La gent gran fa servir més el telèfon mòbil als països amb tarifes més assequibles

La gent gran d'Espanya i d'Israel utilitza més els telèfons intel·ligents que la del Canadà o Romania. La raó principal és que espanyols i israelians poden accedir a tarifes d'internet mòbil més assequibles en comparació amb altres serveis de telecomunicacions. Així ho revela un estudi internacional, liderat per tres investigadores de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que desmenteix que fer-se gran impliqui fer servir menys les tecnologies digitals. L'estudi parteix d'un recull de dades, únic al món, elaborat paral·lelament en sis països (Àustria, Canadà, Espanya, Israel, Països Baixos i Romania), que explora els hàbits digitals de 3.125 persones grans en un període de quatre anys. Els resultats obtinguts poden ajudar a afrontar l'anomenat edatisme digital, una forma de discriminació social per qüestió d'edat.

"La gent gran, igual que la resta de grups d'edat, fa servir el mòbil per a les activitats que donen sentit a la seva vida diària: comunicar-se, informar-se i jugar", explica la professora de la UOC Mireia Fernández-Ardèvol, investigadora del grup CNSC de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i autora principal de l'estudi. "Si bé el context de cada persona condiciona les pràctiques digitals, l'estructura de preus del mercat de les telecomunicacions té un paper molt important en la manera com les persones grans utilitzen el mòbil", remarca.

Amb el títol "Set in Stone? Mobile Practices Evolution in Later Life", la recerca s'ha publicat fa poc a la revista científica Media and Communication i forma part d'un estudi ampli, pioner al món, que analitza si la població major de seixanta anys està canviant els mitjans tradicionals de comunicació per mitjans més innovadors de l'espectre digital. Fins ara no s'havia fet mai un seguiment a tantes persones d'aquestes edats, en sis països diferents i en un període tan extens. En concret, les dades provenen d'enquestes dutes a terme en tres onades: els anys 2016, 2018 i 2020.

Fernández-Ardèvol, que signa la recerca juntament amb les també investigadores de la UOC Andrea Rosales i Francisca Morey Cortès, destaca el valor que tenen aquestes dades; per exemple, a l'hora de combatre l'anomenat edatisme digital, és a dir, la discriminació per edat a l'esfera digital: "Atesa la manca de dades sobre la població més gran de 75 anys a l'esfera digital, tota recerca que inclogui la població gran sense límit superior d'edat, com és el nostre cas, contribueix tant en les polítiques públiques com en les decisions del sector privat."

Espanya: els telèfons intel·ligents guanyen els ordinadors

L'anàlisi divideix les persones grans en tres perfils: les que fan un ús limitat del mòbil, sobretot per trucar i enviar SMS, o també per fer fotografies; els usuaris avançats, que fan servir una gran quantitat de prestacions de l'aparell, des del WhatsApp al GPS, passant per la ràdio o els correus electrònics, i els qui se situen entremig. Com més avançats són els usuaris, més sovint l'utilitzen.

En aquest sentit, els resultats revelen diferències importants en funció del territori: al Canadà i a Romania, malgrat ser països amb característiques ben diferents, la gent gran fa servir menys el mòbil, mentre que a Espanya i Israel en fan un ús molt més intensiu. Els Països Baixos i Àustria queden entremig. I la clau de tot plegat sembla que són els preus.

"A Espanya, la tarifa de dades més popular és una tarifa plana i relativament econòmica en termes del poder adquisitiu mitjà. Això ha fet que els telèfons intel·ligents siguin la forma principal d'accedir a internet. Són molt més populars que l'ordinador, en particular entre les persones grans", indica Fernández-Ardèvol.

"A més, els SMS habitualment estan exclosos de les tarifes planes, així que ja no es fan servir per a les comunicacions interpersonals. Això ha comportat que WhatsApp sigui molt més popular que al centre d'Europa, i ha estat un incentiu per regalar telèfons intel·ligents a persones que, en principi, no tenien gens d'interès a fer servir internet al mòbil", afegeix.

Trencant estereotips

Els tres milers de participants en l'estudi van respondre les enquestes tres vegades en quatre anys, i això ha permès analitzar-ne l'evolució com a usuaris de mòbils. En la meitat dels casos, el perfil d'ús es manté al llarg dels anys, mentre que en l'altra meitat canvia; uns passen a utilitzar-lo més, d'altres, menys, i d'altres fluctuen.

"Aquest és un resultat molt important. Serveix per il·lustrar com alguns estereotips sobre la gent gran no es corresponen amb la realitat. Per exemple, molta gent tendiria a pensar que, a mesura que ens fem grans, farem servir menys les tecnologies digitals. Els resultats, ben al contrari, mostren que les pràctiques digitals són dinàmiques, canviants. El canvi es fa en resposta a les circumstàncies i als interessos personals i, com tot canvi, pot ser un increment o un decrement de les pràctiques digitals, cosa que també passa en altres grups d'edat", destaca Fernández-Ardèvol.

Bretxa de gènere

Això sí, entre els usuaris més avançats del telèfon mòbil, hi ha més proporció d'homes. "La causa principal és la bretxa sociodigital, que arriba al màxim en el cas de les persones grans. Les dones grans han tingut menys exposició a internet al llarg de la seva trajectòria vital, ja que, o bé han treballat a casa, tenint cura de la família, o bé han accedit a feines que, en general, són menys qualificades. A més, el nivell educatiu de les dones grans és més baix que el dels homes grans, atès que van experimentar una marcada discriminació de gènere en l'accés a l'educació. Tot plegat, menys exposició i menys qualificació, fa que les dones grans també estiguin en una situació menys avantatjosa en el món digital", resumeix l'experta de la UOC.

Precisament, les darreres investigacions de Fernández-Ardèvol i les seves companyes analitzen la bretxa digital i també se centren en l'edatisme.

Referència de l'article

Mireia Fernández-Ardèvol, Andrea Rosales, Francisca Morey Cortès. Set in Stone? Mobile Practices Evolution in Later Life. Media and Communication (ISSN: 2183–2439) 2023, Volume 11, Issue 3, Pages 40–52. https://doi.org/10.17645/mac.v11i3.6701

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides número 9, Indústria, innovació i infraestructura, i número 10, Reducció de les desigualtats.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.