Walk In, la revista trimestral de la UOC

Quinze promocions d’estudiants uoquis / Àngels Doñate

David Campos

Milers d’estudiants i graduats han trobat en el Campus Virtual l’espai on continuar el seu projecte formatiu, adquirir coneixements per millorar en la seva professió o, simplement, gaudir aprenent. Acompanyats per un equip professional especialista i amb una metodologia en evolució constant. Avui, les seves experiències semblen d’allò més habituals, però fa quinze anys, quan s’obrien les primeres aules virtuals de la UOC, un email o un web eren gairebé ciència-ficció. Malgrat això, 206 estudiants van començar Psicopedagogia o Empresarials sense dubtar-ho. Van ser l’avantguarda d’una comunitat d’estudiants, graduats, professors i col·laboradors constituïda avui per més de 100.000 persones a 87 països.

“Quan a casa s’apaguen els llums
i no se sent ni l’assecadora, els
companys ens trobem al campus
virtual”

Llegir article

Gabriel Ferraté. “Volíem trencar les barreres de l’espai i el temps” / Gabriel Pernau

David Campos

Havia de ser una universitat nova, diferent de les altres. La UOC va ser la primera universitat del món que es va inventar el concepte de campus virtual. Volíem trencar les barreres de l’espai i del temps a través de les noves tecnologies. Jo havia estat rector de la UPC durant vint anys. Hi havia après moltes coses, també les que no s’havien de fer.

“Les primeres reunions a principis
de 1994 eren secretes, al vespre
i de nit, al meu despatx i a casa”

“Vam crear una
universitat diferent,
adaptada a un temps
que canvia”

Llegir article

Brenda Gourley. Nedant a contracorrent / Jordi Rovira

David Campos

Les seves paraules contenen la determinació que aporta l’experiència. Sovint les acompanya d’un somriure i fins i tot d’una rialla sincera. Brenda Gourley (Johannesburg, 1943), exrectora de l’Open University, és una persona pròxima amb un gran bagatge professional que l’ha convertit en un referent dels recursos educatius oberts. És, en aquest i en altres àmbits, una nedadora a contracorrent, com ha destacat la rectora Imma Tubella amb motiu de la seva investidura com a doctora honoris causa de la UOC el 24 de febrer.

El 2002 –i fins al 2009– es
va convertir en la primera dona
a dirigir l’Open University

“Si no canvia, la universitat
presencial està en perill”

Llegir article

Imma tubella conversa amb Josep Joan Moreso

David Campos

Walk In: Com definiríeu la situació de l’ensenyament superior a Catalunya?
Imma Tubella: Jo faria una distinció entre l’ensenyament en si i la percepció que se’n té, i entre el que és l’ensenyament i el que són les polítiques. El primer que em ve al cap quan penso en la situació de l’ensenyament superior a Catalunya és que estem bé, però que ens falta segurament el que vam intentar en el seu moment amb el Llibre Blanc, que és fer una reflexió i marcar unes estratègies de conjunt, no tant universitat per universitat. Tenim un sistema universitari ric i que té moltes possibilitats, però tenim una assignatura pendent molt important i és la col·laboració.

“El sistema universitari
català serà atractiu al món
si actua coordinadament”

Llegir article

I vindran … i els continuarem necessitant / Nicolás Castellano

Joma

Es creu que són molts, o massa, que en temps de crisi és lògic que hagin de tornar als seus països; els més radicals pensen que “posen en risc” el sistema de la sanitat pública; les grans batudes policials a la caça dels sense papers es consideren normals, per no parlar de polèmiques cícliques i exagerades com la del vel islàmic. La llista de tòpics difícils d’eliminar és interminable. Els immigrants s’han tornat a convertir en el cap de turc amb l’arribada de la crisi econòmica a Espanya i a tots els països rics.

L’única cosa sense dret a
ser globalitzada és la llibertat
per emigrar

La recerca de la prosperitat és el
viatge més antic de l’ésser humà

Llegir article

Aristide Zolberg. “No és ètic impedir l’entrada a un país” / Gloria Zorrilla

Joan Roca de Viñals

“Avui dia, a qualsevol país democràtic, tots tenim el dret de sortir, d’abandonar-lo, però no tots tenim el dret d’entrar-hi. No té cap sentit. En nom de quin dret ens impedeixen l’entrada a un país? Quin dret tenen unes persones a deixar-ne d’altres fora de les seves fronteres? En nom de qui? La veritat és que no és gens ètic.”

