|
|
|
|
|
En aquest informe regional, mirarem de resumir els aspectes més destacats de la situació actual a l'Amèrica Llatina i el Carib en l'àmbit de la comunicació i la informació. A tal efecte, primer ens ocuparem del tema de la tecnologia de la informació (TI), o informàtica, tenint en compte la posició de la regió en un context mundial en relació amb l'índex de la societat de la informació (ISI) i explicant les inversions realitzades en TI, els mercats i els segments de mercat que ara existeixen i la seva distribució. En segon lloc, explicarem la situació dels centres d'informació i les biblioteques i les xarxes que es creen a Amèrica Llatina i el Carib per enllaçar-les, amb el suport de l'Organització d'Estats Americans (OEA) i la Xarxa Hemisfèrica Interuniversitària Científica i Tecnològica (RedHUCyT). En tercer lloc, tindrem en compte les comunicacions, repassant breument la situació dels mitjans de comunicació impresos i mencionant l'extraordinari creixement de les telecomunicacions a la regió. El ritme d'expansió mundial de les tecnologies de la informació s'ha anat accelerant i la regió d'Amèrica Llatina i el Carib no n'és una excepció, tot i que l'índex de creixement regional sol estar per sota del dels països desenvolupats i del món en general. En l'ISI concebut per la International Data Corporation, la regió obté una classificació pròxima a la mitjana mundial pel que fa a un bon nombre de criteris socials (llibertat de premsa, llibertats civils i educació secundària), un criteri d'infraestructura informàtica (percentatge de PC en xarxes) i un criteri d'infraestructura de la informació (accés a cable/satèl·lit). Pel que fa a la resta de factors, la regió està per sota de la mitjana mundial i molt per sota de la posició de països desenvolupats com Estats Units. La Figura17.1 il·lustra aquesta realitat. La posició dels deu països llatinoamericans que estan més ben situats en comparació amb altres països es mostra a la Taula 17.1. S'ha de destacar que la posició relativa d'aquests països va millorar lleugerament entre 1996 i 1997, passant de 3,92 a 3,9 de mitjana. Veneçuela, però, va caure del tercer lloc al cinquè, i del trenta-quatrè al trenta-vuitè en la classificació mundial. Les posicions dels altres països van variar menys. La Taula17.1 mostra les posicions dels deu països per cadascun dels tres tipus d'índex: infraestructura social, d'informació i informàtica. Les inversions de TI realitzades pels països llatinoamericans van estretament lligades amb les seves classificacions per l'ISI, especialment el 1997. Les figures 17.2 i 17.3 mostra aquesta correlació. Es pot observar que la inversió en TI veneçolana no varia substancialment, com a proporció del PIB, però el país queda molt per sota en les classificacions mundials, mentre que en el cas de Colòmbia passa el contrari. Això mostra que les inversions en TI veneçolanes van ser menys efectives el 1997 del que havien estat el 1996, mentre que en el cas de Colòmbia passa el contrari. Observeu també el cas d'Argentina, que ocupa el primer lloc dels països llatinoamericans en l'ISI, i tot i que el seu nivell d'inversió en TI no és el més alt, està una mica per sobre de la mitjana. La inversió argentina està pràcticament al mateix nivell que la de Veneçuela, però és més efectiva. Això s'explicaria pel fet que té una millor infraestructura social, com mostra Taula17.2. Panamà, però, seria el menys eficaç pel que fa a les inversions en TI. La regió llatinoamericana i caribenya consta aproximadament del 6% de la població mundial i representa el 3% de la inversió mundial en TI, mentre que Amèrica del Nord, amb el 5% de la població, representa el 45% de la inversió mundial en TI. La posició relativa de la regió en aquest sentit és semblant a la d'Àfrica/Orient Mitjà. Totes les altres regions deixen enrere Amèrica Llatina, excepte la d'Àsia i el Pacífic (exceptuant Japó). La Figura17.4 aporta més detalls. El mercat de TI llatinoamericà representa el 3% del mercat mundial (Figura17.5), però el creixement a Amèrica Llatina està per sobre de la mitjana (Figura17.6), el doble del període 1995-1996 i gairebé el doble de 1996-1997. Durant el període 1997-2002, el creixement del mercat llatinoamericà es preveu que sigui un 51% més alt que la mitjana mundial. La Figura17.7 mostra el creixement del període 1997-2002 en molts països de la regió. El mercat regional es divideix com mostra la Figura17.8. Els segments de mercat es mostren a la Figura17.9. Tal i com demostra la Figura17.10, el creixement del mercat de software llatinoamericà ha esdevingut explosiu. En tres anys (1995-1998) s'ha ampliat en un 297% i el 2002 es preveu que hagi augmentat en un 303% sobre el nivell de 1998. Els cinc gestors de bases de dades més utilitzats són els produïts per Oracle, IBM, SAGA, Informix i Sybase, per aquest ordre. Les eines més utilitzades les subministren IBM, SAGA, Oracle, Informix i Microsoft, per aquest ordre. Les aplicacions amb més demanda són SAP, Datasul, Baan, SSA i JDE, també per aquest ordre. Figura17.11 mostra com han crescut les compres de PC a la regió, i la Figura17.12 mostra la distribució del mercat llatinoamericà per als sistemes operatius dels servidors el 1996 i 1997.
