Repercussió en els mitjans de comunicació
Chin Saik Yoon. Editor i director general de Southbound, Penang, Malàisia

• Convergència i globalització: repercussió en els propietaris i els consumidors de mitjans de comunicació
• Nous models, productes i economies empresarials
• Aprofitar les noves oportunitats de desenvolupament
• Notícies i noves expectatives
• Conclusió: tecnologies per al pròxim mil.lenni
• Referències
  
  
  

La ràpida evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació en aquesta dècada ofereix un ventall d'elecció cada cop més ampli als consumidors de mitjans de comunicació. El nombre d'ofertes dels mitjans de comunicació ha augmentat fins a tal punt que els rics en informació estan experimentant casos reals d'excés d'informació i aquesta tendència ha estat la ruïna de molts propietaris de mitjans de comunicació, entre els quals la inseguretat és un denominador comú, ja que la constant evolució de les noves tecnologies planteja incerteses que potser no es dissiparan en un futur pròxim. Tanmateix, per als propietaris i els consumidors de mitjans de comunicació, la ràpida evolució de les tecnologies assenyala l'arribada de possibilitats il·limitades per a la innovació i el creixement.

Convergència i globalització: repercussió en els propietaris i els consumidors de mitjans de comunicació

Dues paraules, "convergència" i "globalització", desperten simultàniament esperances i recels entre els propietaris de mitjans de comunicació i els inquiets consumidors d'informació. La convergència comporta el desmantellament de les fronteres entre els principals tipus de mitjans de comunicació; i la globalització obre un forat en les fronteres polítiques i dóna peu a organitzacions internacionals de comunicació, que actuen fora de la supervisió local. La convergència i la globalització són el resultat de les tecnologies digitals que funcionen juntament amb els sistemes de radiodifusió per satèl·lit. Com que els mitjans de comunicació afecten la vida de la majoria de les persones, aquests dos fenòmens tindran conseqüències transcendentals.

Són temps preocupants i alhora apassionants per als propietaris i els consumidors de mitjans de comunicació. Les noves tecnologies ofereixen oportunitats per reinventar el sector. Si en comptes d'innovar, s'opta per consolidar, les noves tecnologies també faciliten eines per minimitzar els costos i maximitzar l'eficàcia.

Integració i expansió

La naturalesa cada cop més interrelacionada del sector dels mitjans de comunicació ha fomentat la integració en una sèrie complexa de connexions recíproques. El primer conjunt de fusions lògiques es va donar entre diferents tipus de mitjans de comunicació, com ara la televisió amb la ràdio i la premsa per crear conglomerats multimèdia. Les fusions també es van donar per assolir la força empresarial essencial per arribar als mercats mundials.

Uns pocs fabricants de hardware van realitzar una sèrie de moviments estratègics per adquirir empreses de comunicació que produïen pel·lícules, música i altres productes del sector. L'estratègia ha donat resultats en els últims anys a través de llançaments coordinats de noves generacions d'aparells, com ara reproductors de disc versàtil digital (DVD), receptors de televisió digital i aparells enregistradors de música digitals, juntament amb software i productes per a la seva reproducció en aquests dispositius. Aquesta sinergia reporta beneficis mutus. No hi hauria demanda d'aparells si no hi hagués productes de comunicació atractius per reproduir en aquests dispositius. Sense aquests dispositius, les empreses de mitjans de comunicació no haurien pogut treure una nova generació de versions velles i noves que ajudessin a produir un nou flux d'ingressos per a les biblioteques existents de propietats intel·lectuals en mans d'aquestes empreses de comunicació.

En un nou i interessant gir cap a la integració i la convergència, una important companyia de televisió de temàtica esportiva ha ideat l'adquisició d'un dels equips de futbol més coneguts del món. L'estratègia empresarial és fer-se amb el control total dels drets d'emissió i merchandising mitjançant la compra de tot l'equip. Si al final aquest moviment té bons resultats, no sembla gaire difícil que les empreses de comunicació comencin a comprar propietats tan diverses com universitats i restaurants, a fi d'assegurar-se el copyright de publicació de títols i cursos universitaris i d'emetre llicències per a programes de cuina.

La integració i la convergència tenen dues cares. L'argument en contra de la concentració de propietat es pot observar en el sector d'impressió d'Estats Units, on l'àmplia recerca realitzada mostra que els dotze conglomerats de diaris més grans controlen gairebé el 50% de tota la tirada del mercat més gran de notícies del món (Gitlin, 1996). En el sector editorial, gairebé totes les grans empreses editorials comercials també han estat adquirides o assimilades per empreses més grans, mentre que les llibreries independents es veuen forçades a sortir del negoci per l'acció de les poderoses cadenes nacionals.

