|
Dos anys d'innovació i progrés tecnològic
Naraimhia
Seshagiri. Secretari
especial de la Comissió de Planificació i director general del Centre
Nacional d'Informàtica, Nova Delhi, Índia
Aquest capítol es va presentar l'octubre
de 1998.
Context general: integració i protocol d'Internet
La tendència cap a la globalització de les tecnologies
de la informació i la comunicació (TIC) -que afecta el hardware i el software
informàtic, els aparells de ràdio i televisió, l'equipament de radiodifusió
i telecomunicació i els sistemes de comunicació en xarxa i multimèdia-
ha creat noves tecnologies, productes i serveis. Els anys 1997 i 1998
van presenciar un nombre formidable d'innovacions.
Aquest capítol descriu aquelles innovacions que tenen
una gran repercussió sobre la tendència cap a la convergència tecnològica.
Ni tot un llibre sobre el tema bastaria per presentar un retrat satisfactori
de la realitat, i han quedat fora moltes àrees importants, com el segment
de les unitats centrals en la informàtica, els processadors RISC, el tractament
informàtic paral·lel o qüestions de seguretat. Una altra limitació és
la dificultat a l'hora de traçar una línia clara entre el hardware i el
software en la innovació tecnològica. Molts avenços en computació científica,
gestió de bases de dades i ús de xarxes que s'haurien pogut incloure s'han
omès per raons d'espai. No obstant, esperem que aquest estudi ajudi el
lector a comprendre el ritme accelerat de la innovació en les tecnologies
de la informació i la comunicació, que sembla dirigida pels fenòmens de
la globalització i la integració.
La integració té lloc en forma d'una gran quantitat de
comunitats virtuals. Aquestes comunitats s'identifiquen mitjançant temes
unificadors específics que permeten als planificadors determinar una gamma
de productes, sistemes i serveis per corregir les necessitats dels membres
de la comunitat. Els productes derivats de la convergència tecnològica
dels ordinadors, la radiodifusió, la telecomunicació i l'electrònica de
consum s'analitzen per determinar com conformaran els serveis en un futur
immediat les actuals innovacions de productes, sobretot per a la generació,
la transmissió i l'ús de contingut.
Una característica tecnològica singular dels dos anys
en qüestió, que representa un punt d'inflexió en les TIC, és el predomini
del Protocol d'Internet (IP) per a la comunicació, al voltant del qual
les TIC s'estan reorientant i augmentant. Aquest protocol versàtil de
connexió és un mètode pel qual les dades s'envien per Internet en paquets
d'un ordinador a un altre, cadascun dels quals té una adreça exclusiva.
Els diferents paquets arriben per rutes diferents a la seva destinació,
on es reordenen mitjançant el protocol de control de transmissió (TCP).
Les xarxes d'àrea estesa (WAN) que s'identifiquen com
a Internet (xarxes internacionals), intranets (xarxes empresarials o pròpies
d'una organització) i extranets (xarxes extraempresarials) es basen en
l'IP. L'IP ha deixat la seva empremta no tan sols en les xarxes d'àrea
metropolitana (MAN) i les xarxes d'àrea local (LAN), sinó també en equipament
com ara l'ordinador en xarxa, l'estació de treball, el servidor de grups
de treball, els servidor de mitjans de comunicació, el servidor de Web,
els canals de televisió per cable, "l'enllaç d'última milla" fins a l'edifici
del client, el set-top-box (aparell que integra el convertidor i el descodificador)
i fins i tot un quiosc.
Aquesta revisió se centrarà en dos subtemes relacionats
amb aquests sistemes, equipament i aparells: les tecnologies que mouen
els mercats de contingut i els nous productes dels dos últims anys que
conformaran probablement els serveis en un futur pròxim. Les marques de
tecnologia punta que aquí se citen s'han de considerar com a il·lustracions
representatives de les tendències d'un mercat efímer.
El hardware dels ordinadors
Les tecnologies que mouen el mercat de contingut han
propiciat nous avenços que han augmentat la velocitat, la capacitat i
la versatilitat del hardware dels ordinadors. La llei de Moore, com era
de preveure, ha doblat el rendiment dels microprocessadors cada 18 mesos
i els ordinadors personals (PC) s'han anat potenciant amb la introducció
de nous dispositius com el cache, les interfícies de bus i una arquitectura
més eficaç, així com amplis conjunts d'instruccions. La introducció de
la interfície d'1 ranura en la segona generació de la família de xips
Intel Pentium, des de la primera generació de la interfície de 7 connectors
de 296 clavilles, va posar a l'abast una ranura d'accés de contacte 242
mitjançant un cartutx amb un sol pol de contacte. Aquesta innovació garantirà
una modernització progressiva d'un model de xip al següent sense haver
de canviar tot l'ordinador. El resultat és el paradís del creador per
minimitzar els problemes dels usuaris, alhora que es modernitza amb freqüència
la capacitat dels PC per adaptar una gamma de contingut que no para d'augmentar.