Serveis d'informació i bibliotecaris En general, les biblioteques d'Amèrica Llatina i el Carib han mirat d'adaptar-se als nous avenços tecnològics, alhora que els seus esforços s'han concentrat a satisfer les necessitats locals. Tradicionalment, però, d'iniciatives de cooperació, que són una de les prioritats principals dels serveis d'informació moderns, n'hi ha hagut molt poques. Institucions com l'OEA i la UNESCO han contribuït a la creació de xarxes entre les biblioteques de la regió, com una via per proveir la creixent demanda de serveis d'informació a pesar de la progressiva austeritat dels pressupostos. Com a conseqüència, s'ha progressat en la creació de consorcis locals, nacionals i regionals per desenvolupar eines bibliotecàries per complir més requisits dels que ha plantejat l'era de la informació. Les biblioteques universitàries i de recerca han obtingut els millors resultats a l'hora d'entrar a les xarxes de cooperació i han rebut la major part del suport internacional. És a partir d'aquestes xarxes que d'altres biblioteques miraran de crear xarxes pròpies. Per això ens centrarem ara en les biblioteques universitàries i de recerca. Tot i que la idea de col·laboració entre biblioteques es va debatre abastament als seixanta i setanta, va passar molt de temps abans que no fos una realitat a la regió, per culpa de la deficient infraestructura de telecomunicacions i de les restriccions sobre les importacions informàtiques en certs països. Aquests factors negatius van aconseguir esclafar el sòlid patrimoni regional comú de la llengua, la religió i la història, que havia creat una situació territorial probablement única al món. Els factors següents han constituït un vehicle en l'inici de la cooperació regional: el recent procés de privatització en el sector de les telecomunicacions i el flux resultant d'inversió estrangera a la regió; els moviments per desregular el sector de les telecomunicacions en determinats països; les iniciatives tècniques i polítiques realitzades per les biblioteques per superar l'obstacle financer i cultural; i els programes aplicats per la UNESCO (Programa d'informació general) i institucions regionals, com l'ECLAC (Comissió Econòmica d'Amèrica Llatina i el Carib) a través del seu departament CLADES (Centre de Llatinoamèrica de Documentació Econòmica i Social) i el seu Programa de gestió de la informació, que interactua amb caràcter permanent amb més de 180 organitzacions de 17 països d'Amèrica Llatina. Gràcies a aquesta mena d'iniciatives, s'ha iniciat un procés de cooperació en la mateixa línia que als països desenvolupats, tot i que una mica més tard que aquests per les raons exposades. En el procés de creació de mecanismes de cooperació, ha sorgit un bon nombre de xarxes d'informació, moltes de les quals depenen del software CDS/ISIS distribuït per la UNESCO que es va preparar especialment per als països en via de desenvolupament. Entre els nous camps d'informació funcional figuren xarxes per a l'administració pública (CLAD), les ciències socials (CLACSO), les ciències de la salut (BIREME), l'educació (REDUC), la planificació (INFOPLAN i CARISPLAN) i la col·laboració entre les xarxes i els sistemes nacionals d'informació (INFOLAC), la recerca en població (DOCPAL) i l'enginyeria sanitària (REDIDISCA). Tot i que aquest progrés ja s'havia aconseguit abans del boom d'Internet dels últims anys, el creixement extraordinari de l'ús d'Internet està reforçant sens dubte la col·laboració entre les biblioteques en aquests països. Gazitúa (1997), parlant sobre Internet, afirma que l'entorn tecnològic mostra que s'han superat gairebé totes les limitacions, i la responsabilitat principal per aconseguir progrés resideix en els agents de la informació en lloc de les tecnologies.
