|
|
|
|
|
Els països àrabs: context econòmic i social Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) afecten tots els països, ja siguin desenvolupats o estiguin en via de desenvolupament. Els països àrabs no en són l'excepció. També s'estan esforçant per recollir el guant de la repercussió múltiple de les TIC sobre els aspectes social, econòmic, cultural i polític de la vida. Aquest document se centra en la penetració i l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a la regió àrab. Comença amb una breu presentació de les dades econòmiques i socials als països àrabs i acaba amb un repàs de les perspectives futures del desenvolupament de les TIC dins del context regional. La primera característica sorprenent de la regió àrab és l'àmplia variació entre els països en termes de població, producte nacional brut (PNB) per càpita, educació i ús de les TIC. La població total (Taula14.1) supera els 260 milions, segons estimacions de 1997. La població dels països oscil·la entre els 0,6 i els 62,6 milions; quatre països superen els 20 milions d'habitants i un país, Egipte, en té més de 60. Nou països (Bahrain, Djibuti, Kuwait, Líban, Mauritània, Oman, Palestina, Qatar i Emirats Àrabs Units) en tenen menys de 5 milions. Tres d'aquests es troben a l'àrea del Golf i tenen menys d'1 milió d'habitants. En el període que va de 1970 a 1995, l'índex de creixement anual de la població a la regió va oscil·lar entre el 0,8% i el 9,6%. L'índex del Líban va ser el més baix, però es preveu que augmenti quan s'hagi acabat la guerra civil. En canvi, a Qatar i els Emirats Àrabs Units, l'índex de creixement anual de la població va ser molt alt, 6,6% i 9,65%, respectivament, a causa del gran nombre d'immigrants necessaris per augmentar la quantitat i millorar la qualitat de la població activa en aquests dos països productors de petroli. Es preveu que el creixement es redueixi entre 1995 i el 2015 a tots els països excepte el Líban. Hi ha moltes raons que donen compte d'aquesta tendència. Molts països estan adoptant polítiques de planificació familiar, el terrorisme a Algèria també afecta aquest índex, i el final del boom de la construcció als països productors de petroli està reduint la necessitat d'importar població activa. El PNB per càpita de la regió oscil·la entre els 260 dòlars i els més de 17.000 dòlars a l'àrea del Golf, on els ingressos derivats del petroli suporten una petita població, tal i com es mostra a la Taula 14.1. A dos països està per sota dels 500 dòlars, però està per sobre dels 2.000 dòlars en uns altres dos i per sobre dels 5.000 a tres països productors de petroli. Segons el Banc Mundial (World Development Report, 1997), no hi ha cap país de la regió que tingui un índex de creixement anual que superi el 2%. En alguns països, només el 10% de la terra està habitada; la resta és principalment desert. En un entorn així, on els nivells d'alfabetització també són baixos, les noves tecnologies de la comunicació, com la televisió, poden ser molt útils. L'analfabetisme continua sent un problema per a alguns països àrabs malgrat les campanyes que s'han iniciat en les últimes dècades. La Taula14.2 mostra, quan es disposa de dades, que la majoria de països tenen un índex d'alfabetització entre el 20% i el 50%. L'alfabetització de les dones a tots els països de la regió és inferior a la dels homes. A les escoles, l'equilibri per sexes és una mica millor. L'alt índex de matriculació en l'educació primària indica que els índexs d'alfabetització podrien millorar dràsticament durant la pròxima generació, sempre que es redueixi l'elevat nombre d'abandonaments. L'índex de matriculació total oscil·la entre el 38% i el 116%. El 1995 estava per sobre del 80% a tots els països excepte sis, i per sobre del 90% a nou països. El percentatge de dones respecta als homes està per sobre del 80% excepte en dos països. A les escoles de secundària, els índexs de matriculació disminueixen. En uns pocs països, mai no superen el 25% de la matriculació assolida en l'educació primària. En general, els índexs de matriculació a l'escola secundària oscil·len entre el 13% i el 99%. En deu països, el percentatge està per sobre del 60% i en sis d'aquests està per sobre del 70%. El nombre de dones matriculades com a percentatge del nombre total d'homes matriculats a l'escola secundària està per sobre del 80% en dotze països. Pel que fa a l'educació superior, les dades limitades de què es disposa indiquen que l'índex de matriculació general va pujar fins el 30% a només dos països, i va assolir el 20% a quatre països. No obstant, els índexs de dones i homes matriculats en l'educació superior és gairebé idèntic a la majoria de països. S'ha aconseguit un progrés significatiu en els últims anys pel que fa al desenvolupament i el reforçament de l'educació superior als estats àrabs. Això ha comportat una representació més equitativa dels diferents grups socials entre els estudiants universitaris. A més, la recent iniciativa per a la creació d'una Universitat Oberta Àrab, que hauria de ser força efectiva si tenim en compte les condicions geogràfiques i socials de la regió, ha originat noves esperances a tota la regió. Per últim, malgrat les campanyes d'alfabetització i educació lliure, l'assoliment dels objectius de les Nacions Unides (ONU) per a l'any 2000 continua sent una tasca molt difícil.
