Enfront de la crisi de credibilitat i la difusió de les conegudes com a fake news, el periodisme es troba davant la necessitat de recuperar la confiança del públic. La transparència, a més de complir amb els principis d’ètica professional, pot ser una via per millorar la fiabilitat respecte a la tasca informativa. Per aconseguir-ho, els mitjans combinen des de l’obertura de dades fins a la traçabilitat del procés o newsmaking. La tecnologia torna aquí a incorporar-se per ajudar a desenvolupar eines que afavoreixin aquesta imatge de transparència informativa.
Des del Code of Ethics de la Society of Professional Journalists fins als annexos incorporats al Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la transparència ha anat adquirint una especial importància com a principi ètic d’actuació en el desenvolupament de la tasca informativa. En l’actualitat, factors com la immediatesa, l’eliminació de barreres clares entre formats i tipus de contingut, o la dificultat per identificar el que és un mitjà informatiu d’un altre tipus de plataforma de comunicació fan més necessari si és possible el compliment d’aquest principi perquè un usuari sàpiga, per exemple, si és davant una notícia o un missatge publicitari. Però, a més de la fonamentació ètica, l’exercici de transparència es pot presentar com un recurs més per ajudar la societat a identificar notícies rigoroses i contrastades enfront de la desinformació o les anomenades fake news. D’aquesta manera, la professió en pot disposar com a aliada a l’hora de recuperar la confiança dels ciutadans. Al mateix temps, permet aproximar el procés de producció informatiu, o newsmaking, al públic de manera que es contribueixi a l’educació mediàtica en poder així desenvolupar habilitats que els facilitin detectar possibles manipulacions i avaluar el missatge de manera crítica.
Les diferents formes de la transparència
Sense ser incompatible amb l’exercici del secret professional quan aquest sigui necessari, la transparència es pot materialitzar de diferents maneres. A més de l’apuntada claredat a l’hora de presentar el que és un contingut informatiu o una notícia enfront d’un altre tipus de continguts, els coneguts corrents de l’open source (codi obert) i open data (dades obertes) també han arribat al periodisme. No falten els exemples en els quals s’ha posat a disposició d’altres reporters i, fins i tot, del públic bases de dades per consultar. De vegades, fins i tot, s’ha disposat de l’audiència per analitzar-los o s’ha permès que gràcies a la seva intervenció s’hagin detectat errors en la història publicada. Lògicament, el desenvolupament tecnològic ha estat de vital importància no només per analitzar aquesta quantitat d’informació o big data (dades massives), sinó també per emmagatzemar-la i permetre’n la recuperació i l’accés per diferents usuaris.
En altres casos, la transparència no s’obté per facilitar la dada o la font primària, sinó per oferir alguna explicació complementària. Així, presentar el detall de com s’ha fet l’anàlisi de la informació o la interpretació de les dades, pot contribuir a augmentar la credibilitat del mitjà o del periodista. En alguns casos, aquesta informació pot no només acompanyar una notícia o un reportatge concret, sinó oferir una explicació general sobre el procés de treball realitzat. Des de quins continguts s’editen o com es dona forma a les històries fins a les raons per les quals se seleccionen en poden ser clars exemples, com així ho han evidenciat alguns mitjans o professionals. Alguns factchekers, o verificadors, també desmunten faules i campanyes de desinformació explicant com han anat contrastant dades, consultant fonts expertes o analitzant imatges, àudios i altres recursos per detectar la manipulació.
Mapa de transparència de la informació
Una altra mostra de com treballar d’aquesta manera en pro de la transparència és la que proposa l’eina gratuïta TJ Tool. Aquest projecte de la capçalera Público, amb finançament de DNI de Google i el suport de GHIA, ofereix un mapa que permet obtenir el percentatge de transparència de la notícia. Calculat sobre la base de vuit indicadors amb diferents ponderacions, la xifra resultant té en compte, entre altres, qüestions relatives a les fonts utilitzades, l’autoria o el moment de publicació i de les actualitzacions següents realitzades. La proposta, que s’acompanya d’un Manifest que incorpora aspectes com la rectificació en cas d’error o manca d’exactitud, utilitza la intel·ligència artificial com a recurs per revisar i avaluar aquesta transparència en les informacions i contribuir així tant a complir amb els principis deontològics de la professió com a millorar la credibilitat de mitjans i periodistes que la fan servir.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. «Transparència en periodisme: entre exercici ètic i cerca de credibilitat informativa». COMeIN [en línia], setembre 2022, no. 124. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n124.2257
