|
Europa Central i de l'Est
Karol
Jakubowicz. Director
de planificació estratègica de la Televisió Polonesa, SA, i professor
de l'Institut de Periodisme de la Universitat de Varsòvia, Polònia
Transformacions fonamentals
Quan es parla d'Europa Central i de l'Est (ECE)
se sol parlar dels països postcomunistes de l'Europa Central (Albània,
Bòsnia Herzegovina, Bulgària, Croàcia, República Txeca, Hongria, Polònia,
Romania, Sèrbia i Montenegro, Eslovàquia, Eslovènia i l'antiga república
iugoslava de Macedònia) i els països de l'Europa de l'Est que van sorgir
de l'antiga Unió Soviètica (Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia,
Geòrgia, Letònia, Lituània, la República de Moldàvia, Rússia i Ucraïna).
Tots els països de l'ECE estan passant per un
procés de transformació política i econòmica fonamental que interacciona
amb canvis en l'estructura social i, en molts casos amb la necessitat
de redefinir les fronteres territorials i culturals. La política econòmica
s'ha centrat en els problemes socials, econòmics i laborals derivats
de la crisi provocada per l'enfonsament de l'antic sistema i la consegüent
necessitat de desmantellar i modernitzar indústries ineficients i improductives.
Per aquesta mateixa raó s'ha prestat poca atenció a la promoció de polítiques
previsores en tecnologia de la informació i la comunicació (TIC) i el
progrés ha estat lent.
Els països de l'Europa Central i de l'Est van
entrar als noranta amb infraestructures de radiodifusió i telecomunicacions
heretades de l'era comunista, quan estaven subdesenvolupades i sota
un ferri control. Ara, però, s'estan produint grans canvis. La direcció
i el ritme del canvi difereixen molt d'un país a un altre, en funció
del context polític i econòmic general. En alguns dels països més avançats,
ja funciona un sistema dual de radiodifusió privada i pública semblant
al model que preval a l'Europa Occidental. En altres països, el monopoli
estatal de la radiodifusió s'ha mantingut i l'antiga empresa estatal
de radiodifusió encara funciona i domina l'escena (vegeu The Development
of the Audiovisual Landscape in Central Europe since 1989, p. 386).
Donada la reticència a privatitzar els monopolis
estatals i liberalitzar el mercat de les telecomunicacions a l'Europa
Central i de l'Est,
el sector de telecomunicacions de la regió encara no
ha arribat al nivell necessari en una economia moderna en almenys dos
aspectes. En primer lloc, la teledensitat (el nombre de línies telefòniques
per 100 habitants) és massa baixa. Fins i tot als millors mercats de
la regió continua en menys de la meitat del nivell de l'Europa Occidental.
En segon lloc, el sistema no dóna l'abast enfront de la demanda creixent
de serveis de dades i informació que caracteritzen l'era multimèdia
(Why Tortoises Won't Win, 1998, p. 39).
Un informe preparat el maig de 1996 per al Fòrum per a la societat de
la informació de l'Europa Central i de l'Est va apuntar la tendència
següent en alguns països de l'Europa Central:
L'anàlisi en relació amb el PIB per càpita mostra que
la proporció del PIB destinat a equipament de telecomunicacions és gairebé
una constant a 0,4%. En canvi, la despesa en tecnologia de la informació
(TI) sembla que està més sòlidament correlacionada amb el producte interior
brut (PIB) per càpita, que va passar de l'1% d'un PIB per càpita de
8.000 euros al 2,5% de 23.000 euros. Aquestes xifres indiquen que la
inversió en telecomunicacions es considera ... quelcom indispensable,
mentre que la despesa en TI es considera quelcom opcional que es concedeix
tan sols quan els fons ho permeten. La despesa empresarial en TI sol
estar per sota de l'1% dels ingressos en comparació amb les xifres més
altes a la UE, on és més habitual un 6% (Report of Panel A, 1996, p.
9).
La situació pot haver canviat una mica des d'aleshores, però encara
s'han de fer moltes coses als països de l'Europa Central i de l'Est
perquè la societat de la informació sigui una realitat.
Els països de l'Europa Central i de l'Est representen
tota una sèrie d'entorns socials i polítics, així com diferents nivells
de progrés econòmic i tecnològic. És difícil d'obtenir dades fiables
per alguns països. No es pot dir, per tant, que la següent perspectiva
general sigui del tot completa. En alguns casos, s'han utilitzat dades
de diverses fonts i anys diferents per proporcionar la descripció més
detallada possible. Generalment es disposa d'informació més detallada
sobre els països de l'Europa Central, per la qual cosa hi prestarem
més atenció.
