«Als negacionistes els hem de demanar que aportin evidències»

 

Bulos científicos: de la tierra plana al coronavirus (Oberon, 2020) és el títol del llibre que acaba de publicar Alexandre López-Borrull (Barcelona, 1974), professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). López-Borrull, doctor en Química i llicenciat en Documentació, hi fa un repàs d'algunes de les principals falses creences científiques de la història i també aprofundeix en la rumorologia i les notícies falses (fake news) que ha generat la pandèmia del coronavirus. La crisi va enxampar l'autor del llibre en ple procés d'elaboració de l'estudi. Considera que la pandèmia és una oportunitat per als científics per explicar-se més i més bé.

 

Bulos científicos: de la tierra plana al coronavirus (Oberon, 2020) és el títol del llibre que acaba de publicar Alexandre López-Borrull (Barcelona, 1974), professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). López-Borrull, doctor en Química i llicenciat en Documentació, hi fa un repàs d'algunes de les principals falses creences científiques de la història i també aprofundeix en la rumorologia i les notícies falses (fake news) que ha generat la pandèmia del coronavirus. La crisi va enxampar l'autor del llibre en ple procés d'elaboració de l'estudi. Considera que la pandèmia és una oportunitat per als científics per explicar-se més i més bé.

La idea inicial era tractar de temes que la comunicació científica i les revistes científiques havien donat a conèixer en articles de caràcter social i que després s'havia demostrat que es basaven en falsedats, perquè des d'un punt de vista científic s'acabaven desmentint. Quan va arribar el coronavirus vam veure que valia la pena afegir-hi diversos episodis en què poguéssim anar parlant de les principals notícies falses que havien aparegut en relació amb el nou virus, com ara el seu origen o la 5G. Això ens dona peu a parlar d'un altre tema: els negacionistes. 

La societat mira cap a la ciència perquè aquesta doni una resposta a les grans incerteses. Tot el que sigui explicar la ciència s'ha fet més important, ara la societat està més amatent. Penso que és una oportunitat per a la ciència trobar-se enmig a l'hora de prendre decisions més fonamentades, tant relatives a la gestió pública com al dia a dia. Que tant els mitjans de comunicació com la gent debatin i parlin sobre ciència també és una oportunitat perquè els científics sortim i ens expliquem més i més bé. Per això també sorgeixen referents com ara Oriol Mitjà, Antoni Trilla o Fernando Simón, persones que estan sent molt seguides i escoltades. És bo que la societat tingui referents científics.

La ciència té mecanismes per evolucionar. Si una cosa acaba essent certa és perquè la ciència ho demostrarà. Els negacionistes han d'aportar proves i evidències, i aleshores entrarem en el debat. Però de vegades el que fan és donar una resposta molt simple a una situació complexa. El que els hem de demanar és que aportin les evidències que proven el que afirmen. Estic d'acord que qualsevol persona crítica no ha de ser considerada friqui, però sí que demano que els col·lectius crítics aportin evidències. Si juguem al mètode científic, ho hem de fer bé. 

Aquesta és una conseqüència de viure en una societat tecnològica que fa que les persones han d'acabar confiant en altres perquè per si soles no poden arribar a tot el coneixement ni al més especialitzat. En algun moment hauran de confiar en el que els digui algú altre. 

En aquest cas el que faig és situar-lo en el lloc del rumor i explico què és cert i què és mentida. M'interessava veure que hi ha una llegenda urbana que es reprodueix per inèrcia cultural, com ara el tall de digestió. Quan hi furgues una mica, veus que aquest tall de digestió es pot produir en qualsevol moment i no solament a l'hora de la migdiada. Tot i així, ens deixem endur per la inèrcia i ens costa canviar els nostres costums. Aquest efecte pot perpetuar una cosa que pot ser perillosa a qualsevol hora. Alguns rumors són falsos i alguns altres necessiten context. 

Hi ha certs patrons que es repeteixen i que fan que els rumors es viralitzin. N'hi ha que són clàssics. Però també hi ha altres dinàmiques com la dels que desconfien de la informació oficial. Són els que diuen que no s'ha arribat mai a la Lluna o que la Terra és plana. Veiem que les informacions falses més lligades a la salut poden començar perquè hi ha un científic que veu quelcom d'una manera diferent i al final acaba trobant una persona famosa que fa d'altaveu, i és quan el rumor arriba a tothom. Pels canals de YouTube i Facebook es viralitza. No són rumors nous, però la circulació per les xarxes socials, sí. Ja són anys d'aprenentatge amb les xarxes socials, però tot és nou i encara estem aprenent a bregar amb tot això.

La gent ha de tenir una base de coneixement científic i fer un esforç. També pel que fa a l'educació mediàtica (media literacy),  cal tenir una alfabetització per reconèixer fonts d'informació, per saber verificar i poder obtenir fiabilitat. Els experts fa molt de temps que estudien el fenomen, i el món educatiu a poc a poc ho està integrant. Però també cal que la gent gran aprengui a posar en quarantena la informació que rep abans de difondre-la. És una qüestió de competències digitals en una societat de la informació. 

La part geopolítica, perquè, per exemple, ara mateix la vacuna és una altra cursa espacial en el segle XXI. La barreja de geopolítica i ciència és important. A vegades depenent del país on visquis, sembla que es creïn bàndols. A Boris Johnson l'enxampa el tema de la 5G quan havia de decidir si Huawei havia de ser l'operador del seu país. Passen coses relacionades amb el coronavirus i s'aprofiten en el tauler geopolític.

M'ha agradat com tot de companyies han dit que la vacuna no hi entenia d'eleccions i que no podien garantir que n'hi hagués una abans de les eleccions als Estats Units, cosa que ha rebaixat les expectatives del mateix Trump. Si barregem salut pública i les necessitats dels governs, hi ha molta comunicació política, molta gestió emocional, en detriment de la ciència. El llenguatge és diferent, com hem vist, si les declaracions les fan militars, polítics o científics. Des de l'àmbit polític es contamina el discurs i es pot arribar a embrutar la gestió de la crisi.

Que sigui un perfil més tècnic relaxa més la gent. Ofereix més tranquil·litat un tècnic que mostra més que sap el que està fent. Això no és un demèrit del polític, sinó que demostra que et saps envoltar del millor equip. És bo que els científics facin un pas endavant i tinguin aquesta visibilitat.

Hi ha d'haver una aproximació conjunta de l'Estat, plataformes de xarxes socials i col·lectius d'usuaris per entendre els drets i els deures de cadascú. Cal una regulació que fixi un llindar a partir del qual una cosa deixa de ser llibertat d'expressió, perquè, per exemple, pot generar pànic. Cal una reflexió, a Europa s'està fent. És evident que una aproximació legal d'un estat necessita que la plataforma esborri contingut de manera activa i no reactiva. Cadascú té el seu repte, les xarxes s'hi juguen el seu futur