En la cara positiva, la venda d'algunes empreses de televisió per cable, també als Estats Units, va ajudar a reunir una inversió financera molt necessària per modernitzar els sistemes de distribució. La fusió de Cable News Network (CNN) amb el grup Time Warner va portar a la unió de moltes propietats intel·lectuals complementàries, sobretot en política, la qual cosa ha donat lloc a un servei per Internet que ofereix més minuciositat i dades que cap companyia no podria proporcionar per sí sola en els mitjans de la televisió i la impressió (Rattner, 1996).

Les tendències expansionistes dels conglomerats de mitjans de comunicació, juntament amb les tecnologies dels mitjans de comunicació que salten les fronteres polítiques, han forçat la resposta de les organitzacions de comunicació propietat dels governs als nous països desenvolupats i en via de desenvolupament. Dins d'Àsia, la resposta, per regla general, ha estat privatitzar els mitjans de comunicació estatals en un intent de fer-los més competitius i atractius per a les audiències nacionals. No obstant, la privatització s'ha estructurat de tal manera per tal que pugui protegir, conservar i capacitar els valors culturals tradicionals i mantenir alhora els controls governamentals clau (Richstad, 1998). L'Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (ASEAN) té previst posar en marxa un canal regional de televisió per satèl·lit, però aquests plans s'han vist endarrerits pels problemes financers que afecten la regió.

Cross-selling [1]

Quan diverses organitzacions grans de mitjans de comunicació es fusionen, creen gegants de la comunicació amb grans audiències. Aquest és un actiu valuosíssim que ajuda a maximitzar els ingressos per publicitat, l'element que dóna vida als mitjans de comunicació. La fusió també aporta informació de mercat estratègica, com ara bases de dades d'abonats i anunciants que s'utilitzen per vendre productes de comunicació addicionals i fer publicitat de totes les empreses del grup fusionat.

Venda directa

Aquesta és probablement la innovació estrella del sector privat a Internet i Amazon.com n'és l'actual estrella indiscutible. Amazon va començar venent llibres per Internet i després va incorporar CD musicals a la seva llibreria virtual. Una empresa estrictament restringida al comerç electrònic ha captat la imaginació de les organitzacions dels mitjans de comunicació perquè fins ara s'ha ocupat exclusivament de productes de comunicació. Segons sembla, d'ara endavant es diversificarà ràpidament per vendre també tota una sèrie de productes de consum. Totes les empreses de comunicació amb productes tangibles han d'analitzar en algun moment els mètodes d'Amazon per poder-los aplicar en un futur. L'aritmètica de la venda directa als consumidors arreu del món sense comprometre's a fer grans descomptes de vendes i distribució és una idea irresistible, i cada cop hi ha més organitzacions de comunicació que fan aquesta mena d'ofertes i que han creat pàgines web per provar la viabilitat d'un mercat de vendes a l'estil d'Amazon.

Els serveis de venda directa de diaris, revistes, butlletins i edicions de llibres electrònics no atrauen tanta atenció pública, però potser són més interessants per la seva concepció tecnològica. Amazon utilitza Internet només per promoure i processar el pagament d'un producte abans de recórrer a mitjans força convencionals per lliurar un producte de comunicació tangible tradicional al consumidor. En canvi, els editors especialitzats ofereixen articles i informació de bases de dades per descarregar instantàniament el producte per Internet immediatament després d'haver fet el pagament a la pàgina. Els editors de llibres estaran interessats en la resposta dels consumidors davant dels diferents dispositius per a llibres electrònics (e-book) introduïts recentment al mercat i que són semblants a la mida i el tacte d'un llibre. Aquests es presten a la venda directa de llibres comprats i lliurats per sistemes de comerç electrònic. El distribuïdor de llibres nord-americà Barnes & Noble ha dut a terme negociacions amb diversos editors per oferir més de 1.000 títols per descarregar en dispositius que tenen una capacitat d'emmagatzemar qualsevol llibre d'entre 1.000 i 500.000 pàgines en qualsevol moment. L'e-book és una proposta molt atractiva per als editors de llibres perquè no han de fer costoses tirades ni pagar per endavant les despeses de magatzem; els riscos són, per tant, mínims. Això pot fer que els editors acceptin més manuscrits per a la seva publicació. És probable que facilitin l'edició de títols tradicionalment de curta tirada, que en el passat s'havien rebutjat perquè no eren viables en haver-se de fer edicions de paper cares. L'e-book és una alternativa viable a la tecnologia actual de "publicar sobre demanda", que utilitza fotocopiadores d'alta velocitat vinculades a una maquinària d'ordenació i enquadernació.

