|
Serveis d'informació, biblioteques i arxius
Ole Harbo.
Professor
de l'Escola Reial de Biblioteconomia i Ciència de la Informació, Copenhaguen,
Dinamarca
Un camp ampli i diversificat
El panorama general de les institucions d'aquest àmbit
és variat. Les autoritats federals, estatals o locals solen ser les propietàries
i les que dirigeixen els arxius i les biblioteques, o almenys les que
aporten una sòlida assistència. Els serveis d'informació, que aquí es
defineixen com a empreses separades o com a parts d'una gran organització,
solen ser de propietat pública. D'altres, però, poden ser organitzacions
públiques o semipúbliques que treballen sota condicions de mercat. També
varien molt pel que fa a les dimensions, ja que van d'empreses que són
propietat i estan dirigides per una persona a biblioteques escolars locals
i públiques amb col·leccions petites i amb personal a jornada parcial,
fins a grans productors i proveïdors de serveis d'informació multinacionals
i grans arxius i biblioteques nacionals amb milions de documents i centenars
de treballadors especialitzats. Els factors geogràfics i econòmics també
conformen les variacions existents entre les institucions. Aquestes situacions
tan diferents tenen sens dubte un impacte sobre el progrés en l'ús de
les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) modernes.
Aquest capítol analitzarà diferents aspectes de les TIC:
ús en el sector d'arxius, biblioteques i serveis d'informació, on ja estan
ben implantades. Aquest enfocament permet l'estudi de problemes ja presents
en moltes institucions i que és probable que es converteixin en problemes
per a moltes més institucions en un futur pròxim. S'analitzaran temes
professionals i institucionals en lloc de temes tècnics. L'objectiu és
centrar-se en la repercussió dels principis i les pràctiques professionals
en la gran majoria d'institucions, que proporcionen serveis d'informació,
i en els seus usuaris.
Repercussió en els serveis
Un problema tan vell com el mateix sector és la manca
d'espai, perquè el nombre d'exemplars de les col·leccions no para de créixer.
Aquest no és el cas tan sols dels documents d'arxius i el material imprès,
sinó també dels diversos enregistraments de so, pel·lícules, vídeos, etc.
El problema s'ha resolt, o s'han pres mesures per resoldre'l, amb disposicions
més compactes de les col·leccions, suprimint o reduint la dimensió dels
documents (mitjançant el microfilm, per exemple). La informàtica ha obert
la porta a enormes possibilitats de reducció gràcies a les capacitats
d'emmagatzematge dels ordinadors a les institucions o fora d'aquestes.
Una altra característica de la informàtica és la velocitat
amb què es poden manipular grans quantitats de dades. Això ofereix una
solució possible al problema de recuperar una petita quantitat dels documents
necessaris dels milers que estan a l'abast sobre el tema d'interès per
a l'usuari. L'eficàcia dels canals de comunicació comporta que es pugui
accedir al contingut dels documents en un temps molt curt, independentment
de la seva ubicació física i les hores d'obertura en les diferents zones
horàries. Més endavant s'analitzaran els problemes de gestió d'una quantitat
gran i creixent d'informació per Internet.
El terme "sector de serveis d'informació" engloba tot
el camp d'arxius, biblioteques i serveis d'informació. Tot i que aquest
sector és un clar candidat per al seu ús, també s'ha de recordar que les
TIC estan dirigides per les forces de mercat. Aquest és un dels factors
que provoca els desequilibris més coneguts en l'ús de les TIC entre els
països desenvolupats i en via de desenvolupament i, dins dels països,
entre sectors, per exemple, entre els que s'ocupen d'afers militars, investigació
de l'espai o economia, i els que es dediquen a activitats artístiques
i de lleure. Aquest ha estat el model de desenvolupament característic
d'ençà de la introducció de l'ordinador poc després del final de la Segona
Guerra Mundial.
Un altre tret important de les TIC és que cada vegada
estan més orientades cap a l'ús individual a casa o al lloc de treball.
Això contrasta en molts sentits amb les institucions d'informació, on
els serveis són bàsicament col·lectius i un llibre és llegit per moltes
persones. La individualització és manifesta en l'ús del telèfon, ja sigui
el fix o el mòbil, i els serveis relacionats com el fax. Això també val
per la televisió i els serveis d'informació, com el teletext, pels enregistraments
de so i pels vídeos, i ara també per l'ordinador que s'ha convertit en
un "ordinador personal" (PC). Aquestes tecnologies i aquests productes
orientats a l'individu es poden vincular a través de les tecnologies digitals
i es poden utilitzar sempre que es puguin transmetre senyals.
Històricament, sempre hi ha hagut, i encara n'hi ha,
períodes de transició més curts o més llargs, durant els quals les tecnologies
destinades a l'individu s'utilitzen col·lectivament. Fins i tot als països
amb molts telèfons, hi ha cabines de telèfons per a l'ús col·lectiu i
encara és possible veure un partit de futbol per televisió, acompanyat
d'amics i altres persones en un bar local. L'ús col·lectiu i individual
dels llibres ha existit durant segles, i durant aquest segle han coexistit
els usos col·lectiu i individual de les tecnologies audiovisuals més recents.
Als països on l'ús de les tecnologies individuals està menys avançat,
és evident que l'ús més col·lectiu optimitzarà els recursos escassos.
No obstant, això pot provocar problemes, com veurem més endavant. També
s'ha de dir que alguns tipus d'ús col·lectiu, per exemple a les biblioteques
públiques, són una part de les funcions socials d'aquestes d'institucions
i, per tant, s'han de mantenir independentment de la individualització
de la tecnologia. De la mateixa manera que a totes les institucions i
empreses, les tecnologies orientades a l'individu són utilitzades pel
col·lectiu del sector de serveis d'informació per a la comunicació interna
i externa. Aquest capítol no analitzarà aquests aspectes amb detall, ja
que se centrarà en les tecnologies digitals utilitzades en els ordinadors
i les tècniques de comunicació relacionades que s'utilitzen en les activitats
específiques del sector de serveis d'informació.