Nivells de desenvolupament econòmic
i humà
El progrés en les noves tecnologies de la informació
i la comunicació està determinat en gran mesura pel nivell de desenvolupament
econòmic i tecnològic, així com la dimensió del mercat i el poder adquisitiu
de la població. D'aquesta manera, el debat de les TIC a l'Europa Central
i de l'Est estaria inacabat sense fer almenys un repàs ràpid d'aquests
factors estructurals.
Taula16.1 mostra que els països de l'ECE varien enormement pel que
fa al nombre de població i els nivells de desenvolupament humà i rendiment
econòmic. Les condicions per al desenvolupament de les TIC depenen molt
del sector serveis. Com més gran és la seva funció en l'activitat econòmica,
més demanda hi ha de serveis d'informació i comunicació i, per tant,
de TIC.
És evident, pel que es desprèn de la Taula16.2, que els països amb PIB i producte nacional brut (PNB) per
càpita baixos, on la contribució del sector serveis al PIB també és
molt baixa, no són capaços de sostenir un índex alt de creixement de
les TIC. Així ho confirma la Taula16.3, que compara el volum de la inversió i els ingressos en
telecomunicacions dels diferents països de la regió. Als països amb
renda baixa, el volum és insignificant, la qual cosa indica que les
telecomunicacions encara no són una part important de l'economia. També
són clares les diferències pel que fa al nivell de renda i la despesa
en telecomunicacions entre els països més avançats i els menys avançats
d'altres segments de renda.
Infraestructura de TIC
Telecomunicacions
Telecomunicacions Com ja hem comentat, l'Europa Central
i de l'Est està per darrere de l'Europa Occidental en termes de desenvolupament
de les telecomunicacions. Això és posa de manifest a la Taula16.3, que compara la situació a les dues regions. Els cinc països
de l'Europa Central que s'han tingut en compte a la taula mostren un
nivell relativament alt de desenvolupament de telecomunicacions, de
manera que en termes reals, la comparació encara seria menys favorable
per a la regió en general.
Prenem per cas Lituània, que és un dels molts països
de l'ECE on la qualitat actual de les comunicacions locals no satisfà
els requisits dels usuaris. Per això s'han ideat plans per substituir
els centres de telefonia anàloga per centres digitals -que han de finalitzar
el 2015- i crear un sistema informàtic d'abonats telefònics, amb la progressiva
introducció d'equipament específic, com la simulació de veu, el control
automàtic de sistemes i la comunicació amb sistemes d'altres països. El
2000, les cabines telefòniques de monedes actuals se substituiran per
cabines de targetes; es crearan centres de diagnòstic i control de telèfons
de targetes en totes les branques de la Lithuanian Telecom.
S'ha previst un ràpid progrés de la xarxa de cable de
fibra òptica. El 1996, es va introduir una línia de fibra òptica de Kaunas
a Klaipëda per Panevëpys i Diauliai, amb sistemes múltiplex digitals a
155 MB/s. Les telecomunicacions lituanes es proporcionaran amb una segona
línia de comunicació internacional via Letònia; es podran connectar dotze
ciutats lituanes per mitjà d'un sistema de transmissió d'alta capacitat.
Les mateixes línies de fibra òptica s'utilitzaran per crear una xarxa
nacional pública de dades.
A les taules 16.4 i 16.5 es pot veure un retrat més complet de la telefonia als països
de l'ECE.
Al Fòrum per a la societat de la informació de l'Europa
Central i de l'Est de 1996 es va destacar que els objectius de penetració
per a les línies telefòniques fixes per a l'any 2000 oscil·laven entre
el 18,9% de Romania i el 50% de Letònia. Per complir aquests objectius,
les telecomunicacions de l'ECE haurien d'instal·lar noves línies que fossin
almenys un 50% més ràpides durant els pròxims cinc anys. La inversió total
necessària a tots els deu països de l'ECE junts per aconseguir aquests
objectius seria d'uns 20.000 milions de dòlars, o 4.000 milions de dòlars
anuals. Aquests objectius són alts en comparació amb un ritme d'inversió
anual de 1.600 milions de dòlars durant quatre anys des de 1995 durant
els quals les tres institucions financeres internacionals van proporcionar
com a molt 440 milions de dòlars per any (Report of Panel A, 1996).
Equipament dels mitjans de comunicació
Com indica la Taula16.6, la recepció de ràdio i televisió és universal a la majoria
de països de l'Europa Central i de l'Est, tot i que en alguns indrets
fins i tot l'accés a les tecnologies més bàsiques no està generalitzat.
La televisió per cable i satèl·lit, així com els magnetoscopis,
mostra nivells força alts de penetració als països de l'Europa Central
i de l'Est dels quals es disposa de dades; aquests índexs es mostren
a la Taula16.7.