La indústria musical pot estar a punt d'adoptar pràctiques de vendes directes semblants. Es va prohibir la venda pública d'un nou dispositiu que descarrega i emmagatzema enregistraments digitals d'àudio per Internet per a la seva reproducció, a ran d'una vista celebrada en un tribunal de Califòrnia (EUA) per determinar si aquest dispositiu amenaçava la preservació dels drets de la propietat intel·lectual. L'aprovació legal del dispositiu ha preparat el terreny per tal que la música es vengui directament als consumidors, una cançó o un "tall", en lloc dels discos de llarga durada sencers.

Nous models, productes i economies empresarials

L'evolució d'una nova generació de tecnologies dels mitjans de comunicació ha donat a la indústria moltes possibilitats per desenvolupar nous productes i serveis. Un dels factors clau, que ajudarà a determinar la llista final de possibilitats per a un desenvolupament sostingut, és l'evolució paral·lela dels models empresarials corresponents a aquestes possibilitats. Els candidats afortunats han de funcionar amb un model empresarial acceptable per als consumidors i suficientment atractiu per engrescar els empresaris dels mitjans de comunicació. El sector privat ha estat durant molt de temps la font principal de finançament de les operacions dels mitjans de comunicació a Amèrica del Nord, Europa, Amèrica Llatina i parts d'Àsia. Amb la tendència actual cap a la privatització dels mitjans de comunicació estatals als països en desenvolupament, la importància de models empresarials viables ha passat a ser essencial en la determinació del desplegament de les tecnologies i del contingut i software que s'oferirà.

Base de gran audiència

Aquest antic model empresarial continua dominant els mitjans de comunicació tradicionals com la ràdio, la impressió i la televisió. També s'ha convertit en un dels models més importants per a les activitats relacionades amb Internet on els "portals" que ofereixen serveis de recerca i directoris de la immensa World Wide Web han captat el nombre més gran d'usuaris i han atret un major interès d'inversors i emprenedors. Igual que amb la majoria d'empreses de radiodifusió, les pàgines dels portals no cobren pels seus serveis sinó que els seus ingressos es deriven de la venda de publicitat. En aquest model, el nombre de persones servides per una pàgina web determinada o una cadena de radiodifusió és crucial en la determinació del preu dels seus anuncis i, per tant, dels seus ingressos. El mateix val pels productes de comunicació impresos, en què sovint es fixa el seu preu únicament per recuperar els costos de producció i distribució, mentre que els beneficis i els costos creatius es deriven de la venda d'espai publicitari. Aquestes quantitats tindran més importància quan els integrants de l'audiència siguin consumidors i compradors a través de la televisió interactiva i les pàgines web de comerç electrònic. Els nous mètodes de seguiment de l'audiència i les depurades metodologies de recerca d'audiència permeten desglossar aquests números per grups amb una forta tendència a comprar certs béns i serveis. Aquests avenços són una benedicció per als anunciants i posaran un obstacle als empresaris dels mitjans de comunicació que, en el passat, tan sols havien d'emetre anuncis per a grans grups de població. Aquests requisits més exigents ja es posen de manifest en la publicitat a les pàgines web, on els empresaris han d'emetre anuncis en forma de banners a la part superior o inferior de determinades pàgines web, i el cost dels anuncis es determina pel nombre de persones que accedeixen a la pàgina i veuen els anuncis ("exposició visual"). Aquesta fórmula senzilla es complica una mica més quan el cost es comptabilitza en funció del nombre de persones que fan clic sobre els banners i visiten la pàgina web enllaçada amb els anuncis. La tercera fórmula que està en fase d'evolució es basarà molt probablement en una comissió de vendes sobre l'operació real com a resultat de l'exposició, els clics sobre els banners i altres serveis representats en una pàgina web determinada.

Comerç electrònic

Aquest model ha reflectit la imaginació del sector com el més adient per a Internet, sent Amazon.com la primera empresa d'aquest camp. Amazon ha posat de manifest el potencial i els problemes d'aquest model. Tot i que tothom la cita com la companyia de comerç electrònic de més èxit, encara no ha tingut beneficis. Ans al contrari, Amazon ha anat tenint pèrdues fins a finals de 1998. Els especialistes que han seguit el creixement exponencial de la companyia atribueixen les pèrdues als elevats costos d'explotació. La seva rendibilitat també revela una sorprenent escala de volum de negocis. Un estudi va calcular que Amazon ha de generar mil milions de dòlars anuals en vendes només per cobrir les despeses (Junnarkar, 1998). El model de publicació electrònica s'ha vist impulsat amb la introducció de sistemes i software per a una transacció electrònica segura que permet que els pagaments de les compres fetes per Internet es carreguin sense riscos als comptes de les targetes de crèdit. Es preveu que es facin més progressos en un futur pròxim quan les "targetes intel·ligents", que permeten fer el pagament de les compres amb codis informàtics de seguretat, estiguin disponibles a tot el món.