Estat de les tecnologies de la informació i la comunicació a la regió àrab Per tal d'organitzar la presentació de les TIC als països àrabs, hem adoptat el model proposat per Kobayashi (1986) que suggereix cinc categories. La primera categoria, anomenada "interfície humana", engloba les tecnologies que impliquen una interacció entre la màquina i els sers humans, com ara la ràdio, la televisió, el telèfon, els ordinadors personals (PC) i les connexions a Internet. La segona categoria està relacionada amb totes les xarxes de TIC, com ara la radiodifusió, les telecomunicacions i les xarxes d'ordinadors. La tercera categoria s'ocupa de les TIC utilitzades en el govern i l'administració, i la quarta està relacionada amb les TIC que s'utilitzen en l'educació i la recerca. L'últim grup s'ocupa dels serveis d'informació i coneixement, com ara els sistemes d'assistència de decisions, la World Wide Web i tota la informació impresa, o "tipogràfica", com l'anomena Kobayashi. Tecnologies d'interfície humana La Taula14.3 proporciona dades de les principals tecnologies d'aquesta categoria: ràdio, televisió (TV), línies telefòniques, PC, Internet i aparells de fax. Com és de preveure, la ràdio mostra els índexs de penetració més alts. Cinc països presenten més de 400 aparells de ràdio per 1.000 habitants, quatre dels quals superen les 450 ràdios per 1.000 habitants. Només tres països estan per sota dels 150 aparells per 1.000. La televisió és la segona tecnologia de comunicació més habitual, amb un marge de 13 a 457 aparells per 1.000 habitants. Set països mostren un índex de penetració per sobre dels 250 aparells per 1.000 habitants i vuit estan per sota de 100. Les línies telefòniques s'estan ampliant. El 1997, oscil·laven entre menys d'1 línia per 100 habitants a Somàlia fins a més de 35 línies per 100 habitants als Emirats Àrabs Units. Quinze països estan per sobre de les 4 per 100 habitants. Dins de la regió, per tant, es poden distingir tres grups de països usuaris en termes de desenvolupament de les telecomunicacions. El primer grup comprèn els països del Golf amb teledensitats molt per sobre de la mitjana mundial i on gairebé totes les famílies tenen un telèfon. El segon grup, que comprèn la majoria dels països, mostra una teledensitat una mica per sobre del 4%. El tercer grup inclou els països amb teledensitats per sota d'aquests nivells. L'ordinador personal és la terminal més important utilitzada amb una interfície humana: permet un alt nivell d'interacció i possibilita el treball coordinat online. Pot incloure l'ús d'un CD-ROM, així com connectivitat d'Internet general, com ara correu electrònic i moltes altres funcions. Les dades sobre l'índex de penetració dels ordinadors personals són limitades, però les que disposem mostren que a dos països del Golf s'ha arribat al nivell de 50 PC per 1.000 habitants. L'índex més baix és el de la República Àrab de Síria, amb 0,1/1.000. Les dades sobre els usuaris d'Internet es limiten a onze països el 1995 i l'índex oscil·la entre el 0,1 i els 2,1 usuaris per 1.000 habitants. Les dades d'Internet de la Taula14.4 mostra un boom d'abonats entre el juliol i el desembre de 1997, amb un creixement significatiu a finals d'any. Taula14.4 també compara el nombre d'hostes d'Internet a la regió àrab de gener a juliol de 1998. Les xifres totals gairebé es van triplicar durant aquest període de sis mesos. A molts països, el nombre va disminuir, però en un país, els Emirats Àrabs Units, el nombre va disminuir espectacularment. El nombre total d'usuaris d'Internet gairebé es va doblar a la majoria de països durant el període de sis mesos que va de juliol a desembre de 1997. Als països