Alguns països disposen de la televisió de pagament, que
està en procés d'expansió. Pel que fa al cable, la recepció de la televisió
per satèl·lit Direct to Home (DTH) (directa) i els magnetoscopis, l'aparició
i el desenvolupament de la televisió de pagament estan determinats per
la dimensió del mercat i els nivells de vida (com ara el poder adquisitiu
discrecional) que prevalen en un país concret. Per aquest motiu, la televisió
de pagament es pot trobar majoritàriament als països de l'Europa Central.
Segons les dades de l'Statistical Yearbook 1998 de l'Observatori Audiovisual
Europeu, el 1997 hi havia 385.000 abonats a la televisió de pagament a
la República Txeca, 225.000 a Hongria, 386.600 a Polònia i 200.000 a Romania.
L'any 1998 va presenciar la introducció de la televisió
digital a Polònia, en la forma de dos competidors per satèl·lit: Wizja
TV (propietat i explotada per @Entertainment, una empresa nord-americana,
que també està molt implicada en la televisió per cable de Polònia) i
Cyfra+, explotada per Canal+ Polska (una empresa de ràdio i televisió
polonesa amb participació de la companyia francesa Canal+), que també
ofereix un canal de televisió de pagament terrestre. Canal+ Polska també
participa de l'empresa de nova creació Polska Platforma Cyfrowa (Plataforma
Digital Polonesa), juntament amb la Televisió Polonesa, SA (l'empresa
de ràdio i televisió pública) i la major part dels altres canals comercials
autoritzats.
Equipament informàtic i Internet
Com ja s'ha observat, la despesa en tecnologies de la
informació a l'Europa Central i de l'Est ha augmentat considerablement
durant els últims anys. No obstant, tant la relació de les despeses en
TI amb el PIB com amb la despesa en TI per càpita revelen que les despeses
encara són molt inferiors a les de l'Europa Occidental. El 1996, la gran
majoria dels països de l'Europa Central i de l'Est destinen menys de l'1,9%
del PIB anualment en tecnologia de la informació (Hongria, 1,89%; Polònia,
1,19%; Rússia, 0,79%; Eslovàquia, 1,91%). Només la República Txeca va
mostrar nivells de despesa (2,99% del PIB) que es poden equiparar amb
els de molts països de l'Europa Occidental.
La Taula16.8 fa una comparació entre l'Europa Occidental i l'Europa Central
i de l'Est en termes de vendes de hardware de TI el 1998.
La despesa en hardware, software i serveis és una altra
diferència important entre els països menys avançats i els més avançats.
Els mercats nacionals de l'Europa Central i de l'Est continuen estant
molt orientats cap als ordinadors personals i les tecnologies relacionades
amb els PC. Aquests representaven el percentatge més gran de la despesa
en hardware de TI durant el període 1996-1997. En canvi, a la República
Txeca, els ordinadors personals i el hardware relacionat representa menys
del 35% de la despesa en TI, mentre la resta consta de serveis d'implementació,
aplicacions en xarxa, desenvolupament i assistència. A d'altres països,
el mercat d'equipament d'oficina de gamma baixa, el hardware de xarxa
d'àrea local (LAN) i el mercat de servidors LAN han experimentat un notable
creixement durant els últims anys. No obstant, el segment de sistemes
informàtics (unitats centrals, servidors, estacions de treball) s'ha estancat
en diversos països a causa de les reduccions en el finançament de projectes
públics de TI.
Malgrat el predomini general de les vendes de hardware,
el software i els serveis representen un dels sectors que experimenten
un creixement més ràpid del mercat de TI. Es pot apreciar un creixement
particularment sòlid al mercat dels paquets de software, com ara software
d'aplicacions de PC, aplicacions de planificació de recursos empresarials
(ERP) i eines d'aplicació per a la gestió i el desenvolupament de bases
de dades. La demanda de serveis bàsics com la consultoria de TI, la programació
contractada i el disseny de software també és sòlida. El valor regional
del mercat de software i serveis va assolir gairebé els 2.000 milions
d'euros el 1997, més d'un 13% superior a l'any anterior. La major part
del creixement en el sector de software i serveis es deriva de projectes
a gran escala en la banca, els serveis financers, l'administració governamental,
les telecomunicacions i la indústria. Les empreses locals exerceixen una
funció que cada cop té més importància com a integradors de sistemes,
venedors de valor afegit, fabricants de software i centres de formació.
La Taula16.9 il·lustra
el volum del mercat de la tecnologia de la informació en determinats
països de l'ECE. Les diferències de la despesa en certes tecnologies
no es corresponen amb la gran diferència d'extensió i població entre
Rússia i els altres quatre països. Aquest és un indici tan bo com ho
pot ser qualsevol que aporti la relació directa entre el desenvolupament
econòmic i la fructífera penetració de la tecnologia de la informació.
La Taula16.10 mostra la penetració de la tecnologia de la informació
(PC i accés d'Internet) als països de l'Europa Central i de l'Est.