Les noves oportunitats generades per Internet han propiciat noves iniciatives per contribuir a la creació de xarxes d'informació llatinoamericanes que poden posar la base d'una major col·laboració entre les biblioteques de la regió. D'aquestes iniciatives, s'ha d'esmentar especialment el projecte RedHUCyT (Xarxa Hemisfèrica Interuniversitària d'Informació Científica i Tecnològica), iniciat per l'OEA, que va començar el 1991. El seu objectiu principal és "connectar els estats membres a Internet, formant una xarxa electrònica per a l'intercanvi d'informació científica i tecnològica. El projecte proporciona equipament de tecnologia punta i suport tècnic i patrocina tallers i seminaris tècnics a la regió per preparar projectes tècnics, millorar els coneixements, compartir el coneixement tècnic i formar els gestors de xarxes als països" (RedHUCyT, 1998). La importància d'aquest tipus d'infraestructura d'informació va ser reconeguda pels 34 caps d'estat americans a la Cimera de les Amèriques celebrada a Miami el 1994. El Pla d'actuació que van signar destaca la importància de la infraestructura de telecomunicacions i informació, a la qual s'hi dedica un capítol sencer. Afirmen que "la infraestructura de telecomunicacions, tecnologia de la informació i radiodifusió d'un país és un component essencial per al desenvolupament polític, econòmic, social i cultural. Pel que fa a la infraestructura de la informació, les necessitats de desenvolupament de les Amèriques són immenses. Els governs de les Amèriques proposen satisfer aquestes necessitats adoptant tota una sèrie de mesures", en què s'afirma, i es destaca en negreta, que els governs "instaran les principals universitats, biblioteques, hospitals i organitzacions governamentals que es connectin a aquestes xarxes aprofitant la Xarxa Hemisfèrica Interuniversitària d'Informació Científica i Tecnològica de l'OEA" (Cimera de les Amèriques, 1994). La RedHUCyT també ha rebut el suport dels ministres de Ciència i Tecnologia que, a la Reunió de Cartagena de 1996, es van comprometre que els seus respectius països "promoguin la participació activa dels països de la regió en la construcció, la concepció i la normalització de la infraestructura d'informació mundial i els animin a connectar-se a través de xarxes regionals com la RedHUCyT" (Reunió de ministres de Ciència i Tecnologia, 1996). Per la seva banda, l'Assembla General de l'OEA, reunida a Panamà el 3 de juny de 1996, va tornar a destacar la importància de RedHUCyT, i els participants van resoldre "reforçar les xarxes regionals com ara la Xarxa Hemisfèrica Interuniversitària d'Informació Científica i Tecnològica (RedHUCyT)" (Assemblea General de l'OEA, 1996). Com a conseqüència dels compromisos i del suport proporcionat en aquestes casos, cada cop hi ha més països d'Amèrica Llatina i el Carib que participen en la RedHUCyT, construint xarxes nacionals pròpies i connectant-les a d'altres. Amb aquest suport i incentiu, la RedHUCyT ha dut a terme activitats importants. Durant la primera etapa del projecte, es va prestar una especial atenció a la creació de la infraestructura bàsica necessària per proporcionar a les institucions universitàries de la regió accés a Internet. Moltes d'aquestes connexions es fan a través del satèl·lit PAS-1 explotat per la Panamerican Corporation of Florida, que proporciona un enllaç directe amb el node NSF a Florida per als països següents: Argentina, Costa Rica, Equador, Hondures, Paraguai, Perú i Veneçuela. Els altres països de la regió fan la connexió a través de les empreses que exploten els serveis. Per a la segona etapa del projecte RedHUCyT, es van fixar els següents objectius:
El progrés assolit fins avui facilita la incorporació de serveis bibliotecaris i d'informació de la regió a les xarxes bibliotecàries mundials. La seva connexió d'Internet permet actualment, per exemple, utilitzar Compuserve Global Data Corporation per connectar-se a la xarxa de l'OCLC (Online Computer Library Center) (centre de biblioteca informàtica online). Tal i com preveu el projecte RedHUCyT, en el futur es farà més ús dels serveis d'OCLC. Ara que l'OCLC utilitza el TCP/IP d'Internet, en substitució dels protocols de comunicació de propietat amb què va començar quan es va fundar el 1970, cada cop és més fàcil obtenir un accés a baix cost a les biblioteques connectades a Internet. Els serveis d'informació i les biblioteques d'Amèrica Llatina i el Carib cada cop aprofitaran més aquest avantatge. D'aquesta manera, WorldCat (el catàleg general online de l'OCLC), el Sistema de préstec interbibliotecari i el servei FindSearch, que han donat tan bons resultats als Estats Units, cada cop s'utilitzaran més a la regió. Segons l'Informe anual de l'OCLC de 1996/97, WorldCat consta de 1.525.707 registres en espanyol i 304.811 en portuguès. Amb les noves oportunitats d'ús dels serveis de l'OCLC, l'accés als quals cada cop és més viable econòmicament gràcies al projecte RedHUCyT i l'opció de l'OCLC pel protocol TCP/IP, aquestes xifres augmentaran.
Els mitjans de comunicacióL'onada de democràcia a Amèrica Llatina i el Carib ha generat esperances i expectatives d'una major llibertat d'expressió i una expansió de la premsa, la ràdio, la televisió i altres mitjans de comunicació. Tot i que la caiguda de les dictadures i l'aparició de governs elegits per sufragi popular no garanteixen necessàriament una llibertat de premsa suficient -com il·lustra, per exemple, el que s'ha vist a Guatemala, Perú i Veneçuela (Buckman, 1996)- sí que obren el camí per a un procés que porta a una major obertura social, política i econòmica, que fomentarà progressivament una major llibertat de premsa i llibertat d'expressió a través dels mitjans de comunicació.La privatització, la desregulació i una creixent entrada de capital estranger actuen de catalitzadors en el procés que l'onada de democratització va possibilitar. També estan incorporant els països de la regió al procés de globalització, que proporciona el bastiment per a una major expansió dels mitjans de comunicació i una major interacció entre aquests països i la resta del món. Una bona imatge d'aquest ràpid progrés cap a una major obertura al món es pot apreciar en la juxtaposició de la Torre Entel de 150 metres que domina l'avinguda Bernardo O'Higgins de Santiago de Xile, separada només dues illes del Palau de la Moneda, que té 400 anys d'història. Aquesta torre és la veu de la capital; amb els seus enllaços de satèl·lit i ona ultracurta, i amb la seva xarxa de comunicacions de dades, vídeo i àudio, connecta la capital amb la resta del país i amb el món més enllà dels Andes i el Pacífic, les barreres geogràfiques que en el passat van aïllar Xile. Una cosa semblant està passant, potser una mica més lentament, però de manera constant, a tota Amèrica Llatina i el Carib.El ràpid desenvolupament dels mitjans de comunicació en els últims anys no ha disminuït les grans diferències i contrastos d'aquest sector, i de fet els pot haver augmentat. El que ha sorgit d'aquest procés sembla que és una barreja del Primer i el Tercer Món. Per una banda, trobem els conglomerats multimèdia habituals del Primer Món, pròspers diaris i revistes, canals de televisió i empreses de producció que exporten serials televisius i altres materials. Aquestes grans empreses no tenen gaire motius per envejar els seus homòlegs del nord. La Industria de Medios Latinoamericana posseeix dos dels canals de televisió més grans i rendibles del món. En canvi, hi ha diaris amb una tirada molt baixa i àrees rurals que de vegades només estan servides per un sol aparell de ràdio antic. A pesar d'aquest contrast, l'augment dels mitjans de comunicació podria semblar que ajuda les petites empreses que són eficaces i eficients a créixer, alhora que fa que les menys eficients desapareguin o siguin absorbides per les més rendibles. D'aquesta manera, la tendència sembla que és molt prometedora; almenys aquesta és l'opinió de tota una sèrie d'autors que han estudiat la situació dels mitjans de comunicació a Amèrica Llatina.Els mitjans de comunicació impresos d'Amèrica Llatina i el Carib no han crescut significativament en les últimes dues dècades. De fet, el creixement entre 1980 i 1986 no va passar del 3,81% en el nombre de diaris, el 16% de tirada (nombre de còpies) i -8,35% en el nombre de còpies per càpita (UNESCO, 1997). No obstant, si