àrabs, el 98% dels usuaris d'Internet són homes, una xifra preocupant. Els usuaris estan dividits a parts iguals entre els que fan servir Internet al seu domicili i els que l'utilitzen des del seu lloc de treball. En relació amb el comerç electrònic, una enquesta realitzada el 1998 per la revista Internet Arab World, publicada per Dubai Information Technology, va mostrar que tan sols el 4% dels usuaris als països àrabs van fer una compra per Internet durant aquell any. Entre els factors que afecten la penetració del comerç electrònic, es pot mencionar el fet que aquesta mena de comerç és relativament nou a la regió, que li manca un volum essencial de consumidors i que ha de superar una actitud conservadora en relació amb la seguretat de les transaccions electròniques. No obstant, les empreses de software aràbic preveuen generar un 33% de les vendes a través d'Internet en els pròxims dos o tres anys. Alguns observadors esperen que el comerç electrònic creixi un 100% durant els pròxims 12 mesos. L'aparell de fax és un complement del telèfon, tant si s'utilitza directament a la línia telefònica o a través d'un PC. Els nivells existents de penetració oscil·len entre el 0,1 per 1.000 habitants i els 20,7 per 1.000. A mesura que Internet s'expandeix, el correu electrònic anirà substituint ràpidament el fax perquè és més fàcil d'utilitzar i permet un repartiment de missatges multimèdia. Telecomunicació i xarxes informàtiques Com s'ha vist en la Taula14.3, la ràdio, la televisió i el telèfon són els aparells de comunicació més generalitzats. La situació està molt més diversificada pel que fa a la radiodifusió. Les freqüències de ràdio disponibles han arribat al punt de saturació a la majoria dels països àrabs en l'última dècada. Per altra banda, els canals de TV i les telecomunicacions s'han ampliat enormement amb la creació el 1967 de l'ARABSAT, l'Organització de Comunicacions Àrabs per Satèl·lit (www.arab.net/arabsat/contacts.html). L'objectiu d'aquesta empresa és invertir en el sector de l'espai àrab i administrar-lo; planificar i garantir una comunicació ampliada del telèfon, els faxos, els tèlexs i les imatges; planificar l'emissió de ràdio i televisió; oferir serveis de consultoria en l'àrea de la comunicació per satèl·lit; i fomentar les inversions de les indústries àrabs en la comunicació per satèl·lit. El primer satèl·lit es va llançar el 1985. Els canals disponibles van ser utilitzats pels ministeris d'informació àrabs (radiodifusió i televisió) i els ministeris de telecomunicacions i en coordinació amb les xarxes terrestres. ARABSAT va funcionar com una organització empresarial i va poder finançar tots els projectes que es van anar ideant. Durant aquesta experiència de primera generació, va fabricar tres satèl·lits i en va comprar dos més (en òrbita) per satisfer la creixent demanda. Després va llançar dos satèl·lits de segona generació per ampliar l'àrea servida. El primer satèl·lit de la tercera generació es va llançar el 27 de febrer de 1999 i servirà la regió àrab i Europa. Les activitats d'ARABSAT no paren d'ampliar-se. Els detalls d'ús, segons l'informe d'ARABSAT de 1997 per al Comitè de Coordinació de Projectes, es mostra a la Taula14.5. La quantitat total de temps destinat a trucades internacionals oscil·la entre els 537 milions de minuts d'Aràbia Saudita i els 504 milions dels EAU, però baixa fins els 4 milions de Djibuti i els 5 milions de Mauritània. El nombre de minuts d'enllaç de satèl·lit utilitzat per cada abonat per a la comunicació internacional és força alt, fins a 709 minuts als EAU, 632 a Bahrain i 620 a Qatar. A Egipte i Kuwait, però, el nombre no arriba als 40 minuts per abonat. La