Ús de les TIC a la regió
Les noves tecnologies de la informació i la telecomunicació
es van introduint progressivament a totes les esferes de la vida a l'Europa
Central i de l'Est. A Estònia, per exemple, s'ha iniciat un programa nacional
d'informatització escolar, conegut com el "Salt de tigre". El 1997, el
25% de les escoles estaven connectades a Internet. L'any 2000, està programat
que totes les escoles estiguin connectades a Internet. El 1996 es va inaugurar
un projecte semblant, School-Net, a Hongria, de cara a proporcionar un
accés directe a Internet per a un miler d'escoles l'1 de setembre de 1998.
Com a conseqüència d'aquest projecte, les escoles s'estan equipant amb
laboratoris informàtics que incorporen de 6 a 18 ordinadors multimèdia
per laboratori. La primera etapa d'aquest projecte també preveu que es
proporciona accés a Internet a 500 escoles de primària més i a 34 residències
d'estudiants.
A Estònia, es preveia que la informatització de llocs
de treball a les autoritats administratives públiques (PAA) nacionals
assolís una mitjana del 90% a finals de 1997. Es preveia que alguns departaments
arribessin al 100%. Les xarxes d'àrea local (LAN) s'estan adoptant ràpidament
a les PAA d'Estònia. El 1993, només funcionaven 15 xarxes i faltava per
instal·lar 23 equips de xarxa; a finals de 1997, el nombre estimat de
LAN es preveia que arribés als 431. No obstant, les LAN utilitzades en
aquestes administracions no solen ser grans. La mitjana del nombre d'estacions
de treball connectades a una LAN de l'administració pública és de 14,5,
entre les que figuren 56 en xarxes d'estructures de suport, 17 en xarxes
ministerials, 12 en xarxes de consells nacionals, 6 en centres d'inspecció
i 15 en xarxes de govern civil. Un 30% d'aquests xarxes -principalment
en unitats regionals dels organismes governamentals- funcionen sense un
servidor especialitzat. La resta tenen 1,6 servidors per xarxa, amb dos
servidors a les xarxes de l'aparell central. Només el 8% dels servidors
són miniordinadors, el 69,3% dels quals està equipat amb subministrament
ininterromput d'energia (UPS).
El nombre d'impressores a les administracions públiques va totalitzar
3.393 a finals de 1996, que arribava al 48% del nombre total d'ordinadors
als llocs de treball. Es va calcular que a finals de 1997, el nombre d'impressores
augmentaria fins al 91,6% dels llocs de treball informatitzats. Tan sols
unes poques administracions públiques disposen d'un plòter. El nombre
d'escàners gairebé es va multiplicar per tres el 1996 en relació a 1995.
Les PAA tenien 667 mòdems a finals de 1996, degut a l'explosiu creixement
de l'ús d'Internet i el correu electrònic.
A Lituània, donat l'escàs finançament disponible del pressupost
estatal de 1993-1995, només es van seleccionar els projectes tecnològics
més importants per a rebre inversions. Entre aquests figuraven la integració
de les xarxes informàtiques per a les institucions públiques, el sistema
de registre estatal i els sistemes d'informació geogràfica, i les xarxes
per a les autoritats locals i les duanes. En total, es van unir 46 institucions
en la Xarxa Informàtica d'Institucions Públiques (VIKT): la Seimas (Parlament),
el Govern, els ministeris d'Economia, Finances, Comunicacions i Informàtica,
Afers Estrangers i Interior, les Duanes i els departaments d'estadística,
l'Oficina Municipal de Vilnius i organismes semblants. També se'ls va
donar l'opció de connectar-se a Internet. LITNET, una xarxa científica
lituana, ha estat un membre oficial d'Internet des de 1994. LITNET permet
l'intercanvi multimèdia de textos, gràfics, senyals, imatges estàtiques
i en moviment entre els abonats de 173 països del món. Els serveis de
la xarxa els utilitzen 10 universitats i acadèmies, 14 instituts de recerca
i unes 140 escoles, biblioteques, institucions públiques i centres sanitaris.
LITNET consta de més de 2.000 ordinadors i el nombre d'usuaris supera
els 10.000. Existeix una iniciativa coordinada per desenvolupar sistemes
d'informació (SI) informatitzats que ajuden a gestionar departaments governamentals
com el Ministeri d'Interior (SI del Control Estatal Fronterer), el Departament
de Control Estatal, el Ministeri de Finances (SI de l'Administració fiscal,
SI del Tresor), i el Ministeri de Seguretat Social i Treball (SI del Consell
Estatal de Seguretat Social, SI de l'Agència Estatal d'Ocupació). Lithuanian
Telecom explota una xarxa de comunicació de dades X.25 estàndard, la Vilniaus
DATAPAK, amb 240 ports de connexió. L'utilitzen el SI de duanes i el SI
de bancs.