El baix cost del Covington de nivell d'entrada de velocitat mitja permet
als inventors crear tota una sèrie de línies de productes a partir d'una
sola placa mare. Mendocino està augmentant els 128 K del Cache L-2 en
el xip processador a velocitats de processador. El xip de Celeron té la
capacitat de produir més creixement en el mercat de contingut. Els tres
fabricants de xips capdavanters, AMD, Cyrix i IDT estan comercialitzant
els xips K6, MXi i C6, respectivament, en competència amb Intel, i reforçaran
la seva posició a principis de 1999 amb la introducció del K7, Jalapeno
i C7. Per aquelles dates, Intel ampliarà la seva capacitat de processament
amb els xips Katmai i Merced amb un conjunt d'instruccions de 64 bits
per als mercats de servidors i estacions de treball.
La informàtica portàtil s'està convertint en una eina
útil per a la recopilació de dades sobre el terreny. Els receptacles d'informació
sense fils que funcionen amb bateries, els xips de PDA integrats com l'Strong
Arm-1100 d'Intel que va a 200 MHz i consumeix només 200 miliwatts per
alimentar un PC portàtil, el Palm-III de 3Com amb un receptor d'infrarojos
i un mòdem per connectar-se a la Web i el Wireless Modem de Novatel Minstrel,
que integra comunicació de dades i veu, són els precursors d'aquest àmbit.
L'Optical Read Only Memory (OROM) (memòria òptica de només lectura), que
té fins a 128 MB d'emmagatzematge sense parts mòbils, proporciona un emmagatzematge
addicional al PC portàtil. El PC Nino Palm de Philips que incorpora versions
reduïdes d'aplicacions de Microsoft ja està disponible, tot i que actualment
el paquet d'alimentació de bateria no dura més d'unes poques setmanes.
Un competidor semblant, Windows CE, està guanyant força.
Perifèrics
El principal problema de la domòtica és la comunicació
entre els diferents aparells i dispositius. Una solució possible va aparèixer
amb diversos aparells que utilitzen els cables telefònics domèstics i
el control de l'ordinador i de dispositius que utilitzen el mòdul X-10
Standard disponible per a la major part dels tipus d'aparells. L'electrònica
de consum i les empreses del sector de PC també s'han posat d'acord sobre
un nou estàndard de bus (LE bus) per a l'electrònica de consum, comercialitzat,
per exemple, per al Plug and Play domèstic, que és una millora de l'anterior
X-10 Standard. Es pot disposar de software per al control de mòduls de
qualsevol d'aquestes normes. La xarxa de PC Ethernet amb controladors
CE-Bus es pot connectar a PC i sistemes d'entreteniment domèstics.
L'ordinador Sedona ofereix una eina versàtil per a la
recerca de contingut que agrupa un sistema d'arxius, un navegador de Web
i un client de correu electrònic en una sola interfície d'usuari gràfica,
un concepte nou creat per Intel Architecture Lab (IAL). Sedona pot localitzar
elements selectivament i trobar arxius, correu electrònic, pàgines web
o articles de notícies d'interès sense cap dada activa. També pot correlacionar
un missatge o un document que s'ha obert amb una altra informació emmagatzemada
important.
S'han introduït noves normes d'àudio que permeten al sector
multimèdia oferir un so de 3-D real als creadors de contingut de títols
codificats amb Dolby digital. Això por afegir profunditat al so, gairebé
fins al punt de la immersió. Els títols multimèdia ara es poden codificar
amb informació que crea la il·lusió de so en 3-D només amb uns auriculars
o un parell d'altaveus de PC. Direct sound i Direct sound 3-D de Microsoft
permeten la mescla de múltiples canals d'àudio i canals de programes.
A mesura que el sector multimèdia requereix arxius cada cop més grans,
la capacitat d'1,44 MB dels disquets és cada cop menys atractiva i està
donant pas a tres tecnologies d'unitats extraïbles: IOMEGA Zip Drive,
HiFd de Sony-Fujifilm i LS-120, que tendeix cap a l'objectiu de 100 MB
barats suficients per a les aplicacions de presentació multimèdia i, evidentment,
compatible amb els disquets d'alta densitat actuals.
Memòria
S'està passant de les unitats de disc compacte de memòria
de només lectura (CD-ROM) al disc versàtil digital de memòria de només
lectura, versió 2 (DVD-ROM-2) que poden llegir CD gravables. Tot i que
són millors que el DVD-ROM-1, actualment encara estan per darrere de les
unitats de CD-ROM, més ràpides en prestacions generals. L'enorme capacitat
del DVD serà útil per emmagatzemar dades no processades. Es poden fer
pel·lícules documentals de llarg metratge amb DVD, amb compressió de vídeo
estàndard MPEG-2 d'alta resolució, compressió d'àudio estàndard Dolby
immersiu i amplis gràfics en 3-D. Tot és possible, des de les necessitats
d'alta densitat a l'àudio i el vídeo de gran qualitat. En comparació amb
la capacitat màxima de 650 MB del CD-ROM, els actuals mitjans de DVD-ROM
poden emmagatzemar pràcticament 5 GB de dades per cara i aquesta quantitat
aviat arribarà als 17 GB. MPEG-2 ja ha superat la qualitat dels disc làser.
