La rectora de la UOC presenta les prioritats estratègiques del seu mandat

Funció social, singularitat, evolució del model educatiu, aliances, finançament, naturalesa jurídica, governança… són algunes de les prioritats d'actuació que la rectora de la UOC, Àngels Fitó, i el seu equip de govern han compartit amb les més de mil persones de l'equip propi aplegades el dilluns 9 d'octubre al Teatre Coliseum de Barcelona. Al llarg d'un parell d'hores, la rectora Fitó, amb les vicerectores Teresa Guasch i M. Jesús Martínez-Argüelles, els vicerectors Xavier Vilajosana i Manel Jiménez-Morales, i el gerent, Antoni Cahner, ha anat desgranant i explicant les prioritats estratègiques dels primers anys del mandat.

Àngels Fitó ha explicat que la UOC ha de ser referent en una formació al llarg de la vida que sigui inclusiva, de qualitat i transformadora per a les persones, les organitzacions i el món. I és referent perquè, amb mandat públic, genera, reconeix i intercanvia coneixement complex i rellevant, perquè integra les noves oportunitats tecnològiques i perquè manté un diàleg i una col·laboració constants amb la resta d'actors.

Fitó ha indicat que les fites que el seu mandat vol afrontar són les següents:

• Garantir l'alineament de l'estratègia de la Universitat amb la funció social, sincronitzant permanentment la prospecció amb l'estratègia i l'acció, exercint la influència necessària per maximitzar el nostre impacte a Catalunya, Espanya i el món i promovent la comunicació interna —"necessitem una comunicació fluida i directa"— i la projecció externa per millorar el posicionament.
• Actualitzar la naturalesa jurídica i el model de finançament de la UOC en el marc del sistema universitari.
  "Cal aclarir d'una vegada la nostra consideració jurídica. I cal que blindi la nostra funció pública, però alhora que blindi també el model de gestió que tenim", ha explicat Àngels Fitó.
  "És prioritari", ha puntualitzat la rectora, "que es pacti el model de finançament que reconegui i consolidi la contribució social de la Universitat". Fitó ha explicat que s'ha constituït un grup de treball amb diversos departaments de la Generalitat de Catalunya per fer aquesta actualització tant de la naturalesa jurídica com del model de finançament.
• Adequar el model de governança i els òrgans de govern, participació i coordinació.
  Això demana, segons la rectora, actualitzar els Estatuts, les Normes d'Organització i Funcionament (NOF) i el Consell d'Universitat. A més, la voluntat és reforçar el compromís i la participació del Consell Assessor —que cal renovar a finals d'any—, del Consell Alumni i del Consell d'Estudiants per mitjà d'un pla d'acció.
  
  Els mecanismes de coordinació i participació interns també es revisaran. "Cal revisar els engranatges per acompanyar el lideratge i l'acció amb una governança coherent", ha indicat la rectora Fitó.

 

Acompanyament a l'estudiantat

La vicerectora de Docència i Aprenentatge, Teresa Guasch, ha explicat que cal avançar cap a la implementació d'un sistema d'acompanyament a l'estudiantat inclusiu, eficaç i sostenible i que cal consolidar una avaluació formativa competencial, rigorosa i digital.

La vicerectora ha afegit que cal explorar i aplicar la intel·ligència artificial (IA) al model educatiu. Guasch ha animat els assistents a "participar i influir en el debat sobre el paper de la tecnologia en l'educació" i ha ressaltat que cal "integrar la IA en el model educatiu de manera singular".

Finalment, la vicerectora Guasch ha explicat que la recerca del nostre model educatiu —incloent-hi l'experimentació i l'ús de learning analytics— també és una prioritat del mandat actual, tant per transferir els resultats del model com per fer més competitius els programes formatius actuals.

Visibilitzar l'excel·lència de la recerca

"La UOC ha assolit un rendiment en recerca similar als centres de referència", ha explicat el vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria, Xavier Vilajosana.

Vilajosana ha compartit les prioritats que el seu vicerectorat proposa. Són, d'una banda, consolidar la recerca a la UOC tot dotant-la dels recursos i les estructures necessàries. En aquest sentit, l'aposta és optimitzar l'ús dels recursos interns destinats a la recerca i millorar el context de desenvolupament de l'activitat de recerca. Vilajosana també ha volgut destacar que cal aprofitar les oportunitats de finançament que generarà la Llei de la ciència.

D'altra banda, el vicerector ha explicat que el segon àmbit que cal treballar és el de l'impacte: "Cal anar a pensar en impacte tangible, de valor, social. I cal transferència." Així, doncs, es té la intenció d'estructurar, fomentar i projectar la transferència de coneixement per mitjà de la creació d'un mapa de la transferència i configurant una política de transferència competitiva.