Gratuïts o subjectes a pagament
A les biblioteques s'està discutint actualment el pagament
dels serveis. Els subministradors privats d'informació en la forma de
materials o serveis no participen en aquests debats, perquè les forces
de mercat decideixen els preus. Hi ha dues postures ideològiques davant
del pagament dels serveis bibliotecaris: un defensa la igualtat i la facilitat
d'accés a serveis gratuïts; l'altre insisteix que els mecanismes de regulació
del mercat afavoreixen el pagament. L'accés a serveis gratuïts sol recolzar-se
en el suport de l'entorn bibliotecari i el sistema polític.
Pel que fa a la informàtica, la qüestió del pagament adopta
dos nous aspectes. En primer lloc, és possible mesurar l'ús individual
dels serveis electrònics, la qual cosa significa que els preus són molt
més senzills de fixar que pels serveis bibliotecaris tradicionals majoritàriament
col·lectius. En segon lloc, les institucions afronten problemes econòmics.
Han de continuar proporcionant materials tradicionals de biblioteca i
alhora comprar equipament informàtic i pagar els permisos dels serveis
electrònics i l'ús dels sistemes de telecomunicacions. Aquests avenços
han nodrit el debat sobre el pagament per part de l'usuari en molts països
i ha augmentat la possibilitat de diferenciar entre els serveis bàsics
i els serveis de valor afegit, o fins i tot entre la informació impresa
i l'electrònica. L'elevat cost que suposa la creació de hardware, software
i la recopilació de dades ha creat monopolis molt sòlids o condicions
monopolistes. Com a conseqüència, els preus són alts i provoquen problemes
de pagament per a les institucions dels països en via de desenvolupament,
però també per a la majoria de biblioteques a d'altres parts del món.
Actualment s'estan organitzant les primeres reaccions.
El personal de les universitats, les biblioteques i els arxius, que són
subministradors importants d'informació per a les publicacions periòdiques
científiques, les publicacions analítiques, etc., cada cop fan més les
funcions de productors reals d'obres com les revistes electròniques, la
qual cosa redueix els preus d'aquests productes. Un exemple és la pàgina
coneguda com la Pilot Site Licence Initiative (PSLI) anglesa, un consorci
fundat el 1996 per aturar la tendència alcista dels preus de les publicacions
periòdiques. Des de gener de 1999, continua com un projecte nou, la National
Electronic Site Licencing Initiative (NESLI) durant tres anys més, i l'objectiu
és incloure totes les institucions d'educació superior del Regne Unit
en un consorci. Després d'un concurs d'ofertes de la Unió Europea, l'empresa
Swets and Zeitlinger va ser designada com l'agent que s'ha d'encarregar
de la interfície comuna i les negociacions amb els editors.
| Requadre 7.1 El desenvolupament
de les noves tecnologies de la informació per a les biblioteques |
|
Informatització de les biblioteques
Les biblioteques van informatitzar molt ràpidament
els seus sistemes de gestió. Des que es va inventar el Machine-Readable
Cataloguing (MARC) (catalogació electrònica) a mitjans dels seixanta,
molts països han adoptat versions nacionals d'aquell format. Pràcticament
totes les biblioteques dels països desenvolupats estan equipades
amb sistemes de gestió informatitzats, sobretot amb software per
a les operacions de catalogació i préstec. La informatització no
para d'eliminar els índexs de targetes a favor de l'Online Public
Access Catalogues (OPAC) (catàlegs d'accés públic online). Als seixanta,
amb el desenvolupament d'Internet i més recentment d'Intranet, la
distribució dels catàlegs en CD-ROM tendeix a ser substituïda per
un accés directe mitjançant aquelles xarxes a arxius que s'actualitzen
constantment.
Interconnexió de catàlegs
L'adopció de normes i formats de catalogació suficientment
compatibles possibilita la interconnexió dels catàlegs mitjançant
el protocol de comunicació comú Z39.50 (Organització Internacional
d'Estandardització, ISO 23950). Aquest protocol estableix una norma
per a la comunicació entre els programes de software i controla
el diàleg entre l'ordinador sol·licitant (client) i l'ordinador
de resposta (servidor). Aquest diàleg requereix, entre altres coses,
que es determinin els camps indexats de la mateixa manera en cada
sistema. D'aquesta manera, un lector de qualsevol biblioteca pot
buscar catàlegs que funcionen segons aquest protocol arreu del món
mitjançant la configuració i el llenguatge informàtic amb què està
familiaritzat, els de la seva institució.
Col·leccions digitals
En els últims anys, les principals biblioteques
han començat a elaborar col·leccions digitals, per motius de conservació
o per tal de facilitar l'accés a documents rars o a tresors nacionals.
Aquesta tendència és tan poderosa que a Internet s'han creat pàgines
dedicades a les col·leccions digitals. De fet, el moviment acaba
de rebre un nou estímul, el del programa Memoria Universalis del
G-7, en què la UNESCO i la Comissió Europea participen com a membres
observadors. (http://portico.bl.uk/gabriel/bibliotheca-universalis/digit.htm).
