Ensenyar a buscar informació és un dels grans reptes del futur immediat. Però, què cal ensenyar? Molts usuaris de la xarxa naufraguen en la seva cerca d'informació per Internet. Principiants i experts ens constaten la importància de ser estratègic i disposar de certs criteris de selecció de la informació. Aquest article és el resultat d'un estudi dut a terme a partir de les estratègies de cerca d'informació en xarxes telemàtiques.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
Actualment, ningú no nega la importància d'Internet com a poderós instrument de comunicació i informació. A la xarxa trobem disponible un gran cúmul d'informació, el volum de la qual creix a una velocitat impensable fins fa pocs anys. Paral·lelament, l'impacte social d'aquesta informació s'incrementa gradualment, de manera que comença a ser indispensable tenir l'habilitat de trobar determinades dades a Internet que, per immediatesa o especificitat, no trobaríem en cap altre lloc.
D'altra banda, hem de deixar de creure que hi ha un nivell estàndard de coneixement al qual els estudiants han d'accedir. Tot sembla indicar que el coneixement està contínuament renovant-se: allò que ahir era actualitat, avui forma part del passat. Més que els coneixements declaratius de les noves generacions quan deixen l'escola o la universitat, hauríem de preocupar-nos per si estan o no preparats per autoformar-se i accedir a la informació que necessiten, quan la necessiten.
En aquesta perspectiva, ensenyar a buscar informació resulta un dels grans reptes del futur immediat. Aquesta comunicació, resultat d'un exhaustiu treball d'investigació, pretén abordar el tema de la utilització d'estratègies per part dels usuaris de la xarxa quan volen buscar informació i com principiants i experts responen davant de la navegació per aconseguir un propòsit determinat i la posterior selecció de la informació.
|
| 2.
| Ensenyar a buscar informació resulta un dels grans reptes del futur immediat. Però, què cal ensenyar? |
Els resultats dels nostres estudis ens permeten afirmar que és més important el fet de ser estratègic en la cerca d'informació que posseir amplis coneixements sobre les eines de cerca i els mitjans informàtics.
Hem pogut observar com els usuaris estratègics, independentment dels seus coneixements sobre el mitjà i la temàtica, duen a terme un procés de planificació —revisió— regulació i avaluació que els ajuda a arribar als resultats desitjats; en canvi, els menys estratègics segueixen un procés marcat per l'associació —reproducció i automatització— que no sempre els duu a la informació desitjada. El segon grup arriba a bons resultats si disposa d'amplis coneixements sobre el tema o sobre diversos instruments i modalitats de cerca; però, malgrat tot, difícilment arriben a respondre a les demandes complexes i específiques que impliquin reorganitzar el coneixement o seguir un procés reflexiu.
Podem buscar informació en xarxes telemàtiques de maneres molt diverses tenint en compte les finalitats de la cerca, els coneixements previs (sobre el contingut específic o sobre els recursos informàtics), la concreció de la informació que es vulgui buscar, l'interès, l'actitud, els instruments emprats, la llengua en què efectuem la cerca, les característiques del mitjà informàtic, l'horari de connexió, etc. La persona que protagonitza la cerca hauria de saber identificar les variables o condicions rellevants i planificar les seves accions en funció d'aquestes. Això implica conèixer, gestionar i regular el mateix procés de navegació, habilitat que es pot i s'ha d'aprendre.
Aprendre una estratègia de cerca d'informació suposa aprendre quan i per què s'ha d'utilitzar un procediment, un concepte o una actitud determinada. És a dir, quan i per què seguir un determinat procés de cerca, quan i per què fer servir uns cercadors o uns altres, quan i per què utilitzar determinats termes, quan i per què fer servir algunes opcions de cerca concretes que ens ofereixen els cercadors escollits, quan i per què fer ús o no fer-ne d'operadors, quan i per què limitar la cerca...
|
| 3.
| Principiants i experts davant de la cerca d'informació. La importància de ser estratègic |
Els estudis realitzats ens mostren com principiants i experts en la cerca d'informació en xarxes telemàtiques duen a terme operacions mentals diferents segons siguin més o menys estratègics, a través de les quals els primers arriben a resultats més fructífers.
Els usuaris menys estratègics actuen per assaig i error sense traçar un pla previ, sense conèixer quins recursos de cerca existeixen, quins poden resultar més adequats en cada cas, i sense aclarir tampoc quines paraules clau són les més rellevants per al tema o quins criteris poden resultar més fiables per seleccionar els millors llocs o adreces d'entre un immens llistat. Fan ús del primer sistema de cerca que han trobat sense tenir en compte les seves característiques ni les de la demanda (idioma, àmbit geogràfic, àmbit temàtic...). Introdueixen diferents mots clau sense parar-se a pensar en altres opcions que no es troben especificades tan clarament en la demanda. Quan no troben allò que busquen, solen donar per conclosa la cerca. Si fan alguna revisió, només es limita a possibles errors d'escriptura; rarament es qüestionen el procés que s'ha seguit, la selecció dels cercadors o l'organització de la cerca. L'única possible operació de control que realitzen es basa en un simple reconeixement d'adequació en què es comprova que la informació que van trobant estigui relacionada amb el tema en qüestió.
En canvi, els usuaris que tendeixen a arribar a millors resultats en la cerca d'informació en xarxes telemàtiques són els que segueixen un procés estratègic que implica un anar i venir entre el que volen buscar i la manera en què ho fan. Les actuacions d'aquests subjectes s'ajusten als objectius de cerca; prenen decisions més oportunes en funció de la informació trobada i de les condicions de la situació i la tasca. Les revisions són constants al llarg de tot el procés.
