«Volem parlar de violències de gènere des del llenguatge artístic i el pensament acadèmic»

 

Maria Olivella és llicenciada en Ciències Polítiques, doctora en Antropologia i coordinadora de la Unitat d'Igualtat de la UOC des de fa dos anys. Explica que tota la seva trajectòria acadèmica i professional ha tingut com a fil conductor explorar les desigualtats de gènere. Li interessa particularment entendre com aquestes desigualtats estan vinculades a altres sistemes de desigualtat, com ara el racisme, l'heteronormativitat o els mecanismes d'accés a la ciutadania; és el que s'anomena "perspectiva interseccional de les desigualtats de gènere", indica l'experta. Olivella també està interessada a explorar les desigualtats de gènere des d'enfocaments interdisciplinaris i situats; és a dir, “entendre que, segons des d'on observem els problemes, en veurem angles o parts diferents”, exposa. La seva trajectòria i els seus interessos professionals l'han dut a comissariar, juntament amb la vicerectora de Globalització i Cooperació, Pastora Martínez Samper, el nou cicle #jotambé. Violències de gènere i les estructures de poder, coorganitzat amb la Sala Beckett, que tindrà lloc del 7 d'abril al 18 de juny. 

 

Maria Olivella és llicenciada en Ciències Polítiques, doctora en Antropologia i coordinadora de la Unitat d'Igualtat de la UOC des de fa dos anys. Explica que tota la seva trajectòria acadèmica i professional ha tingut com a fil conductor explorar les desigualtats de gènere. Li interessa particularment entendre com aquestes desigualtats estan vinculades a altres sistemes de desigualtat, com ara el racisme, l'heteronormativitat o els mecanismes d'accés a la ciutadania; és el que s'anomena "perspectiva interseccional de les desigualtats de gènere", indica l'experta. Olivella també està interessada a explorar les desigualtats de gènere des d'enfocaments interdisciplinaris i situats; és a dir, “entendre que, segons des d'on observem els problemes, en veurem angles o parts diferents”, exposa. La seva trajectòria i els seus interessos professionals l'han dut a comissariar, juntament amb la vicerectora de Globalització i Cooperació, Pastora Martínez Samper, el nou cicle #jotambé. Violències de gènere i les estructures de poder, coorganitzat amb la Sala Beckett, que tindrà lloc del 7 d'abril al 18 de juny. 

La UOC coorganitza cicles de pensament amb la Beckett des del 2017 i, de fet, aquest en serà el sisè. Partint de l'interès que esmentava en punts de vista interdisciplinaris i situats, des de la Unitat d'Igualtat de la UOC ens vam plantejar que seria molt interessant establir un diàleg entre el món acadèmic i la comunitat Beckett sobre violències de gènere. Penso que la Universitat té l'obligació d'oferir eines i mètodes de pensament a la societat, i, d'altra banda, arran del moviment #MeToo, que va néixer el 2017, en el món de la cultura i de les arts escèniques hi ha hagut un neguit important sobre com s'han d'enfocar aquestes violències i com se n'ha de parlar.

L'objectiu és parlar de violències de gènere des d'un contínuum de llenguatges que van des de l'artístic fins al pensament acadèmic, incloent-hi tallers participatius. Per una banda, les obres i les lectures dramatitzades ens oferiran una gran diversitat de relats sobre violències de gènere. El llenguatge del teatre és molt poderós, perquè genera una empatia molt particular a l'espectador. Pensem que és una eina fantàstica per aproximar-se a temes que són dolorosos i també complexos de comprendre. Per una altra banda, aquest llenguatge pot generar un cert sentiment de dir: “I ara què?”, especialment des que estan sorgint relats reals de violències de gènere en el mateix món del teatre. El que busquem amb els tallers i les xerrades és afrontar aquest neguit. Ens imaginem el cicle com un “bàlsam” per a qui ara mateix tingui necessitat de parar i trobar eines per desmuntar un sistema i unes pràctiques que ja no podem tolerar que es repeteixin.

En el cicle, a la xerrada “Violències de gènere al ciberespai: les dues cares de la moneda” volem analitzar precisament aquesta qüestió. Per un costat, l'etiqueta ens ofereix relats reals de violències que abans no havíem pogut escoltar. Les violències de gènere, d'alguna manera, “han sortit de l'armari”, i els feminismes tenim una capacitat de ser multitud inaudita, gràcies a les etiquetes, a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i a la viralitat que generen. Per un altre costat, les TIC i les etiquetes situen tant els subjectes actius dels relats com els passius en una situació que és molt nova. Especialment, la viralitat i la composició d'una multitud global i anònima comporten una certa pèrdua del control dels mateixos relats.

Aquesta pregunta no te la puc respondre encara, ja que és la pregunta essencial que ens fem les persones que ens dediquem a explorar aquest tema. Sí que et puc indicar un element que de ben segur contribueix a l'objectiu. Des del meu punt de vista, analitzar les desigualtats de gènere ha de posar el focus en els rols de gènere i, específicament, en dues qüestions. En primer lloc, per què a Occident hem dividit la societat de manera binària entre masculinitat i feminitat? Fixa't que les persones, les coses, els comportaments, les emocions i fins i tot els àmbits de coneixement els considerem masculins o femenins. En segon lloc, per què tot allò que és femení és menys valorat (o directament, menyspreat), tant simbòlicament com econòmicament? Jo penso que no podrem assolir la igualtat si no tenim un compromís ferm a respondre de manera sincera aquestes dues preguntes. I si ho fem, em sembla que inevitablement anirem a parar a una característica clau del capitalisme: el cost més baix (o, directament, el que és gratuït) de les feines reproductives i de cura és el que permet la idea de benefici. No és casualitat que totes aquelles feines vinculades a la reproducció i a la cura siguin considerades com a femenines.

La Universitat, com a institució que es troba dins la societat, no s'escapa de les desigualtats de gènere. Les trobem presents en tots els àmbits de la Universitat. Per tant, cal que la Universitat transversalitzi la igualtat de gènere a tota la institució, és a dir, que totes les activitats, les tasques i els processos han de contribuir a la igualtat de gènere. Això significa que cal reenfocar tant la docència com la recerca i la innovació, i també la cultura i l'entorn de l'organització. És important recordar que això no és una decisió arbitrària de la Universitat, sinó que el marc legal europeu, estatal i autonòmic ens hi obliga. 

Les unitats d'igualtat som els òrgans encarregats d'encapçalar i fer el seguiment d'aquestes estratègies de transversalització a les universitats (i a qualsevol empresa o institució) i, per tant, no som per se l'òrgan que implanta les accions. Més aviat som un òrgan especialitzat que aconsella i que ajuda a definir les línies estratègiques.