Entre els programes més significatius figuren:
-
L'INIST (Institut d'Informació Científica
i Tècnica), un centre de documentació francès que va ser el
primer que va escanejar 1.500 revistes científiques internacionals
sistemàticament per tal d'informatitzar els procediments utilitzats
en el lliurament de documents. El programa va començar el 1990
i encara continua; processa 1,5 milions de pàgines l'any. (www.inist.fr)
-
La Biblioteca Nacional de França ha iniciat
un programa per a l'emmagatzematge informàtic de 100.000 obres
de la literatura francesa (30 milions de pàgines, bàsicament
en mode d'imatge) i 300.000 il·lustracions. Es pot accedir per
Internet als documents del domini públic. (www.bnf.fr)
-
El Projecte Nacional de Biblioteca Digital,
dirigit per la Biblioteca del Congrés d'Estats Units, va començar
el 1995 i està previst que acabi el 2000. És un projecte coordinat
en què participen nombroses biblioteques de recerca. L'objectiu
és emmagatzemar en format digital un milió de documents del
patrimoni cultural (textos, fotografies, enregistraments de
so i pel·lícules) relacionats amb la història dels Estats Units
d'Amèrica. Aquests documents estan a l'abast a Internet. (http://lcweb2.loc.gov/amhome.html)
-
El Archivo General de Indias és un programa
iniciat en col·laboració amb IBM per a l'emmagatzematge informatitzat
de deu milions de documents dels arxius de Sevilla. (www.mcu.es/lab/archivos/AGI.html)
-
El programa d'emmagatzematge informatitzat
de les biblioteques alemanyes: el Deutsche Forschungsgemeinschaft
(DFG) ha subvencionat programes des de 1997 per a l'emmagatzematge
de les col·leccions de les biblioteques universitàries alemanyes
en format digital. Aquest projecte nacional atribueix responsabilitats
per a la digitalització, per període cronològic i temàtica,
a les diferents biblioteques exactament de la mateixa manera
que el Sonder Sammel Gebiete distribueix les adquisicions per
camp de recerca entre les biblioteques universitàries. El 1997,
es van crear dos centres tècnics per a la digitalització, un
a Munic i l'altre a Göttingen (www.gvb.de),
que prova els escàners, crea normes tècniques en el camp de
la biblioteconomia, estudia els sistemes de gestió de fons documentals
informatitzades i emet recomanacions per a les biblioteques
alemanyes.
-
En representació de la UNESCO, la Federació
Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA)
està duent a terme un estudi de programes de digitalització
en biblioteques i altres institucions culturals. (www.ifla.org/VI/2/p1/miscel.htm).
Publicacions científiques electròniques
Paral·lelament a la publicació comercial electrònica,
que s'ha anat introduint durant els últims cinc anys per part de
les principals editorials internacionals (Elsevier, Springer, Academic
Press, Kluwer, etc.), les comunitats d'investigació i les biblioteques
universitàries estan desenvolupant serveis d'edició electrònica
per a la pròpia producció científica (edicions preliminars, tesis,
simposis) i per a les tecnologies de la formació a distància (cursos,
software educatiu). Aquestes produccions es processen en formats
més elaborats que el mode d'imatge que es va preferir en la digitalització
de documents de paper. Els formats són del tipus Standard Generalized
Mark-up Language (SGML) (llenguatge estàndard generalitzat d'assenyalament),
en concret l'Hypertext Markup Language (HTML) (llenguatge d'hipertext
d'assenyalament) i l'Standard Markup Language (SML). La Descripció
del Tipus de Document (DTD) de la Text Encoding Initiative (TEI)
(iniciativa de codificació de text) és la base de totes les activitats
recents destinades a classificar els documents acadèmics de les
ciències socials i humanes a Amèrica i Europa. El protocol Z39.50
s'ha ampliat per tal que es pugui utilitzar directament l'estructura
del tipus SGML per buscar dins dels documents. (Vegeu també el Requadre
7.2).
Adquisició de documents electrònics editats
El subministrament de documents electrònics planteja
actualment molts problemes a les biblioteques. Algunes publicacions
tan sols apareixen en aquest format i les biblioteques han d'adquirir-les
o almenys tenir-hi accés. No obstant, les regulacions que s'estan
introduint consideren que l'adquisició dels documents electrònics
és l'equivalent de la llicència per utilitzar els continguts i requereix
un contracte bilateral. Les consideracions jurídiques són actualment
el centre d'atenció internacional (vegeu el Capítol 8). Essencialment,
les biblioteques donen accés a documents mitjançant el servidor
de l'editor o un proveïdor de serveis que pot ser una agència de
subscripció (Swets, Dawson, Blackwell's, etc.) o una xarxa coordinada
(OCLC, Pica, etc.). El lliurament de documents electrònics a la
pàgina d'una universitat o un consorci de biblioteques encara està
en fase experimental, però sembla que és la solució més prometedora
per fer ús de les publicacions científiques publicades.
CHRISTIAN LUPOVICI
Bibliotecari en cap de la Universitat de Marne-la-Vallée, França
|
Repercussió en les tècniques
Preservació i emmagatzematge
És difícil preservar tots els mitjans d'emmagatzematge
diferents, ja sigui en paper, cintes, vídeos o discos, en part perquè
el coneixement sobre la seva durabilitat (excepte pel que fa al paper)
és relativament limitat. S'hi ha d'afegir el fet que tots els mitjans
de comunicació antics requereixen algun tipus d'aparell reproductor per
accedir als seus continguts i aquests aparells estan desapareixent del
mercat perquè cada cop hi ha menys demanda i no es poden trobar recanvis.
La digitalització de la impressió, les imatges i el so proporciona noves
oportunitats per a la preservació i l'emmagatzematge, però la durabilitat
dels mitjans digitalitzats també es desconeix. No obstant, és possible
proporcionar accés als continguts dels documents en els arxius mitjançant
la digitalització, evitant d'aquesta manera el desgast i els possibles
desperfectes del document original. Els mitjans digitals són molt nous
i encara no s'han creat regulacions ni normes per al seu ús com a mitjans
de preservació.
