Món 'hacker' i disseny (II): 'hackejar' és dissenyar en obert

No obstant això, ja hi ha exemples d'open design en projectes de disseny tipogràfic, en disseny de cases, i cada vegada més la idea s'expandeix a altres parcel·les clàssiques de l'àmbit del disseny. En el fons, l'open design és un moviment filosòfic i social amb la prioritat d'implementació directa i aplicada.

 

Com podem detectar si un disseny és obert o tancat? La traducció encunyada del concepte seria: «disseny obert» (open design), en contraposició del «disseny propietari», que seria el model clàssic que adjudica l'autoria a un nom o empresa, per exemple, la butaca Barcelona, de Ludwig Mies Van der Rohe, una icona del disseny industrial lligat a un icònic dissenyador geni.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Estem parlant d'un canvi de paradigma que no és innocu i que no està allunyat del debat i conflicte. Tan sols hem de pensar en el tema dels drets d'autor. L'open design i molts moviments lligats a la lliure circulació del coneixement, com la Free Software Foundation (FSF), advoquen per un canvi o amplificació del model actual de patents, el qual és molt restrictiu i es consolida sota la idea del creador únic en una societat on la barreja cultural és l'ingredient d'un món globalitzat. Un dels arguments clau de la lluita pel canvi de model és que, fins i tot aquells genis únics que han creat obres emblemàtiques per a la humanitat, han pres actius d'altres persones, coneixement d'altres cultures i, fins i tot, han utilitzat diners públics per a crear projectes o obres que posteriorment han patentat i privatitzat.

 

De la mateixa manera, internet ha arribat per trastocar la forma en què creem idees, i el cas més clar és el de les fotografies. A qui pertany una fotografia penjada a internet? Encara que hi hagi l'autoria, si la fotografia s'ha replicat mil vegades, segurament ja serà impossible tenir un nom d'autor clar. Tenim moltes preguntes i poques respostes en aquesta era digital, i la nova realitat necessita nous models i hibridació dels anteriors.

 

Com a projecte local practicant metodologies de l'open design, podem esmentar a Makea Tu Vida i la seva llarga trajectòria fixant una filosofia de treball, que no solament segueix la recerca per la participació, sinó que fa visible tot un ecosistema de projectes que treballa sota el mateix focus. Al seu web, es defineixen com «una entitat sense ànim de lucre de caràcter social i educatiu, que treballa al territori que hi ha entre els mons del Disseny i l'Ecologia».

 

És Makea tu Vida un col·lectiu que jackeja el disseny? Els seus projectes són de disseny obert? Considerem que els seus postulats estan molt a prop de l'ètica hacker, i és important entendre que dins d'aquesta ètica es promou la capacitat per adaptar els imaginaris a cada col·lectiu que el practica. Makea Tu Vida, així com diverses agrupacions a escala global, subratllen la importància de dissenyar en comunitat, i això canvia el paradigma de la construcció del coneixement. Tot això està molt alineat amb la filosofia del codi obert.