demanda no satisfeta és força alta: supera els 2,2 milions de minuts a la República Àrab de Síria i més d'1,2 milions a l'Aràbia Saudita. Segons ARABSAT, aquestes dades aparentment fomenten més inversions en telecomunicació, especialment per a més xarxes de fibra òptica als països àrabs. Pel que fa al telèfon mòbil cel·lular, les dades de la UIT mostren l'augment del percentatge total entre 1995 i 1997 als països àrabs en un 62,8%, probablement degut a la privatització d'aquest servei. El satèl·lit egipci NILESAT es va llançar l'abril de 1998 per proporcionar emissions de ràdio i TV digital, serveis d'Internet i educació a distància en diferents àmbits i en diferents llengües. Serveix la regió del Pròxim Orient, des de Bagdad a Rabat, i parts del sud i el nord d'Europa. Diversos països àrabs com ara Bahrain, Kuwait, Iraq, Líbia Arab Jamahiriya, Oman i Tunísia són proveïdors de canals. En relació amb les xarxes informàtiques, moltes organitzacions s'estan allunyant dels sistemes d'informació centralitzats o xarxes d'àrea local (LAN), un canvi que sol implicar la revisió de l'estructura administrativa. Algunes grans empreses han començat a pensar a crear intranets basades en el protocol de control de transmissió/protocol d'Internet (TCP/IP). La gran demanda de sistemes de comunicació en xarxa de telecomunicacions va impulsar alguns països com Egipte a començar a privatitzar aquest sector. Les xarxes de dades públiques s'estan millorant des de l'estàndard X.25 al Frame Relay i la modalitat de transmissió asincrònica (ATM). La connectivitat d'Internet utilitza tota una sèrie de mètodes, ja sigui a través d'enllaços per satèl·lit o fibra òptica. La capacitat total de canals per accedir a l'Internet mundial ha arribat als 12 Mbps, dels quals 2,5 Mbps els utilitza la Xarxa d'Universitats Egípcies. Aquesta capacitat també serveix diversos sectors governamentals i més de 40 proveïdors de serveis d'Internet (PSI) es distribueixen entre 16 províncies. Alguns dels PSI remots de l'alt Egipte utilitzen Very Small Aperture Terminals (VSAT) (terminals d'obertura molt petita) per a les seves connexions locals. El govern egipci ha previst una xarxa de comunicació regional, RITSENET, però encara no ha acabat el seu procés d'implantació. Ja s'han endegat iniciatives per enllaçar Algèria, Marroc, Tunísia, Mauritània i Líbia Arab Jamahiriya a la xarxa. S'estan realitzant debats sobre la creació de xarxes centrals en els àmbits local, subregional o regional per tal d'oferir un mitjà més rendible de subministrament de connectivitat d'Internet. Govern i administració A la majoria dels països àrabs, els intents per informatitzar els departaments governamentals van començar a mitjans dels vuitanta. Des d'aleshores, la creació de bases de dades i xarxes a diferents departaments i organitzacions locals ha continuat augmentant. Com que l'alfabet de la llengua àrab no és llatí, la comunicació per fax, introduïda fa més de dues dècades, encara està molt generalitzada malgrat l'expansió del correu electrònic. Les aplicacions clàssiques conegudes com a buròtica i sistemes informàtics de gestió (MIS) ja han madurat i inclouen programes de comptabilitat, control d'inventaris, informació financera, personal i planificació. Els instituts àrabs regionals de TIC de la Lliga Àrab han provat d'estimular l'interès d'aquests països en l'adopció de les TIC en els estudis, els seminaris i les conferències organitzades en l'àmbit nacional. Els sistemes d'informació geogràfica (GIS) es van introduir
a Egipte el 1996. Els sistemes es van concebre amb una perspectiva a llarg
termini que permetria una implantació progressiva i una supervisió contínua.