Eines de recerca
Un dels primers usos de la informatització va ser la compilació
de catàlegs bibliotecaris. En un primer moment, els ordinadors es van
utilitzar com a part del procés d'impressió i més endavant van entrar
en el procés de disseny de catàlegs online. Els grans índexs i les publicacions
analítiques han seguit un camí semblant, passant de la impressió, a la
impressió per ordinador, a la connexió online i al CD-ROM. La informàtica
també ha propiciat el desenvolupament d'eines de recerca com els índexs
de citació i les concordances que es produeixen automàticament. Durant
els últims anys, s'han desenvolupat i perfeccionat molts processos de
recerca, com ara els operadors Boolean. Són molt cars, de la mateixa manera
que ho són els preus del temps de connexió de les bases de dades. Per
a moltes biblioteques, els preus són prohibitius i una de les maneres
per resoldre el problema és firmar contractes entre els proveïdors i totes
les biblioteques d'un país o amb grans grups d'institucions no comercials.
Aquests tipus de negociacions, que també engloben els proveïdors de publicacions
periòdiques electròniques i altres productes, tindran cada cop més importància
per a les institucions de serveis d'informació.
Ús de documents de text íntegre, so i imatges
La capacitat d'emmagatzematge de dades dels ordinadors
ha fet possible que es pugui emmagatzemar no tan sols les dades bibliogràfiques
sobre una publicació, sinó també el text íntegre de la mateixa publicació.
Els textos més vells, impresos o fins i tot manuscrits, es poden escanejar
i digitalitzar, amb la qual cosa les obres dels grans autors es poden
posar a l'abast de tothom. Els textos es poden llegir pàgina per pàgina
o, buscant amb una combinació de paraules, es poden seleccionar certes
parts.
Un dels principals problemes per a les institucions de
serveis d'informació en relació amb els documents de text íntegre, els
enregistraments de so i les imatges és la complexitat dels temes de copyright.
A la major part de països, s'han establert regulacions de copyright al
llarg de molts segles, i l'ús de material imprès per part de les biblioteques
ja està ben regulat per totes les parts. Pel que fa als mitjans digitals,
però, no s'han establert acords pràctics d'aquesta mena, no tan sols perquè
encara fa molt poc temps que existeixen, sinó també per les dificultats
que comporta la protecció enfront de la còpia il·legal. En aquesta àrea
s'hi aboquen grans sumes de diner i la còpia privada és molt fàcil i bastant
barata perquè la tècnica és força senzilla. Les últimes innovacions d'aquest
àmbit del copyright i drets anàlegs es debaten al Capítol 8.
Revistes electròniques
En la primera edició del Directory of Electronic Journals,
Newsltetters and Academic Discussion, publicat el 1991, hi havia 27 publicacions
periòdiques, set de les quals van passar per una revisió paritària. L'edició
de 1997 relaciona 2.500 publicacions periòdiques, de les qual més de 1.000
van passar per una revisió paritària (vegeu també el Requadre 7.2, p.
110).
El 1997 els grans agents oferien serveis de publicacions
electròniques. Swets and Zeitlinger ja s'ha mencionat com l'agent del
projecte del Regne Unit; Blackwell també ofereix aquests serveis, igual
que Reed Elsevier, el major editor de publicacions periòdiques científiques,
però només per a les seves publicacions periòdiques. La base de dades
de text íntegre Electronics Collections Online de l'On-line Computer Library
Centre (OCLC) (centre de biblioteca informàtica online), també introduïda
el 1997, és un servei per Internet que consta de més de 1.000 publicacions
periòdiques de 30 editors.
Gestió de documents
Tots els sistemes administratius de les institucions de
serveis d'informació es poden automatitzar. Els documents i els usuaris
es poden identificar amb codis d'identificació personals; els documents
es poden ordenar automàticament i l'ordinador imprimeix les llistes de
les recerques online. Totes aquestes operacions tenen un aspecte relacionat
amb els arxius, ja que les institucions han de poder traçar dades històriques
en els seus arxius, i les institucions públiques solen estar obligades
a mantenir els seus documents durant alguns anys abans de transferir-los
al sistema d'arxius. D'aquesta manera hi ha una certa demanda de sistemes
de reserva i de còpia de seguretat, en el cas del tractament electrònic.
Fins i tot la selecció de llibres i altres materials per a les col·leccions
bibliotecàries es realitza electrònicament. Els arxius han de prendre
decisions adequades en relació als formats de presentació pel que fa a
les dades, els mitjans en què s'emmagatzemen les dades i els principis
de selecció.
| Requadre 7.2 Publicació electrònica en ciència |
|
Les revistes electròniques creen un valor afegit a la publicació que
té un gran atractiu per als científics i els editors, i el nombre
de revistes electròniques en ciència, enginyeria i medicina -referenciades
o no referenciades- ha augmentat espectacularment en els últims anys.
Però l'edició electrònica, amb una major flexibilitat i diversitat
de presentació, desafia els mètodes i les normes convencionals. ¿De
quina manera afectarà els mètodes i les cultures existents relacionades
amb la publicació en ciència? ¿Quines normes s'han d'aplicar en l'entorn
electrònic?
Per analitzar aquestes i altres qüestions relacionades,
es va organitzar un col·loqui internacional del 12 al 14 d'octubre
de 1998, sota els auspicis de l'Associació Americana per a l'Avenç
de la Ciència (AAAS), el Consell Internacional per a la Ciència
(ICSU), i l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació,
la Ciència i la Cultura (UNESCO) per analitzar l'aplicació de mètodes
electrònics a la publicació de revistes científiques a fi de promoure
el desenvolupament de normes i mètodes reconeguts internacionalment.
El col·loqui es va fonamentar en el treball de la conferència internacional
de "Especialistes en publicació electrònica en ciència" que van
convocar ICSU Press i la UNESCO el febrer de 1996. Una recomanació
important que va sorgir d'aquella reunió instava a la convocatòria
d'un fòrum de científics i organitzacions per "elaborar codis deontològics
per a la publicació electrònica que han d'expressar les obligacions
recíproques del científic i la comunitat sobre temes com la revisió
paritària, les citacions, la integritat i l'autenticació del material
i l'arxiu".