Els exemples d'Estònia i Lituània il·lustren l'augment
de l'ús de les TIC als països de l'Europa Central i de l'Est, on es troben
entre els més desenvolupats de la regió.
Reestructuració i privatització
dels sectors de les telecomunicacions i els mitjans de comunicació
Els monopolis de la radiodifusió són una cosa del passat
a l'Europa Central i de l'Est, però les circumstàncies polítiques i econòmiques
han conformat sistemes de radiodifusió diferents. A la majoria dels països
de l'Europa Central, en l'àmbit nacional i, en alguns casos, també en
l'àmbit subnacional, funciona un sistema dual de radiodifusió pública
i privada. A la Comunitat d'Estats Independents (CEI), la situació és
diferent. En aquests països, el sector privat és inexistent: en la majoria
de casos, no hi ha canals comercials o independents d'àmbit nacional i
"les autoritats han conservat el control sobre els mitjans de comunicació
estatals importants. Quan no han prohibit els mitjans independents o opositors...
han conservat poders d'influència importants: poden retirar subvencions,
augmentar el contracte dels locals editorials, rebutjar d'imprimir o distribuir
un diari, endarrerir la inscripció al registre, denegar una autorització
o freqüència a una empresa de radiodifusió, augmentar les tarifes, restringir
l'accés a la informació o presentar demandes per difamació" (Lange, 1997,
p. 21).
Els factors econòmics també tenen molt de pes en les perspectives
de creixement dels mitjans de comunicació a la majoria de països de l'ECE.
Els mercats més grans o més pròspers atrauen inversors estrangers i generen
volums relativament alts de despesa i publicitat. En canvi, les economies
subdesenvolupades o estancades no poden sostenir un ampli creixement dels
mitjans de comunicació: no hi ha ni capital inicial ni suficient publicitat
per finançar aquesta activitat.
La Taula16.11 retrata la situació en determinats estats de l'Europa Central
que es deriva de la desmonopolització de la televisió en l'àmbit nacional.
Pràcticament arreu dels països de l'ECE la televisió per
cable està a mans privades i les empreses estrangeres de vegades tenen
la participació majoritària.
També s'està progressant, tot i que a un ritme més lent
en alguns països, cap a la liberalització de les telecomunicacions. No
hi ha cap dubte que aquest procés es veu afavorit pel fet que molts estats
de l'Europa Central aspiren a entrar a la Unió Europea (UE), que exigeix
polítiques coherents amb les de la UE. Pel que fa als serveis tradicionals
de telecomunicacions, el mercat en molts casos continua tancat o tan sols
s'ha obert a una competència limitada. Fins i tot quan les empreses de
telecomunicacions s'han privatitzat, moltes han rebut llicències d'exclusivitat
a llarg termini. La plena liberalització només arribarà quan aquestes
llicències hagin expirat. Pel que fa als nous serveis -el sistema global
de telecomunicacions mòbils (GSM), el Nordic Mobile Telephone System (NMT)
40 (sistema nòrdic de telefonia mòbil), el Digital Cellular System (DCS)
1800 (sistema cel·lular digital), les comunicacions per satèl·lit, la
radiorecerca, la transmissió de dades, la provisió de serveis d'Internet-,
el mercat està obert en la majoria de casos i els serveis els han posat
en marxa des del començament empreses privades, moltes amb importants
accionistes estrangers.
Bulgària i Romania encara han de liberalitzar les seves telecomunicacions.
Polònia ha començat un procés de privatització de Polish Telecom (TP,
SA) venent part de les seves accions al mercat de valors. El 1999 s'ha
d'elegir un interlocutor estratègic. Diversos països han decidit optar
per operadors internacionals com a inversors estratègics privatitzant
parcialment les seves empreses telefòniques. S'ha autoritzat l'entrada
de diversos operadors telefònics locals. Els nous serveis els proporcionen
empreses privades, moltes de les quals tenen participació estrangera.
El govern estonià va vendre el 49% d'Esti Telefon a un consorci escandinau.
Els inversors privats han rebut el control de gestió amb una concessió
de 25 anys per explotar la xarxa nacional, així com un període d'exclusivitat
de vuit anys per proporcionar un servei de llarga distància.
Hongria va vendre inicialment el 30% del seu operador
nacional MATÁV a un consorci de Deutsche Telecom i Ameritech. MATÁV va
obtenir el dret de prestar serveis de llarga distància i internacionals
així com dos terços de les àrees locals amb un període d'exclusivitat
de vuit anys per als serveis telefònics públics. Posteriorment, Hongria
va vendre un altre 37% de les accions de MATÁV a Deutsche Telecom i Ameritech.
