Sense heroïcitats, si us plau: mapatge de pràctiques de donació d'òrgans en un hospital català

Programa

En aquesta xerrada es presentarà un mapatge etnogràfic detallat de la donació d’òrgans en un hospital català. Es tracta d’un lloc únic pel que fa a les pràctiques tecnocientífiques d’avantguarda, a les elevades taxes de donació i al seu equip especialitzat i consolidat de coordinadors de trasplantaments (CT). Sara Bea situa la donació com una pràctica mèdica integrada i examina els aspectes pràctics i les especificitats que fan de la donació una possibilitat a l’hospital. L’explicació empírica ofereix una contribució singular i pròpia que complementa i qüestiona la literatura de ciències socials existent sobre donació. Aquesta literatura se centra en la donació veient-la principalment com una pràctica controvertida que posa en relleu l’experiència emocional de les famílies dels donants i dels professionals mèdics implicats. Aquest treball de recerca empírica activa, i també desenvolupa, eines de semiòtica material de ciència, tecnologia i societat (STS, per la sigla en anglès) per a proporcionar un enfocament de la donació no solament com a obtenció sinó també com a atenció mèdica. La perspectiva etnogràfica il·lustra els processos variables d’inclusió i exclusió mútua en què se sustenta la integració de la donació com a pràctica hospitalària normalitzada, al costat del conjunt recurrent de tensions permanents.

El treball de Sara Bea contribueix a un dels debats polítics actuals al Regne Unit entorn de l’abordatge del problema nacional del baix índex de donacions per mitjà d’un canvi legislatiu consistent en un sistema d’exclusió voluntària per a les donacions. Constitueix, a més, una evidència empírica sòlida que qüestiona la problematització dominant de l’escassetat d’òrgans que es redueix a la polaritat legal d’optar o no optar per la donació. Bea suggereix que les qüestions relatives a l’augment de l’índex de donacions no es poden limitar a una elecció individual, ja que això exclou les pràctiques mèdiques establertes que permeten l’elecció de la donació en primer lloc.

Sara Bea ha acabat recentment el doctorat de Ciència, Tecnologia i Societat (STS) a la Universitat d’Edimburg. La seva recerca etnogràfica se centra en les pràctiques mèdiques de donació d’òrgans en un hospital català. Les seves àrees d’interès són la semiòtica material, la teorització del cos, l’ètica en la pràctica i els mètodes inventius. Ha estat membre del comitè organitzador i científic de la conferència de Lisboa «Lost in Translation? People, Technologies, Practices and Concepts across Boundaries».