Les grans diferències en les pràctiques i les tradicions
de la publicació universitària en diferents disciplines suggereix
prudència en l'intent d'elaborar generalitzacions d'aplicació àmplia.
No obstant, el col·loqui va poder determinar un nombre de problemes
que mereixen l'atenció de la comunitat científica en general. Són
els següents:
-
Definició de publicació. El tractament digital
facilita la producció i la preservació de diverses versions
públiques d'un document o revista científica, i el col·loqui
va recomanar que cada versió d'un document a l'abast del públic
portés una especificació completa sobre el seu estatus d'una
manera visible i fàcilment comprensible.
-
Citació. Donada la possible existència de
múltiples versions d'un document, el col·loqui va recomanar
que la comunitat científica participés en la creació de mètodes
de citació estandarditzats que fossin adequades per a la ciència,
incloguessin metadades suficients, es poguessin assignar automàticament
i fossin fàcils d'utilitzar.
-
Revisió paritària. La facilitat de publicació
en els mitjans de comunicació electrònics reforça l'argument
a favor d'un control de qualitat suficient en funció del contingut
científic i de la presentació. Les societats i les publicacions
científiques han de crear i distribuir, per tant, directrius
per tal de mantenir la qualitat i la integritat del procés de
revisió.
-
Mala conducta científica. Qualsevol reducció
en els controls aplicables a la publicació electrònica augmenta
les oportunitats per a la mala conducta científica, com ara
la falsificació de resultats i el plagi, tot i que les característiques
tècniques de la publicació electrònica (com ara la facilitat
de l'escaneig automàtic i la recerca de semblances) augmenten
les possibilitats que es detectin aquestes males pràctiques.
S'ha de fomentar, per tant, la investigació en l'aplicació dels
mètodes electrònics per a la detecció de la mala conducta científica.
-
Accés obert. El col·loqui va considerar el
conflicte entre les necessitats dels científics d'un accés ràpid
a grans bases de dades i col·leccions d'observacions científiques
i els requisits dels recopiladors per als beneficis comercials
dels seus esforços. Els resultats de la recerca finançada amb
fons públics s'ha de reconèixer clarament com un "bé públic",
i un accés complet i obert a les dades recopilades és essencial
per al progrés científic. Això no significa necessàriament accés
"gratuït" per part dels investigadors, ja que la funció exercida
pels editors, els recopiladors, els bibliotecaris i altres facilitadors
mereix una recompensa apropiada per tal que continuïn exercint
la seva valuosa funció (vegeu també el Capítol 8 sobre aquest
tema). El col·loqui va recomanar que la comunitat científica,
els organismes de finançament i els legisladors prestessin atenció
al fet que l'empresa científica depèn de la capacitat dels investigadors
d'utilitzar els conjunts de fets i observacions i que les mesures
que limiten l'accés a aquests materials són contràries al bé
públic. Els legisladors han de proporcionar un mecanisme que
permeti la "utilització justa" de grans bases de dades per tal
de promoure un accés total i obert a dades essencials per a
l'educació i la investigació científica amb pocs efectes adversos
sobre els interessos comercials del propietari.
-
Intimitat. Ara els editors de revistes poden
recopilar informació detallada sobre la naturalesa i l'ús del
material a l'abast i compilar perfils d'autor/usuari. Els editors
de les revistes han d'indicar clarament el tipus d'informació
que es recopila, així com l'ús que se'n pot fer. La informació
específica relativa als individus no s'ha de divulgar a ningú
sense el permís del subjecte.
-
Arxiu. Un factor important que restringeix
l'adopció de mètodes electrònics de publicació va ser la manca
de serveis d'arxiu, perquè actualment hi ha poques garanties
per als autors i els editors que, amb el progrés de la tecnologia,
el material publicat electrònicament continuï a l'abast en les
pròximes dècades i els pròxims segles. La creació d'arxius,
per a la preservació a llarg termini de publicacions electròniques,
s'ha de promoure com a tret fonamental del progrés científic
i cultural.
-
Països en via de desenvolupament. La publicació
electrònica representa una oportunitat única per als països
en via de desenvolupament per promoure el progrés de les seves
comunicacions científiques. Té el potencial per millorar l'accés
a les publicacions mundials, per suplir les diferències en les
col·leccions locals i per millorar el coneixement exterior de
les pròpies contribucions científiques.
Font: AAAS/UNESCO/ICSU Col·loqui sobre la
creació de mètodes i normes per a la publicació electrònica en ciència,
Informe final, www.aaas.org/spp/dspp/sfrl/projects/epub/report.htm
|
Internet
L'ús dels ordinadors està revolucionant els mètodes de
treball a les biblioteques i els arxius, i la xarxa d'ordinadors coneguda
com a Internet és una revolució amb una importància semblant. Ara es pot
recuperar informació independentment de les zones horàries i la seva ubicació
geogràfica, i obtenir la informació més actualitzada, perquè els mètodes
d'impressió i edició ja no són necessaris o s'han reduït notablement.
El sistema de correu electrònic aporta un servei de comunicació
que substitueix en gran mesura els sistemes de correu tradicional i fax
que utilitzaven les institucions, estalviant temps a l'usuari. La World
Wide Web (WWW) es pot veure com una gran base de referència, amb tota
mena d'informació disponible, ja sigui metadades o text íntegre, so i
imatges. Els temes relacionats amb l'ús il·legal de les tecnologies de
la informació, més concretament Internet, es debaten al Capítol 8.
La WWW, que és una part d'Internet, és útil en moltes
activitats diàries que comporten la transmissió d'informació que en el
passat es podia trobar exclusivament impresa o per teletext i -com es
pot veure al Capítol 2- hi ha moltes menes de fonts d'informació útils
per a l'educació i la recerca per Internet. Aquestes activitats han posat
les bases de les xarxes mundials d'informació i comunicació electròniques.