Es va donar prioritat a les aplicacions ambientals, la construcció d'infraestructures,
l'administració municipal, els estudis socioeconòmics i la informació
i la comunicació de masses. El 1991 es va crear a la República Àrab de Síria el Centre d'Informació Nacional. Té un ampli mandat per crear i gestionar sistemes informàtics. També reuneix, analitza, processa i emmagatzema dades amb l'objectiu de proporcionar informació estadística als investigadors i les autoritats en camps com la informàtica, la política, l'economia, el dret i afers socials, militars i culturals. Aquests serveis, a més, promouen la consciència i la participació en l'elaboració d'un esborrany de pla de desenvolupament per al país. No obstant, l'arabització és un factor essencial en la creació de sistemes informàtics, però amb l'augment de la inversió en TIC i l'augment en el nombre d'usuaris, les empreses estan responent amb rapidesa. L'octubre de 1998, Microsoft va introduir una versió aràbiga de Windows 98 a Dubai, només cinc mesos després de la introducció de la versió anglesa. Cada any se celebren conferències i exposicions a diferents països àrabs que s'ocupen de temes concrets com els sistemes experts, el modelatge, la realitat virtual, però encara és massa aviat per valorar-ne els resultats. Per últim, el nombre d'empreses en aquest camp està augmentant, així com el nombre d'empreses de software vinculades a companyies multinacionals o empreses estrangeres especialitzades en els mateixos sectors, com ara el GIS o la banca. Un elevat percentatge de sistemes està concebut i aplicat per part d'empreses estrangeres. En relació amb la gestió i l'administració, s'han automatitzat molts serveis nacionals dels països àrabs i estan millorant: des de les duanes, els impostos i les llicències a les reserves, els pagaments de xecs i, fins a cert punt, la recuperació d'informació. Les activitats nacionals que tenen una relació directa amb serveis internacionals com els aeroports, els ports marítims i les targetes de serveis financers són els més avançats en aquest aspecte perquè tan sols requereixen un únic node per enllaçar-se amb una xarxa mundial. Els números d'identificació nacional, semblants al número de la seguretat social dels països occidentals, aviat facilitaran la recopilació de dades estadístiques i milloraran les interaccions entre el govern i la població. Recerca i educació Dins de la comunitat científica, les TIC s'estan convertint en una eina essencial, sobretot en relació amb la recuperació d'informació. A més, s'estan creant institucions especialitzades que treballen amb la informàtica. En alguns casos, participen en la supervisió de la divulgació del coneixement científic en l'àmbit nacional. A l'Aràbia Saudita, per exemple, la Ciutat Rey Abdul Aziz de Ciència i Tecnologia està supervisant la introducció de la connectivitat d'Internet a l'Aràbia Saudita. Ha autoritzat a 37 companyies el subministrament d'accés a Internet i a finals de 1999 es preveuen 85.000 abonats. A Egipte, l'Acadèmia de Tecnologia i Recerca Científica està facilitant l'accés a material bibliotecari científic i bases de dades de patents. La Xarxa d'Universitats Egípcies serveix els alts càrrecs administratius d'Egipte. L'Information and Decision Support Centre (IDSC) (centre d'informàtica i suport de decisions) està supervisant la introducció de serveis d'Internet en sectors governamentals i també autoritza l'accés a Internet a PSI privats. L'Institut de Recerca Electrònica del Caire i la Ciutat Mubarak de Ciència i Tecnologia han creat departaments especials d'informàtica. A Algèria, Marroc i Tunísia es poden trobar exemples semblants. Pel que fa a l'educació universitària, de la tasca de coordinar la informació entre les institucions àrabs se n'està encarregant la Unió d'Universitats Àrabs. Gairebé totes les universitats àrabs estan connectades a Internet, tot i que encara no existeix una xarxa central àrab. En alguns països, les universitats estan totes connectades a una sola xarxa. Per exemple, les dotze universitats d'Egipte estan enllaçades a través de la Xarxa d'Universitats Egípcies, juntament amb Al-Azhar i la Universitat Americana. Com que Tunísia, Kuwait i Egipte van ser els primers països àrabs a tenir connectivitat d'Internet, han anat adquirint més experiència en la utilització d'aquesta tecnologia en l'àmbit universitari. Tanmateix, els Emirats Àrabs Units i el Líban han presenciat recentment un fort increment de la penetració d'Internet. Moltes universitats ja tenen departaments exclusius per a l'enginyeria informàtica i la ciència informàtica. En alguns casos, s'han creat facultats d'informàtica i de ciència informàtica. La formació a distància va guanyant importància a mesura que s'implanten projectes pilot com l'ARABSAT i el NILESAT. Pel que fa a l'educació preuniversitària, es poden determinar quatre tipus d'aplicacions informàtiques. El primer tipus té relació amb la introducció d'ordinadors a les escoles per tal que els estudiants, i el personal docent i administratiu aprofitin els fonaments de la tecnologia de la informació. El segon tipus és l'ús dels ordinadors en un entorn multimèdia per contribuir