«La realitat augmentada millorarà les nostres vides»

«Gràcies a la realitat augmentada es pot obtenir la millor ecografia possible en cada cas.» Així de clar i contundent es mostra Takashi Yoshinaga, un dels principals experts mundials en realitat augmentada. Investigador a l'Institute of Systems, Information Technologies and Nanotechnologies, al Japó, ha desenvolupat models de realitat augmentada en l'àmbit de la medicina, l'agricultura i l'esport, entre altres. La realitat augmentada, sorgida -igual que moltes altres tecnologies- en el sector militar, darrerament s'obre camí en usos més socials i ja hi ha uns quants hospitals al món que l'han adoptada per a alguns processos. «Estic convençut que la incorporarem amb normalitat i que millorarà les nostres vides», diu Yoshinaga, que ha estat a Barcelona convidat per la UOC.

«Gràcies a la realitat augmentada es pot obtenir la millor ecografia possible en cada cas.» Així de clar i contundent es mostra Takashi Yoshinaga, un dels principals experts mundials en realitat augmentada. Investigador a l'Institute of Systems, Information Technologies and Nanotechnologies, al Japó, ha desenvolupat models de realitat augmentada en l'àmbit de la medicina, l'agricultura i l'esport, entre altres. La realitat augmentada, sorgida -igual que moltes altres tecnologies- en el sector militar, darrerament s'obre camí en usos més socials i ja hi ha uns quants hospitals al món que l'han adoptada per a alguns processos. «Estic convençut que la incorporarem amb normalitat i que millorarà les nostres vides», diu Yoshinaga, que ha estat a Barcelona convidat per la UOC.

La realitat augmentada és la tecnologia per a augmentar la consciència utilitzant informació digital.

En la realitat virtual tot l’entorn que l’usuari veu és informació digital, mentre que en la realitat augmentada la major part de l’entorn que l’usuari veu és l’entorn real. En la realitat augmentada la informació digital és un afegit, és utilitzada per a complementar el món real.

En pot tenir moltes! Per exemple, la geolocalització per a mostrar el camí que s’ha de seguir cap a una destinació, o poder veure si un restaurant és bo o no —a partir dels comentaris de clients anteriors— mitjançant només la pantalla del telèfon mòbil que l’enfoca. És a dir, la càmera del mòbil enfoca el carrer on som, el món real, i a la mateixa pantalla, a dalt o en un costat, ens apareix informació digital en forma de fletxes o indicacions que ens diu cap a on hem d’anar. O aquesta mateixa càmera enfoca un restaurant i a la pantalla apareixen els comentaris dels últims clients que hi han estat i que ho han comentat. O apuntem a un monument amb la càmera, el mòbil el reconeix i ens en dóna tota la informació històrica. Això és la realitat augmentada.

Sí. L’aplicació més desenvolupada consisteix a donar suport i a millorar sensiblement el sistema d’ecografies; bona part de la meva recerca s’ha centrat en aquest aspecte. Per exemple, en el cas de les ecografies, la realitat augmentada indica l’angle òptim per a aplicar l’aparell sobre el cos humà perquè la imatge retratada ofereixi la millor informació possible. Mentre un professional fa una ecografia, en un monitor al costat pot veure en temps real la millor manera de fer-la —si l’està fent bé o si ha de millorar l’angle—, pot desplaçar-se una mica a un costat, etc. La realitat augmentada també s’aplica per a administrar injeccions. En aquest cas, indica on hi ha la millor vena per a fer la punxada a partir d’infrarojos. I, com he dit, tot això en temps real.

Sí, moltes. Jo només he desenvolupat del tot l’aplicació en ecografies, però, com deia, la realitat augmentada pot servir també per a administrar injeccions o per a millorar segons quines operacions quirúrgiques. De fet, en el camp de la medicina la realitat augmentada pot esdevenir molt útil en el procés de formació i aprenentatge dels futurs professionals de la medicina o per al perfeccionament d’alguns processos mèdics. És a dir, gràcies a la realitat augmentada es pot obtenir la millor ecografia possible en cada cas, per exemple.