Algunes institucions també tenen l'oportunitat de crear llocs web propis
per informar els usuaris sobre els seus serveis i guiar-los per l'organització.
Els diferents llocs web estan enllaçats entre si de tal manera que un
punt d'entrada o d'accés porta a d'altres.
També es pot accedir a les biblioteques i els seus catàlegs
per Internet. El directori Online Public Access Catalogs (OPAC) (catàlegs
d'accés públic online) més recent, publicat el 1998, que és una guia dels
catàlegs per Internet, consta de 1.434 entrades mundials, però 888 són
d'Estats Units i la majoria de les restants d'Austràlia, Canadà, Nova
Zelanda i Europa Occidental. Els països en via de desenvolupament i els
països de l'Europa de l'Est tenen poques entrades o no en tenen cap. La
informació de la guia es va recopilar la primavera de 1996, i des d'aleshores
el nombre de biblioteques amb OPAC accessibles per Internet ha augmentat
considerablement a l'Europa Occidental i Canadà. Dinamarca, per exemple,
tenia 11 entrades a la guia de 1998, totes les quals eren biblioteques
universitàries. A final d'aquell any, hi havia més de 125 biblioteques
amb OPAC a Dinamarca, 75 de les quals eren biblioteques públiques.
Internet ha propiciat noves activitats. Es poden organitzar
conferències electròniques o grups de debat informals amb accés limitat
o obert, i navegar per la xarxa s'ha convertit en l'equivalent de fer
zàping o escrutar els prestatges de la biblioteca.
Internet utilitza tècniques delicades i vulnerables, per
la qual cosa no és gens difícil que es produeixi un mal funcionament.
Això és especialment perillós per a les institucions que serveixen un
gran nombre d'usuaris o que participen en programes grans i cars, com
ara la digitalització en massa, però també pot tenir conseqüències catastròfiques
en les petites institucions. El trànsit per Internet i el nombre de pàgines
web creix exponencialment i això comporta problemes amb les cues i temps
de resposta inacceptables.
Pel que fa a les professions relacionades amb les biblioteques
i els arxius, hi ha d'altres aspectes de la World Wide Web que donen lloc
a problemes. El problema essencial amb tots els documents electrònics
és el de l'autenticitat (vegeu també el Capítol 11). ¿Es té la seguretat
a Internet que el document ha estat produït realment per l'autor/l'organització
que així ho afirma? ¿El text és el mateix que ahir i serà el mateix demà?
Una tesi que utilitzi referències a documents electrònics, sense haver-los
imprès, corre el risc que es puguin canviar en una data posterior o fins
i tot suprimir. D'aquests problemes se n'ocupen especialistes que creen
normes per als documents electrònics.
El segon problema és el de la recerca en grans quantitats
de dades, perquè una recerca basada en una o unes quantes paraules clau
fàcilment ofereix diversos centenars d'adreces. La recerca es pot limitar
mitjançant les eines creades per aquest fi, com els operadors Boolean,
limitacions lingüístiques o geogràfiques, procedència, etc. No obstant,
els problemes continuaran perquè, des d'aquest punt de vista, a Internet
hi regna una absoluta anarquia. Grans parts d'Internet no estan editades
i no hi ha regles generals sobre l'ús de vocabulari. La recerca en les
àrees d'educació i investigació pot donar lloc a una gran quantitat de
documents d'opinió sense cap mena de control de qualitat acadèmica. El
material publicat d'impremta i altres mitjans de comunicació normalment
han passat per un procés de selecció acadèmica, professional i econòmica,
però això no és així pel que fa als productes "d'informació" individual
fets a casa.
Bona part de la feina de creació l'han de dur a terme
els professionals de la informació per corregir el concepte de selectivitat.
De tota manera, això planteja el problema de la censura enfront de la
confusió i la inutilitat. El Capítol 11, sobre Internet, debat alguns
d'aquests problemes des d'un punt de vista més general.
La biblioteca virtual
La concepció de recopilar tot el coneixement humà en un
lloc és molt antiga i s'ha donat a moltes civilitzacions: un exemple és
la biblioteca de l'antiga Alexandria, i un altre les empreses de les grans
enciclopèdies de les civilitzacions aràbiga, xinesa i europea. L'objectiu
és assolir una perspectiva general del coneixement recopilat, com el sistema
de classificació decimal universal, o mitjançant un gran ordinador. Últimament
i degut a l'auge d'Internet, aquesta concepció s'ha manifestat de nou
en la forma de la "biblioteca sense murs" o la biblioteca virtual.
El supòsit és que tothom obtindrà un accés immediat a
tota la informació recopilada al món a través de la biblioteca més pròxima.
Aquest fenomen s'ha explicat de diverses maneres i sovint s'ha utilitzat
el terme "biblioteca electrònica". Per desgràcia, aquesta expressió també
podria remetre a una gran base de dades o altres avenços en l'automatització
de biblioteques o aplicacions d'hipertext a la World Wide Web. El terme
preferit dins de la professió és la biblioteca digital, que no és un nom
tan sols per a una col·lecció de mitjans digitalitzats. Abans que res,
el terme remet a la biblioteca, que no es troba necessàriament en un edifici
concret, sinó que es tracta d'una organització sistemàtica on es duen
a terme diverses operacions professionals, realitzades per personal titulat
i dirigides a grups d'usuaris específics. Es podria digitalitzar la col·lecció
o parts d'aquesta col·lecció i proporcionar accés a la xarxa electrònica
i altres xarxes. Un dels elements més importants de la biblioteca digital
són les metadades, que descriuen els continguts i els atributs de la col·lecció
bibliogràfica. Són importants per al procés de recerca entre milions de
documents. L'exemple més destacat és l'anomenat "Dublin Core", que defineix
quinze elements clau que poden utilitzar els autors i els intermediaris.