a l'ensenyament de diverses matèries i per provar nous mètodes d'educació i formació cognitius. El tercer tipus és l'ús d'Internet com a mitjà per millorar la col·laboració entre els estudiants àrabs i els estudiants de tot el món, i també per provar l'educació i la formació basada en la Web. El quart tipus està relacionat amb la formació pedagògica i el suport del personal docent i administratiu amb l'ús de xarxes de videoconferència. Per exemple, tots els centres de formació pedagògica de totes les províncies d'Egipte estan enllaçats amb el centre principal del Ministeri d'Educació a través d'una xarxa de videoconferència. Un prototip de material educatiu multimèdia està en fase de proves a l'Aràbia Saudita i Egipte. No obstant, s'ha de destacar que la penetració dels ordinadors encara és baixa als països àrabs i és essencial que hi hagi més finançament i formació pedagògica. Fan falta més iniciatives per produir material educatiu en llengua àrab que reflecteixi els valors culturals de la regió. Sobre aquests temes, vegeu també els capítols 2 i 3. Impressió i edició La paraula impresa ha tingut una repercussió importantíssima en la història de la humanitat i continuarà tenint-la durant moltes generacions més. Els productes impresos -llibres, diaris, revistes, publicacions científiques, diccionaris i enciclopèdies, imatges en blanc i negre o en colors- encara representen una eina bàsica per a la divulgació d'informació, coneixement i notícies. La interacció entre la impressió i les TIC és força sòlida. Per exemple, ara és poden rebre notícies online i en temps real de tot arreu del món, emmagatzemar-les, comunicar-les a tot el món i posar-les a l'abast segons la demanda. Els editors ara poden fer la revisió en paral·lel amb el procés d'elaboració, estalviant un temps preciós. Els autors i els escriptors ara disposen de tota una sèrie d'eines per estalviar temps a l'hora de recuperar dades i informació o per ajudar-los durant l'escriptura. Un bon nombre de diaris són accessibles per Internet. Moltes enciclopèdies i diccionaris estan en format electrònic, alguns dels quals com a dispositius portàtils. Les TIC van preparar el terreny per a la impressió a distància, la qual cosa permet que els diaris, les revistes i altres publicacions periòdiques arribin a temps a tot el món en la forma requerida. Les biblioteques també estan automatitzades i equipades amb CD-ROM. L'era de la biblioteca electrònica està en marxa. Tots aquests canvis també tenen lloc a la regió àrab. La Taula14.6 proporciona dades sobre revistes i diaris. El nombre total de títols de diaris i revistes arriba a 421. La xifra més elevada, 101, és del Líban; cinc països publiquen més de 30 títols cadascun. Marroc té la xifra més alta de diaris, 20, però l'índex de distribució més alt és el de Kuwait, amb 387 diaris per 1.000 habitants. Hi ha molts diaris àrabs que es publiquen a l'estranger, sobretot al Regne Unit i Estats Units. La majoria de països àrabs també importen moltes revistes i diaris de l'estranger, tot i que la seva distribució es limita a unes poques ciutats. També hi ha un sindicat de distribuïdors de diaris àrabs i un sindicat àrab de periodistes, fundat el 1964. Aquest últim contribueix força activament a la modernització de la professió, a través d'un bon nombre de cursos i seminaris entre els que figura, últimament, l'ús de tecnologia moderna i Internet. La civilització àrab ha estat estretament vinculada a la producció de llibres i altres productes impresos. Històricament, els seus esforços en traducció han constituït vehicles de la transmissió d'obres dels escriptors de l'antiguitat i són ben conegudes les contribucions àrabs en molts camps del coneixement. Avui, la situació editorial és diferent i la producció bàsica es tradueix de fonts occidentals. La majoria dels llibres de text utilitzats en l'àmbit universitari d'algunes facultats estan escrits en anglès o francès, encara que l'original sigui rus o japonès. La Taula14.7 sobre producció de llibres mostra que a set països, el nombre total de títols publicats oscil·la entre els 293 dels EAU i els 3.108 d'Egipte. S'està donant un intercanvi important de llibres entre els països àrabs, fins i tot els de la regió occidental. Això es veu afavorit en part per l'ús d'una llengua comuna. Pel que fa als textos escolars, les dades són limitades, però no hi ha dubte que les escoles primària, preparatòria i secundària de tots els països àrabs tenen llibres propis en àrab, excepte les escoles privades que imparteixen les ciències i les matemàtiques en anglès o francès i, de vegades, en alemany. La regió àrab importa més llibres dels que n'exporta, la qual cosa dóna lloc a un saldo negatiu en aquest sentit. Als països àrabs, el nombre de biblioteques és limitat, però s'han dut a terme moltes campanyes per ampliar-ne el nombre. Aquests programes estaven destinats en principi als infants però ara tenen per objectiu una audiència més àmplia. S'ha creat un sindicat editorial àrab que està força actiu en la preparació i l'expansió de la presència de les edicions aràbigues en diferents països, com ara la participació a fires de llibres d'altres regions.