El govern només disposa ara del 25% de les accions, de manera que el consorci
estranger té la participació majoritària i el ple control de gestió. La
resta d'àrees locals s'han venut a diversos operadors més petits en condicions
semblants. Els inversors privats tenen un control de gestió amb una concessió
de 8 anys.
Letònia va vendre el 49% de la participació de Lettelkom
a un consorci encapçalat per Finland Telecom i Cable & Wireless, amb un
10% de les accions comprades per la Corporació Financera Internacional.
Lettelcom té una concessió de 20 anys per proporcionar serveis de telecomunicacions
nacionals i internacionals.
A Lituània, el mercat teòricament és obert, però a la
majoria d'àrees només hi ha un operador, Lietuvos Telekomas (LT). Es preveu
que una nova llei de telecomunicacions concedeixi a LT el dret d'exclusivitat
per proporcionar alguns serveis fins el 2003.
El govern txec va autoritzar SPT Telecom A/S a un augment
de capital mitjançant la venda de noves accions a Tel Source. Aquest consorci,
que consta del grup postal i de telecomunicació holandès KPN i Swiss Telecom,
disposa del 34% d'SPT i disposa del control de gestió. L'acord ajuda a
finançar els plans de modernització de l'empresa, que té un monopoli sobre
els serveis de xarxa nacionals i internacionals fins l'any 2000, període
durant el qual ha de doblar el nombre de línies telefòniques. Mentrestant,
s'ha autoritzat l'entrada de molts operadors de telefonia local, la qual
cosa aporta competència a SPT.
A Eslovàquia, la liberalització dels serveis de telefonia
bàsica començarà com a molt tard l'any 2003. La majoria de les àrees teòricament
estan obertes.
A Eslovènia, la xarxa pública de telecomunicacions i la
telefonia de veu l'explota Telekom Slovenije en règim de monopoli fins
a finals del 2000. La majoria de les altres àrees estan obertes a la competència
que, no obstant, està limitada per la dimensió del país.
Cooperació
internacional i regional i assistència al desenvolupament
Els països de l'Europa Central i de l'Est que estan associats
amb la Unió Europea s'han pogut beneficiar del Fons Phare. Aquest Fons
es pot utilitzar per modernitzar el coneixement i l'experiència pràctica
del personal que gestiona els aspectes d'explotació i regulació de la
millora dels sistemes de telecomunicacions. Altres projectes s'han concentrat
a afavorir inversions, proporcionar assistència per crear autoritats independents
reguladores de les telecomunicacions i elaborar directrius per a la concessió
de llicències i ampliar els serveis.
S'ha destinat un finançament addicional per reestructurar
els sectors de transport, energia i telecomunicacions als països de l'ECE
per ajudar-los a exercir una funció més important en una economia de mercat.
Per exemple, l'assistència ha tendit a l'eliminació dels colls d'ampolla
en alguns passos fronterers importants i al desenvolupament d'un ús més
racional i eficaç dels recursos. Els preus artificialment baixos de l'energia
de l'antic sistema havien fomentat tècniques de producció ineficients
i un consum alt, la qual cosa va provocar una greu degradació ambiental.
Per corregir aquests problemes, la Unió Europea ha contribuït a la creació
d'empreses comercials per gestionar la producció d'energia, els serveis
de telecomunicacions, la privatització del transport rodat, la reestructuració
de les empreses ferroviàries i la preparació d'un marc jurídic per als
sistemes de telecomunicacions i transport.
Des de 1995, la Comissió Europea ha organitzat fòrums
anuals sobre la societat de la informació dels països de la Unió Europea/Europa
Central i de l'Est (UE/ECE), l'objectiu dels quals és integrar els països
candidats de l'ECE a les iniciatives europees i internacionals cap a la
societat mundial de la informació. Els programes i les estratègies d'implantació
s'han preparat mitjançant una sèrie de reunions. El 1996, el segon fòrum
va crear quatre comissions tècniques que es van ocupar de la preparació
de l'estratègia i el programa per a la societat de la informació; l'aplicació
de demostracions, projectes pilot i altres actuacions; l'educació i la
formació per a la societat de la informació; i l'aplicació de les tecnologies
de la informació i les comunicacions en l'administració pública.
En el mateix fòrum, es va adoptar un pla d'actuació per
a projectes pilot de la societat de la informació als països de l'ECE.
Aquest pla es basava en la convicció que "per als països de l'ECE, la
societat de la informació és una prioritat màxima per tal de millorar
la competitivitat i augmentar l'eficàcia de l'administració pública. Tot
i que encara s'han de prendre algunes decisions polítiques importants
i els recursos financers disponibles són molt limitats, és vital oferir
signes positius sobre la societat de la informació per tal de fomentar
la consciència pública. Per aquest motiu, aquest conjunt d'idees s'ha
presentat en la forma d'un pla d'actuació... El pla d'actuació ha determinat
trenta temes que engloben les àrees en què els projectes pilot seran particularment
efectius". (Fòrum sobre la societat de la informació dels països de la
UE/ECE, Comissió tècnica sobre la implantació del Pla d'actuació, www.mzt.si/med./peco002.html).