Un altre problema és la denominació, que representa cadenes de caràcters
que determinen exclusivament els objectes digitals i, per tant, constitueixen
una part de les metadades dels documents. Un sistema de denominació ha
de ser permanent i això vol dir que el nom no es pot limitar amb una ubicació
específica. La creació d'un sistema de denominació o identificador d'aquest
tipus és organitzatiu, no tècnic, i se n'han proposat diferents sistemes.
Entre els exemples figura el Persistent User Requirement Languages (PURL)
(llenguatge permanent de requisits d'usuari) creat per l'On-line Computer
Library Centre (OCLC) (centre de biblioteca informàtica online), en què
un servidor busca la corresponent Uniform Resource Location (URL) (ubicació
de recursos uniforme) en una base de dades; l'Uniform Resource Name (URN)
(nom de recursos uniforme) creat per l'Internet Engineering Task Force
(IETF) (comissió tècnica d'Internet) però encara no funciona; i el sistema
de Digital Object Identifier (DOI) (identificador digital d'objectes)
creat per l'Associació d'Editors Americans i la Corporació d'Iniciatives
de Recerca Nacionals. Tots proporcionen mètodes pels quals es poden identificar
objectes digitals i accedir-hi. Els problemes relatius a la gestió del
dret de la propietat intel·lectual ha impulsat la creació d'aquests sistemes.
Les bibliografies nacionals són les pedres angulars del
sistema bibliotecari i ara topen amb molts problemes amb els documents
electrònics. Aquesta mena de documents no tenen una existència permanent,
i un hiperenllaç pot portar a una adreça buida. En principi, es pot donar
un problema semblant amb el material imprès, quan una fitxa bibliotecària
remet a un document que s'ha perdut o s'ha robat. Però el problema adopta
una dimensió completament nova a la Xarxa a causa del gran nombre d'hiperenllaços
i la mateixa naturalesa transitòria de les pàgines web. Un projecte pilot
recent a Suècia té per objectiu provar mètodes de recopilació, preservació
i proporció d'accés a documents electrònics online de manera que permeti
que es considerin documents publicats. Això es fa prenent una "instantània"
de les pàgines rellevants d'Hypertext Markup Language (HTML) (llenguatge
d'hipertext d'assenyalament), però només es fa amb documents electrònics
estàtics. Internet no és la biblioteca virtual, però en constitueix una
part important. En l'entorn bibliotecari, el lema d'aquests últims anys
ha estat "de la col·lecció a la connexió". Es tracta sens dubte d'una
descripció molt precisa de l'evolució, però la concepció de la biblioteca
virtual o digital ha d'incloure la "col·lecció" i la "connexió".
Mà d'obra
i educació
La raó principal per determinar un sector de serveis d'informació
és que les tasques d'aquestes institucions i el treball del seu personal
presenten semblances. Els arxius conserven els documents per al seu ús
futur; aquests exemplars van del manuscrit estrany a mostres de documents
en sèrie com ara formularis de cens i informes fiscals. A tal efecte,
s'han creat mètodes de mostreig estadístic de manera que el nombre d'exemplars
preservats és suficient per a diferents objectius de recerca. El treball
intel·lectual, tècnic i administratiu i la classificació de documents
s'ha fusionat, de manera que aquesta professió ha ampliat el seu abast
i els seus mètodes sistemàtics. La persona que duu a terme aquest treball
sol denominar-se gestor de documents. Els bibliotecaris, per la seva part,
són col·leccionistes de material imprès i han creat sistemes per a la
recuperació mitjançant catàlegs i sistemes de classificació. El treball
de biblioteca també inclou la selecció a l'hora de comprar o suprimir
exemplars. A ran de la creixent atenció pels usuaris, s'han creat sistemes
de préstec interbibliotecari i catàlegs generals. Aquests sistemes han
evolucionat més gràcies a l'ús de les TIC. El tercer grup, les empreses
de serveis d'informació, té les seves arrels en el moviment de documentació
de principis de segle i els serveis per a les autoritats de l'economia
i la indústria són la seva tasca principal. Bàsicament utilitzen les mateixes
eines que les biblioteques, però estan molt centrades en la velocitat
del lliurament de la informació; l'ús de les TIC respon molt bé a les
seves necessitats. Tots els tipus de personal d'aquests tres grups realitzen
tasques semblants en la gestió de la seva institució o empresa.
La característica comuna d'aquestes tres àrees, les seves
institucions i els seus professionals, és que actuen com a intermediaris
entre els documents (impresos o electrònics) i els usuaris. Les TIC han
difuminat les fronteres entre els diferents tipus de documents. Els ordinadors
s'utilitzen amb fins administratius, i les xarxes electròniques s'han
anat ampliant, de manera que altres tipus d'institucions com ara els museus
també estan realitzant activitats semblants. Això comporta la substitució
d'especialistes professionals per generalistes capaços de dominar les
TIC o per nous professionals com ara els dissenyadors de pàgines inicials
i els webmasters (administradors de llocs web), que combinen diferents
especialitats, entre les quals poden figurar la formació estètica i d'informació.
Una tendència general en el desenvolupament de l'educació pertinent per
al sector és donar més importància a les TIC, abans que res en el seu
ús, però també en diverses institucions educatives sobre coneixements
de programació i recerca. Els ordinadors s'utilitzen en l'educació i la
recerca en tots els camps, i els estudiants, a través de les seves adreces
de correu electrònic i les pàgines web, esdevenen experts en l'ús habitual
de la tecnologia i les oportunitats que proporciona.
Els cursos de bibliografia se centraven en les bibliografies impreses,
i es complementaven amb bases de dades online. Ara la situació s'ha capgirat.
