L'hora del dia en què mengem, clau per a la nostra salut

Tot i que popularment sempre s'ha dit que és millor sopar aviat i lleuger, una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Columbia University ha posat les bases científiques a aquesta afirmació. Segons ha demostrat un estudi publicat en obert a Nutrition & Diabetis, del grup Nature, ingerir més del 45 % de les calories del dia a partir de les cinc de la tarda està associat a una elevació dels nivells de glucosa, amb les conseqüències perjudicials que això comporta per a la salut, independentment del pes i el greix corporal de la persona.

L'estudi s'ha desenvolupat a l'Irving Medical Center de la Columbia University, a Nova York, i ha estat liderat per la investigadora postdoctoral i doctora Diana Díaz Rizzolo, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

"Unes xifres elevades de glucosa mantingudes en el temps poden tenir implicacions com ara un risc més elevat de progressar cap a diabetis tipus 2, un increment del risc cardiovascular, pel dany que provoca la glucosa alta en els vasos sanguinis, i més inflamació crònica, que agreuja el dany cardiovascular i metabòlic", afirma Díaz Rizzolo.

Fins ara es creia que la conseqüència principal de sopar tard era l'augment de pes, que s'associava al fet que a la nit s'acostumen a fer pitjors tries alimentàries, com consumir més ultraprocessats, perquè les hormones que regulen la gana i la sacietat s'alteren quan no ens ajustem a les hores de sol.

La importància de l'estudi és que revela que l'horari dels àpats, per si sol, pot afectar negativament el metabolisme de la glucosa, al marge de la quantitat de calories consumides al llarg del dia i del pes i el greix corporal de l'individu.

Persones que mengen tard versus persones que mengen aviat

L'estudi va incloure 26 participants d'entre 50 i 70 anys que tenien sobrepès o obesitat i prediabetis o diabetis tipus 2. Es va comparar la tolerància a la glucosa dels participants, que es van dividir en dos grups: els participants que menjaven aviat, que feien la ingesta més gran de calories abans de la tard-nit, i els que menjaven tard, que ingerien el 45 % o més de les calories a partir de les cinc de la tarda. Tots dos grups consumien les mateixes calories i els mateixos aliments durant el dia, només diferien en el fet que ho feien en hores diferents. Els participants van utilitzar una aplicació mòbil per registrar els seus àpats en temps real.

La principal troballa és que els participants que menjaven tard toleraven pitjor la glucosa, fos quin fos el seu pes o la composició de la dieta. També es va observar que tenien tendència a menjar més quantitats de carbohidrats i greixos durant la tard-nit.

Díaz Rizzolo, que és especialista en obesitat, diabetis i envelliment, explica que "a la nit, la capacitat del cos de metabolitzar la glucosa es redueix, pel fet que la secreció d'insulina i la sensibilitat de les cèl·lules a aquesta hormona disminueixen a causa del ritme circadiari, determinat per un rellotge central al cervell que es coordina amb les hores de llum i nit".

La importància de quan es menja

L'estudi, doncs, representa una troballa important sobre les implicacions que té per a la salut l'hora en què fem les menjades. "Fins ara", afirma la investigadora, "les personalitzacions en nutrició s'han basat en dues qüestions principals: quina quantitat menjar i quins aliments triar. Amb aquest estudi, una nova qüestió comença a guanyar importància en la prevenció cardiometabòlica: a quines hores es menja", diu Díaz Rizzolo.

A partir de l'estudi, i dins de la prudència, perquè caldrà fer més recerques per aprofundir en el tema, la investigadora aconsella que l'aportació d'aliments es faci principalment durant les hores de sol del dia i que "l'aportació més gran de calories en el dia tingui lloc durant l'esmorzar i el dinar, en lloc de ser en el berenar i el sopar". Díaz Rizzolo recomana evitar també el consum de productes ultraprocessats, el menjar ràpid i aliments molt rics en carbohidrats, especialment durant la nit.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) de l'ONU: 3, Salut i benestar.

Article de referència:

Díaz-Rizzolo, D. A.; Santos Baez, L. S.; Popp, C. J. et al. Late eating is associated with poor glucose tolerance, independent of body weight, fat mass, energy intake and diet composition in prediabetes or early onset type 2 diabetes. Nutr. Diabetes. 2014. Vol. 14, núm. 90. Disponible a: https://doi.org/10.1038/s41387-024-00347-6

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.