Ara és possible fer un atlas geogràfic interactiu, amb una base de dades
de territoris de tota la superfície terrestre a intervals d'1 km amb vídeo
MPEG-2.
El software dels ordinadors
El 1998, la indústria del software va arribar a un punt
d'inflexió: les decisions preses determinaran la direcció que han de seguir
les arquitectures de software del futur. Aquesta tendència es veu accelerada
per la convergència de l'ordinador, la comunicació i l'electrònica de
consum. El sistema operatiu que havia ostentat una posició dominant, com
el Windows 3 arrencat des de DOS, desapareixerà. Windows NT està a punt
de solucionar la necessitat de suportar ordinadors barats i una gamma
limitada de suport de dispositius. Microsoft ha començat iniciatives de
desenvolupament que faran que Windows NT es pugui utilitzar com a sistema
operatiu de consum, la qual cosa farà de Windows una plataforma més estable.
L'arquitectura de 64 bits, el pròxim canvi paradigmàtic de la informàtica,
és un altre avenç. Als més de 4 miliards de bytes d'espai en una adreça
de 32 bits, s'hi afegeixen 4 miliards més de bytes. Gràcies al sistema
d'arxius memory-mapped, ja no caldrà que els programadors obrin, tanquin
i llegeixin o escriguin els arxius. El sistema operatiu mourà els bytes
entre el disc i la memòria per obtenir l'estructura de dades del sistema
operatiu que conté les dades a l'arxiu. La nova arquitectura també donarà
cabuda a l'ús d'enters en lloc de números de coma flotant en moltes aplicacions,
amb la qual cosa augmentarà la velocitat de processament i se simplificaran
els esforços de programació.
Facilitat d'ús i participació
de l'usuari
L'any 1998 també va presenciar l'inici de la desaparició
dels intermediaris professionals per l'associació directa dels usuaris
amb el seu software. Com a conseqüència, els usuaris hauran d'aprendre
a expressar els seus problemes, a crear i adaptar les computacions i a
dur a terme tasques com ara la configuració, l'actualització, la còpia
de seguretat i la recuperació. Per assolir aquest objectiu, els creadors
de sistemes de software han hagut de redefinir la facilitat d'ús. D'aquesta
manera, els portadors de software com la Web, Integrated Office Suites,
Interactive Environment i Visual Basic, que creen un entorn propi a partir
de recursos disponibles localment, han gaudit de l'acceptació general
perquè permeten als usuaris crear o modificar el software per adaptar-lo
a les seves necessitats. La creació de processos autònoms que poden funcionar
sense supervisió requereix un conjunt obert de computacions: processos
independents en filtres de correu, pagament automàtic de xecs i Daemons,
que són conjunts de rutines i instruccions de software per automatitzar
les tasques de gestió de les xarxes.
En un altre pas cap a la facilitat d'ús, iniciat pel concepte
de creació d'hiperenllaços de la World Wide Web, la interfície d'usuari
en ordinadors personals ha començat a imitar la percepció humana. La Graphic
User Interface està inventant productes de software que organitzen la
informació gràficament de maneres cada cop més intuïtivament atractives.
Els programes de reconeixement continu de veu de la International Business
Machines (IBM) i Dragon Systems, entre d'altres, han començat un procés
en què el reconeixement de la veu s'afegirà als programes existents com
la versió d'activació per veu de Lotus Notes.
Bases de dades
El desenvolupament dels sistemes de gestió de bases de
dades orientades a l'objecte s'ha accelerat fins a eclipsar el desenvolupament
del software tradicional de Relational Data Base Management (RDBM) (gestió
de bases de dades relacionals). Les bases de dades orientades a l'objecte
permeten la creació de nous tipus de dades amb atributs tradicionals que
es troben en models relacionals així com en objectes, mètodes i funcions
integrats que són més adequats per a les aplicacions que requereixen un
contingut de vídeo i imatge. No obstant, la creixent popularitat de l'extracció
de dades ("l'extracció" de dades numèriques en dipòsits com els fulls
de càlcul i les bases de dades) i l'emmagatzematge de dades (la recopilació
de dades a partir de la unitat central existent i les bases de dades de
servidors de PC en grans bases de dades centralitzades) ha possibilitat
la continuació de l'ús del software d'RDBM. La interoperabilitat de Distributed
Component Object Model (D-COM) i de Java en una Common Object Request
Broker Architecture (CORBA) va fer que les bases de dades poguessin combinar
i equiparar dades d'una manera completament nova. Aquestes dues tendències
han propiciat una tecnologia híbrida que incorpora funcions d'objectes
als productes tradicionals d'RDBMS.