L'educació professional també posa l'accent en la teoria i la metodologia
en lloc dels coneixements pràctics, perquè els avenços són tan ràpids
que la realitat no serà la mateixa entre el començament i el final d'un
programa educatiu. El coneixement metodològic, per la seva part, té una
durabilitat més llarga i produeix una mà d'obra més versàtil.
La facilitat d'ús és un aspecte important de les TIC,
però encara fa molta falta una educació d'usuari a les biblioteques. Els
usuaris han de millorar els seus coneixements dels sistemes digitals i
els diferents OPAC no tan sols han d'estar dissenyats per als professionals
sinó també per als usuaris corrents, tant si visiten la biblioteca com
si tenen accés electrònic des de casa o des del lloc de treball. Els canvis
en el treball professional i en els programes educatius queden palesos
per les designacions i els títols utilitzats. Per exemple, "estudis de
bibliotecari" ha passat a dir-se "biblioteconomia" i també "biblioteconomia
i ciència de la informació" i "sistemes d'informació i gestió de la informació",
i entre els que busquen feina en aquest àmbit figuren els webmasters i
dissenyadors de web.
En el sector privat i públic dels professionals que dominen
les TIC s'han creat molts llocs de treball nous. A més, la seva formació
tradicional amb el mètode sistemàtic constitueix un avantatge. Els fabricants
de software, els creadors de sistemes d'informació per a tot tipus d'empreses
i organitzacions, els especialistes en temes d'Internet, els especialistes
en ensenyament i formació i en marketing i vendes, que treballen a les
institucions d'informació disten molt del bibliotecari o de l'arxivista
tradicional. La tendència general està molt més decantada cap a les professions
de la informació, però la recessió econòmica, ja sigui local o estigui
més generalitzada, pot posar en dubte aquestes perspectives de futur optimistes.
De tota manera, queda clar que el ràpid desenvolupament de les TIC requerirà
que els professionals de la informació, a l'igual que els professionals
de molts altres camps i activitats, es comprometin a seguir una formació
permanent i que les institucions educatives i les associacions de professionals
adeqüin els seus programes i les seves instal·lacions.
Un futur paradoxal
El creixement en l'ús de les TIC té certes paradoxes intrínseques.
Per una banda, l'accés a la informació i la comunicació és cada cop més
fàcil i els PC són millors, més ràpids i més barats. Aquests factors es
poden considerar com una tendència mundial en la democratització. Per
altra banda, el desenvolupament de la tecnologia, el software i el tractament
de dades requereix cada cop més inversió de capital i això porta a monopolis
mundials de productors i proveïdors.
Una altra paradoxa que es deriva de la millora de l'accés
a les TIC és l'aparició d'un nou tipus d'analfabets, els que han crescut
sense tecnologia i, per tant, estan en desavantatge en el mercat laboral.
Des d'aquest punt de vista, l'ús d'un PC es pot comparar amb el domini
d'una llengua estrangera que requereix una pràctica habitual. Les biblioteques
poden exercir una funció important enfront d'aquesta forma d'analfabetisme
oferint a tots els usuaris accés a ordinadors i a les xarxes. En alguns
països de l'Europa Occidental actualment s'està debatent si les biblioteques
públiques han d'oferir un accés gratuït a Internet a tots els usuaris.
El desenvolupament de les TIC ha tingut lloc principalment
en el món capitalista i dins del marc de les economies capitalistes. En
aquest sentit, una força motriu és la substitució de treballadors relativament
cars per màquines, amb les consegüents reduccions en els costos de producció
i serveis. No obstant, els avenços són tan ràpids que hi ha una manca
general de personal qualificat. Això dóna als grups qualificats de professionals
oportunitats de condicions laborals i salaris molt bons. A mida que les
TIC s'estenguin a d'altres parts del món, com ara Europa de l'Est i els
països en via de desenvolupament, també es produirà una manca de professionals
en aquestes regions i la situació empitjorarà si les forces de mercat
tempten el personal qualificat a traslladar-se a l'Europa Occidental i
Amèrica del Nord. Un altre problema en aquest sentit és que l'anglès americà
pot assolir una posició més dominant en la comunicació internacional,
com ja s'ha discutit al Capítol 3.
La qualitat de la informació planteja el problema de la
recuperació d'informació rellevant i precisa d'entre els milions de documents
disponibles a Internet. Fa alguns anys, les grans bases de dades ja van
rebre el malnom de sistemes GIGO ("garbage in/garbage out", residus dins/residus
fora) i el problema s'ha anat agreujant amb l'enllaç de "totes" les bases
de dades. Aquest és un dels principals problemes que hauran d'abordar
els professionals de la informació del futur. La variabilitat dels documents
electrònics presenta d'altres dificultats a la professió. L'autenticitat
s'ha de determinar per tal de trobar solucions als problemes de classificació,
recuperació i drets de la propietat intel·lectual.
La digitalització comporta que totes les formes d'informació,
ja sigui impressió, imatges o so, s'emmagatzemin i es transmetin en la
mateixa forma física (vegeu el Capítol 10). Aquesta convergència també
es reflecteix en la convergència de les institucions i les professions,
ja que tots els que treballen en aquest entorn tracten amb mitjans emmagatzemats
i intercanviats de maneres idèntiques. En el futur, es pot donar una convergència
entre els productors d'informació i els intermediaris.
Referències
CLEVELAND, G. 1998. Digital Libraries: Definitions, Issues
and Challenges.
Ifla UDT Core Programme Occasional Papers, núm. 8.
FEATHER, J. 1998. The Information Society: A Study of Continuity and
Change. Segona ed. Londres, LA Publishing.
Els articles sobre els nous avenços es poden trobar en publicacions periòdiques
com:
Records Management Journal
The Electronic Library
International Journal on Digital Libraries
Internet Research
També es poden consultar les pàgines web d'organitzacions i empreses en
aquest camp.
|
