La intel·ligència artificial: àngel o dimoni?

Garantir una educació equitativa i inclusiva de qualitat, promovent oportunitats d'aprenentatge permanents per a tots, és el quart objectiu de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 de Nacions Unides. A aquest, se li suma l'actual repte de l'educació orientat al desenvolupament de pràctiques d'ensenyament i aprenentatge innovadores. D'acord amb això, en un món en constant evolució, la intel·ligència artificial (IA) emergeix com una força transformadora en diversos àmbits de la vida quotidiana, entre d'altres, l'educatiu, en què les IA es presenten com un aliat prometedor per redefinir l'experiència docent i el procés d'aprenentatge tenint en compte les necessitats de cada persona.

Tant l'ús de tecnologies avançades com l'adopció d'enfocaments pedagògics creatius i personalitzats són innovacions que tenen el potencial de trencar les barreres tradicionals i arribar a estudiants amb diferents estils d'aprenentatge, necessitats i contextos, de manera que es converteixen en una eina d'inclusió per a tots i centrada en l'estudiant, que promet la consecució de l'agenda Educació 2030.

Malgrat això, encara és poc el que se sap sobre la intel·ligència artificial. Així ho indica el director de la Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), a més d'investigador del grup consolidat Edul@b i catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació d'aquesta mateixa universitat, Albert Sangrà. "Diria que és com un iceberg del qual solament coneixem una petita part, i encara desconeixem tot el que no en sabem. Per això, hem d'estar molt atents i observants a com la intel·ligència artificial pot anar generant aspectes que puguem fer servir en la docència en benefici i millora d'aquesta, així com als riscos que poden anar apareixent de manera constant", afirma l'expert.

Una IA de tots i per a tots

Actualment, la UNESCO fa una crida a adoptar un enfocament de la "IA per a tots" centrat en l'ésser humà i en la lluita contra les desigualtats en l'accés al saber, a la recerca i a la diversitat de les expressions culturals, evitant accentuar les diferències tecnològiques entre els països i dins d'aquests.

Davant d'aquests escenaris, és imprescindible que els professors treballin en sinergia amb la IA i amb altres professionals per crear un entorn més dinàmic, recordant que les fortaleses de la IA i les habilitats humanes exerceixen un paper rellevant en el desenvolupament dels joves, i modelen així un futur educatiu prometedor i visionari. Per a l'expert Sangrà, "sembla que tot ha de ser innovació i res més, però la innovació s'ha de basar en la recerca, en allò que ens mostra evidències de funcionament certes. Per tant, investigadors, educadors, desenvolupadors i innovadors han de treballar conjuntament. L'educació ha deixat de ser una missió individual per convertir-se en una missió grupal. És un treball en equip que no es pot entendre d'una altra manera, i si volem aprofitar els beneficis o potencialitats que qualsevol tecnologia ens pot aportar, hem de treballar en equip per aconseguir una millor educació per a tothom".

Els desenvolupaments tecnològics en l'educació han de tendir a la millora de les capacitats humanes i la protecció dels drets d'aquests amb l'objectiu d'una òptima i equilibrada col·laboració entre els humans i les màquines, l'aprenentatge i el desenvolupament sostenible. Sent així, el procés de formació no ha de ser només una tasca que ha de complir l'estudiant, sinó que també ha de ser motivació per als professors i fins i tot els pares de família, ja que, així com qualsevol canvi és difícil i genera un rebuig inicial, tots els actors educatius, començant pels docents, necessiten formar-se de manera constant per anar a l'una amb els canvis tecnològics i socials i, d'aquesta manera, preparar els seus estudiants per fer d'aquests avenços un aliat en la seva carrera cap als seus objectius. "Necessitaran entendre què és la intel·ligència artificial, com funciona, de quina manera la podem utilitzar en el nostre propi benefici. Jo sé que els professors són persones intel·ligents que tenen un coneixement valuós per al conjunt de la societat. Ho superaran, seran capaços d'utilitzar aquests mecanismes tecnològics en benefici de la seva pròpia docència i de l'aprenentatge dels estudiants", emfatitza el professor.

Cada avenç tecnològic comporta certs desafiaments que, amb el pas del temps, han estat superats. Va passar amb l'arribada de la calculadora, quan es creia que, per causa d'ella, les persones perdrien la seva capacitat de comptar, o amb l'aparició de la Viquipèdia, que es pensava que les persones ja no aprendrien a escriure o a analitzar, perquè ho copiarien tot. Tanmateix, tot això es continua fent i s'ha apropiat com a habilitat humana. Passa el mateix amb la intel·ligència artificial, la qual és simplement un element més tecnològic al qual la societat s'ha d'adaptar a través dels processos de formació.

Aprendre o avaluar, què és més important?

Ara, parlant del procés d'avaluar, aquesta potser és la preocupació més important: com avaluar? Efectivament, en un entorn virtual això pot ser complex, però per això mateix cal canviar els mecanismes d'avaluació, reformular o reimaginar com fer-ho. En aquest sentit, el professor Sangrà reflexiona sobre el següent: "A mi em preocupa, més que l'avaluació, com farem aprendre als nostres estudiants. Aquesta és la nostra missió, això és el que estem obligats a fer. Per tant, si la intel·ligència artificial ajuda al fet que els nostres estudiants puguin aprendre més i millor, l'avaluació hauria de ser un element secundari. I no canviarem un sistema d'aprenentatge si no canviem com avaluem. Jo crec que aquest és el repte probablement més important que tenim davant les institucions que ens dediquem a ensenyar."

L'educació està obligada a replantejar-se les metodologies d'aprenentatge i a fer servir la tecnologia com un suport per a aquest canvi. Els avenços tecnològics ens estan obligant a canviar els plantejaments tradicionals en què se sosté l'educació, des del contingut i el currículum fins a la manera d'avaluar, perquè hi ha coses que probablement no té sentit que s'ensenyin ara, atès que ja les fan les màquines, o n'hi ha d'altres que poden ser més importants, més necessàries. Davant d'això, el professor Sangrà indica: "No té sentit que ens mantinguem ensenyant les mateixes coses, de la mateixa forma i avaluant-les de la mateixa manera, perquè la societat ens està exigint que avancem, que canviem i que innovem en les pròpies metodologies, que les modernitzem i que ens basem en la tecnologia per fer-ho, perquè segurament pot ser un aliat molt valuós."

L'educació del futur pot transcendir les limitacions tradicionals i obrir les portes a un món de possibilitats per a cada estudiant, sense excepció, tenint en compte que "hi ha un element molt important, i és que el tutor intel·ligent no té capacitat emocional per empatitzar amb l'estudiant, i això segurament —ara com ara— només ho pot fer una altra persona. És a dir, que l'aspecte emocional sempre estarà vinculat a les persones, i les IA ens poden ajudar a resoldre altres aspectes. Tanmateix, hi insisteixo, potser en el futur hi ha una solució per a això, ja que el canvi en tots aquests desenvolupaments és ràpid", afirma el professor.

La intel·ligència artificial és àngel o dimoni?

Respecte d'aquest qüestionament, l'expert Sangrà és contundent en la seva resposta: "És o serà el que nosaltres vulguem que sigui. Serà àngel si la sabem aprofitar al màxim en benefici de l'educació, però pot arribar a ser un dimoni si ens deixem trepitjar o arrossegar per ella. Serà el que vulguem que sigui, el problema és: sabem el que volem que sigui? Si som capaços de donar resposta a aquesta pregunta, després de reflexionar sobre aquest tema, jo estic segur que al final pot arribar a ser un àngel. Però, bé, en aquests moments, jo encara no donaria una resposta definitiva."