Més de la meitat dels graduats en línia troba una feina nova després de graduar-se

Els resultats de l'informe d'inserció laboral dels titulats universitaris de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) 2023 indiquen que el percentatge de persones graduades a la universitat en línia que han accedit a la feina actual després de graduar-se ha augmentat (i han passat del 32,8 % el 2011 al 51,3 % el 2023). L'enquesta es porta a terme des de fa quinze anys, i es repeteix cada tres anys entre titulats de totes les universitats catalanes. Les enquestades són persones que fa tres anys que han acabat els estudis, i se'ls plantegen tres qüestions: si treballen, quina és la qualitat de la seva ocupació i què farien per millorar la formació rebuda. Les dades no evidencien un impacte clar de les tensions econòmiques derivades de la crisi sanitària de la COVID-19. A més, la taxa d'atur (5,5 %) de tota la població enquestada (tant de la universitat presencial com no presencial) se situa en un mínim històric des del 2011 i s'apropa al que es coneix com a plena ocupació (5 %).

Una novetat de l'informe és l'observació d'un canvi pel que fa als antecedents laborals i l'accés a la feina de les persones graduades a la universitat no presencial: el percentatge de persones que, durant la carrera, treballaven en una feina relacionada amb la titulació s'ha anat reduint des de l'any 2011 (del 62,6 % el 2011 al 50,9 % el 2023).

Canvi en el perfil educatiu d'entrada als estudis: creix el format en línia com a primera opció

Les persones titulades d’un grau a la universitat no presencial continuen sent de més edat (la mitjana se situa en els 40,6 anys, mentre que a les universitats presencials és de 27,3). Ara bé, ha canviat el perfil educatiu d'entrada, perquè ara són una minoria les persones graduades que ja tenien una titulació prèvia.

Els estudis anteriors ja mostraven aquesta tendència, que en aquest nou informe s'acaba de consolidar: ha crescut el percentatge de persones que accedeixen als estudis no presencials després de la selectivitat o dels ensenyaments postobligatoris no universitaris. L'augment més destacat és el de 10 punts percentuals de persones que accedeixen als estudis no presencials a través de les PAU, que passen de l'11,2 % de l'anterior informe el 2020 a l'actual 20,7 %.

Característiques de l'ocupació: més estable per als graduats en línia

L'ocupació de les persones graduades de la universitat no presencial presenta valors similars a la de les universitats presencials, segons mostra l'informe. L'ocupació s'ha mantingut relativament estable durant les últimes cinc edicions de l'enquesta, encara que hi ha petites variacions entre àmbits de coneixement: l'any 2023 l'àmbit amb més ocupació és el d'enginyeries (94,5 %) i el que en té menys és el d'humanitats (88,2 %).

D'altra banda, les persones graduades de la universitat no presencial acostumen a tenir més estabilitat que les persones graduades de les universitats presencials (un 71,1 % versus un 64 %). El mateix informe contextualitza aquestes dades i avisa que cal tenir en compte que les persones graduades de la universitat no presencial tendeixen a ser més grans (14 anys més de mitjana) que les de les universitats presencials, i a tenir titulacions universitàries prèvies i més antiguitat a la seva feina actual. Les persones graduades de la universitat no presencial van accedir a la seva feina actual, de mitjana, fa 8,7 anys, 6 anys abans que les persones de les universitats presencials.

L'informe no ha observat un impacte de la reforma laboral en la tipologia de contractes de les persones graduades de la universitat no presencial. Així doncs, la tipologia de contracte varia considerablement entre àmbits de coneixement: l'any 2023 l'àmbit amb més contractes indefinits és el d'enginyeries (81,6 %) i el que en té menys és el de salut (58,8 %). El percentatge global de persones amb contracte indefinit s'ha anat reduint des del 2011, amb la davallada més forta el 2014, especialment per a les persones graduades dels àmbits d'humanitats i socials.

Pel que fa als sous, l'enquesta mostra que les persones graduades de la universitat no presencial guanyen, de mitjana, uns 400 euros més que les que ho fan a les universitats presencials. Aquesta diferència, segons l'informe, la pot explicar el fet que les persones graduades de la universitat no presencial tenen, de mitjana, més edat, experiència i antiguitat professional. Tot i així, el poder adquisitiu de les persones graduades de la universitat no presencial s'ha reduït en el període analitzat. Si el 2011 el salari mitjà brut mensual era de 2.782,7 euros, el 2023 se situa en 2.691,6 euros.

Alta adequació dels estudis en línia a la feina

L'informe també analitza quina és l'adequació dels estudis a la feina. Les dades mostren que 8 de cada 10 persones graduades a la universitat no presencial que treballen fan funcions específiques de la titulació.

Gairebé el 80 % de les persones graduades en línia tornarien a cursar el mateix grau, segons l'enquesta. En aquest sentit, destaca l'alt nivell de satisfacció de les persones graduades de salut (Psicologia): més de 9 de cada 10 repetirien la titulació. Les persones enquestades manifesten que hi ha un ajust elevat entre el nivell de formació i la seva utilitat per a la feina. L'aprenentatge i aprenentatge autònom, la cerca i gestió de la informació, i la planificació i organització són les competències transversals amb un nivell de formació més ben valorat. Tal com passa a les universitats presencials, l'anglès és la competència amb una valoració pitjor, malgrat que el nivell s'adequa a la utilitat per a la feina que les persones graduades consideren necessària.

Els graduats en línia adquireixen més competències

D'acord amb l'informe de l'AQU, el dèficit formatiu és, en general, molt baix, excepte en les competències d'expressió oral i treball en equip. Les persones graduades consideren que la seva utilitat per a la feina és de 0,6 i 0,7 punts, respectivament, més elevada que la formació rebuda. El nivell d'adquisició de competències augmenta favorablement entre les persones graduades de la universitat no presencial. Milloren especialment les competències d'expressió oral (0,9 punts), creativitat i innovació (0,6 punts) i anglès (0,6 punts).

Evolució de la població titulada de màster a Catalunya, amb una tendència clara pel format en línia

Pel que fa a la població titulada de màster a Catalunya, l'informe indica que s'estabilitza el nombre de persones titulades de màster els darrers cursos a la ratlla de 21.000, i creix clarament el pes de la modalitat en línia. Amb el desplegament de l'espai europeu d'educació superior (EEES), el nivell de postgrau s'ha consolidat com el nivell d'especialització disciplinària i professional. Entre els cursos 2013-2014 i 2017-2018 el creixement va ser explosiu, i es va doblar en només quatre anys. Els últims anys, en canvi, s'ha entrat en una fase d'estabilització o creixement més moderat.

Si bé més de la meitat de les persones titulades de màster ho fa encara a la universitat presencial, el seu nombre ha disminuït els darrers cursos, i és la universitat no presencial la que ha compensat aquest decreixement, segons l'informe. Actualment, gairebé 1 de cada 3 persones titulades de màster a les universitats catalanes ho fa a la universitat no presencial, fet que evidencia l'alta importància d'aquesta modalitat d'ensenyament en aquest nivell educatiu, constata l'estudi de l'AQU.

Universitats participants a l’estudi

L’estudi de l’AQU s’ha fet a través d’enquestes a titulats que es van graduar els cursos 2018-2019 i 2019-2020 a les universitats presencials Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Vic-UCC, Universitat Internacional de Catalunya i Universitat Abat Oliba CEU i d’enquestes a titulats en línia de la Universitat Oberta de Catalunya..