«Amb activitats artístiques podem augmentar l'interès dels joves per la ciència»

Isabel Ruiz és una apassionada de les ciències, en general, i del medi ambient, en particular. Es mira el món amb ulls d’investigadora, de científica. És doctora en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Biologia, especialitzada en Educació ambiental, per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Un cop acabats els estudis, va entrar a formar part d’un projecte de recerca internacional sobre temes de conservació de la biodiversitat, que li va fer allargar l’estada a Mèxic dos anys més. Actualment, promou la ciència entre joves d’ensenyament secundari i de batxillerat amb arts escèniques: monòlegs, teatre de carrer i pallassos. D'aquest projecte europeu se’n diu Perform i el coordina a l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC des de fa un any.

Isabel Ruiz és una apassionada de les ciències, en general, i del medi ambient, en particular. Es mira el món amb ulls d’investigadora, de científica. És doctora en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Biologia, especialitzada en Educació ambiental, per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Un cop acabats els estudis, va entrar a formar part d’un projecte de recerca internacional sobre temes de conservació de la biodiversitat, que li va fer allargar l’estada a Mèxic dos anys més. Actualment, promou la ciència entre joves d’ensenyament secundari i de batxillerat amb arts escèniques: monòlegs, teatre de carrer i pallassos. D'aquest projecte europeu se’n diu Perform i el coordina a l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC des de fa un any.

Perform neix a l’Observatori de la Difusió de la Ciència de la UAB gràcies a una convocatòria europea, que es va fer amb aquest mateix objectiu: incentivar la motivació dels joves per la ciència. L’associació The Big Van Theory, ara convertida en una petita empresa, va contactar amb mi. Són un grup de científics que fan monòlegs sobre ciència i que ja havien començat a participar en escoles. Ells tenien la idea que aquesta via podia ser una bona manera de potenciar l’interès dels joves per la ciència. La meva aportació va ser emmarcar-la en la recerca-acció participativa, i va ser així com vam començar a muntar el projecte.

Perform va començar el novembre de l’any passat amb l’objectiu d’explorar si aquestes metodologies basades en les arts escèniques són efectives a l’hora de generar aprenentatge científic i motivar els joves per la ciència, la tecnologia, les matemàtiques i les enginyeries. Es tracta d’ensenyar aquestes ciències des de la perspectiva de les humanitats.

En general els joves sí que tenen interès pels nous avenços científics i tecnològics, però el darrer estudi d’àmbit europeu, un Eurobaròmetre del 2008, va detectar un interès baix dels joves europeus que sortien del batxillerat per entrar en carreres científiques, incloent-hi les matemàtiques i les enginyeries. Sobretot les noies, que es mostren menys confiades, pensen que aquestes carreres són molt difícils... Hi ha una sèrie d’estereotips que costa de trencar.

La convocatòria de la Comissió Europea volia trencar aquests estereotips i treballar des del vessant del gènere, i també des de la perspectiva dels joves de contextos més desavantatjats que poden tenir més dificultats per a estudiar carreres científiques.

Com a col·laboradors hi ha tres associacions de comunicació científica que utilitzen aquestes metodologies de les arts escèniques (aquí és The Big Van Theory, amb monòlegs; a Anglaterra és Science Make Simple, amb teatre de carrer, i a França és Traces, amb pallassos); les universitats de Bristol i Warwick, a Anglaterra; una associació de professors francesa que es diu Atelier des Jours à Venir, que fa formació sobre filosofia de la ciència; la Universitat Autònoma de Barcelona; la Unesco com a soci institucional en l’àrea d’ensenyament, i la European Science Events Association, que es dedica a comunicar i divulgar el projecte.

Exacte. Triem quatre escoles d’ensenyament secundari, de contextos socioeconòmics baixos i mitjans. Aquí, ara treballem amb l’IES Castellbisbal i l’IES Santa Eulàlia (Terrassa), i l’any que ve treballarem en dues escoles de la ciutat de Barcelona.

Sí. Hem començat a treballar la part més relacionada amb l’exploració fent tallers amb estudiants de tercer d’ESO, i el cas és que responen la mar de bé! De moment, explorem els estereotips que els joves tenen respecte a la ciència, el rol d’aquests estereotips en la ciència, algunes qüestions ètiques (els preguntem pels transgènics, per exemple), els dubtes que tenen sobre algunes disciplines com la nanotecnologia, etc.

Fem tallers, monòlegs científics, i hi anem incloent els primers resultats que trobem. Per exemple, si detectem que les noies no se senten capaces de fer carreres científiques o si la majoria del grup pensa que només estudia ciències el friqui de la classe, tractem aquests estereotips d’una manera divertida per fer reflexionar els joves. Després del monòleg hi ha un espai obert de preguntes per a fomentar el diàleg.

Al gener començarem una segona fase del projecte, en què els estudiants assumiran un paper més actiu. Triaran un tema que els interessi, es posaran en contacte amb investigadors reals que treballin en aquell mateix àmbit i faran una recerca sobre el tema. La idea és que al cap de mig any hagin creat la seva pròpia actuació i la puguin fer davant la resta de la classe. Nosaltres avaluarem el procés d’aprenentatge al llarg de tota aquesta interacció. D’aquesta manera, els estudiants passen a ser agents actius que construeixen un monòleg i treballen unes competències que en l’àmbit formal de les seves classes de ciència no es potenciarien tant.
 

«Els estudiants creen el seu propi monòleg»
 

Els joves n’aprenen fent el seu propi monòleg de ciència, es posen en contacte amb investigadors joves... D’aquesta manera, fomentem competències socials i cíviques: aprendre a col·laborar, aprendre a comunicar-se de manera verbal i gestual, aprendre a aprendre, reflexionar sobre el que s’aprèn, prendre decisions i aprendre a consensuar-les amb els companys, etc.: un conjunt d’aspectes que en el futur hauran de fer servir en la seva vida.

No tots aquests joves es decantaran per carreres científiques, però sí que tindran més eines, sabran què és la ciència i tindran una imatge molt més propera de les persones que s’hi dediquen.

Si no hi ha recerca, no avancem. Però també hi ha un risc: la responsabilitat. Cal tenir en compte la societat quan es fa recerca. Cal acostar la societat a la recerca i fer-la partícip del que ha de ser la recerca. Per tant, la recerca ha de ser desitjable i acceptable socialment. Això vol dir que el món de la ciència s’ha d’obrir i ha d’escoltar què vol la ciutadania. La Comissió Europea s’ha adonat que la separació entre ciència i societat no pot continuar. En canvi, si creem sinergies, avançarem d’una manera molt més responsable. A més, el pressupost que la Comissió Europea destina a la recerca el paguem tots els europeus. És, per tant, finançament públic.
 

«La ciència s’ha d’obrir i ha d’escoltar què vol la ciutadania»

Als estudiants que participen en el nostre projecte Perform els expliquem que les seves aportacions contribueixen a un projecte de recerca europeu i poden influir en les polítiques educatives del futur.