La visualització de dades és una nova aplicació de gràfics
que mostra d'una manera gràfica les tendències que representen els nombres.
L'Extensive Markup Language (XML) (llenguatge de marcat extensiu) en evolució
i el dinàmic Hyper Text Markup Language (HTML) (llenguatge de marcat d'hipertext)
s'estan integrant per proporcionar millors gràfics per la Web i s'està
creant un nou software de gràfics per a l'extracció de dades per mostrar
qualsevol informació oculta. Ara s'estan creant activament PC amb gràfics
en 3-D i prestacions superiors a les actuals que augmentaran l'experiència
immersiva, com si el so i els gràfics envoltessin l'usuari.
Realitat virtual
La realitat virtual es considera l'ampliació natural de
la multimèdia interactiva. Les noves interfícies immersives com Vision
Dome i Immersive Work Bench permeten la col·laboració i la interacció
de diversos treballadors a l'hora de dur a terme experiments en prototips
virtuals. Amb les xarxes d'alta velocitat i la World Wide Web, el treball
es pot dur a terme pràcticament des de qualsevol ubicació geogràfica.
Els arquitectes i els majoristes d'accessoris ja han començat a utilitzar
la realitat virtual per la Web en 3-D mitjançant el Virtual Reality Modeling
Language (VRML) (llenguatge de modelatge de realitat virtual) per proporcionar
als clients una àmplia selecció de prototips simulats.
Durant 1997 i 1998, hi van haver corredisses per crear
programes per a la World Wide Web que es poguessin utilitzar a Internet
i a intranets i extranets per a l'intercanvi de dades, amb una pàgina
web per fer funcionar programes, controlar experiments a distància o publicar
documents en una xarxa. Un important avenç relacionat amb el software
ha estat el pas cap a un entorn de treball centrat en la Web i la distribució
electrònica de la informació. Un dels principals defectes de la Web, la
limitació de l'HTML per tractar les matemàtiques, s'ha solucionat raonablement
bé. En lloc de l'anterior mètode de representar les equacions com a gràfics
subordinats, que va demostrar ser molt ineficaç, s'ha creat una ampliació
de l'HTML, anomenat MathML. Molts avenços nous han fomentat la publicació
electrònica de revistes, algunes de les quals han substituït les versions
en paper.
Un dels avenços més importants de les aplicacions de software
de 1997 i 1998 va presenciar l'auge del paquet d'Enterprise Resources
Planning (ERP) (planificació de recursos empresarials), que ofereix una
oportunitat completament nova a les companyies per tal que planifiquin
els seus recursos al voltant d'una demanda creixent del consumidor i ofereixin
soluciones modernes, un temps de resposta reduït, un augment de l'eficiència
i la millora dels marges de benefici. L'ERP integra tota l'empresa des
dels proveïdors-minoristes als consumidors, i engloba departaments funcionalment
independents com els de finances, producció i distribució.
El sistema de comunicació en xarxa
per les comunitats virtuals
El 1997 i 1998, el concepte de comunitats virtuals en
xarxa, que redefinirà la relació entre les empreses i els consumidors,
va guanyar terreny. L'atenció s'allunya dels minoristes i permet que els
consumidors tractin directament amb els majoristes per la compra de productes
i serveis, captant i gestionant ells mateixos la informació. És probable
que això esdevingui una situació profitosa per a consumidors i majoristes.
Les comunitats virtuals actuaran com a agents dels seus
abonats, que rebran informació puntual, precisa i suficient sobre els
productes i els serveis; els abonats poden comprar a un preu més baix
i obtenir una millor qualitat, alhora que aquest mateix mitjà -així ho
afirmen els seus partidaris- satisfà la necessitat social de comunicació.
Per als majoristes, la comunitat virtual serà un vehicle poderós per ampliar
els seus mercats, ja que el mateix concepte s'allunya de les imatges de
marca. També es beneficiaran de la major propensió dels consumidors a
comprar i de la reducció dels costos de marketing en la recerca del consumidor.
Els majoristes també rebran un millor retrat estadístic de la variabilitat
de gustos i eleccions dels consumidors i podran dirigir els productes
a un subconjunt de consumidors que és més probable que els comprin. El
més important és que es minimitzaran les despeses generals de preparació
de mercats, alhora que l'entorn de xarxa online arribarà a una base de
consumidors més àmplia sense límits geogràfics.
La comunitat virtual requereix una estratègia tecnològica
basada en la velocitat i la influència, amb una atenció especial en l'arquitectura
de la tecnologia modular i una infraestructura de la informació centrada.
L'elecció de la plataforma de xarxa està entre la participació en un servei
online o Internet. La força d'Internet resideix en la seva enorme diversitat
de recursos reunits en un entorn en xarxa, i les normes de TCP/IP i HTML
ofereixen més opcions de creixement i innovació que les plataformes pròpies.
La generalització dels avenços de les noves tecnologies s'esdevenen per
fer d'Internet la millor elecció per a la comunitat virtual.