Accés per subscripció

L'accés per subscripció es creia que era un model amb futur per a l'edició electrònica de diaris, revistes i fulls informatius. La subscripció electrònica típica comença quan una persona paga una quantitat a l'editor, que proporciona al subscriptor una contrasenya exclusiva que dóna accés a totes les edicions noves en una pàgina web.

Tot i que el model es basava en una lògica molt raonada, no va tenir una bona acollida a Internet. Ara per ara, sembla que encara perdura el principi fundador d'Internet de la lliure circulació d'informació. Els principals proveïdors de contingut han ajornat indefinidament els plans per cobrar l'accés a les seves pàgines. En lloc d'això, alguns proveïdors requereixen que els visitants de les seves pàgines web es registrin o els anima a fer clic sobre l'anunci d'un patrocinador, com una mena de pagament substitutiu. Això ha provocat grans revisions dels plans empresarials de les companyies de comunicació iniciats amb el sol objectiu d'editar i vendre informació per Internet.

Els mitjans de comunicació convencionals, com els canals de televisió de notícies, els diaris i les revistes, que van ampliar la seva divulgació reciclant seleccions dels seus productes per Internet, han tingut més bons resultats (vegeu el requadre 6.1, Diaris online). Les visites a les seves pàgines es compten per milions cada mes; els visitants llegeixen alhora diverses pàgines web i ajuden a generar un total de molts milions més de "vistes de pàgines" per a les pàgines web. Tot i que les persones que visiten les pàgines no paguen per les seves visites, les empreses de comunicació que estan al càrrec de les pàgines es beneficien de diverses maneres: en primer lloc, promovent la seva marca, o fent pràctiques de cross-selling, en productes impresos o emesos per accessos gratuïts a extractes de la pàgina web; en segon lloc, oferint informació d'arxiu com ara articles publicats anteriorment o transcripcions d'antigues emissions per a la seva venda a través d'un sistema automatitzat de recerques en bases de dades i comerç electrònic; i per últim, exposant les persones davant d'aquest nou mercat per als seus productes i creant una audiència mundial per a futures vendes d'una nova generació de productes i serveis. L'Economist i The Wall Street Journal ara s'editen simultàniament en paper i per Internet. El primer ofereix als subscriptors del producte imprès l'accés gratuït a l'edició per Internet. El segon ven l'accés de subscripció a les dues versions. Alguns diaris han utilitzat les seves edicions per Internet per millorar l'atractiu dels seus anuncis classificats oferint paquets per inserir els anuncis simultàniament en les edicions impreses i per Internet.

Com a conseqüència de la crisi financera de 1997/98, les organitzacions de comunicació d'Àsia, Amèrica Llatina i Rússia es debaten per ser solvents. Els mitjans de comunicació d'aquestes regions s'han vist afectats pels elevats augments de les devolucions dels préstecs bancaris i altres formes de finançament empresarial, els augments en el preu del paper de diari i les importants caigudes en els ingressos per publicitat, perquè les empreses han retallat els seus pressupostos per a publicitat com a part de les mesures de contenció de despeses.

Els proveïdors de serveis d'Internet també han patit la crisi, perquè els valors de les monedes locals han caigut en relació amb el dòlar d'Estats Units, amb què es calcula el cost de les connexions de telecomunicacions. Simultàniament, i per la mateixa raó, el cost de la importació del software i el hardware de comunicació en xarxa també ha augmentat. Per això, moltes empreses de comunicació tindran en compte les noves tecnologies sense perdre de vista els costos i la seva contribució potencial a la contenció de les despeses.

Aprofitar les noves oportunitats de desenvolupament

La tendència a utilitzar les noves tecnologies per complir els objectius comercials és problemàtica per a les persones i les regions que no disposen dels recursos financers necessaris per atraure les empreses i satisfer les seves necessitats. El problema es veu agreujat per la necessitat d'enllaços estables de telecomunicacions i electricitat per alimentar pràcticament totes les noves tecnologies. A les regions més pobres manquen les dues coses.

El cas dels països en via de desenvolupament il·lustra l'evolució de la tecnologia i la seva divulgació a velocitats diferents arreu del món. Mentre que les noves tecnologies estan representades per les innovacions modernes del món desenvolupat, en d'altres regions del món en via de desenvolupament els telèfons, la televisió o fins i tot la ràdio són les tecnologies més noves. És en aquest context que dues innovacions recents en les emissions de ràdio representen els avenços més importants del sector.

La ràdio de corda és la primera. Els especialistes de comunicació en el desenvolupament han tingut present el problema que afecta durant diverses dècades les comunitats aïllades a l'hora d'obtenir bateries de pila seca per alimentar els aparells de ràdio. Els receptors solars i de galena no han tingut del tot bons resultats. La ràdio de corda està alimentada per una font d'energia patentada, que amb uns pocs minuts de donar-li corda fa funcionar el receptor durant més o menys una hora. És un invent interessant que s'ha adaptat per al seu funcionament a ordinadors portàtils i altres aparells que abans depenien de bateries d'energia elèctrica. Ara per ara, els costos relativament alts d'aquests aparells de ràdio n'impedeixen una difusió àmplia per tot el món en via de desenvolupament.