S'ha observat també que, si els experts navegadors no estratègics han d'actuar fora del seu domini de coneixements, els resulta difícil regular el procés de cerca; en canvi, una cerca estratègica (conscient, intencional i autorregulada) de la informació afavoreix uns resultats més fructífers. Els subjectes estratègics ens van mostrar com, tot i actuar fora del seu domini de coneixements, poden buscar solucions alternatives i trobar allò que busquen.
|
| 4.
| Estratègies de cerca d'informació en xarxes telemàtiques |
Qualsevol cerca d'informació resultarà més eficaç com més delimitat estigui allò que busquem. Es tracta de reduir l'espai que hi ha entre allò que ja sabem i allò que volem trobar; com major sigui aquesta distància, menors seran les possibilitats de trobar-ho. Per això, pel que fa a la cerca, una correcta planificació ens permetrà separar l'èxit del fracàs més que cap altra competència.
En el quadre següent es presenten algunes decisions destacades en la cerca d'informació en xarxes telemàtiques.
Seguint l'esquema presentat en el quadre anterior, el fet de plantejar-nos dur a terme una cerca d'informació a Internet implica, en primer terme, definir amb la màxima exactitud i concreció possibles l'objectiu o objectius que ens motiven a realitzar la cerca. Només a partir d'aquesta definició, entesa tant quantitativament com qualitativament, aconseguirem acostar-nos als instruments i al llenguatge de cerca més adequats per poder aconseguir uns resultats satisfactoris. Partint d'allò que pretenguem aconseguir, definirem un o un altre itinerari de localització, processament i presentació dels resultats.
No obstant això, actuar d'aquesta manera, orientada per un objectiu clar i ajustant-se a les condicions de la cerca en si, encara resulta insuficient. És imprescindible adquirir un sentit crític que eviti la "sacralització" de la informació.
|
| 5.
| La selecció de la informació |
Hem vist que, per dur a terme una bona cerca d'informació no és suficient dominar certs continguts relacionats amb el mitjà de cerca o amb el contingut específic, sinó que cal dominar mínimament la llengua de comunicació, conèixer diversos procediments de cerca i, sobretot, saber-los utilitzar de manera ajustada als objectius i condicions de la cerca. A tot això, cal afegir la competència per determinar quins documents dels que hem trobat són més fiables i poden resultar-nos més útils.
Davant de la facilitat de publicació a la web i la manca de control sobre els continguts que es publiquen, és l'usuari qui ha de valorar el rigor i la fiabilitat de la informació obtinguda, i per fer-ho, cal evitar dubtar de tot o creure-s'ho tot sense més ni més; actituds que no ens conduirien a un resultat eficaç.
Si comparem els resultats dels nostres estudis amb experts i principiants davant la cerca d'informació, obtenim que els criteris més utilitzats pels navegadors experts (continguts contrastables, autor, freqüència d'actualització) no han estat recollits pels usuaris principiants, els quals es fixen menys en la veracitat de la informació i donen prioritat a l'ajust, al tòpic de la cerca mitjançant una selecció de la informació basada en la intuïció, el títol, el resum i l'ordre d'aparició dels documents. Criteris que els experts consideren d'una rellevància destacable però que no situen com a prioritaris.
Moltes vegades, davant dels nombrosos resultats, s'inicia una espècie de zapping compulsiu sense partir d'un criteri previ de selecció. Ensenyar a ser crítics en el procés de cerca d'informació demana un entrenament també per diferenciar el gra de la palla. En el quadre següent s'exposen alguns dels criteris més rellevants en la selecció de la informació.
|
| 6.
| Conclusions |
Sabem que no hi ha una recepta definida i fiable per buscar informació a Internet (mitjà nou, heterogeni i dinàmic) en un temps i qualitat raonables, però sí que podem proveir-nos d'elements que ens permetin construir actituds, esquemes de comportament i estratègies per afrontar l'ús òptim d'Internet i arribar a trobar el que busquem.
Podem concloure dient que una estratègia de cerca d'informació a Internet es defineix, com a mínim, a partir de la definició clara i precisa dels objectius de la cerca (què i per què ho busco), de la tria i la delimitació dels itineraris de cerca més adequats (com i on ho busco), de l'anàlisi crítica a partir dels resultats de la cerca (què he trobat) i els continguts localitzats (quina informació nova i útil he trobat), del processament i emmagatzematge òptims de la informació trobada i de la utilització, presentació i comunicació de la informació trobada.
|
|
|
ALEXANDER, J.; TATE, M. A. (1999). Web Wisdom: How to Evaluate and Create Information Quality on the Web. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates.
|
|
FUENTES, M. L. (1997). La información en Internet. Barcelona: Cims.
|
|
GRASSIAN, E. (2000). Thinking Critically about Discipline —Based World Wide Web Resources. UCLA College Library. [En línia.]
http://www.library.ucla.edu/libraries/college/help/critical/index.htm
|
|
MARÍAS, J. (1968). El intelectual y su mundo. Madrid: Austral.
|
|
MARTÍNEZ, J. A.; ROS, F.; SANTILLANA, I. (1996). Las autopistas de la información. Madrid: Dominios.
|
|
MONEREO, C.; FUENTES, M.; SÁNCHEZ, S. (2000). "Internet Search and Navegation Strategies. Experts and Beginners". Interactive Educational Multimedia. Núm. 1 (juny). [En línia.]
http://www.ub.es/multimedia/iem
|
|
VV.AA. (1999, febrer-març). "Information Seeking and Finding". Bulletin of the American Society for Information Science. Vol. 25, núm. 3. [En línia.]
http://www.asis.org/Bulletin/Feb-99/index.html
|
|
[Data de publicació: octubre de 2001]
|
| | |