Els milers de milions de dòlars invertits en les xarxes
convencionals, amb xarxes anàlogues de circuit commutat amb predomini
de veu, es veuen amenaçats per la generalització de la popularitat de
les xarxes de dades basades en l'IP. El paquet d'IP com a mitjà natural
d'intercanvi es va adoptar tan ràpidament que el creixement del trànsit
de dades i veu sobre dades va augmentar espectacularment el 1997 i el
1998. Es calcula que arreu del món el trànsit de dades es multiplica cada
any per deu o més.
Xarxes d'àrea
local
A les xarxes d'àrea local, o LAN, la tecnologia de commutació
ha donat lloc a Fast Ethernet en l'àmbit de 100 MB/s i Gigabit Ethernet
en l'àmbit d'1 GB/s. L'Asynchronous Transfer Mode (ATM) (modalitat de
transferència asincrònica) ha demostrat la seva utilitat en xarxes centrals
així com en les Synchronous Optical Networks (SONET) (xarxes òptiques
sincròniques). Segons una enquesta mundial realitzada per Dell's Oro Group,
el mercat de concentradors i sistemes telefònics d'ATM va augmentar un
77% de 1996 a 1997, i un 60% de 1997 a 1998. ATM també és líder en MAN/WAN
per a la connectivitat entre edificis d'un campus, i s'està convertint
en una infraestructura important per a les xarxes públiques. Aquest sistema
de comunicació en xarxa d'ATM aporta sinergies importants per al funcionament
de les xarxes IP i permet una integració real dels múltiples tipus de
trànsit en la mateixa infraestructura de xarxa. Les LAN sense fils tan
sols s'han reforçat en àrees on no hi ha xarxes de fibra òptica amb un
ample de banda alt o en són deficients. Els sistemes sense fils han aportat
bones solucions al problema de l'última milla en les MAN. Per això, el
Multi-channel, Multi-point Distribution System (MDS) en la banda de dos
GHz i el Local Multi-point Distribution System (LMDS) en la banda de freqüència
alta entre 26 GHz i 30 GHz han trobat una gran acceptació. Pel que fa
als telèfons cel·lulars, el procés de digitalització està guanyant terreny.
Transmissió
de dades
Les tendències a Europa, a diferència d'Amèrica del Nord,
van cap al creixement de les Xarxes Digitals de Serveis Integrats (XDSI).
La velocitat i la seguretat funcional de les XDSI a una velocitat de transmissió
de dades habitual de 128 KB/s l'ha fet atractiva per als domicilis i les
petites empreses. Un seriós competidor de les XDSI és la tecnologia d'Asymmetric
Digital Subscriber Line (ADSL) (línia d'abonat digital asimètrica), que
permet que les dades circulin cap a l'abonat a velocitats de fins a 6
MB/s. Les dues són idònies per a l'accés a Internet.
Telecomunicacions per satèl.lit
Tot i que l'INMARSAT-A es va llançar el 1991 com alternativa
al VSAT oferint altes velocitats de transmissió des d'una terminal terrestre
diminuta, l'última versió anomenada INMARSAT-B Duplex High Speed Data
(HSD) ja està disponible comercialment a totes les regions oceàniques.
Suporta una transferència d'arxius d'alta velocitat, emmagatzematge i
retransmissió de vídeo, videoconferència i transmissió de veu, fax i dades.
Un gran nombre d'usuaris, com ara organismes governamentals, organitzacions
internacionals, multinacionals i proveïdors de serveis de radiodifusió,
ha trobat útils els seus serveis.
Molts dels avenços mencionats, com ATM i SONET, han propiciat
la creació de sistemes multimèdia en xarxa, que ofereixen diversos avantatges
per a la transmissió d'imatges i imatges en moviment, gràfics, textos
i so; moltes aplicacions de contingut ric estan impulsant les comunicacions
multimèdia.
L'empresa Iridium de 3.400 milions de dòlars de Motorola,
amb una constel·lació de 66 satèl·lits i enllaços terrestres amb telèfons
mòbils, va ser el començament d'una nova carrera entre els gegants del
negoci per satèl·lit. Els competidors, com el Global Star System de 48
satèl·lits de Loral, l'Echostar System i el Hughes Electronics Constellation,
entre altres, probablement multiplicaran per deu el nombre actual de 150
satèl·lits comercials en òrbita durant la pròxima dècada. Dels 9.000 milions
de dòlars actuals en ingressos anuals pels serveis per satèl·lit, es preveu
que l'any 2000 s'acostin als 30.000 milions de dòlars. Aquests sistemes
de satèl·lits d'òrbita terrestre baixa (LEO) -estan en òrbita a uns 1.000
km de distància de la Terra- i els satèl·lits d'òrbita terrestre mitjana
(MEO) propiciaran una revolució en els sistemes mundials de veu, radiorecerca
i fax, i també anuncien la pròxima fase de sistemes de banda ampla de
múltiples satèl·lits que ofereixen rapidesa de vídeo i Internet. En comparació
amb els 30.000 milions de dòlars invertits en la indústria de la televisió
per cable al llarg de les últimes dues dècades, la indústria de les telecomunicacions
per satèl·lit ha invertit més de 20.000 milions de dòlars en els últims
cinc anys i ha previst 60.000 milions de dòlars per als pròxims cinc.