L'altra innovació es troba en l'extrem de la radiodifusió. La UNESCO ha agafat la batuta en l'assistència a la creació de transmissors de ràdio de baixa energia assequibles per posar en marxa serveis d'emissió comunitaris. Aquests transmissors els munten tècnics locals a partir de components genèrics, que també s'ocupen del seu manteniment. Aquests serveis faciliten la descentralització del control dels mitjans de comunicació per a la comunitat. Ajuden a promoure una comunicació participativa que capacita les poblacions i contribueix a la planificació i la implantació de programes de desenvolupament sostenible. L'impediment principal de la divulgació d'aquesta tecnologia és legislatiu. La majoria de països en via de desenvolupament -i desenvolupats- desanimen la radiodifusió comunitària limitant l'accés a les freqüències de ràdio i a les llicències de radiodifusió.

L'exemple clàssic de nova tecnologia que dóna cabuda a una predecessora és la tecnologia per emetre so per Internet. Aquesta és la versió del món desenvolupat de l'evolució del món en via de desenvolupament cap a la radiodifusió comunitària. La tecnologia és molt assequible en els dos extrems. La població pot rebre emissions de ràdio per Internet amb una inversió relativament baixa, mentre que els emissors poden emetre literalment a tot el món a un cost mínim.

Aquestes tecnologies representen una fracció molt petita del nombre total d'innovacions introduïdes al sector dels mitjans de comunicació. El món en via de desenvolupament, amb el seu extremadament limitat poder adquisitiu, ha mantingut un mínim d'iniciatives de recerca i desenvolupament per augmentar el seu accés a continguts i canals importants de la comunicació social. Un estudi fet a les Filipines va observar que, quan la privatització dels mitjans de comunicació ha estat la regla general, la programació no satisfà les necessitats de les poblacions locals (Kenny, 1996). Aquest sentiment es pot generalitzar a bona part del món en via de desenvolupament.

Les freqüències de transmissió són un recurs molt valuós en algunes àrees del món on trobar una freqüència d'emissió per a grups minoritaris és una àrdua batalla descoratjadora, perquè les autoritats reguladores i les empreses de comunicació consagrades tenen interessos personals que volen protegir. La introducció de la tecnologia de radiodifusió de la televisió digital amb capacitat per fer passar quatre canals pel mateix espai que ocupa un canal anàleg, aviat posarà a l'abast abundant espai d'emissió nou. Una quantitat significativa d'aquest nou espai alliberat s'ha de reservar a la radiodifusió d'interès per a les minories, que ara està limitada. Els països en via de desenvolupament probablement hauran d'esperar uns quants anys abans que el cost de les tecnologies digitals arribi a un nivell assequible. Els primers usuaris, és a dir, els països desenvolupats, han de crear per tant un precedent per a la salvaguarda dels interessos de les minories i dels grups desfavorits, reservant espais digitals oberts per a aquests grups. Els espais s'han de guardar en dipòsit, no tan sols per a les minories, sinó també pel bé comú en àrees com l'educació, la ciència i la cultura, que no són molt rendibles, però que sí són vitals socialment.

Notícies i noves expectatives

Les tecnologies més avançades, amb les seves capacitats per portar el contingut multimèdia a qualsevol part del món en qüestió de segons, ofereixen l'eina perfecta per recopilar i divulgar notícies. Han esdevingut accessibles en un moment que la demanda de notícies augmenta ràpidament, alimentada per la globalització del comerç i les economies nacionals. No tan sols augmenta la demanda d'una major quantitat de notícies, sinó també de velocitats més altes a l'hora d'explicar-les. Per la seva banda, això requereix que els fabricants de tecnologia augmentin les capacitats i la velocitat de les tecnologies, la qual cosa crea una poderosa espiral reiterativa, que comportarà fins i tot més tecnologies interessants.

La demanda de notícies a tot el món no és, evidentment, uniforme. Els índexs d'audiència de televisió són una bona vara de mesura per calcular la demanda. Les notícies presidien els deu programes principals de televisió d'Estats Units; els serials de diferents orígens sembla que són els programes més vistos a molts països com Brasil, Xina i Sud-àfrica (The Economist, 1998). La demanda de notícies per Internet sembla ser més consistent, ja que pràcticament totes les pàgines de notícies registren el major nombre de visitants i de descàrrega de pàgines web. Els llocs administrats per diaris de tot el món solen servir milions de pàgines al mes. Mentre la majoria de diaris continuen proporcionant únicament text i imatges estàtiques als seus llocs web, la ràdio, la televisió i altres conglomerats de comunicació integrats ofereixen ara un contingut multimèdia que consta de text, so i vídeo clips de notícies. Diverses publicacions financeres mantenen llocs web amb accés a bases de dades que s'actualitzen constantment i software de sistemes experts per elaborar projeccions i càlculs d'inversió.

