- El dimecres 17 de novembre, es va iniciar la primera edició de The eHealth What If Forum de la UOC, on es va parlar dels protagonistes de la transformació digital de la salut: els professionals sanitaris i la ciutadania.
En el seu discurs d'inauguració d'aquest cicle, la vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca de la UOC, Marta Aymerich, descrivia aquesta iniciativa com una resposta natural a la missió de l'eHealth Center: el debat acadèmic, des de la recerca i la innovació, sobre salut digital i el seu impacte transformador, amb una visió interdisciplinària que va des de les ciències mèdiques fins a les perspectives psicològiques, socials i educatives.
En la primera sessió, titulada "Noves estratègies digitals centrades en la salut i la persona", la taula de ponents va comptar amb experts en l'impuls de la salut digital de tres comunitats autònomes diferents —País Valencià, Cantàbria i País Basc— i també la perspectiva de DKV en representació del sector privat.
El punt de partida va ser la pregunta "Què passaria si la digitalització accelerada per la COVID-19 ens permetés transformar els sistemes de salut?", així com el canvi de paradigma que impulsen les TIC a través de noves eines per als professionals, però també amb solucions perquè la ciutadania pugui gestionar la seva salut no només en el moment de la malaltia, sinó també amb el benestar i la prevenció com a objectius.
Els quatre experts van coincidir a destacar les dues cares de l'acceleració de les eines i els processos de salut digital provocat per la pandèmia. D'una banda, s'han posat en marxa a gran escala eines de telemedicina i de teletreball, i també d'acompanyament als ciutadans i de col·laboració entre els professionals sanitaris. No obstant això, d'altra banda, no estàvem preparats per absorbir l'excés de consultes i pacients que, a causa del confinament i de la saturació del sistema, no es podien atendre presencialment, per la qual cosa amb aquestes solucions digitals no vam poder respondre a totes les necessitats.
Si algú tenia cap dubte sobre la utilitat de la salut digital, la pandèmia ha posat de manifest que no només és útil, sinó que també és imprescindible per donar resposta als grans reptes relacionats amb la salut. No obstant això, molts pacients van percebre aquesta digitalització com una simple substitució de serveis presencials per altres de virtuals que, a més, no sempre eren vistos com a serveis de qualitat. De fet, van explicar els experts, la implantació d'un sistema de salut digital no persegueix en cap cas substituir la presencialitat, sinó millorar-la i generar espais de més qualitat.
En aquest sentit, l'increment abrupte i no planificat de la digitalització de serveis i protocols va visibilitzar en gran manera les fortaleses i les febleses dels projectes en curs, i això ens ajuda a millorar l'estratègia global per a una transformació digital global i en profunditat del sistema.
Els experts van destacar el potencial de l'anàlisi de les dades per a la gestió epidemiològica i fins i tot per organitzar els recursos entre diferents centres sanitaris, tot i que també van parlar de la necessitat de recollir i analitzar dades de manera més intel·ligent, i així simplificar processos i centrar els esforços en les dades que ens poden ajudar a resoldre els problemes més importants.
Però la necessitat de treballar a gran escala també ha posat de manifest el taló d'Aquil·les de moltes solucions de salut digital: la usabilitat i l'accessibilitat. Algunes eines amb un desenvolupament de certa trajectòria no van reeixir a causa de les barreres per descarregar-les o els dubtes davant la privadesa de les dades que era necessari compartir per iniciar-les.
De fet, el desconeixement dels nous protocols i eines va provocar desconfiança i reticències no només entre la ciutadania, sinó també entre els professionals, que els percebien amb incertesa i no com una ajuda per gestionar una situació ja complicada per ella mateixa.
El debat sobre les millores que s'han d'aplicar en aquestes eines de salut digital ha tingut sempre dos vessants. En primer lloc, hi ha la necessitat de posar al centre d'aquesta transformació les persones, siguin els professionals del sistema de salut o els seus usuaris, amb la finalitat de concentrar els esforços en problemes reals i rellevants. En segon lloc, hi ha la necessitat de canviar el sistema des de les bases, ja que ens trobem davant d'una transformació de gran importància: necessitem nous perfils professionals, noves maneres de formar el personal sanitari, eines per empoderar la ciutadania, nous algorismes per analitzar dades, i altres lleis per regular aquestes activitats.
Per aquest motiu, els experts d'aquesta primera sessió de The eHealth What If Forum de la UOC van demanar una vegada i una altra incloure els professionals i usuaris en cada pas del sistema: des de l'estratègia fins a la seva aplicació.
Un debat amb: Corpus Gómez, directora de Recursos Humans de Marina Salud, Dénia; Santiago García, director general de Transformació Digital i Relacions amb els Usuaris, Conselleria de Sanitat de Cantàbria; Mikel Ogueta, sotsdirector de Qualitat i Sistemes de la Informació, Organització Central d'Osakidetza, i Elena Torrente, sotsdirectora de Desenvolupament de Salut Digital i responsable del DKV Innolab de Salut Digital.
Moderat per: Albert Barberà, director de l'eHealth Center de la UOC.
També pots escoltar directament el que els experts van respondre a preguntes com:
- Com veieu el rol dels professionals i els ciutadans en la transformació digital de la salut?
- I si ni els professionals ni els ciutadans estan preparats per a la transformació digital?
- Les preguntes del periodista Javier Granda
- Pregunta del públic: La salut digital ha de substituir la presencial?