Un títol alternatiu hauria estat «Epíleg de Trump, quan la veritat és un plat que se serveix fred», però dos fets m’ho van fer replantejar. En primer lloc soc plenament conscient que la frase feta anglesa «Revenge is a dish best served cold» es refereix a la venjança, però pensava que el joc de paraules em permetria evidenciar que si hi havia algú que la tingués jurada contra en Trump aquesta era la veritat. Motius no li’n falten. Sí, parlem de la veritat com a idea abstracta, la que tan bé ha descrit Julian Baggini en el seu molt recomanable llibre Breve historia de la verdad.
I, en segon lloc i principalment, coneixent el personatge i allò que diu i fa a Twitter (i en el món legal), no les tenia totes que posar epíleg descrigués realment la situació en la qual estaríem quan es publiqués aquest article. La publicació és ràpida però en política i poder les coses poden precipitar-se. Així que ho hem deixat en taules, un «potser» entre cometes.
En efecte, el que ens interessa és parlar de la segona part del títol. Sí, les fake news es queden. Com a curiositat relacionada amb la misinformation, una notícia sobre una Emily Murphy que ha rebut desenes de missatges perquè permetés l’inici de la transició de Trump a Biden. El petit problema és que aquest perfil no és el de la responsable de l’Administració de Serveis Generals del govern federal (GSA en anglès), però va ser qui finalment el 23 de novembre a la tarda va enviar una carta a Biden informant-lo que inicia el procés formal de transició entre presidents. Aquest pas és clau i fins ara estava aturat com una mostra de les reticències a concedir (en termes anglosaxons), a reconèixer la victòria del candidat demòcrata. Trump, com es pot veure a la imatge següent, n’ha fet també una icona, en la seva idea d’empantanegar el terreny de joc.
Sí, presentem aquest article com una previsió de tancament de les eleccions americanes, sabent, però, que a hores d’ara encara no és del tot clar que la transició entre presidents arribi en les dates i les formes que la consolidada democràcia americana ens ha acostumat. La vida no és un episodi de The West Wing, però certament els girs de guió que s’estan duent a terme donen per a molt. Cal dir, a més a més, que anteriorment vam avançar ja algunes de les claus que calia seguir en les eleccions del 3 de novembre lligant-les amb les fake news, en concret en dos articles (aquí i aquí) en l’època de les primàries demòcrates.
En tot cas, en aquest nou article ens agradaria mostrar una sèrie de pensaments amb relació a les eleccions americanes i la desinformació:
1. Si el trumpisme es queda, es queden les fake news
Diversos experts com Juan Luis Manfredi alerten que el trumpisme no només no ha perdut sinó que es pot considerar que en alguns aspectes ha guanyat. Molts confiaven en aquella citació pretesament atribuïda a Abraham Lincoln (amb qui Trump pugnava per ser el president que més havia fet per la comunitat afroamericana, curiosament). La citació diu que «You may fool people for a time; you can fool a part of the people all the time; but you can’t fool all the people all the time». Però aquestes eleccions han demostrat que fins i tot Trump ha incrementat el seu suport en vots. És a dir, Biden haurà guanyat perquè haurà mobilitzat a qui Hillary Clinton no ho va fer, però no ha fet perdre suports a Trump.
No és només, doncs, que això sigui un problema per als Estats Units en general i per al Partit Republicà en particular, que restarà com a ostatge del que Trump vulgui fer amb el seu futur, fins i tot si vol tornar-se a presentar. El problema és que, més enllà de la pèrdua de les eleccions, el sistema sembla funcionar. Li va funcionar a en Bolsonaro i semblava funcionar-li a en Matteo Salvini fins que el seu acostament a la geopolítica russa va engegar, potser, massa alarmes. Així doncs, la comunicació política té un problema. Tal com escrivia l’expert Xavier Peytibí l’endemà mateix de les eleccions, «potser Trump tenia raó en la campanya que feia i on la feia».
2. Un comptatge agònic que permet maximitzar la creació de desinformació
A considerar, de cara al futur, que l’acceleració de la nostra societat té com a desavantatge que, quan es produeixen temps morts, temps d’incertesa, aflora la desinformació. Hem pogut veure com la decisió en certs estats (justament alguns dels més disputats) com Pennsilvània o Geòrgia de no comptar el vot per correu amb antelació o el mateix dia de les eleccions ha permès que en aquest buit d’informació certa o decisiva es viralitzés una ingent quantitat de desinformació.
Pot semblar estrany, però possiblement, si no podem ralentitzar aquesta desinformació, caldrà repensar processos i la seva eficiència també en termes de les fake news que es poden generar en aquest mentrestant. Hem sentit com mai en aquest procés electoral que el mecanisme de les primàries és obsolet, el mètode del col·legi electoral està sobrerepresentant estats i d’altres certeses sobre la inèrcia d’allò que sempre s’ha fet de la mateixa manera. Pot semblar paradoxal, però les democràcies consolidades no haurien de dependre de rituals (com els caucus), que donen continuïtat però que no s’han transformat en una societat digital. Pot ser un bon moment per plantejar-se canvis, no només en les cadires del Tribunal Suprem.