Finalment, el vicerector Vilajosana ha fet èmfasi en visibilitzar la UOC com a universitat d'excel·lència en recerca i transferència. "Cal que siguem visibles, que el PDI sigui al centre de la visió de la UOC", ha afirmat Vilajosana. Alhora, ha advocat per construir un discurs sòlid de la recerca alineat amb els grans reptes globals "i amb les oportunitats de finançament d'Europa", ha indicat. Dinamitzar el hub de recerca ha de contribuir a fer més visible la Universitat, també, i a poder transferir de manera propera.

La cultura pren força

El vicerector d'Aliances, Comunitat i Cultura, Manel Jiménez-Morales, ha compartit les principals línies d'acció que el seu vicerectorat impulsa. Una prioritat és eixamplar l'ecosistema d'aliances, amb diversos instruments, com una estratègia i un mapa d'aliances, un pla de vinculació territorial —"el territori és la nostra extensió", ha explicat el vicerector— i explorant una oferta formativa en aliança. En aquest sentit, Jiménez-Morales ha explicitat la formació dual o les microcredencials.

D'altra banda, el vicerector ha indicat que una segona línia prioritària d'acció per als pròxims dos anys serà la creació de vincles amb la comunitat. En paraules del vicerector, "que dins i fora siguin indistingibles". Es farà dissenyant el programa de participació comunitària, que també reforci el compromís amb el conjunt d'alumnis i actualitzant i integrant els plans que garanteixin l'equitat, la diversitat i el benestar.

Finalment, en el desplegament de la quarta missió de la Universitat, el vicerector ha fet èmfasi en l'activació del compromís amb la cultura. Així, es posarà en marxa el Programa d'acció cultural, s'impulsarà el disseny i el desplegament del Pla de llengües i s'actualitzarà i s'implementarà una política editorial.

Cap a un nou model de professorat

"Ens cal ajustar el model de professorat al nou model educatiu i al nou context jurídic que es desprèn de la Llei d'universitats (LOSU)", ha indicat la vicerectora de Governança i Política Acadèmica, M. Jesús Martínez-Argüelles. A més, es pretén redefinir les figures i les funcions de l'equip acadèmic i es vol assegurar un model sostenible legalment i econòmicament.

La vicerectora ha compartit un model aspiracional de professorat docent i investigador (PDI): "Un professorat responsable d'un reduït nombre d'assignatures, de les quals es fa càrrec plenament, tant pel que fa a les activitats que ha de realitzar l'estudiant com a la tutorització del primer grup-aula, i que disposa de temps suficient per dedicar-se a la resta de missions de la Universitat, incloent-hi la direcció acadèmica."

La vicerectora ha explicat que també es vol consolidar un marc de treball que refermi el desenvolupament de l'activitat acadèmica. Això comportarà tant automatitzar processos i millorar l'organització del treball com revisar el model de governança dels estudis i centres.

Finalment, la vicerectora Martínez-Argüelles ha desgranat la tercera prioritat estratègica, que és l'actualització de la política acadèmica, una actualització que ha de quedar ben ancorada en el nou conveni col·lectiu i que ha de considerar equitativament la carrera acadèmica dels diferents perfils, incloent-hi el personal investigador.

Retenció del talent en una organització flexible i digital

El gerent, Antoni Cahner, ha establert els tres grans eixos d'acció per als pròxims dos anys:

• Reforçar la fidelització, l'atracció i el desenvolupament del talent

El desplegament de nous plans de formació i desenvolupament de la carrera professional és una prioritat, així com establir les bases per a l'acord d'un nou conveni col·lectiu. Cahner també ha posat l'accent en l'actualització del model de treball obert, per facilitar la reconnexió i la retrobada presencial, adaptant-lo al nou context.

• Transformar l'organització cap a un model àgil i flexible, assegurant-ne la sostenibilitat econòmica

El gerent vol impulsar el desplegament d'iniciatives de transformació organitzativa que prioritzin l'experiència de l'usuari extern i intern. També impulsar l'actualització i l'ampliació del mapa global de processos per millorar-ne l'eficiència i, d'altra banda, continuar fomentant una estratègia de diversificació d'ingressos que contribueixi a la sostenibilitat de l'organització tot desenvolupant un portafolis nou, no només de docència, sinó també de recerca i transferència.

• Impulsar el pla de digitalització i actualització tecnològica

En aquest sentit, el gerent ha fet èmfasi en tres aspectes: el desplegament de projectes de transformació tecnològica; blindar la ciberseguretat pels riscos que comporta, també reputacionals, i consolidar la governança de dades per posar-les al servei de la presa de decisions.