Una de les claus de la penetració dels satèl·lits ha estat la reducció
del cost i la dimensió de les terminals d'usuari en concentrar l'energia
més intensament a les àrees geogràfiques més petites i reutilitzant moltes
vegades els valuosos espectres de freqüència. El creixement d'Internet
i altres xarxes distribuïdes fa que les xarxes espacials siguin cada cop
menys efectives. D'aquesta manera, el 1997 i 1998, van començar a aparèixer
satèl·lits comercials amb capacitat de processament, per la qual cosa
els senyals es podien commutar entre feixos restringits als satèl·lits.
La World Wide Web
La World Wide Web és una finestra oberta a desenes de
milions de pàgines disponibles online. A part de ser un proveïdor de serveis
de vídeo, la Web és un important agent de mercat per al sistema de comunicació
en xarxa de banda ampla. A principis de 1997, es calcula que utilitzaven
la Web uns 30 milions d'usuaris a tot el món per treballar, estudiar i
entretenir-se a casa. Amb l'auge de les aplicacions multimèdia, el contingut
de la Web s'està adaptant cada cop més a les xarxes ràpides. Els navegadors
ja són Graphical User Interfaces (GUI) (interfícies gràfiques d'usuari)
universals per als serveis de banda estreta com el correu electrònic,
la transferència d'arxius, el tractament de les transaccions, la navegació
de Web, etc. La tecnologia del navegador de Web s'ha ampliat a les GUI
de banda ampla.
Els estrictes requisits de senyalització per als sistemes
de comunicació en xarxa imposats per l'accés de Web van presenciar l'inici
d'una crisi de senyalització el 1998, perquè no pas tots els tipus de
xarxes podien complir els requisits de senyalització necessaris en els
sistemes de banda ampla. Una manera de solucionar aquest problema va ser
passar de les dades de modalitat pull a la modalitat push. La modalitat
push permet que els servidors i les xarxes proporcionin contingut per
aconseguir un ús més eficient de l'ample de banda i el temps de processament
disponibles. Una aplicació important de les dades de modalitat push són
les actualitzacions de software que es reben dels servidors. En la modalitat
push, el proveïdor de serveis pot controlar el contingut i la periodització,
per la qual cosa cada cop és més popular entre els publicistes.
Telefonia
Els sistemes de telefonia de veu sobre dades i IP (VOIP)
van experimentar un creixement exponencial el 1997 i 1998, amb una reducció
perceptible de les tarifes telefòniques, tot i que la qualitat telefònica
se'n va ressentir. Actualment, les xarxes IP, com Internet, no estan preparades
per al trànsit de veu sobre dades a una escala molt gran. Mentre esperem
que aparegui l'Internet-II de banda ampla per tenir solucions de llarga
durada, els usuaris continuaran patint l'efecte de la sobrecàrrega en
la qualitat de la veu.
La telefonia IP consta de veu sobre LAN, Internet, intranets
i extranets. El trànsit de fax en temps real i d'emmagatzematge i retransmissió
també es pot tractar com un servei unificat de missatges per la Web. A
les xarxes privades, la veu amb IP per Frame Relay (FR) o ATM s'està utilitzant
per adaptar els productes multimèdia i la computació coordinada.
Electrònica de consum basada en
IP
Els ordinadors personals i les televisions digitals estan
convergint cap a un producte integrat. Els PC actuals es fabriquen amb
targetes de vídeo, mentre que les televisions, amb microprocessadors subordinats
requerits per la guia de programació electrònica (EPG) i la descodificació
digital, ja s'han fabricat a escala experimental. Només fa falta un petit
increment en el cost per afegir més potència i memòria per transformar
un televisor en un ordinador. Serveis com la Web TV de Microsoft i Intercast
ja estan reduint la separació entre la Web i la televisió. S'estan duent
a terme iniciatives per crear un enllaç consistent entre la televisió
de Web de manera que els propietaris de ràdio i televisió puguin crear
una nova forma d'entreteniment. La TV d'alta definició (HDTV) és una innovació
de la televisió digital d'alta qualitat, que ofereix serveis de dades
i múltiples canals.
El sistema d'imatge de definició superalta (SHD), amb
una resolució igual a la d'una pel·lícula de 35 mm i una capacitat de
dades quatre vegades superior a l'HDTV, s'ha introduït per poder llegir
diaris emmagatzemats fins i tot quan es visualitzen en les dimensions
reals. Aquest sistema d'imatge SHD es pot combinar amb un sistema Digital
Network Library (biblioteca digital en xarxa) per oferir aplicacions versàtils
com el museu digital. Es pot crear un entorn de vídeo ininterromput mitjançant
la utilització de tecnologia de visualització ATM a 150 Mbps de codificació
d'HDTV en pantalla gran SHD i pantalles tàndem HDTV amb una diferència
mínima entre l'una i l'altra.