Les TIC i els països àrabs: tendències generalsLa regió àrab afavoreix aparentment la promoció simultània de la industrialització i les tecnologies de la comunicació. No obstant, sembla que es presta més atenció a les TIC. Els sistemes de les TIC s'estan modernitzant en molts àmbits, però on es manifesten especialment és en els intents per augmentar-ne l'eficàcia i, per tant, millorar-ne la productivitat. Alguns dels països, però, tan sols ara comencen a familiaritzar-se amb les TIC. Tanmateix, l'educació en tots els àmbits és una prioritat a tota la regió, i els ordinadors i les tecnologies de comunicació modernes es consideren eines clau en la preparació de tots els països per al segle XXI.S'estan realitzant estudis per instituir maneres òptimes d'utilització de les TIC per augmentar l'alfabetització. En l'àmbit estratègic de la gestió, es presta una especial atenció a la metodologia de la presa de decisions per utilitzar millor les eines actualment disponibles. Per sota de l'àmbit estratègic, algunes organitzacions estan estudiant les plataformes d'emmagatzematge de dades de nova introducció, juntament amb algunes tècniques d'extracció de dades que de vegades utilitzen metodologies de sistemes experts. També hi ha una necessitat urgent per contribuir a la creació de sistemes informàtics públics i posar-los a l'abast del públic general. El llançament de l'últim satèl·lit ARABSAT contribuirà molt a la millora de la telecomunicació, la radiodifusió i l'accés a la informació. Els serveis de bucle local sense fils es poden desenvolupar com a complement. El satèl·lit també afavorirà l'emissió de notícies sobre esdeveniments d'interès comú per als països àrabs i islàmics, ja siguin conferències, esdeveniments culturals o esportius. També es preveu que el NILESAT-2 es llanci a finals de 1999. Per últim, a la majoria de la regió s'està donant una expansió interna dels abonats telefònics.Perspectives de futurMalgrat la globalització, generalment s'accepta que els governs i les seves institucions associades han d'exercir una funció clau en la formulació i la implantació de les estratègies de les TIC. S'han de corregir temes complexos i fonamentals i s'han de tenir en compte els beneficis que alguns països han obtingut a partir d'aquesta experiència profitosa. Cada cop més, les TIC són una part integral de l'estratègia nacional global i la seva interdependència és una condició prèvia per al seu èxit comú. Als països àrabs, les TIC ocupen un lloc preferent en els seus objectius de desenvolupament. Es consideren un element essencial de l'educació, la comunicació i la transferència de tecnologia. Els plans estratègics han de ser més sistemàtics per tal que desenvolupin sistemes informàtics integrats que permetin una major cooperació interempresarial en els diferents àmbits del país. Però per tal d'assolir resultats positius i augmentar-ne l'eficàcia, també ha d'augmentar la qualitat de les dades, la seva definició i els organismes responsables de la seva recopilació i validació. Les tecnologies en xarxa no tan sols s'han d'aplicar per a les dades i la informació, sinó també en general. Alguns dels programes per a les TIC de la Unió Europea es podrien utilitzar com a model per als països àrabs. El tipus de cooperació que s'està duent a terme en matèria de radiodifusió s'ha d'ampliar.Les TIC estan propiciant canvis radicals en l'ensenyament i la formació en l'educació superior. La Universitat Oberta tan sols està començant a la regió àrab, però aporta un model que hauria d'ajudar a modernitzar altres sectors i promoure la formació contínua.El comerç electrònic és nou a la regió i la resistència del consumidor es pot anar superant mitjançant campanyes d'informació. La integració de les TIC en les diferents activitats ajudarà a garantir un resultat positiu.
|