«La COVID-19 accelera la transició de la UOC cap a una organització digital»

 

Tot apunta que els efectes econòmics de la pandèmia, més o menys ràpidament, incidiran negativament en l'activitat econòmica mundial, malgrat que els efectes que té siguin diferents per països i territoris, i per sectors i empreses. En un context com aquest, els experts diuen que les organitzacions que estiguin més ben preparades per aconseguir formes d'avantatge competitiu noves i innovadores i les que s'adaptin contínuament al canvi són les que en sortiran més ben posicionades. Aquest és el cas de la UOC? En parla el gerent i director general de la UOC, Antoni Cahner, en aquesta entrevista.

 

 

Tot apunta que els efectes econòmics de la pandèmia, més o menys ràpidament, incidiran negativament en l'activitat econòmica mundial, malgrat que els efectes que té siguin diferents per països i territoris, i per sectors i empreses. En un context com aquest, els experts diuen que les organitzacions que estiguin més ben preparades per aconseguir formes d'avantatge competitiu noves i innovadores i les que s'adaptin contínuament al canvi són les que en sortiran més ben posicionades. Aquest és el cas de la UOC? En parla el gerent i director general de la UOC, Antoni Cahner, en aquesta entrevista.

 

Treballem en escenaris de futur que afecten la nostra organització i hem concretat quatre àmbits sobre els quals cal prioritzar l'estratègia. Un d'aquests àmbits és esdevenir una organització digital en una nova era global. La UOC és digital des del punt de vista de l'activitat que fa de portes enfora, però de portes endins encara no ho som del tot. Per tant, hem de començar a pensar en la transició vers una organització digital i com abordem aquesta transformació d'una manera integral.

En començar la pandèmia, vam treballar en un worst case, és a dir, en l'escenari més desfavorable que fos possible, i vam fer una hipòtesi que bàsicament deia que, en el pitjor dels casos, pensàvem que hi hauria una baixada del 10 % en la primera matrícula dels graus i del 15 % en la matrícula dels màsters i les titulacions pròpies, i que tindria un impacte del 5 % en les rematrícules. Econòmicament, en números generals, això podia significar una reducció d'uns 6 milions d'euros en el capítol dels ingressos i un impacte de 4 milions en els recursos disponibles. Però les xifres de què disposem ens diuen que aquest worst case no es produirà.

Sembla que la campanya de matrícula va millor que la de l'any passat. Això s'haurà d'acabar de confirmar, però tot sembla indicar que anem cap a un escenari en el qual per a aquest 2020 complirem les previsions pressupostàries i, fins i tot, podem tenir un petit repunt positiu en el capítol d'ingressos. Hem de veure si aquest efecte es consolida, perquè pot ser conjuntural.

Una altra cosa és què passarà els pròxims anys, perquè clarament hi ha un efecte doble: d'una banda, sembla que hi ha un decantament, no solament dels estudiants habituals de la UOC, sinó també del públic jove, envers la formació en línia, però al mateix temps també tenim un impacte molt negatiu de la crisi econòmica. Tot apunta que hi haurà més persones a l'atur i, a conseqüència d'això, hi haurà menys gent amb capacitat de contractar formació. Per tant, encara que ara puguem tenir un pic positiu, amb vista al 2021 i els anys posteriors, si la crisi econòmica i la baixada del PIB es confirmen, també podem tenir una baixada de la demanda perquè la gent haurà perdut la feina i no estarà en disposició de continuar matriculant-se a la universitat.

El nou decret de preus, que es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 30 de juny, rebaixa el 30 % el preu de les matrícules de les universitats públiques catalanes que l'havien apujat el 66 % el curs 2012-2013. En el cas de la UOC, no s'aplica aquesta reducció perquè l'increment va ser molt més baix aleshores (el 2,9 %) i també en total durant aquests darrers anys (el 8,8 %).

Per tant, el nou decret regularitza en part aquesta situació i respon a la contenció de preus que la UOC executa des dels darrers set cursos. Durant tots aquests anys, la UOC ha dut a terme una política de no incrementar el cost de la matrícula per sobre de la inflació anual.

