El director del Reina Sofia reflexiona sobre art i coneixement en la lliçó inaugural de la UOC
La lliçó que cada any inaugura el nou curs de la UOC s'ha traslladat aquesta vegada a Madrid, amb Manuel Borja-Villel, director del Museu Reina Sofia. L'historiador de l'art ha obert a la UOC una de les sales més emblemàtiques del Museu, la del Pavelló de la República de 1937, on s'exposa el Guernica, per reflexionar sobre art i coneixement juntament amb un altre historiador, Joan Fuster-Sobrepere, director dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. La conversa entre tots dos, amb el títol Art i coneixement per a construir el que és comú, es recull en cinc vídeos temàtics que la Universitat ofereix en línia.-
«El museu no es pot separar de la universitat»
Manuel Borja-Villel constata la necessitat de replantejar el museu com a institució i d'imaginar-lo d'una altra manera: «Les obres i els coneixements són de tots i han de generar un espai compartit». Per això, «al segle XXI, el museu, com ho va ser a l'edat mitjana i ho va ser als segles XVII i XVIII, no pot anar separat de la universitat, del coneixement».
-
Com es forma l'artista d'avui? El nou grau de Belles Arts UOC - Museu Reina Sofia
Borja-Villel explica el motiu que ha impulsat el Reina Sofia i la UOC a preparar un nou grau en línia de Belles Arts: «El paper de l'artista, igual que el de l'intel·lectual o el del comissari, ha canviat en les últimes dècades». Abans, «a les escoles de Belles Arts s'estudiava la tècnica», però avui dia «qualsevol artista treballa amb vídeo, amb pintura, amb objectes en dues dimensions, a l'espai... i canvia contínuament d'enfocament. Ja no parlem de disciplines i tècniques, sinó de formats».
Amb tot, el fet de saber com es forma l'artista del present és clau per al Reina Sofia. «Cal crear una plataforma que permeti altres modalitats de formació», diu el seu director.
-
Un museu connectat
Per a Borja-Villel, la manera de plantar cara al domini d'un mercat global «és promovent un teixit de xarxes articulades a partir del coneixement». I és aquí on les tecnologies tenen un paper clau: «En un museu, l'element digital és molt important perquè permet l'accés global»; i, en segon lloc, perquè «la importància d'un museu és determinada per la quantitat de relats i la relació que aquests relats permeten».
-
«El Guernica té alguna cosa de cinematogràfic»
La conversa entre els dos historiadors té el privilegi de compartir sala amb el Guernica de Picasso. Per a Borja-Villel, aquest quadre «té alguna cosa de cinematogràfic; també té alguna cosa a veure amb l'espai públic, amb l'esfera teatral». I afegeix: «Ens interessa la reflexió sobre la funció de servei públic de l'art, l'espai públic i l'autoreflexió sobre els mateixos dispositius».
-
El cinema entra al museu
Segons Borja-Villel, la introducció del cinema en la institució museística ajuda a construir una cultura popular en la qual «l'espectador ha de ser capaç de crear els seus propis relats».
I és que no hi ha una única veritat ni explicació. «El que m'ha atret sempre dels museus, de les exposicions, és la impossibilitat de l'explicació», constata el director del Reina Sofia.
A més, cal trencar amb «una de les grans fal·làcies de l'art modern: la transparència; que les obres es presentin pures, netes, sense contaminació de cap tipus, sense barreja d'altres disciplines».
Els experts
Manuel Borja-Villel és doctor en Filosofia pel Departament d'Història de l'Art de la Universitat City de Nova York. Va ser el primer director de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona des de la seva inauguració el 1990. També va dirigir el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el va situar a la primera fila dels centres d'art internacionals. Actualment, dirigeix el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, on la seva aportació destaca per la reordenació de la col·lecció permanent —en què ha modificat el criteri de presentació de les obres al servei de la construcció d'un relat que interpel·li la memòria del visitant— i la posada en marxa d'una xarxa internacional de museus.
Joan Fuster-Sobrepere és director dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. És doctor en Història i especialista en història política i cultural de Catalunya i Espanya (segles XIX i XX) i història urbana de Barcelona (segle XIX). Forma part del grup de recerca consolidat Identi.Cat, sobre llengua, cultura i identitat a l'era global.
UOC: 20 anys liderant l'aprenentatge basat en les TIC
Ja fa dues dècades que la UOC va començar l'activitat. Era el curs 1995-1996, amb 200 estudiants de les titulacions homologades de Psicopedagogia i Empresarials. Actualment, és la primera universitat en línia de l'Estat espanyol en nombre de graduats (més de 58.000) i la segona universitat amb més estudiants de Catalunya (més de 52.000). És una universitat en línia innovadora i de prestigi, reconeguda internacionalment pel seu model educatiu i tecnològic.
Contacte de premsa
-
Redacció