aquestes xifres es comparen amb les d'Estats Units (-12,9%, -8,37% i -21%, respectivament) i de Canadà (-13%, -8,4% i -6,29%, respectivament), veiem que aquest creixement no és tan baix com sembla, ans al contrari, perquè la tendència dels països desenvolupats va cap al creixement negatiu, que es deu a les noves alternatives que apareixen contínuament i a la creixent penetració dels mitjans de comunicació electrònics: ràdio, TV i Internet.Telecomunicacions i InternetEl desenvolupament de les telecomunicacions d'Internet ha estat tan gran que li hem de dedicar una secció especial.Per tal que l'economia d'un país o regió evolucioni, no tan sols és desitjable una sòlida infraestructura de telecomunicacions, sinó que és absolutament necessària. No obstant, la inestabilitat d'Amèrica Llatina ha comportat que la regió no hagi atret la quantitat d'inversió nacional o estrangera necessària per consolidar una infaestructura suficient. Alguns països, com Argentina i Xile, han fet passos ferms en la bona direcció; en altres, com Brasil, Colòmbia, Mèxic, Perú i Veneçuela, s'està progressant força, però les perspectives són una mica incertes i el futur és prou imprevisible com per desanimar les grans empreses de comprometre més recursos.No obstant, el gran potencial d'Amèrica Llatina atrau cada cop més l'atenció d'operadors que estan disposats a córrer riscos. Les estratègies a llarg termini comencen a tenir més importància que els beneficis a curt termini. Per exemple, Robert Meyer, director empresarial per Amèrica Llatina de BellSouth International, ha afirmat que "per tenir bons resultats aquí (a Amèrica Llatina) s'ha de tenir paciència i interlocutors que entenguin la regió" (O'Shea, 1996). Arely Castellón, vicepresident i director general de la regió de les Amèriques de Global One (una aliança entre Sprint, Deutsche Telekom i France Télécom), diu que "els experts sempre parlen del potencial d'aquesta regió (Amèrica Llatina) i les seves perspectives com a mercat emergent. No hi ha cap raó", afegeix, "per ajornar la tasca important que tenim per davant" (O'Shea, 1996).Dos dels principals factors que dirigeixen el creixement en el sector de les telecomunicacions al món en general, i a Amèrica Llatina i el Carib en particular, són Internet més les tecnologies d'informàtica mòbil i les comunicacions sense fils. Aquestes dues àrees de tecnologia gaudeixen del creixement amb una acceleració més ràpida del sector de les telecomunicacions. El creixement de la telefonia cel·lular és molt destacat, sobretot als països en via de desenvolupament com els de la regió, ja que s'utilitza com a substitut de la telefonia tradicional, mentre que als països desenvolupats s'utilitza com un complement. El subdesenvolupament de la telefonia tradicional als països en via de desenvolupament i la insuficiència de la infraestructura utilitzada per proporcionar aquest servei han propiciat un creixement de la telefonia tan espectacular com inesperat. Com il·lustra la Figura17.13, el creixement de la telefonia cel·lular ha estat exponencial a Amèrica Llatina i el Carib, tan sols igualat pel creixement de l'ús d'Internet, que es mostra a la Figura17.14. A la regió, el creixement de la telefonia cel·lular sembla que és el més ràpid dels dos.L'ús de tecnologies relacionades amb Internet/Intranet/Extranet està creixent a un ritme extraordinari a la regió. La despesa empresarial en aquesta àrea va ser de 18.000 milions de dòlars el 1997, i el 1998 va augmentar substancialment, segons el 1998 Latin American Corporate Internet Strategy and Adoption Report elaborat per International Data Corporation (IDC) (Swafford, 1998). Segons aquest informe, el 92% de les empreses llatinoamericanes (d'una mostra de 180) tenen accés a Internet en l'àmbit empresarial i el 71% va presentar un augment de la inversió en aquesta àrea per 1998. D'aquesta inversió, més del 75% es va fer en servidors d'ordinadors personals i més del 65% de les empreses va presentar un augment de la inversió en el software i l'equipament de xarxa. Figura17.15 mostra els tipus d'ús de les tecnologies d'Internet a les empreses llatinoamericanes, la majoria de les quals van afirmar que la creació