Els editors de revistes científiques estan a favor de la ciència oberta, però es troben amb barreres per implementar-la plenament

Els editors de les revistes científiques espanyoles tenen una clara predisposició cap a la ciència oberta, però encara troben barreres per aplicar les pràctiques sobre les quals es fonamenta. Aquesta és una de les conclusions principals de l'estudi "Perceptions regarding open science appraised by editors of scholarly publications published in Spain", coliderat per Alexandre López Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i investigador del grup GAME de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i per Remedios Melero, investigadora de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

La ciència oberta és un moviment que combina diferents pràctiques per fer que el coneixement científic sigui accessible a tothom i pugui ser reutilitzable per altres investigadors, amb la finalitat d'augmentar l'intercanvi d'informació i les col·laboracions científiques en benefici del conjunt de la societat. Això implica obrir els processos de creació, avaluació i comunicació del coneixement científic més enllà de la comunitat científica tradicional, i "els editors de les revistes especialitzades poden exercir una influència considerable mitjançant la implementació o no de directrius i polítiques editorials que afavoreixin aquest procés", explica Alexandre López.

L'estudi ha partit d'una enquesta als editors de les revistes científiques indexades al directori Dulcinea, un projecte que té com a objectiu conèixer les polítiques editorials de les revistes espanyoles respecte a l'accés als seus arxius, els drets d'explotació i les llicències de publicació. D'acord amb les respostes de 420 editors de revistes científiques espanyoles, el seu suport a la ciència oberta és evident, però no sempre es tradueix en accions de suport a causa de les preocupacions que tenen sobre les possibles repercussions de la implementació total dels seus mètodes.

Els resultats indiquen que el 92 % de les capçaleres són revistes d'accés obert, un dels pilars de la ciència oberta, perquè implica que qualsevol usuari amb accés a internet pot accedir a un article, llegir-lo, desar-lo, emprar-lo i fer-ne mineria de dades. En canvi, les altres pràctiques pròpies de la ciència oberta no tenen tanta adhesió per part dels editors. Només el 16 % de les revistes disposen d'una política sobre la disponibilitat de les dades de recerca subjacents, i poques ofereixen directrius clares sobre com citar i posar a lliure disposició el conjunt de dades de les recerques.

En una proporció similar, només el 15 % de les revistes permeten l'enviament d'articles que prèviament s'han dipositat en un repositori de preprints. Els preprints són articles científics que es pengen a un servidor sense que hagin estat revisats per altres científics ni acceptats per una revista, una pràctica que es va accentuar durant la pandèmia per accelerar l'arribada de les recerques en medicina i salut pública. "Entre d'altres factors, aquesta reticència a permetre que els preprints estiguin disponibles es pot deure al fet que, per una qüestió de mètriques, els editors volen que els autors i els lectors llegeixin i citin els continguts publicats a les seves revistes", explica Remedios Melero.

L'escull de la revisió oberta

Amb tot, la principal barrera per a una completa implementació de la ciència oberta és el fet de fer transparent i sense anonimat el procés d'avaluació per part d'experts, el que seria l'open peer review (OPR). La revisió dels articles científics per part d'altres experts és un procés inherent i imprescindible de la comunicació científica, però que aquest procés sigui també obert genera recel entre els editors, que hi veuen més inconvenients que no pas avantatges. D'aquí que només el 2 % de les revistes posi en pràctica les revisions obertes per iguals.

Entre les barreres citades pels editors pel que fa a la revisió oberta per iguals hi ha la dificultat de trobar revisors, la rivalitat i la generació de conflictes entre companys, l'allargament del procés o que es generi un cert biaix en relació amb les revistes més prestigioses.

"Els editors científics tenen un gran coneixement del seu sector i volen avançar en la ciència oberta, però tenen encara aspectes que els preocupen i estan intentant fer proves a petita escala per aprendre quin camí és el millor", explica l'investigador de la UOC. L'anonimat, segons els resultats, encara seria la millor solució per afavorir la disponibilitat de revisors i de bones revisions, que és el pilar principal de la comunicació científica mitjançant les revistes acadèmiques.

Un futur prometedor

"Les pràctiques de ciència oberta no condueixen a una pèrdua d'originalitat ni amenacen la integritat de l'obra, però encara queda camí per aconseguir que l'obertura de tot el procés editorial sigui completa, sobretot pel que fa als processos d'avaluació i als preprints", apunta la investigadora del CSIC Remedios Melero.

Tot i la detecció d'aquestes barreres, el futur de la ciència oberta a Espanya convida a l'optimisme. L'estratègia nacional de ciència oberta aprovada enguany pel Ministeri de Ciència i Innovació implica que aquesta pràctica hauria de continuar evolucionant a bon ritme, amb nous elements i debats damunt la taula gràcies al suport governamental.

La ciència oberta, front estratègic a la UOC

Del 23 al 29 d'octubre se celebra la Setmana Internacional de l'Accés Obert, una iniciativa que promou l'accés i la difusió de la recerca acadèmica de forma oberta, enguany sota el lema Community over commercialization. La UOC se suma, any rere any, a aquesta cita amb una sèrie de propostes per sensibilitzar i fomentar la ciència oberta entre la mateixa comunitat universitària.

El compromís de la Universitat amb el coneixement obert garanteix la qualitat, el rendiment i l'impacte de la seva recerca. La UOC, a més de crear un grup operatiu de Ciència Oberta, dins de la Vicegerència de Recerca i Transferència, fa una aposta decidida pel coneixement obert, una dimensió integral més enllà de la ciència, que inclou els recursos d'aprenentatge o els processos d'innovació oberta. Una estratègia que es recull en el Pla d'acció Coneixement Obert de la UOC, dissenyat i executat de manera participativa per equips acadèmics i de gestió de la Universitat. Des que es va aprovar el Pla el 2019, el repositori institucional en obert —l'O2 Repositori UOC— ha doblat els articles acadèmics, i tant el nombre de recursos d'aprenentatge com la quantitat de treballs finals de l'estudiantat disponibles en obert han augmentat gairebé un 40 %. El 100 % de les revistes acadèmiques de la UOC són en accés obert.

La UOC també participa activament en els diversos fòrums internacionals que impulsen la ciència oberta, entre els quals destaca el recent nomenament de Pastora Martínez Samper, comissionada per a l'acció internacional de la UOC, com a copresidenta del grup d'experts de ciència oberta de l'European University Association. DOI: https://doi.org/10.1002/leap.1511.

Article de referència:

Melero, R.; Boté-Vericad, J.; López-Borrull, A. 2023. "Perceptions regarding open science appraised by editors of scholarly publications published in Spain". Learned Publishing 36 (178-193). DOI: https://doi.org/10.1002/leap.1511. 

Aquest projecte de recerca amb participació de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), concretament el número 9, sobre indústria, innovació i infraestructures. 

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.