“Sóc realista; sé que no es poden
obrir les fronteres, però es pot ser
més progressista”

“Els nord-americans són més
oberts que els europeus, potser
per la seva història com a país
d’acollida”

Llegir article

“La majoria dels acords de pau fracassen després de cinc anys” / Eva Millet

David Campos

La resolució de conflictes no equival a la negociació diplomàtica. És una disciplina que parteix de l’anàlisi de les disputes tenint en compte les seves causes més profundes. Té molt clar que els conflictes no es poden reduir a interessos; és més elaborat que això. Nosaltres entenem que els conflictes existeixen per qüestions d’identitat, cultura, religió, història i dinàmiques relacionals. En certa manera, molts dels protagonistes d’un conflicte no saben quins són els seus interessos. De fet, en la majoria dels conflictes més prolongats, els protagonistes no han emmarcat les seves perspectives en termes d’interessos.

“La resolució de
conflictes no és un
procés racional”

“Els Estats Units
no entenen que el
problema amb l’Iran
no és sobre armes
nuclears”

Llegir article

Fer

Fer conversa amb Ferreres

Però no sempre es diu la veritat i tota la veritat. No sempre, és cert. Amb un dibuix també pots fer molta demagògia. Totes les dictadures han tingut humoristes, només cal mirar els diaris de la URSS de Stalin, de l’Alemanya de Hitler o de l’Espanya de Franco... Els humoristes seguien la doctrina del règim; si no, no haurien sobreviscut. Però nosaltres som de l’escola Perich, un dibuixant valent, i aquesta és la felicitat del dibuixant.

“La vanitat i la prepotència dels
polítics són una matèria primera
insubstituïble per a un dibuixant”

Llegir article

Carole Hénaff

La segona guerra freda
Carlos Enrique Bayo

Des del primer any del segle XXI el món viu una segona guerra freda, tan despietada i destructiva com la primera, però aquest cop multilateral, ja que no enfronta dues superpotències sinó una miríada de potències menors que es disputen les restes del planeta. De la confrontació bilateral entre els blocs capitalista i comunista s’ha passat a un panorama de conflictes múltiples i aliances amb geometries variables que depenen en cada cas dels interessos econòmics i territorials específics que hi hagi en disputa.

Quan s’esperava assolir un “nou ordre mundial” s’ha arribat a una situació de desordre global

A la Xina proliferen “presons negres”
que operen en secret

Llegir article

Satish Kumar. “No hi ha futur sense espiritualitat” / Gloria Zorrilla

David Campos

“Tenim un punt de vista molt egocèntric. Pensem en la naturalesa en un sentit utilitari: si ens pot ser útil o servir-nos als éssers humans. Si passem de l’egocentrisme a un altre punt de vista centrat en l’ecologia –ecocentrisme–, farem un petit gran pas per a la humanitat.”

“Aquesta és una ‘bona’ crisi encara
que sembli una paradoxa”

“Els europeus es mouen amb un sol
peu i els indis, amb els dos: ecologia
i economia”

Llegir article

Sergi López “Està canviant l’estereotip d’home sexi” / Anna Murgadas i Valldosera

David Campos

Sergi López és un dels actors catalans més reconeguts internacionalment. Se’n va anar a París a estudiar teatre i n’ha acabat tornant com una de les icones del cinema d’autor francès. Considerat un dels actors més atractius del panorama europeu, independentista català declarat, a més de les càmeres i els escenaris, ara s’ha atrevit també amb la restauració. Quan l’agenda li ho permet, és fàcil trobar-lo al Negrefum, el restaurant que ha obert a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), la ciutat on va néixer i viu.

“El meu pare deia que acabaria
repartint butà”

Llegir article

Julià Minguillón conversa amb Laura Czerniewicz

Joan Roca de Viñals

La tecnologia mòbil serà una eina útil per a l’aprenentatge, especialment a l’Àfrica, on hi ha menys accés a ordinadors i internet de banda ampla. Què en penses d’aquesta tecnologia? No sé si puc dir-ho això, però em sembla que és la primera tecnologia que ofereix la promesa de ser autènticament omnipresent. Si et fixes en altres tecnologies, sempre hi ha hagut serioses desigualtats. Saps quin percentatge de la població mundial té telèfon mòbil? A principis de 2009 era aproximadament un 63%. És extraordinari.

“Els mòbils són una via per reduir les desigualtats”

Llegir article