de pàgines web era una manera molt econòmica d'augmentar la visibilitat empresarial i el reconeixement del nom. De nou, eren de l'opinió que crear i utilitzar una intranet augmentava la productivitat dels empleats i reduïa les despeses d'explotació. D'aquesta manera, l'estudi va trobar que les compres d'ordinadors, servidors, software i equipament de xarxa estava molt estretament relacionat amb la creació i l'ús d'intranets i pàgines web.No obstant, les empreses llatinoamericanes encara no tenen plans importants per al comerç electrònic, tot i que el 45% va afirmar que disposaven d'aplicacions de comerç electrònic. Els directius llatinoamericans van donar dues raons: el problema de la seguretat i la percepció que el comerç electrònic no és particularment rendible, almenys per ara.La seguretat és un tema que ha atret una gran atenció de les empreses llatinoamericanes, per la qual cosa es fan grans inversions en barreres de protecció i altres mecanismes de seguretat. De fet, el 40% va afirmar que utilitzaven barreres de protecció a les seves pàgines web i el 23% que les utilitzaven a les seves intranets. Més del 95% va afirmar que utilitzaven alguns tipus de mecanisme de seguretat d'Internet/Intranet.El creixement en el nombre d'hostes a Amèrica Llatina i el Carib és exponencial, igual que a la resta del món. Figura17.14 il·lustra aquest creixement.El nombre d'ordinadors connectats a Internet va augmentar a un ritme increïble de 1997 a 1998, com il·lustra la mostra de països de la Figura17.16. Pel que fa al comerç de la xarxa, Figura17.17 mostra que les empreses estan una mica dividides sobre aquesta matèria, per culpa del problema de la seguretat esmentat anteriorment.Els països del caribTot i que el que s'ha dit fins ara tant val per Amèrica Llatina com el Carib, tret del que hem atribuït explícitament a Amèrica Llatina, creiem que és útil fer una referència específica a la subregió del Carib.Com es pot veure als gràfics del Requadre 17.3 relatius als països del Carib, el creixement en les telecomunicacions i la informàtica en aquests països està per sota de la mitjana llatinoamericana excepte en el cas de la telefonia cel·lular, que està més o menys en consonància amb la mitjana regional. Pot semblar que s'hagi donat un descens a la subregió del Carib durant els últims dos anys, però aquest no és el cas, ja que el descens aparent indicat pels gràfics es deu al fet que la font que vam consultar no disposava d'estadístiques suficients per aquests anys.Les activitats de l'Associació del Carib d'Organitzacions Nacionals de Telecomunicacions (CANTO) han anat fomentant el desenvolupament de les telecomunicacions i la informàtica a la regió. La missió de CANTO és promoure i facilitar la col·laboració i la integració en el desenvolupament de les telecomunicacions al Carib. La seva ambició és esdevenir la xarxa central de la família caribenya amb una atenció especial sobre el desenvolupament humà i econòmic, a través de les telecomunicacions. Els seus objectius són intercanviar informació, mètodes de fabricació i experiència en l'àrea de les telecomunicacions; ajudar a generar els mitjans de producció necessaris per a un creixement metòdic i per a la formulació de polítiques adequades; tenir en compte els aspectes d'interès mutu als països del Carib; desenvolupar enllaços de telecomunicacions entre aquests països; i promoure la cooperació tècnica i econòmica entre els països. CANTO mira d'assolir aquests objectius proporcionant serveis d'assistència tècnica, financera i administrativa, facilitant la formació de recursos humans, mantenint informades les empreses membres dels avenços, duent a terme una planificació estratègica, determinant i elaborant projectes d'interès i organitzant conferències, seminaris i exposicions a la subregió. CANTO va celebrar la seva quinzena conferència anual i exposició comercial a Aruba del 16 al 20 de maig de 1999.L'Organització d'Estats del Carib Oriental (OECS), els membres de la qual són nou països insulars del Carib Oriental, té l'objectiu de fer que aquests països siguin atractius per als fabricants d'equipament electrònic, les empreses de processament d'informació, les agències