El creixement exponencial d'Internet com a canal de distribució de notícies es pot apreciar en el meteòric creixement de Microsoft National Broadcasting Company (MSNBC), una empresa mixta entre Microsoft i la National Broadcasting Company (NBC) als Estats Units. El primer trimestre de 1998, la pàgina de notícies va servir una mitjana de 300.000 usuaris al dia amb un pic ocasional de 900.000 usuaris. En conjunt, aquests usuaris llegeixen 200 milions de pàgines al mes. Si es mesura pel seu abast, és el cinquè gran diari d'Estats Units. Els quatre llocs de notícies d'Internet més visitats del país, MSNBC, USA Today, CNN i American Broadcasting Company, serveixen en total 700 milions de pàgines de notícies cada mes (Brown, 1998).

El cicle de notícies de vint-i-quatre hores

Els canals de televisió per satèl·lit de notícies i Internet beneficien la població de tot el món que vol i necessita tenir un accés constantment actualitzat a les notícies a tota hora del dia i la nit. Això ha provocat una demanda insaciable de l'última notícia, la qual cosa ha donat lloc al cicle de notícies de vint-i-quatre hores. La vigència de les notícies en el passat estava regida per les hores de tancament de la impressió en el cas dels diaris i les revistes, i pel temps en antena per a les notícies de la televisió i la ràdio convencional. Ara que l'audiència és mundial, cada moment del dia i la nit és hora de tancament. Tota programació de notícies és per definició perpètuament incompleta i es troba en constant actualització. El concepte de "l'edició" s'ha substituït per conceptes com el de les "últimes notícies" quan la programació habitual s'interromp en les emissions de televisió per mostrar una informació periodística en directe, no editada, sobre una notícia que encara està passant. Per Internet, un concepte semblant és el botó "latest" (última), que proporciona un enllaç amb una crònica que sol ser breu d'una notícia que s'està elaborant.

Periodisme a l'instant

La carrera per ser el primer en antena a Internet amb les últimes notícies ha creat un mètode per elaborar notícies que se centra en la immediatesa, la recopilació de relats oculars i un seguiment del succés a mida que s'esdevé i arriba a la fi. L'atenció pels articles analítics va de baixa. El cicle de notícies de vint-i-quatre hores i la ràpida variabilitat del programa de notícies no afavoreix la reflexió, la recerca i l'anàlisi, que demanen temps, i temps és el que els departaments editorials ja no poden perdre. El resultat és de vegades una crònica desvinculada de la realitat i del context geopolític més general. Merrill Brown, editor en cap d'MSNBC, té present els dèficits del periodisme per Internet: "els que produïm per Internet no sempre hem estat prou curosos a l'hora de posar els esdeveniments d'avui en perspectiva" (Brown, 1998). Andrew Heyward, president de Notícies de la Columbia Broadcasting System (CBS), un dels principals canals de televisió nord-americans, també és conscient dels dèficits de la televisió. Heyward va identificar "els set pecats quotidians de les notícies de televisió: imitació, previsibilitat, artificialitat, peresa, excés de simplificació, exageració i cinisme" (Heyward, 1997).

Minimització de costos

Tot i que no són tan rendibles com desitjarien els propietaris, els mitjans de comunicació són avui dia un gran negoci. Durant la concentració de propietat, es van fer grans inversions de capital; ara els propietaris estan ansiosos per recuperar-les. Al mateix temps, els beneficis s'han reduït en moltes empreses de comunicacions. A més, aquestes consideracions han portat les empreses de comunicacions a retallar despeses i això ha perjudicat la qualitat i la diversitat dels serveis de notícies. Entre els elements que s'han sacrificat figuren les agències de notícies exteriors i la quantitat de reporterisme original emprès (Hickey, 1998). Els editors de notícies no estan tan disposats a enviar els seus reporters, fotògrafs i equips de càmera per cobrir un succés i prefereixen rescriure els relats que arriben pel servei de cable i aprofitar els metratges de les grans agències de notícies de televisió.

La repercussió d'aquesta tendència és una reducció significativa de la pluralitat de perspectives, sobretot pel que fa a les notícies internacionals. Els canals emeten els mateixos vídeos de notícies televisives a tot el món, mentre que els diaris porten els mateixos despatxos del servei de cable. Això produeix un control oligàrquic sobre la circulació de notícies i imatges a les poques agències de notícies internacionals que subministren als mitjans de comunicació de tot el món. Aquest fenomen s'anomena "consonància". Els estudis realitzats han demostrat que com més llunyà és l'origen d'una notícia en relació a la seu editorial d'una empresa de comunicació, més alt és el nivell de consonància (Carroll et al., 1997).

