Divorciats de les xarxes

A França, un 20% de la població viu desconnectat i d’aquest, gairebé un 4% ho fa voluntàriament, segons dades de 2012, les últimes publicades. Ho fan per dos motius: per qüestions de privacitat i per esgotament de la seva vida virtual. «Molta gent se sent saturada. Comença a haver-hi una preocupació sobre l’ús i l’abús de les dades pròpies i la necessitat de mantenir espais d’intimitat i privacitat que cada cop queden més reduïts amb l’ús de les xarxes», explica Manuel Armayones, professor de psicologia de la UOC.

Desconnectar ens fa més feliços

Al cap de només una setmana, les persones que deixen d’utilitzar Facebook se senten més felices i menys preocupades, segons conclou un estudi del Happiness Research Institute. Un 34% dels que continuaven utilitzant la xarxa se sentien tristos i depressius i un 25%, sols. Entre els desconnectats aquests percentatges baixaven a un 22% (tristesa) i un 16% (solitud), respectivament. «L’avorriment per manca d’interès, l’ansietat per controlar tot el que passa i la solitud, tot i la falsa aparença de felicitat que s’escenifica, generen una desconnexió emocional i fan que l’individu no trobi el sentit a estar connectat», afirma Mireia Cabero, professora de psicologia de la UOC.

Després de l’experiment, un 84% dels desconnectats gaudia més de la seva vida enfront del 75% dels que continuaven a Facebook. Els desconnectats també havien augmentat la seva activitat social cara a cara, tenien menys dificultat per a concentrar-se i sentien que aprofitaven més el temps. «Si les xarxes socials no aconsegueixen generar les emocions positives que calen per a fidelitzar certs usuaris, aniran perdent-ne, perquè la vessant emocional té més pes que la racional», afirma Cabero.

Classe alta i amb estudis: el perfil del desconnectat

«La comunicació per internet està basada en el llenguatge, s’hi menyspreen les mirades i la proximitat física», considera Puig. Per a Armayones, vivim en una època de sobreinformació i per a molts també sobrerrelacional: «Qualsevol persona entra a la teva vida amb un cop de Whatsapp i la reiteració i exigència d’immediatesa en la resposta per part dels altres ha fet que l’opinió sobre les TIC hagi canviat». «En realitat, si analitzem aquestes relacions i informacions pel que fa a qualitat estem davant de la infrarrelació i la infracomunicació», coincideixen Cabero i Puig.

Segons l’enquesta feta a França per la consultora Havas Media, la majoria de desconnectats eren persones entre els 25 i els 49 anys, de classe alta, universitàries i amb altes competències digitals. La desconnexió és també, una qüestió d’edat. «Per un mil·lennial és molt més complicat, seria un canvi més radical que per una persona que no és nativa digital, que recorda una vida anterior sense la xarxa» afirma Armayones.

Treballadors obligats a desconnectar

La desintoxicació digital no només s’està imposant en l’àmbit personal sinó també en el laboral. Una de les patronals més importants de França i els principals sindicats han arribat a un acord de llei per a obligar els treballadors a apagar els seus telèfons mòbils corporatius. La mesura pretén suprimir trucades del cap fora de l’horari laboral i permetre que els empleats desconnectin dels missatges de feina. Per a Puig, la societat comença a ser més conscient d’aquests problemes i acabarà practicant, en major o menor grau, la desconnexió.

«A poc a poc, la tendència serà fer un ús més racional i selectiu de les xarxes, estem en un procés d’aprenentatge i racionalització, perquè ens fem conscients que és insostenible», conclou San Cornelio.