Les emissions nocturnes són un lloc privilegiat per donar curs a continguts i personatges que sovint queden al marge de les emissions diürnes. Veus càlides ens acompanyen en insomnis, treballs i tasques diverses durant unes hores en què (gairebé) tothom dorm. A més, ara estan disponibles 24/7 gràcies al podcast.
Des del seu naixement, la ràdio ha acompanyat els oients. Als seus inicis, entre els anys 1920 i 1930, la ràdio nocturna es reduïa a algunes emissions durant el Nadal o el Cap d’Any. A la fi de 1940 apareixen els primers programes als Estats Units amb Lonesome gal, programa en què una presentadora anònima murmurava paraules boniques als seus oients. A Europa, a la dècada dels cinquanta s’inicien les transmissions dels primers programes per acompanyar els treballadors nocturns, Notturno dall’Italia, a la RAI (Itàlia), i Route de nuit, a Paris Inter (França) (Beccarelli, 2020).
A Espanya tenim algunes incursions a la fi dels anys seixanta, com Madrugada, el magazín de Radio Madrid conduït per Joaquín Prat. Malgrat això, el punt d’inflexió es marca el 1979, en què es va eliminar el tancament nocturn de 2 a 6 hores i les emissores van passar a emetre ininterrompudament les 24 hores (Zumeta, 2019). Uns dels primers programes a ser estrenat i tenir èxit en la franja nocturna de la ràdio espanyola va ser El loco de la colina. Amb el seu «Buenas noches, aquí, Sevilla…», el loco Jesús Quintero saludava cada nit des dels micròfons primer d’RNE i després de la SER una audiència que va arribar a equiparar-se a l’esportiu Estudio estadio, de José María García. Pel programa hi van desfilar infinitat de personatges que feien les delícies dels entusiastes oients.
La participació de l’oient és un dels pilars de la ràdio i especialment de la nocturna. Després de programes com Encarna de noche, a la COPE, el talk-show Hablar por hablar, a la SER, n’és un clar exponent. Des del 1989 i fins al 2018 incomptables oients van trucar al programa per explicar les seves experiències. Actualment El Faro li ha agafat el relleu, en competència amb No son horas (Onda Cero) i Gente despierta (RNE) o la nit de Radio 3 amb Todos somos sospechosos.
En els últims anys l’humor s’ha obert pas. Sota l’epígraf «Humor a la SER», programes com La vida moderna o Las noches de Ortega s’han obert pas en horaris intempestius, entre la 1 i les 4 de la matinada, amb bones audiències a dins i a fora de la ràdio, especialment a través de YouTube. En aquest sentit, cal esmentar programes de veta de mercat que han estat arraconats a la matinada, especialment a les emissores generalistes, i que majoritàriament comporten un consum asíncron.
La ràdio nocturna, com la seva companya diürna, es reinventa. Ja sigui en combinació amb el podcast o exclusivament en directe, la ràdio nocturna té un consum estable que esperem que duri molts anys.
Per saber-ne més:
Beccarelli, Marine (2020). «La radio nocturna, una ventana a la intimidad». Gran angular. https://es.unesco.org/courier/2020-1/radio-nocturna-ventana-intimidad
Zumeta, Gorka (2019). «“La radio de Noche”, reflexiones a vuela pluma de Jesús Melgar», 28 novembre. https://www.gorkazumeta.com/2019/11/la-radio-de-noche-reflexiones-vuela.html
Citació recomanada
COSTA GÁLVEZ, Lola. La ràdio nocturna: llum en la foscor. COMeIN [en línia], març 2021, no. 108. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n108.2118