La retallada de les despeses també ha afectat l'exactitud de la informació. La reducció dels recursos per a la investigació i la confirmació dels fets sol fer que es publiquin notícies no del tot exactes. A causa de la concentració de les empreses de comunicació, els efectes d'aquests errors de vegades es multipliquen en diversos tipus de mitjans de comunicació.

Periodisme participatiu

Internet ha ajudat a injectar un àmbit de participació en el comentari de notícies que abans no existia. Aquest element ha adoptat la forma d'enquestes online de les audiències i els lectors mitjançant un software específic que funciona a les pàgines web. Tot i que les mostres assolides en aquestes enquestes no sempre són representatives, no deixa de ser un bon principi per fer que l'audiència participi en la creació d'opinions sobre els temes. Els mètodes actuals de votació ofereixen a les audiències un nombre limitat d'opcions, determinades pels mitjans de comunicació, que no sempre reflecteixen tot l'espectre d'opinió. Potser són més útils els serveis d'algunes pàgines web que ofereixen als visitants la possibilitat de penjar els seus comentaris. La versió d'Internet de comentari telefònic és molt popular amb les emissores de ràdio interactives. Algunes ràdios i televisions internacionals també han començat a utilitzar els comentaris de l'audiència editats en pàgines web i correus electrònics, com un canal perquè l'audiència participi en fòrums de debat en directe. El baix cost de la utilització d'Internet per part de l'audiència permet aquesta forma de participació en directe a nivell mundial amb caràcter regular i, si es facilita de manera eficaç, contribuirà a l'enriquiment de la diversitat de perspectives en tots els tipus de mitjans de comunicació.

En una mena de participació diferent, els agents de les notícies utilitzen Internet per arribar directament a l'audiència sense passar pels mitjans de comunicació. S'han editat directament a Internet sentències dels tribunals, de la mateixa manera que nombroses còpies d'informes originals de poderoses autoritats d'investigació designades pels governs. Aquests esdeveniments s'estan multiplicant en tota una sèrie d'altres esdeveniments, que van des del naixement d'un infant a una expedició per fer el cim de l'Everest.

Instrument de llibertat

Uns editors espavilats i els seus advocats han trobat un ús interessant i innovador en les noves tecnologies en la defensa de la llibertat dels mitjans de comunicació. Se sap que algunes empreses de comunicació d'Estats Units, citades a declarar en relació a informació en la seva possessió, i enfrontades amb la possibilitat de perdre l'ofensiva jurídica (i el principi de llibertat d'expressió corresponent) quan no disposen d'informació important, han publicat fotografies o emès cintes per tal de poder afirmar amb tota rotunditat que no han lliurat cap material no publicat als fiscals. Les noves tecnologies permeten que apareguin imatges i relats de notícies ràpidament en el domini públic per Internet. Hi ha empreses de televisió que, davant de la necessitat d'emetre cintes poc interessants o poc significatives en el domini públic, han emès aquest material de matinada per un satèl·lit secundari (Gartner, 1998).

Nous punts febles

El perill de divulgar informació poc veraç a través de les noves tecnologies no es deriva solament dels proveïdors d'informació. Internet és particularment vulnerable a la ingerència de terceres parts. Se sap que pirates informàtics hàbils i amb una clara determinació han entrat sense autorització a tot tipus de sistemes de serveis d'informació per crear desordre i de vegades alterar malintencionadament la informació editada. Un exemple sorprenent és el que va passar a la pàgina web de The New York Times un diumenge de setembre de 1998, quan un grup de pirates informàtics va realitzar un atac coordinat. Els tècnics del diari van lluitar contra els pirates pel control del sistema abans d'haver de tancar la pàgina web durant nou hores (Shutz, 1998). Els pirates informàtics van iniciar l'atac com a venjança contra un periodista del diari que havia escrit un article sobre un pirata informàtic empresonat que van considerar intolerable.

Conclusió: tecnologies per al pròxim mil.lenni

Tot sembla indicar que els apassionants canvis tecnològics que han tingut lloc durant l'última dècada només són el començament d'una fase accelerada en l'evolució dels mitjans de comunicació. El futur pròxim potser presenciï diverses tendències.

La població es "desenllaçarà" dels seus ordinadors personals. Potser s'introduiran innovacions que descentralitzaran l'accés a les noves formes de contingut de comunicació codificada digitalment, lluny de l'ordinador personal. Probablement es desenvoluparan i es vendran dispositius que, connectats al televisor, la ràdio, els automòbils i els telèfons, permetran un accés ràpid a nous continguts dels mitjans de comunicació.