En el tercer fòrum per a la societat de la informació
dels països de la UE/ECE (Brussel·les, 9-10 d'octubre de 1997), es va
convidar la Unió Europea a:
-
Finançar l'ampliació de l'Enquesta europea sobre
la societat de la informació als països de l'ECE i, en concret, a
determinar i analitzar les desigualtats regionals en termes de serveis
bàsics de les telecomunicacions, aplicacions i infraestructures de
la informació.
-
Donar suport a l'ús de fons Phare, en col·laboració
amb les institucions financeres internacionals, per afavorir la inversió
en infraestructura de la informació.
-
Reforçar i reenfocar els objectius indicatius expressats
en els programes PHARE nacionals i internacionals per contribuir a
la integració en l'educació de les tecnologies relacionades de la
informació i la comunicació.
-
Donar suport a la provisió d'una assistència de cofinançament
necessària per autoritzar els interlocutors dels països de l'ECE a
participar en els projectes TEN-Telecom de la UE i en TEN-34.
-
Crear oportunitats per al finançament de la UE de
les activitats de la societat de la informació i per al cofinançament
de la participació dels països de l'ECE en els programes de la UE
relacionats amb la societat de la informació, com INFO2000 i el programa
multilingüe de la societat de la informació, per tal de desenvolupar
tot l'àmbit de la societat de la informació.
-
Contribuir a la millora de la comunicació dins de
les administracions i entre administracions als països de l'ECE i
entre aquestes i les administracions de la UE, permetent la seva participació
en projectes apropiats per a l'intercanvi de dades entre administracions
(IDA), com ara el Système d'information sur les marchés publics (SIMAP),
que té l'objectiu d'harmonitzar els principis legals i de pagament
de l'intercanvi de dades en relació a la contractació pública. S'hauria
d'introduir la publicació electrònica de concursos públics d'ofertes
a tots els països de l'ECE.
-
Continuar aportant assessorament sobre l'alineació
de la legislació relativa a la societat de la informació als països
de l'ECE amb l'acquis communautaire, especialment la directiva de
protecció de dades (95/46/EC) i sobre la implantació d'aquesta legislació,
prestant una especial atenció en la creació d'un organisme supervisor
independent a tots els països de l'ECE en el camp de la protecció
de dades.
-
Atraure l'atenció del Parlament Europeu als avantatges
que es poden obtenir a partir de la creació d'interconnexions electròniques
entre els parlaments de la UE, els estats membres i els països de
l'ECE.
-
Adoptar mesures per afavorir la participació de la
classe empresarial de l'ECE i la UE en projectes amb temps d'espera
més curts per adoptar decisions o realitzar pagaments.
Cap a la societat de la informació:
perspectives regionals
La "informatització" de les societats de l'Europa Central
i de l'Est ha consistit en un procés de dalt a baix i de baix a dalt.
No va començar fins després de 1989, quan es van aixecar les restriccions
polítiques i administratives sobre l'accés i l'ús de les tecnologies de
la informació i la telecomunicació. Tenint en compte aquests inicis desfavorables,
les societats de l'ECE han fet grans passos en l'última dècada.
Tanmateix, és evident que els països de l'Europa Central
i de l'Est només estan al començament del seu viatge cap a la societat
de la informació. El 1996, el Panel A, Finançament de la infraestructura,
del Fòrum per a la societat de la informació a l'Europa Central i de l'Est,
va arribar a la conclusió que "en la majoria de casos, l'organització
dels governs dels països de l'ECE no els permet supervisar l'evolució
de la «societat de la informació» com un sector econòmic [i] s'han d'assumir
noves responsabilitats específiques. Perquè tinguin eficàcia, aquestes
responsabilitats haurien de tenir efecte a una banda i altra de les fronteres
entre els ministeris governamentals i altres organismes" (Report of Panel
A, 1996). Un aspecte encara més important és que molts dels governs encara
han centrar-se completament en el tema de la societat de la informació,
preocupats com estan amb la tasca de crear una economia de mercat i desmantellar
el llegat del sistema d'economia centralitzada. Per a molts, el subdesenvolupament
econòmic i la crisi/estancament han creat problemes immediats i urgents
que desvien l'atenció de la promesa de la societat de la informació.
Tanmateix, un bon nombre de països ha adoptat programes
d'actuació per posar les bases de la creació de la societat de la informació.
A Hongria, s'havia mantingut un Programa nacional de desenvolupament d'infraestructures
de la informació durant deu anys el 1997. Hongria ha creat un comitè de
govern sobre tecnologia de la informació i la telecomunicació i ha desenvolupat
una "Estratègia nacional d'informàtica".
