Número 101 (juliol de 2020)

Els 'social media' davant el discurs de l’odi

Silvia Martínez Martínez

En ple confinament i context de pandèmia, les plataformes socials han tornat a protagonitzar un profund debat entorn de la seva actuació davant la difusió del discurs de l’odi que es pot produir en aquests espais de comunicació. Un debat en el qual actors polítics i econòmics s’han anat pronunciant, juntament amb usuaris i agents relacionats amb les empreses tecnològiques. La discussió s’ha vist marcada per arguments que han enarborat la defensa de la llibertat d’expressió i la limitació de la censura davant d’altres que advoquen per la necessitat d’intervenir per frenar els missatges d’odi.

El passat mes de maig les xarxes socials es veien sacsejades per unes impactants imatges que aviat provocarien reaccions en diferents parts de món. El vídeo, que ràpidament es va tornar viral, mostrava l’actuació policial en què es reduïa a Minneapolis un ciutadà afroamericà, George Floyd, oprimint-li el coll amb el genoll mentre avisava que no podia respirar. La difusió del contingut va desencadenar una onada de protesta contra la violència racial, que es traslladava no només als carrers dels EUA sinó que també generava manifestacions en altres països. Les xarxes socials donaven pas a un mes de juny marcat per la denúncia i els missatges que advocaven per la fi de la desigualtat. Cares conegudes es van sumar a campanyes com la de #BlackOutTuesday, en què els símbols es van convertir en veu reivindicativa: el silenci, les ungles pintades de negre o pantalles tenyides de dol en són només una mostra.

 

Davant d’aquesta mobilització, no han faltat missatges en contra, que expressen postures oposades. En aquest altre extrem hi ha el que es coneix com a discurs de l’odi. Segons una Recomanació de la Comissió Europea contra el racisme i la intolerància del Consell d’Europa amb aquesta expressió s’al·ludeix a manifestacions d’assetjament, promoció d’estereotips o fins i tot accions que promoguin la humiliació basant-se en trets o qüestions personals de diversa índole o naturalesa.

 

Aquest context s’ha vist marcat, per tant, per una forta polarització que ha contribuït a incrementar l’ambient de crispació i tensió. Així, les xarxes es van omplir d’indignació quan es va conèixer un repte que no feia sinó reproduir, imitant amb imatges, l’episodi esmentat.

 

La desinformació o les fake news també han fet acte de presència. Rumors de marcat contingut discriminatori i que apel·len a la part emocional generen noves reaccions viscerals per contribuir a fer que el debat i la tensió segueixin. I, enmig d’aquesta situació, que coincideix amb el context de pandèmia i la proximitat d’unes eleccions als EUA, novament els social media tornen a ser al focus d’atenció. La responsabilitat i les mesures que han d’adoptar per contrarestar la difusió d’aquests continguts tornen a ser objecte de discussió i sorgeixen, així, iniciatives crítiques amb aquestes plataformes. Una de les més populars és la coneguda com a #StopHateforProfit, que ha portat desenes de marques i anunciants a unir-se i frenar la inversió publicitària a Facebook com un gest de crida d’atenció contra la xarxa perquè adopti accions que frenin el discurs de l’odi i la desinformació.

 

El CEO de la companyia, Mark Zuckerberg, s’ha vist en la necessitat de pronunciar-se diverses vegades aquestes setmanes per explicar les actuacions desenvolupades i les accions futures que plantegen implementar. No obstant això, el passat 26 de juny no desaprofitava l’oportunitat d’assenyalar, a través d’un post publicat al seu perfil de Facebook, els resultats apuntats a l’informe Cinquena avaluació del Codi de conducta per contrarestar el discurs de l’odi en línia. A l’informe s’indica que Facebook i Instagram avaluaven en menys de 24 hores un percentatge més elevat de notificacions que altres social media coneguts com YouTube i Twitter. Tots ells són plataformes que estan compromeses amb el compliment de l’esmentat Codi de conducta de la UE des que es va crear el 2016.

 

A més de destacar aquestes xifres, el CEO de Facebook concreta algunes de les noves mesures adoptades amb referència a assegurar la presència d’informació autoritzada sobre processos electorals i evitar continguts falsos que enganyin els votants, així com millorar els criteris per limitar la difusió del discurs de l’odi. Només unes setmanes abans s’havien ja avançat, en un altre post, set eixos sobre els quals estaven reflexionant per millorar el servei. En aquest cas la pressió que l’empenyia a manifestar-se públicament es produïa fins i tot per part dels mateixos treballadors de la companyia a propòsit de la decisió adoptada, que va portar a mantenir i no etiquetar certs missatges publicats pel president Donald Trump. Només uns dies abans Zuckerberg explicava en una entrada al seu perfil que en la decisió de mantenir aquests continguts hi havia prevalgut l’exercici de la llibertat d’expressió i el dret dels usuaris de conèixer les actuacions que pogués estar plantejant el govern pel que fa a l’ús de la força. Una decisió que justificava en contraposició a la postura adoptada per Twitter. Per la seva banda, la plataforma de microblogging va actuar conservant missatges del president però afegint una etiqueta en la qual informava sobre el contingut de la piulada i avisant que incomplia les regles però que, pel seu «interès públic», es mantenia.

 

Des de la Casa Blanca la reacció no va trigar a produir-se i publicava el 28 de maig una Ordre executiva per a la prevenció de la censura en línia. A l’Ordre es considera que les plataformes tecnològiques poden controlar un elevat nombre d’interaccions i limitar certs continguts. A l’argumentari emprat fins i tot s’exemplifica de manera directa al·ludint a l’actuació duta a terme per Twitter. La redacció de l’Ordre inclou revisar la inversió que les agències federals poden estar fent en aquests entorns digitals.

 

Així, el dilema entre intervenir o no intervenir es complica enormement amb la sèrie de pressions externes i interessos en joc. De nou, el complex context en què es produeix la comunicació digital porta a apuntar a la necessitat d’una alfabetització mediàtica i informacional que permeti a l’usuari entendre també els criteris que apliquen unes plataformes socials que consulten assíduament i en què intervenen de manera activa. Potenciar una comunicació inclusiva, basada en el respecte a la diversitat, és crucial en un entorn participatiu i obert.

 

Citació recomanada

MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. Els ‘social media’ davant el discurs de l’odi. COMeIN [en línia], juliol 2020, no. 101. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n101.2056

mitjans socials;  ètica de la comunicació;  comunicació política;  lobbisme; 
Números anteriors