L'art pot cuidar la salut mental?

Una de cada vuit persones al món pateixen un trastorn mental (segons un informe de l'Organització Mundial de la Salut), i els més comuns són l'ansietat (més de 300 milions de persones afectades) i els trastorns depressius (280 milions). La mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) ha realitzat també un informe sobre el valor de l'art per lluitar contra les malalties mentals i prevenir-les, i ha arribat a conclusions molt positives. En el marc d'aquesta realitat, la UOC organitza la jornada Cures, vulnerabilitat, art i salut mental, dijous 30 de novembre. S'estructura a partir de tres ponències d'experts, un debat i un taller sobre el tema.

"Cada vegada tenim més estudiants que volen treballar per a les seves assignatures d'art temes relacionats amb traumes personals, malestar emocional o qüestions de salut mental en general. Sovint, als professors els preocupa no fer una bona tasca a l'hora d'avaluar un exercici d'art sobre temes tan complexos. Tot això ens ha fet preguntar-nos sobre el lloc que hem d'ocupar en aquests processos, i s'ha fet urgent reflexionar sobre això, sobre les eines que podem desenvolupar, les accions concretes tant per a estudiantat com per a professorat", explica Maria Iñigo, professora i investigadora dels Estudis d'Art i Humanitats de la UOC i una de les organitzadores d'aquesta jornada.

Neus Rotger, professora agregada dels mateixos estudis i coorganitzadora de la jornada, assegura que "cada vegada hi ha més consciència de la necessitat d'obrir les fronteres disciplinàries entre humanitats i medicina i preguntar-se per qüestions com el cos, la salut i la malaltia des d'una perspectiva més àmplia. L'àmbit de les anomenades humanitats mèdiques, que se situa en aquesta zona de contacte entre les dues disciplines, amplia i fa més complexa la nostra manera d'entendre la malaltia i la salut".

La jornada Cures, vulnerabilitat, art i salut mental compta amb tres línies de treball (abordades per tres experts), un espai de debat i finalitza amb el taller Salut mental, art i ensenyament superior. Asun Pié, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, impartirà la ponència "Per què parlar de salut mental i vulnerabilitat?". Segons Iñigo, "el seu treball es refereix a com la vulnerabilitat i el malestar s'han d'entendre de manera política i no com una cosa de l'esfera purament privada. Així mateix, aquesta ens permet repensar la normativitat que es crea des de les institucions i des de les ciències".

La segona ponència és a càrrec d'Alessandra Sapoznik, psicoanalista, que sota el títol Sobre vaixells, artistes i bojos: Del desterrament a la possibilitat d'estar amb aportarà diversos exemples d'artistes que han treballat en aquesta direcció. "La meva ponència té com a objectiu parlar del vincle entre l'art i el sofriment psíquic tenint els vaixells com a fil conductor. Per què els vaixells? Perquè a través d'ells es pot parlar, d'una banda, de la història de la bogeria i la necessitat d'aïllar la bogeria de la societat. De l'altra, parlar de vaixells creats per artistes, arquitectes i pensadors ens permet acompanyar el sorgiment de diferents maneres d'acostar-se a la bogeria, com ara la producció artística i la seva relació amb el desenvolupament d'estratègies clinicopolítiques que permetin diferents formes d'habitar el món des de la singularitat", explica aquesta experta.

L'OMS reconeix la salut mental com un "dret fonamental i un element essencial per al desenvolupament personal, comunitari i socioeconòmic". En aquesta línia, diferents estudis científics i mèdics reconeixen que l'art juga un paper important no tan sols preventiu. Segons Sapoznik, "l'art i les pràctiques artístiques permeten treure el sofriment psíquic del calaix psicopatològic i tot el que l'acompanya: diagnòstic, marginació, tractament. Permet que es puguin crear obres i altres discursos amb el símptoma que pateix cadascú i des d'aquest. D'altra banda, també crec que el món de l'art es torna més porós i terrenal quan s'obre a altres tipus d'alteritat que parlen des de la vulnerabilitat".

"La tercera ponència de l'artista Javier Codesal, Què diuen les trompetes?, aborda el tema des del treball d'un artista i està vinculada amb el suïcidi i la gent jove, i com l'art és un context per processar un dol, per travessar el dolor. Les tres ponències ens ajudaran a contextualitzar la problemàtica que es tractarà en el taller que es farà després, on esperem aterrar les reflexions en el nostre dia a dia de l'ensenyament i la recerca", afegeix Íñigo.

Per a aquesta professora i investigadora, la Universitat no pot quedar al marge d'aquest àmbit, ja que "és un camp de coneixement com ho són d'altres, i per això, i sobretot si pot ajudar els estudiants a comprendre i desenvolupar millor el seu treball, hi hauria d'estar inclòs. Però també perquè el malestar és un lloc d'enunciació transgressor que té la capacitat de posar en dubte moltes de les nostres certeses científiques i disciplinàries, o institucionals, i per això mostra les seves limitacions. L'art sempre ha fet això al cap i a la fi".

A més, com afirma Rotger, els professionals de les humanitats i l'art tenen un paper que han de jugar en aquest espai: "El diàleg que va des de la pràctica mèdica i les cures fins a la filosofia, la literatura i l'art poden servir per entendre millor el paper que tenen els discursos i les representacions culturals de l'experiència de la malaltia. La manera com mirem i expliquem culturalment la malaltia o el dolor implica una interpretació i té un impacte evident en la percepció social del patiment individual i col·lectiu. També pot contribuir a visibilitzar, en el discurs mèdic, qüestions de caràcter més estructural com les que tenen a veure amb el gènere i contribuir a pensar la malaltia des del seu potencial polític."