'aprenentatge al llarg de la vida et garanteix una vida rica i reconfortant en el fer, el que et permetrà compartir-lo amb altres.

Equipar-te

Has de tenir accés a les eines adequades per al projecte en què estàs treballant. Inverteix i aconsegueix l'accés al que necessites per fer les coses que vols. Les eines avui en dia són més barates, més senzilles o més potents.

Jugar

Juga i potineja amb el que estàs fent. Et sorprendràs, emocionaràs i estaràs orgullós del que descobreixis.

Participar

Uneix-te al moviment maker i contacta amb altres que estan descobrint la seva passió per crear. Organitza festes, esdeveniments, dies, fires, exposicions amb i per als altres makers a la teva comunitat.

Donar suport

Això és un moviment i, per tant, requereix suport emocional, intel·lectual, financer, polític i institucional. Nosaltres som la millor esperança per millorar el món i som responsables de crear un futur millor.

Canviar

Abraça el canvi, ja que passarà de forma natural a mesura que recorres el teu camí maker. A partir de l'esperit del «fer», et recomano enfervoridament que agafis aquest manifest, facis els teus canvis i que te'l facis teu. Això és del que es tracta el fer!

Font: Oficina de Software y Hardware Libre Universidad Miguel Hernández UMH

Tanmateix, hi ha una visió crítica a l'anomenat moviment maker. Un grup d'especialistes vinculats al disseny, la pedagogia i l'activisme van escriure un bon nombre d'assajos editats sota el títol Deconstruyendo el Manifiesto Maker (2018), en el qual postulaven idees per situar el moviment des d'una visió crítica i local. Moltes de les tendències del disseny, des d'un punt de vista històric, han aterrat com un ovni a les ciutats i han estat rebudes amb aplaudiments sense cap escrutini intel·lectual.

«Entenem que el canvi vinculat a la cultura maker ha de ser conseqüència d'un procés de reflexió en sintonia amb el moment actual de la nostra societat. Aquest debat l'hem de situar en l'escenari d'una societat que pretén ser participativa i que qüestiona sistemes anquilosats provinents del capitalisme voraç. La discussió l'hem de centrar en el camp de la política més que en el tècnic. Hem d'evitar un llenguatge excessivament tecnològic en l'anàlisi del fenomen maker i posar la lupa en l'impacte social produït pel mateix fenomen. Els canvis polítics ens anuncien temps en què hem de crear noves diagnosi i resignificar les nostres pràctiques culturals i creatives; tot això no ha de ser aliè als nous escenaris productius com el del fenomen maker.» (Foglia, 2018, pàg. 45)

Per a saber-ne més:

MENICHINELLI, M. (2018). «Deconstruyendo y rehaciendo las identidades de los Makers». En: Autores varios. Deconstruyendo el Manifiesto Maker. Barcelona: Trànsit Projectes.

FOGLIA, E. (2018). «Cambio». En: Autores varios. Deconstruyendo el Manifiesto Maker. Barcelona: Trànsit Projectes.

Citació recomanada

FOGLIA, Efraín. «Món 'hacker' i disseny (III): cultura 'maker', entre el dissenyador 'hacker' i el dissenyador neocon». COMeIN [en línia], octubre 2021, no. 114. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n114.2164

disseny; cultura digital; gestió del coneixement;