En aquest sentit, s'ha de destacar que les normes de radiodifusió
de dades continuen sent problemàtiques. Es pot suposar que prevaldran
les normes de Web, però el procés d'adaptació de les normes de Web a un
entorn purament de radiodifusió està posant de manifest la seva dificultat.
El video on demand (VoD) (vídeo sobre demanda) és un servei
nou actualment en període de proves. VoD permet que els consumidors facin
comandes de pel·lícules, documentals i contingut/emissions educatives
per una xarxa. De la mateixa manera que en un servei de modalitat pull,
no és probable que dos abonats vegin la mateixa pel·lícula o utilitzin
el mateix control de magnetoscopi com el "rebobinat" endavant o endarrere.
D'aquesta manera, es poden crear fluxos de dades diferents per a cada
espectador mitjançant un ample de banda destinat a un sol consumidor.
Amb la compressió digital com una de les tecnologies per a VoD amb MPEG,
una pel·lícula amb qualitat d'emissió per televisió es pot emmagatzemar
en 3 GB de memòria i després reproduir-se a 3 MB/s. Una variació, anomenada
near video on demand (nVoD), també està en fase de proves.
Durant els últims dos anys, el set-top-box ha guanyat
acceptació entre els consumidors com a complement del televisor. El set-top-box
s'utilitza per proporcionar una capacitat que no té la TV ni l'aparell
de vídeo, incorporant una ranura per a "funcions addicionals", juntament
amb un sintonitzador adequat per al mitjà de transmissió. La transmissió
pot ser per cable, satèl·lit d'emissió directa (DBS), TV d'ona ultracurta,
multi-channel, multi-point distribution service (MMDS) i TV cel·lular
que utilitza servei de cable sense fils a 28 GHz, entre altres dispositius
d'aquesta mena. Els serveis actuals disponibles gràcies al set-top-box
són sistemes de navegació i programació interactiva que utilitzen imatges
en pantalla i dispositius de cursor per tal que els abonats seleccionin
i utilitzin altres serveis, com ara la telecompra, VoD, jocs electrònics,
programes educatius, publicació electrònica i serveis de telecomunicacions
com Internet.
El set-top-box i fins i tot alguns aparells de televisió
s'han creat amb un ordinador de xarxa subordinat (NC). Mentre que els
PC en xarxa proporcionen a l'usuari processament i emmagatzematge local
i bona part de les dades es troben dins de la unitat central, l'NC és
un ordinador més avançat perquè la distribució de dades, programes i computació
aprofita molts nodes d'Internet o intranets. El protocol TCP/IP, la comunicació
entre programes, un codi mòbil a l'estil Java i la recuperació i representació
de dades com l'HTML i l'structured query language (SQL) (llenguatge de
consulta estructurat) permeten una arquitectura distribuïda. L'NC ofereix
una alternativa de baix cost als PC corrents per a la comunicació per
Internet. L'usuari necessita un dispositiu d'accés adequat per examinar
la informació i cridar les funcions disponibles a la xarxa.
Conclusió
Durant 1997 i 1998, les tecnologies de la informació i
la comunicació van experimentar un canvi crucial amb l'aparició del Protocol
d'Internet (IP) com la norma de facto per als sistemes de xarxa i l'equipament
digital. Aquest protocol va possibilitar la integració de les tecnologies
digitals i va comportar la convergència de l'ordinador, la radiodifusió,
la telecomunicació i l'electrònica de consum.
La velocitat, la capacitat i la versatilitat del hardware
de l'ordinador es va multiplicar per dos d'acord amb la llei de Moore.
La interfície Bus en l'arquitectura de l'ordinador va garantir una modernització
progressiva d'un model de xip al següent sense haver de modificar completament
l'estructura del PC. La informàtica portàtil s'està convertint en una
eina útil per a la recopilació de dades sobre el terreny. La domòtica
va presenciar la introducció d'un estàndard plug-and-play de Bus per a
l'electrònica de consum per connectar els PC a aparells domèstics. L'equipament
perifèric, com els aparells de reproducció i enregistrament de so, els
dispositius d'emmagatzematge extern i les tècniques de compressió de dades,
va experimentar un progrés semblant.
El 1998, els principals fabricants de software van influir
en la direcció que havia de prendre l'arquitectura de software del futur.
Microsoft ha posat en marxa iniciatives de desenvolupament amb l'objectiu
de fer que el Windows NT sigui útil com a sistema operatiu de consum.
A banda d'aquestes tendències, està apareixent l'arquitectura de 64 bits,
la pròxima innovació en software. Els usuaris estan cada cop més directament
relacionats amb el seu software. En el mateix context, la interfície d'usuari
dels PC, fomentada pel concepte de disseny hipervinculat de la World Wide
Web, es va acostar a la simulació de la percepció humana. Els paquets
de software per al reconeixement continu de la veu es van convertir en
un article de consum. Pel que fa a les bases de dades, els sistemes de
gestió de bases de dades orientats a l'objecte es van accelerar tant que
van eclipsar el software tradicional de gestió de bases de dades relacionals.
