Fotografia de Timothy Dykes (Unsplash)
El disseny, com la comunicació, és un àmbit transversal a moltes altres disciplines. És un espai porós, que absorbeix i traspua, dinàmic i que alimenta i s’alimenta de l’entorn. S’adapta i flueix per projectar i proposar noves realitats. Per aquest motiu, no es poden donar unes instruccions tancades o receptes màgiques per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en l’àmbit creatiu. Això sí, podem donar pistes, a tall d’aproximació, de com encarar i esprémer al màxim uns estudis en l’àmbit del disseny.
Com a spoiler, podem dir que, en síntesi, es tracta d’observar, escoltar i convertir-se en una esponja..
En una recent
entrevista des del podcast Parenthesis, la il·lustradora Flavita Banana deia que l’inspira molt parlar amb gent que està en desacord amb ella. Vol saber com pensen els altres. Aquesta acció és totalment enriquidora i ens ajuda a posar en qüestió la nostra mirada, a dubtar d’allò que tenim com a cert, però sobretot, ens ajuda a treballar l’empatia, un aspecte essencial d’aquelles persones que formen part dels àmbits creatius, del disseny o la comunicació.
Si ens fixem més en el nostre àmbit d’acció, descobrir persones que no són directament del nostre entorn d’interès i
conèixer perfils professionals diferents al nostre (psicòlogues, arquitectes, artesans, historiadors, tècniques...) ens ajuda a evitar l’endogàmia de relacionar-nos sempre amb professionals que parlen d’allò que ja controlem. Està molt bé conèixer les persones que integren la nostra (futura) professió, però és necessari obrir més el nostre àmbit de relació acadèmica i professional. Si no, l’únic que fem és reafirmar les nostres idees, donar-nos la raó i, sovint, inflar (falsament) el nostre ego.
Viatjar, encara que sigui des de casa, llegir, mirar pel·lícules, documentals, conèixer d’altres cultures, fixar-se en aquelles coses que no són evidents a la mirada superficial, com la forma, única, de les orelles de cada persona, el color dels arbres depenent de l’època de l’any, el ritme de caminar d’aquelles persones amb qui ens creuem pel carrer, l’olor d’espais que acabem de descobrir. En definitiva, utilitzar tots els nostres sentits per nodrir l’esponja en la qual ens hem convertit a l’inici de l’article.
D’una manera més profunda podem posar atenció a la nostra passió, la nostra motivació i deixar fluir la nostra intuïció. Fa un parell d’anys,
Arketipo reflexionava sobre aquest aspecte en el seu podcast. Cal posar en una coctelera la passió, la motivació i la confiança, combinada amb el dubte. Aquests són els ingredients que ens portaran a descobrir allò que ens empeny a créixer, a avançar, tant personalment com professionalment. El dubte ens aporta voler conèixer, saber, qüestionar, fet que ens ajuda a no estancar-nos en allò que ja controlem i fer créixer el nostre pòsit particular i, també, aportar al col·lectiu.
Aquesta manera d’observar i captar el nostre entorn ja no marxarà mai. Quan ja som dins els estudis, es pot aplicar tot l’anterior: parlar amb els companys i companyes d’aula, d’edat, procedència i idees diferents, nodrir-se d’allò que prové del professorat... però es tracta de no quedar-se només aquí. Tibar del fil de tot allò que se’ns creui per davant. Si una cosa ens ressona, busquem-ne l’autor/a, llegim més sobre el tema, investiguem i experimentem.
Tenir els ulls molt oberts i absorbir-ho tot. Aquest seria el consell per a aquelles persones que es volen endinsar en el meravellós món del disseny, la comunicació i la creativitat. Es tracta d’un àmbit on l’aprenentatge està assegurat i és infinit, on la font d’alimentació no passa només per l’aula, els llibres o allò que ens transmet el professorat. El nivell d’absorció de la nostra esponja determinarà el nostre camí i enriquiment com a futurs i futures professionals.
Citació recomanada
MASSAGUER, Lluc. «Ser esponja i formar-se en l’àmbit del disseny». COMeIN [en línia], setembre 2021, no. 113. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n113.2154