3. Parler, un nou símptoma de la polarització «a» i «de» les xarxes socials
Mai com en aquestes eleccions les xarxes socials han tingut una doble pressió. En un cas, evidentment la lluita contra la desinformació. Però en segon lloc, i de forma molt important, la seva pròpia lluita (i de supervivència) per la neutralitat. Sí, la tria perversa entre la neutralitat i la veritat. Com si fossin vasos comunicants, com més es lluita per la veritat, més tensionada es veu la seva imatge de neutralitat ideològica. Cada xarxa social ha fet el que ha pogut i cal dir que durant el període electoral i sobretot en els dies posteriors al 3 de novembre han hagut de fer molta feina esborrant missatges, fins i tot la nova xarxa TikTok, que, tot i no ser conceptualitzada per informar sinó per entretenir, ha vist com ha hagut d’eliminar continguts i hashtags sobre el frau electoral, molt denunciat però no evidenciat.
Doncs bé, sembla que la comunitat més ideològica de Trump ha identificat Facebook i Twitter com a parcials per la cura de continguts que han dut a terme amb les declaracions del properament expresident, de manera que han passat a conquerir noves xarxes socials. Curiosament, així es va fer la gran conquesta americana de repoblació (i substitució) del país. Parler (vegeu la imatge) és una de les xarxes socials que ha vist doblar els seus usuaris venent-se com un espai de llibertat d’expressió. Això en el fons vol dir que no filtren continguts, la qual cosa equivaldrà que es puguin dir bestieses, com ja succeeix amb Gab. S’entreveu una correlació entre nombre d’usuaris d’una xarxa social i la pressió per evitar les fake news. Com més gran, com més sistèmica ets, més pressió tens per controlar continguts. Però les regles de joc no haurien de dependre del nombre d’usuaris d’una xarxa social. I cal tenir clar que, com més absoluta és la llibertat d’expressió en unes xarxes socials, més discursos d’odi i mentides s’escampen. Ho tenim clar?
Si l’aprenentatge de les xarxes socials ens mouen cap a la creació de xarxes socials d’uns i dels altres, s’agreujarà la polarització, els filtres bombolla i els biaixos de confirmació, i això democràticament pot ser una pèrdua o un guany. De nou, el debat sobre si les xarxes socials són canals o mitjans. Si es creen xarxes socials per ideologies, difícilment podran defensar-se que són canals.
4. Sí, el fact-checking també pot ser percebut com a partidisme
Hom pot considerar que les organitzacions i grups que fan verificació haurien de ser percebudes com a neutres per poder fer d’àrbitres davant les fake news. Però sovint són percebudes més com a mitjans de comunicació que com a agents sense ideologia. La lògica inherent és que sovint una part de la comunitat més ideologitzada d’un partit entén una verificació com un atac. Si un agent de verificació és neutre, verifica totes les parts, i així s’acostuma a fer als mitjans que fan seguiment d’un debat electoral, on assignen falsedats o mitges veritats a diversos polítics.
El problema arriba quan una de les parts difon moltes més mentides, de manera que al final a la part més radical de la teva comunitat no els sembla que el teu candidat menteix més, sinó que el verificador va contra teu. Ja no parlem només dels mitjans més marcats i assenyalats com The Washington Post i les 20.000 mentides (fins al juliol del 2020) que ha comptat a en Trump, sinó les que duu a terme un agent que hauria de ser percebut com a neutre. Però també reconeguts verificadors com Snopes tenen problemes de credibilitat, com es pot veure en aquest debat a les xarxes. En aquesta anàlisi es mostraria que són força centrats amb un possible biaix cap a l’esquerra. Sembla curiós que la lluita per la veritat, com el progressisme o la ciència, sempre sembla que tira cap a l’esquerra. Em sembla molt interessant aprofundir en aquesta idea perquè hi podem trobar explicacions i eines per lluitar també contra el negacionisme científic. A veure si els verificadors, com els científics, diuen el que molts no volen escoltar.
Val a dir que el mateix passa en alguns països amb els verificadors, en especial a l’Estat espanyol, on els principals nous agents de verificació, com Maldita i sobretot Newtral, tenen un problema de credibilitat en una part considerable de l’espectre dreta-ultradreta, que els acusa de no ser neutres en les seves verificacions. Sobretot en el cas de Newtral pel vincle concret amb la Sexta. Recordem que només la relació de Facebook amb els verificadors va fer que partits com Vox es plantegessin passar a Telegram com a forma de comunicació amb la seva comunitat.
5. Si les xarxes socials no se n’han sortit en les eleccions més rellevants, menys ho faran en les altres
Simplement una idea final que em preocupa per extrapolació. Si les xarxes socials més rellevants que tenen un model de negoci perfectament integrat en les eleccions americanes, un escrutini constant de les institucions, un mecanisme de publicitat i unes despeses electorals que mouen una ingent activitat econòmica i unes pressions brutals no estan podent gestionar les fake news que es produeixen, seran aquestes xarxes socials capaces d’actuar davant d’eleccions com les catalanes, que seran molt polaritzades, no només en l’eix independència/no independència sinó també dins del propi eix per la lluita que ja s’entreveu entre ERC i JuntsxCat?
Citació recomanada
LÓPEZ-BORRULL, Alexandre. Trump «potser» marxa, però les ‘fake news’ es queden. COMeIN [en línia], desembre 2020, no. 105. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n105.2084