El gran desenvolupament del software ha vist un canvi
cap a un entorn de treball centrat en la Web i una distribució electrònica
de la informació per la World Wide Web.
Les comunitats virtuals en xarxa estan canviant les relacions
entre les empreses i els seus clients en permetre que els consumidors
realitzin directament la compra de productes i serveis. A les xarxes d'àrea
local, la tecnologia de commutació ha propiciat capacitats de transmissió
de dades molt altes. L'ATM ha demostrat la seva utilitat en les xarxes
centrals així com amb les SONET. S'està produint una progressiva integració
de múltiples tipus de trànsit en la mateixa infraestructura de xarxa i
els sistemes sense fils han aportat bones solucions per al problema de
l'última milla a les xarxes d'àrea mitjana (MAN). Les tendències europees
en XDSI s'estan fent ràpidament molt populars a Amèrica del Nord i Àsia.
El llançament de l'empresa Iridium de Motorola va iniciar
una nova carrera entre els gegants del negoci dels satèl·lits, amb aplicacions
mundials per a veu, radiorecerca i fax, així com la següent fase de sistemes
de múltiples satèl·lits de banda ampla que ofereixen Internet i vídeo.
Els satèl·lits comercials amb processament integrat, que permeten que
els senyals es commutin entre feixos restringits al satèl·lit, també es
van desenvolupar el 1997 i el 1998. La Web s'ha convertit en un important
agent de mercat per al sistema de comunicació en xarxa de banda ampla,
amb uns 30 milions de famílies estimades a tot el món que el 1997 van
utilitzar la Web per treballar des de casa, per estudiar o per entretenir-se.
A partir dels serveis de banda estreta com el correu electrònic, la tecnologia
del navegador de Web s'està ampliant per convertir-se en interfícies gràfiques
d'usuari de banda ampla.
Els ordinadors personals i les televisions digitals estan
convergint cap a un producte integrat. Serveis com Web TV ja estan reduint
la separació entre la Web i la televisió. S'han posat en marxa iniciatives
per establir un enllaç consistent entre la Web i la televisió per a la
creació de noves formes d'entreteniment. El vídeo sobre demanda, en les
xarxes informàtiques, és un servei nou que actualment està en fase de
proves. El 1997 i 1998, el set-top-box va guanyar molta popularitat com
a complement del televisor. A Internet, els sistemes de navegació i programació
interactiva que utilitzen imatges en pantalla i dispositius de cursor
per tal que els abonats seleccionin i utilitzin el sistema estan afavorint
el ràpid desenvolupament de serveis com la telecompra, VoD, els jocs electrònics,
els programes educatius, la publicació electrònica i altres serveis de
telecomunicació. El set-top-box ha possibilitat la navegació mitjançant
un televisor.
En un futur pròxim, hi haurà una nova expansió de l'omnipresent
Protocol d'Internet que propiciarà una convergència accelerada de l'ordinador,
la radiodifusió, la telecomunicació i l'electrònica de consum. Aquesta
convergència s'esdevé en el context d'un entorn molt competitiu, perquè
tots els agents volen arribar al consumidor corrent (i als seus diners)
i entrar d'aquesta manera a un marketing de gran escala de l'àmbit nacional,
regional i internacional. En aquest sentit, Internet ha estat una de les
principals forces motrius, ja sigui directament a través de millores de
les tecnologies relacionades amb Internet, com la telefonia per Internet,
els ordinadors en xarxa o Java, o indirectament, a través del desenvolupament
de tecnologies concurrents com el vídeo sobre demanda o el set-top-box.
És molt probable que aquesta competència continuï i que en els pròxims
anys apareguin tota una sèrie d'innovacions tecnològiques que afectin
tots els components -hardware i software- que s'utilitzen per produir,
enregistrar, emmagatzemar, processar, transmetre i emetre informació,
en el sentit més ampli d'aquestes paraules.
Referències
ANDRESS, D. 1998. DVD Finally. PC World, gener, p. 195-208.
BLYTHE, C. 1997. The Next Space Race. Canadian Telecom, Toronto, Ontàrio.
Computing in the New Millennium. 1998. PC Magazine, 9 de juny, p. 101-98.
HAGEL, J.; SACCONAGHI, T. M. 1996. Who will benefit from Virtual Information?
Mckinsey Quarterly, núm. 3, p. 22-37.
HOGAN, M. 1998. The PC of Tomorrow. PC World, gener, p. 132-42. Technology
1998 - Analysis & Forecast. 1998. IEEE Spectrum, gener.
PERKINS, C. 1997. Mobile IP. IEEE Comm., maig, p. 84-97.
www.broadband-wireless.org
www.ipmulticast.com
www.mpeg.org
|