turístiques i la indústria agrícola. A tal efecte, han creat el Servei de Promoció de la Inversió al Carib Oriental (ECIPS) que recentment ha donat prioritat a les seves iniciatives en les àrees d'informàtica i telecomunicacions. Esperen convertir el Carib en una artèria principal de la superautopista de la informació. El seu objectiu és fomentar progressivament els avantatges dels països del Carib Oriental de manera que les empreses estrangeres hi ubiquin les seves activitats de processament de la informació. El seu objectiu és garantir aquests avantatges proporcionant als països membres, que geogràficament estan a prop d'Amèrica del Nord, serveis de telecomunicacions de bona qualitat a un preu raonable, una mà d'obra eficaç amb un bon domini de l'anglès, incentius fiscals, un entorn pacífic i estable i governs favorables a les empreses.Aquestes iniciatives estan començant a produir els primers resultats. El Banc Mundial ha ajudat els països de l'OECS a construir les telecomunicacions. Les esmenes a les lleis que regeixen aquest sector de la indústria han millorat considerablement la determinació de preus. L'empresa Cable and Wireless està duent a terme grans inversions i millores tecnològiques als països de l'OECS, com ara la instal·lació de xarxes de fibra òptica. Jamaica acaba de concedir una llicència a Globalstar Caribbean Ltd. per proporcionar serveis de comunicació sense fils i mòbils, tant a Jamaica com al Carib en general. AirTouch Satellite Services Inc., una empresa filial d'AirTouch Communications, l'empresa de comunicacions sense fils més gran del món, és propietària de totes les accions de Globalstar Caribbean Ltd. Els serveis de comunicació sense fils d'aquesta companyia es basen en 48 satèl·lits de Globalstar, que envien i reben senyals amb origen i destí a les regions que no estan servides per la telefonia cel·lular terrestre. Mike Kerr, vicepresident de Globalstar Caribbean Ltd., ha afirmat que "la llicència que s'acaba de concedir garantirà a Jamaica una funció crucial en la nostra estratègia de portar els beneficis de Globalstar a tot el Carib. Esperem proporcionar una cobertura de comunicacions cel·lular per satèl·lit d'alta qualitat d'Amèrica del Nord i el Carib". D'aquesta manera, Jamaica s'ha incorporat al procés de globalització que està en marxa en les telecomunicacions, per a la qual cosa ha obert la porta a tot el Carib perquè prengui part en aquest procés. Aquesta iniciativa, juntament amb la xarxa jamaicana JAMNet, afavoreix que Jamaica encapçali el desenvolupament dels països del Carib en les àrees de comunicacions, informàtica i els sistemes d'informació. Mentrestant, l'OEA també promou el desenvolupament, a través del RedHUCyT, a tots els països del Carib. Taula17.3 resumeix aquestes mesures als països del Carib.
ConclusionsEl procés de privatització en el sector de les telecomunicacions d'Amèrica Llatina i el Carib ha atret una important inversió estrangera a l'àrea, per aprofitar el que es considera que és un mercat potencialment gran a la regió. El 1998, segons el Financial Times, 29 de les 100 empreses més grans d'Amèrica Llatina eren del sector de les telecomunicacions. El 1997, 24 de les 100 empreses més grans eren d'aquest sector. La desregulació del mercat i el procés de liberalització que ara han emprès alguns països d'Amèrica Llatina i el Carib estan accelerant l'entrada d'inversió estrangera i tecnologia punta a aquests països. A mesura que els altres països d'Amèrica Llatina i el Carib emprenen aquest procés, el seu desenvolupament en les àrees de comunicacions, informàtica i sistemes d'informació encara s'accelerarà més. Si això s'esdevingués, les condicions necessàries per al desenvolupament global de la regió estarien en vies de complir-se. En la nostra opinió, es corregirien condicions suficients si s'iniciés un procés d'integració regional, primer en l'esfera econòmica, i després en les esferes polítiques i culturals.Referències BUCKMAN, R. T. 1996. Current Status of Mass Media in Latin
America. A R. R. Cole (ed.), Communication in Latin America: Journalism,
Mass Media and Society, Jaguar Books on Latin America, núm. 14, Wilmington,
Delaware, p. 3-35.
|