Això espero! Ara mateix el més important són els aparells de detecció i els de monitoratge. Són aparells encara massa cars, grans i complexos perquè siguin utilitzats quotidianament. Encara és aviat per a dir que la realitat augmentada canviarà els processos mèdics, però tot arribarà. Tot i això, ja hi ha uns quants hospitals que han posat un peu en la tecnologia de la realitat augmentada i l’interès és absolutament creixent perquè els resultats són molt bons. A part de la necessària popularització dels aparells, hi ha altres factors importants que determinaran la difusió de l’ús de la realitat augmentada. Per exemple, l’acceptació social en l’ús de càmeres per a processos mèdics.

Exacte. Encara hi ha molts pacients que no volen càmeres mentre els intervenen en una sala d’operacions o mentre els fan segons quines proves mèdiques! Aquest és el problema principal amb què van topar les Google Glasses, per exemple. Quan es van començar a utilitzar en la vida real van aflorar una sèrie de debats derivats de la privacitat perquè aquestes ulleres, tot i que eren un molt bon aparell, oferien informacions d’altres persones o entitats que podien ser enteses com a privades. Amb tot, aquesta és una qüestió en plena evolució i es camina de mica en mica cap a l’acceptació de la realitat augmentada com a element normal en les nostres vides.

Sí. Com tot, la realitat augmentada pot tenir usos potencialment negatius. De fet, igual que moltes altres tecnologies, les primeres recerques en realitat augmentada tenien finalitats militars i eren pagades pels exèrcits. És responsabilitat nostra, de la nostra societat, fer-ne un ús profitós i adequat. Però estic convençut que la realitat augmentada millorarà les nostres vides.

Bé, com he dit abans, els governs, especialment el nord-americà, han invertit i continuen invertint molts diners en el desenvolupament de la realitat augmentada per a finalitats militars. Per exemple, per a l’entrenament de soldats a l’hora de conduir tancs. En moltes tecnologies l’inici també ha estat militar i després la tecnologia s’ha adaptat a usos diferents, més socials, com la medicina o molts altres àmbits. Això comença a passar amb la realitat augmentada i tot apunta que se seguirà aquest mateix procés.

Sí. He desenvolupat un sistema de control de cultius i plantacions de tomàquets en temps real. Amb una càmera de 360 graus col•locada a l’hivernacle de la plantació es pot controlar remotament l’estat dels tomàquets, si estan madurs o no, si els falta aigua, etc. només movent el mòbil que rep la imatge per a controlar-ne tots els angles, sense necessitat de desplaçar-s’hi.

Sí; per exemple, en l’esport. Ara treballo en un sistema per a optimitzar els entrenaments en l’atletisme. Monitoro els moviments dels atletes quan corren amb sensors aplicats al cos, i a partir de models de moviment òptim l’entrenador pot veure en temps real quins moviments de cada atleta el poden ajudar o perjudicar a l’hora de ser més ràpid, eficient o de carregar determinats músculs del cos. D’aquesta manera els mateixos atletes poden veure què fan bé i què fan malament per a treure el màxim profit del seu cos.

Crec que aviat serà utilitzada per molta més gent que ara. Cada dia que passa els aparells són més petits, accessibles i assequibles. I quan es popularitzi es multiplicaran les aplicacions que fan ús de la realitat augmentada en la nostra vida diària. N’estic convençut. De fet, molta gent ja té aplicacions de realitat augmentada als telèfons mòbils sense saber que és realitat augmentada. Jo continuaré investigant tant en realitat augmentada com en realitat virtual. El meu interès principal és estudiar i millorar la visualització d’informació; és a dir, de quina manera la visualització, a partir de les realitats virtual i augmentada, pot ajudar les nostres vides.