A Lituània, la tasca del Ministeri de Comunicacions i
Informàtica és elaborar i implantar l'estratègia lituana de comunicacions
i informàtica, organitzar les activitats postals, de telecomunicacions
i informàtica i coordinar l'explotació de les instal·lacions públiques
de telègraf, telèfon, transmissió de dades, informació, ràdio i televisió
i les que pertanyen a empreses, institucions, organitzacions i individus.
El Ministeri de Comunicacions i Informàtica coordina el desenvolupament
de les xarxes nacionals de transmissió de dades i els registres, els sistemes
d'informació i les bases de dades estatals.
A Estònia es va adoptar un pla de desenvolupament per
a la informàtica estoniana. Engloba un paquet de documents que expliquen
la política d'informació d'Estònia: "Conceptes bàsics de la política d'informació
estoniana", un "Pla d'actuació" i "Propostes al govern de la República".
D'altres documents semblants elaborats en el passat no han tingut gaire
repercussió.
La Comissió nacional del govern romanès ha adoptat un pla que exigeix:
-
crear una infraestructura nacional d'informació com
a xarxa central per a la informatització de l'administració pública
central i local (pel que fa als municipis);
-
desenvolupar un sector de TIC nacional, especialment
un sector de software;
-
crear condicions favorables per a un ús a gran escala
de les TIC en la indústria, el comerç, l'agricultura, la defensa,
el turisme, la sanitat, la protecció ambiental, l'educació, la investigació
i la cultura que compleixin les regulacions de la Unió Europea.
L'any 2005, el pla exigeix l'ampliació de la infraestructura
d'informació al camp i el progrés de la informàtica a Romania fins al
nivell necessari per a la integració a la societat de la informació
europea.
El govern polonès ha adoptat un "Programa de desenvolupament de les
telecomunicacions" i tota una sèrie d'esborranys sobre com fer el camí
cap a la societat de la informació.
El Tercer fòrum per a la societat de la informació
dels països de la UE/ECE (1997) va convidar els governs de l'ECE a garantir
que la seva estratègia nacional de la societat de la informació i el
pla d'actuació relacionat constin de capítols específicament dedicats
a àrees tan importants com la provisió pressupostària nacional, la funció
activa del govern, la protecció de les dades personals, la seguretat
de la informació i la criptografia, l'educació per a la societat de
la informació, la promoció de la diversitat lingüística i cultural i
la cooperació internacional en estadística. En funció de l'acquis communautaire
en aquestes àrees, es va convidar els governs de l'ECE a:
estimular la inversió per part de la classe
empresarial creant un entorn apropiat, com ara un pas més en la liberalització
de les telecomunicacions;
generar confiança en el comerç electrònic
entre la classe empresarial i els consumidors i animar-los a adoptar
el comerç electrònic i crear contingut digital creant un marc jurídic
clar i segur;
constituir un organisme consultiu nacional
sobre l'estratègia de la societat de la informació;
crear una oficina nacional per coordinar
la implantació del pla d'actuació nacional i contribuir a la conscienciació.
La naturalesa bàsica d'aquestes propostes confirma
que encara queden moltes coses per fer, fins i tot als països de l'ECE
més avançats, a fi d'anar cap a la societat de la informació.
Referències
The Development of the Audiovisual Landscape in Central
Europe Since 1989. 1998. Comissió Europea en associació amb Eureka
Audiovisual, Brussel·les.
The Digital Age. European Audiovisual Policy. 1998. Informe del
Grup d'alt nivell sobre política audiovisual. Comissió Europea. Brussel·les.
Human Development Report 1998. 1998. Nova York, PNUD, Oxford University
Press.
LANGE, Y. 1997. Media in the CIS. A Study of the Political, Legislative
and Socio-economic Framework. The European Institute for the Media.
Düsseldorf.
LANGHAM-BROWN, J. (ed.) Media in Europe. 1998. L'anuari de l'European
Institute for the Media. European Institute for the Media. Düsseldorf.
Phare Regulatory Observatory for Telecoms, Broadcasting and Posts.
Central and Eastern European Country Reports. January 1998-June 1998
(www.ispo.cec.be/peco/phare).
Proceedings. 1997. Tercer fòrum sobre la societat de la informació
de la UE/ECE. Parlament Europeu, Comissió Europea, Brussel·les.
Report of Panel A - Financing of Infrastructure, Primer i Segona
part. 1996. Fòrum sobre la societat de la informació de l'Europa Central
i de l'Est, Brussel·les, Comissió Europea i el Ministeri hongarès de Transport,
Comunicacions i Gestió de l'Aigua, maig de 1996.
Why Tortoises Won't Win: A Survey of Telecoms. Business Central Europe.
Setembre de 1998.
|
