Seminari CareNet: "La motilitat de l'estigma: Medicina reproductiva i públic amb discapacitats"

Programa

El ponent examinará en quin sentit la síndrome de Down, una condició genètica, està configurada en dos espais independents: la clínica d’atenció prenatal i l’imaginari públic. En aquests espais, emmarcats per uns moments «mòbils», la síndrome de Down es proclama de dues maneres diferents i en conflicte. En l’esfera pública, la condició sovint s’esbossa com una vida marcada per la dignitat i el valor. Això és part del que Ginsburg i Rapp (2015) anomenen una «públic amb discapacitats», és a dir, el fet que la gent amb discapacitats i els seus defensors «són interpel·lats i materialitzats a través d’una sèrie de mitjans, de xarxes amb una àmplia distribució formades per persones que comparteixen experiències de discapacitat». Diversos tipus de mitjans i altres produccions —relats autobiogràfics, blogs, webs, xarxes socials, espectacles televisius, activismes, manifestacions artístiques, etc.— ajuden a construir una síndrome de Down pública en què s’erigeixen nous imaginaris socials de la diferència. Aquest treball simbòlic positiu i públic constitueix una forma emergent de reconeixement i ubicació per a un compromís alternatiu, en què es concedeix un futur a la gent amb síndrome de Down i també un present amb sentit. Tot i així, en el context mèdic, en què els discursos influeixen en la visió que arriba a tenir la gent de la diferència corporal, la síndrome de Down es presenta amb subtilesa i, pel que sembla, de manera involuntària, com un resultat negatiu. No hi ha imaginaris positius, ni deliberacions sobre el lloc que ha d’ocupar la dis/capacitat en la medicina prenatal. La condició s’aborda de passada, no pas directament, amb el discurs del «risc» i classificacions dominants similars de «problemes», «males notícies» i «anormalitat», la qual cosa confereix una imatge universalitzadora (i negativa) de la síndrome de Down. En les pràctiques quotidianes i socials banals de la clínica, per tant, alguns cossos i maneres de ser (del futur) al món estan amenaçats, negats i qualificats de no/desitjats i no/valorats. En resum, examinarà en quin sentit els mons de la discapacitat són mòbils, és a dir, es fan «habitables» i «inhabitables» en moments diferents.

Bio

Gareth Thomas és professor de sociologia a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Cardiff, Regne Unit. És un sociòleg que està interessat en la medicina, la discapacitat, l’estigma, la reproducció, la tecnologia i la ubicació, entre altres temes. Al març de 2017, Gareth va publicar la primera monografia de recerca, titulada Down’s Syndrome Screening and Reproductive Politics: Care, Choice, and Disability in the Prenatal Clinic. També és un dels coordinadors del Grup de recerca en medicina, ciència i cultura (MeSC) de la Universitat de Cardiff i coredactor de ressenyes de llibres per a la revista Sociology of Health and Illness.

El seminari es celebrarà en anglès.