Pel que fa a la qüestió de quant costarà estudiar a la UOC el curs vinent, s'especifica que el preu del crèdit dels graus i els màsters universitaris que habiliten per a l'exercici d'una professió regulada no es modifica. Específicament, per als màsters no habilitants, s'afegeix una franja nova que iguala el preu del crèdit per a totes les universitats públiques catalanes i la UOC (46,11 euros). A la UOC, fins ara els màsters no es diferenciaven per tipologia i s'hi aplicava un preu de crèdit homogeni. Malgrat això, el decret incorpora un article que permet al Patronat de la UOC aplicar-hi bonificacions fins a un màxim del 30 %, d'acord amb els criteris que estableixi. Aplicarem aquesta possibilitat per minimitzar l'impacte en el preu dels màsters no habilitants i esperem aprovar-ho en la pròxima reunió del Patronat d'aquest mes de juliol.

Si es mira la lletra petita, les diferències són molt poques. En el cas d'una persona que es vulgui matricular a la UOC, tot i que el preu sempre és important, farem els ajustos que puguem perquè la diferència de preu amb la resta d'universitats públiques sigui prou petita perquè no esdevingui una barrera insalvable per poder estudiar de manera flexible i no presencial.

Des del punt de vista de l'entorn macroeconòmic, la formació és un sector en creixement i atractiu per als fons d'inversió, perquè hi ha pocs sectors que tinguin creixements anuals per sobre de dos dígits percentuals. Això crida els inversors i, per tant, atrau capital, la qual cosa provocarà que cada vegada tinguem una competència més agressiva i amb actors que tindran una capacitat d'inversió important i que seran autèntics competidors que en cap cas no podem menysprear.

En el cas de la UOC, hem de continuar la nostra estratègia de mantenir la competitivitat mitjançant la consecució de recursos propis per competir en el sector, que cada vegada és més agressiu. L'estratègia de creixement sostenible compatible amb nivells de qualitat alts continua essent clau. En cap cas ens plantegem anar a buscar recursos per mitjà de fons d'inversió, perquè el que fa diferent la UOC de la resta d'universitats privades en línia que surten en el mapa actual és que som una universitat non-profit. És a dir, som una fundació sense ànim de lucre, amb un mandat públic i amb una vocació de servei públic que volem conservar, i això implica estar sotmesos al Decret de preus públics i que la Generalitat subvencioni una part del nostre pressupost mitjançant un contracte programa vinculat a objectius.

A curt termini no hem de patir, perquè ja estem negociant el conveni programa per als pròxims quatre anys. Tot fa indicar que continuarà el mateix nivell de finançament que hem tingut fins ara. Si es consolida, però, la baixada de la matrícula en les universitats presencials, aleshores els números no quadraran. Les universitats presencials tindran menys ingressos i això el Govern ho haurà de compensar d'alguna manera.

S'haurà de veure, doncs, com el Govern ho fa quadrar i si aposta per potenciar la UOC i posar-la al lloc que li correspon, complementant el sistema i com una resposta necessària i de qualitat per la formació al llarg de la vida de la societat catalana i del món.

És un dels temes que treballem des del Consell de Direcció. Aviat hi haurà novetats organitzatives per mirar de reforçar aquest àmbit i per facilitar que es pugui abordar d'una manera més transversal a l'organització, incorporant-hi el punt de vista de les relacions institucionals i també la xarxa d'alumni. L'objectiu és treballar-lo d'una manera més professionalitzada agafant com a referència el model anglosaxó, però, això sí, tenint en compte fins a quin punt aquest model pot funcionar aquí. En el cas dels Estats Units i del Regne Unit, aquest sistema està molt establert i és una font de finançament normal. Ara bé, en el cas espanyol i europeu, en general, aquest tema costa més. Per tant, hi haurem de treballar i veure quin resultat dona, però la idea és reforçar aquest àmbit.

El primer que cal fer és tenir molt clar quina és la nostra raó de ser i actualitzar la missió i la visió de la UOC. Al final hi haurà coses que continuaran essent vàlides, com ara donar una resposta a una necessitat de formació al llarg de la vida i fer recerca en la frontera de les ciències socials i humanes i les TIC. Però alhora ens cal redefinir i identificar clarament allò que ens fa diferents de la resta d'universitats.

En l'estratègia a mitjà i llarg termini, haurem de pensar a què volem dedicar els recursos disponibles per consolidar aquesta diferència. Aquesta serà la clau per continuar essent competitius i assegurar que la nostra part més important del finançament, que són les matrícules, continua en els nivells que hem tingut fins ara. Per ser viables, ens cal mantenir un nivell de creixement sostenible que generi recursos per assegurar nivells de qualitat elevats, un escenari en què la UOC sigui una universitat d'uns 100.000 estudiants, amb una diversificació quant a mercat que ens permeti no dependre tant dels estudiants residents a Catalunya, i diversificar el producte.