El teclat i el ratolí, dos dispositius que molts consumidors troben difícils d'utilitzar, potser se substituiran per dispositius de control activats per la veu, teclats molt simplificats o unitats de control remot. El software, que actua com a interfície entre els usuaris i els dispositius d'accés als mitjans de comunicació, es perfeccionarà per convertir-se realment en programes senzills i estables. Tot això hauria de facilitar l'augment de l'accés als nous híbrids dels productes dels mitjans de comunicació que ja s'han proposat o que en el futur es proposaran al consumidor.

El "desenllaç" també tindrà lloc en funció de la portabilitat de l'equip; el dispositiu més petit actual és el palm-top, que es pot guardar còmodament en una butxaca gran. La pròxima etapa seran els dispositius portables, que potser s'assemblin als rellotges actuals. Potser siguin els instruments ideals per accedir a serveis d'informació financera, guies de viatge i d'oci, previsions meteorològiques i connexions de correu electrònic. Aquestes tecnologies portables presenten moltíssimes possibilitats quan es desenvolupen i s'utilitzen en combinació amb les connexions cel·lulars mundials que proporcionen les empreses de telecomunicacions.

Una de les dificultats principals en la creació de tecnologia portable, que es pugui connectar a una xarxa cel·lular, és el disseny i la fabricació de bateries en miniatura o fonts d'energia alternatives, que puguin alimentar mòdems sense fils i altres components d'aquests dispositius. Un dels obstacles principals de l'ús generalitzat serà el cost dels aparells, les bateries, els enllaços de telecomunicacions i el preu dels productes i els serveis dels mitjans de comunicació. Quan es pugui disposar d'aquests aparells, serveis i productes, no hi ha dubte que les forces de mercat els posaran a l'abast dels consumidors benestants que es puguin permetre els elevats preus que normalment van associats amb els nous productes. Això serà una paradoxa, perquè la població que probablement necessitarà aquests dispositius amb més urgència, i estarà en condicions de treure'n el millor, es troba en nuclis de població aïllats als països en via de desenvolupament sense cap altre accés als mitjans de comunicació o als canals de comunicació, i per als quals sembla que estan més pensades les últimes tecnologies. Aquest serà un obstacle que valdrà la pena que tinguin en compte tots els directors i professionals en els pròxims anys, a mesura que tracin els camins futurs del sector.

Referències

BROWN, M. 1998. News Consumption in the Internet Age: Audience Shifts That Can't Be Ignored. Media-info, p. 10-13. Març.

CARROLL, R. L. et al. 1997. Consonance in Local Television News Program Content: An Examination of Intermarket Diversity. Journal of Broadcasting and Electronic Media, vol. 41, núm. 1, p. 132-44. Hivern.

GARTNER, M. 1998. Subpoena Madness: Summoned by Prosecutors to Tell What it Knows, What's a News Organization to Do? Columbia Journalism Review, p. 45-47, juliol/agost.

GITLIN, T. 1996. Not So Fast. Media Studies Journal, vol. 10, núms. 2-3, p. 4-5, primavera/estiu.

HEYWARD, A. 1997. The Seven Daily Sins of Television News. Television Quarterly, vol. 28, núm. 4, p. 71-75.

HICKLEY, N. 1998. Money Lust: How Pressure for Profit is Perverting Journalism. Columbia Journalism Review, p. 28-36, juliol/agost.

JUNNAKAR, SANDEEP. 1998. Study Looks at Amazon's Future. WebPromote Weekly, vol. 4, agost. www.webpromote.com/wpweekly/aug98vol4

KENNY, J. F. 1996 TV Viewing among TV Set Owners and Non-owners in a Remote Philippine Province. Journal of Broadcasting & Electronic Media, vol. 40, núm. 2, primavera, p. 227-42.

RATTNER, S. 1996. A Golden Age of Competition. Media Studies Journal, vol. 10, núms. 2-3, p. 12, primavera/estiu.

RICHSTAD, J. 1998. Asian Values and Transnational Television: The Battle in the Sky for Markets and Cultures. A: Anura Goonasekera i Paul S. N. Lee (eds.), TV without Borders: Asia Speaks Out, p. 294-95. Singapur, Asian Media Information and Communication Centre. 331 p.

SHUTZ, M. 1998. Can You Believe What You Read?, editat a les 9,45 AM, PDT, 16 de setembre. www.wired.com/news/news/technology/story/15033.html What the World is Watching. 1998. The Economist, 15 d'agost, p. 82.

[1] Pràctica comercial en què els minoristes ofereixen als clients altres mercaderies, en un intent d'augmentar el volum de vendes. Se sol fer en la venda per correspondència.