«Si la incertesa continua augmentant, aquesta crisi pot ser pitjor que l'anterior»

 

La crisi del coronavirus ha fet miques totes les previsions econòmiques, i les empreses i els mercats entren en un nou cicle, marcat per la incertesa sanitària. És sobre aquest terreny que neix el nou grup de recerca de la UOC Finance, Macroeconomics and Management (FM2), dirigit pel professor Jorge Mario Uribe Gil, especialitzat en mercats financers i economia aplicada. Aquest nou equip investigador té com a objectiu principal analitzar l'economia, en sentit ampli i amb una visió integral, combinant la microanàlisi i la macroanàlisi. Una de les fites principals que es proposa assolir és poder oferir certeses en aquesta «nova normalitat» caracteritzada pels girs immediats i per l'imprevisible.

 

La crisi del coronavirus ha fet miques totes les previsions econòmiques, i les empreses i els mercats entren en un nou cicle, marcat per la incertesa sanitària. És sobre aquest terreny que neix el nou grup de recerca de la UOC Finance, Macroeconomics and Management (FM2), dirigit pel professor Jorge Mario Uribe Gil, especialitzat en mercats financers i economia aplicada. Aquest nou equip investigador té com a objectiu principal analitzar l'economia, en sentit ampli i amb una visió integral, combinant la microanàlisi i la macroanàlisi. Una de les fites principals que es proposa assolir és poder oferir certeses en aquesta «nova normalitat» caracteritzada pels girs immediats i per l'imprevisible.

El nostre objectiu serà estudiar el punt on es troben la macroeconomia i les decisions financeres de les empreses. Dos enfocaments que generalment es tracten per separat, però que ara més que mai s'han de tractar conjuntament. La crisi recent de la COVID-19, que fins ara s'ha caracteritzat per forts xocs econòmics i polítics que han afectat de manera dramàtica el benestar de la gent i que amenacen la supervivència de moltes empreses, n'és la prova. El nostre grup de recerca donarà suport directament al màster de Direcció Financera que es va iniciar el curs passat.

Una de les nostres prioritats serà estudiar la incertesa generalitzada i com està afectant les empreses a l'hora d'elaborar plans estratègics òptims. Aquest tema serà fonamental en els pròxims anys per sortir de la crisi. Ja estem treballant en un parell de projectes en aquest sentit; en particular, volem analitzar com l'entorn macroeconòmic afecta l'estructura de finançament de les empreses i com la incertesa afecta la productivitat i la inversió intangible a les empreses i als diferents països.

Els treballs del nostre grup busquen ser útils per a empresaris, inversors i les persones que formulen les polítiques econòmiques. La seva fita de recerca és ara més important que mai, en un moment com l'actual, que es caracteritza precisament per unes fortes interrelacions entre els factors macroeconòmics i les decisions empresarials, de les quals al final depenen la supervivència de molts llocs de treball i negocis. És fonamental una certa coordinació que no sempre es té en compte en el moment de formular polítiques econòmiques i també per aportar noves visions des de l'acadèmia als temes que preocupen els empresaris, com ara les fonts de finançament, la rendibilitat en èpoques de crisi, com bregar amb el risc financer...

La tendència en el sector financer d'arreu del món ha estat la concentració. No solament a l'Estat espanyol. Això té conseqüències positives, ja que permet a les entitats financeres ampliar la seva escala d'operacions i d'aquesta manera generar economies d'escala, però també té molts contres perfectament identificats en la literatura acadèmica. Quan augmenta la concentració de mercat i es dona més pes sistèmic a menys entitats, fins al punt que són «massa grans» o estan «massa connectades» per caure, aquestes representen una font potencial de riscos per al sistema. I aquí el regulador ha d'estar molt a l'aguait.

El meu parer és que el sector en sortirà reforçat sempre que aquestes fusions vagin acompanyades del reforç dels mecanismes de vigilància tradicionals. Cal desincentivar les aparicions de problemes de risc moral que es generen quan hi ha poques entitats massa grans per fer fallida, too big to fail. Però també és una oportunitat per a la banca, per poder assumir millor els nous reptes que venen per al sector, que són molts. Principalment, en termes de digitalització de les seves operacions i adaptació a les noves tecnologies, que determinaran les dinàmiques i la forma del sector en el futur, com ara possiblement la cadena de blocs. La banca ha de demostrar avui més que mai el valor que aporta a la societat, en un món cada vegada més digital i en què, per tant, els serveis de la banca tradicional cada vegada seran més innecessaris.

El consumidor segurament en sortirà beneficiat a l'hora d'aprofitar certes complementarietats i especialitzacions de les entitats fusionades, que en el seu conjunt, a més a més, seran més sòlides, almenys a curt termini. D'aquí en endavant, dependrà de com s'administrin els riscos d'aquestes entitats conglomerades. No penso que afecti qüestions com ara els preus dels serveis, per exemple.

Actualment aquest risc el veig més baix del que s'esperava als mesos de març o abril. Les accions del Banc Central Europeu i de la Reserva Federal dels Estats Units han dotat de prou liquiditat i solvència les entitats financeres. Ara el problema és l'economia real i la càrrega financera de les llars, els estats i les empreses, que es troben en nivells històricament alts, no pas el mercat d'actius financers, com sí que va passar en la crisi anterior. Per descomptat que hi ha el risc que aquesta càrrega financera acabi en impagaments per part d'aquestes llars i empreses, i que això acabi afectant la posició de solvència dels bancs. Però aquest cop tot això partirà de l'economia real.

És possible gestionar els nivells actuals de deute públic. Alhora és inevitable que aquest risc creixi davant d'una crisi. La manera de garantir que no s'arribi a aquesta crisi de deute és reduint els efectes sobre el consum i invertint la incertesa que les polítiques públiques, derivades de la pandèmia, han comportat. També és necessari, tal com ja ho han dit molts dels experts, mantenir la coordinació dins de la Unió Europea perquè els efectes siguin menors.

És molt difícil saber la durada d'una crisi quan està començant. Els primers intents de pronosticar la forma de la crisi, en forma de V o com el símbol de Nike, són molt graciosos i estaven poc fonamentats. Realment el problema no és, com es pensava fa uns mesos, mantenir alguns sectors tancats, subsidiar la demanda en altres sectors i després reobrir com si no hagués passat res. El problema són els alts nivells d'incertesa macroeconòmica que s'han generat amb aquesta situació. La incertesa disminueix el consum, impedeix que s'executin nous projectes d'inversió, impedeix que els bancs atorguin crèdit als qui ho necessiten. Es tracta d'un fenomen molt persistent. Aquest és un dels temes sobre els quals s'ha centrat la meva recerca i sobre els quals treballarem en el grup FM2. I no desapareix d'un trimestre a l'altre, per la qual cosa una forma de V era improbable des del mateix principi. Era una visió ingènua, que no considerava els efectes de segon ordre sobre l'economia, que ocorren quan no es poden fer plans per al futur.

Encara soc optimista, ja que la resposta del Banc Central Europeu i de la Reserva Federal ha estat molt més organitzada i contundent que la vegada anterior, i, per tant, penso que com que s'ha evitat el costat financer de la crisi, la recuperació serà més ràpida. També soc conscient que ara tot depèn de la coordinació política que es faci per sortir de la crisi real, per disminuir la incertesa. Si continua augmentant la incertesa, el panorama pot ser igual de descoratjador que el de la crisi anterior, o fins i tot pitjor.