Una nova investigació revela que l'alimentació és la responsable principal de la desmesurada petjada ecològica de la UE-27
Una quarta part dels aliments consumits als 27 països de la UE procedeix de fora, cosa que posa de manifest la vulnerabilitat del sistema alimentari de la Unió EuropeaNomés 5 països, entre els quals hi ha Espanya, representen el 70 % de la petjada alimentària dels 27
L'estudi publicat a 'Nature Food' ha comptat amb la participació d'experts en sistemes alimentaris de la UOC
Una nova investigació coordinada per científics especialitzats en sostenibilitat de Global Footprint Network, en col·laboració amb experts en sistemes alimentaris i amb la participació d'Anna Bach Faig, investigadora del grup FoodLab i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha donat lloc a l'article "EU-27 Ecological Footprint was primarily driven by food consumption and exceeded regional biocapacity from 2004 to 2014", publicat aquesta setmana a Nature Food. La manera com els aliments se subministren als compradors europeus i com aquests els consumeixen representa la part més gran de la seva petjada ecològica, entorn del 30 %. L'estudi assenyala la necessitat de dissenyar i implementar polítiques que s'hagin de complir obligatòriament per cada etapa de la cadena de subministrament alimentari, amb la finalitat d'avançar envers el Pacte Verd Europeu i l'estratègia Farm to Fork (de la granja a la taula).
Des de l'origen fins al consum, els sistemes alimentaris exerceixen diferents pressions sobre els ecosistemes; per exemple, l'ús i el canvi d'ús del sòl, l'esgotament i la contaminació de l'aigua, la pèrdua de biodiversitat i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. "Els europeus mengen per sobre de les seves possibilitats en termes d'importacions, emissions de diòxid de carboni i ús del sòl i de l'aigua", explica Roberta Sonnino, del Centre per al Medi Ambient i la Sostenibilitat i membre de l'Institut per la Sostenibilitat de la Universitat de Surrey. "La tendència d'intervenir en el subministrament o la demanda no funciona. Necessitem un enfocament sistèmic per abordar-los conjuntament, a més d'examinar les polítiques comercials. En lloc d'adoptar un enfocament dispers, els governs nacionals han d'implementar polítiques alimentàries holístiques basades en evidències, precisament en la mena d'evidències incloses en aquesta recerca", afirma Sonnino.
La investigadora del Foodlab de la UOC, Anna Bach Faig, ha analitzat per a aquest estudi les tendències de consum i les possibles solucions proposant accions per un sistema alimentari més sostenible per als 27. "Els resultats reforcen la importància d'obtenir proteïnes més enllà de la carn i els productes lactis, augmentant l'absorció de patrons dietètics rics en plantes, així com la mida de les porcions", explica la coautora de l’article Bach Faig.
D'acord amb investigacions anteriors, l'estudi demostra que els productes animals —carn, peix i, en grau més baix, lactis— són molt intensius en recursos en comparació amb els aliments d'origen vegetal. No obstant això, els aliments d'origen vegetal, per exemple, les verdures, constitueixen l'element principal de les dietes de només 8 dels 27 països de la UE. "La necessitat d'augmentar les fonts de proteïnes d'origen vegetal, com ara els llegums i la fruita seca, també es demana als enfocaments actuals que integren consideracions nutricionals i ambientals. S'han de promoure polítiques destinades a garantir un accés suficient a aliments sostenibles i saludables a partir, per exemple, de la contractació pública i els currículums escolars", proposa la coautora de l’article Bach Faig.
Espanya és un dels cinc països que contribueixen a un 70% de la petjada alimentària d'Europa. Per ordre, els cinc països són: Alemanya (21%); França (15%); Itàlia (13%) Espanya (12%) i Polònia (8%)
Els residents europeus superen constantment la biocapacitat de la regió
La demanda de recursos biològics i serveis ecosistèmics per part de la humanitat supera amb escreix la capacitat del planeta per regenerar aquests recursos i emmagatzemar les emissions de diòxid de carboni, tal com mostra la progressió del Dia de la Sobrecapacitat de la Terra. De la mateixa manera, i segons les dades analitzades en l'estudi, la petjada ecològica dels residents de la Unió Europea (UE) supera constantment la biocapacitat d'aquesta zona, per la qual cosa es depèn de recursos externs per satisfer les exigències de l'estil de vida de la UE.
"El Pacte Verd de la UE i l'estratègia Farm to Fork situen aquesta regió com a líder mundial en la transició a sistemes alimentaris i societats més sostenibles. No obstant això, gairebé el 25 % de la biocapacitat necessària per mantenir la dieta dels residents de la UE-27 procedeix de països que no pertanyen a la UE. La nostra anàlisi suggereix que no n'hi haurà prou amb limitar-se a aplicar els objectius de l'estratègia Farm to Fork al sector agrícola per complir els objectius de descarbonització de la UE, ja que l'impacte ambiental es trasllada a països que no pertanyen a la UE", afirma l'autor principal i coordinador de la recerca, Alessandro Galli, director de les regions del Mediterrani, l'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica de Global Footprint Network.
"És probable que, per si sols, els canvis en el subministrament no siguin suficients perquè el sistema alimentari de la UE-27 sigui sostenible en els termes que descriu l'estratègia Farm to Fork. Incloure perspectives tant de nutrició com de sostenibilitat en les recomanacions dietètiques nacionals basades en aliments pot desencadenar canvis en el consum d'aliments i en les tendències de comportament que beneficiïn la salut humana i planetària", especifica la coautora Marta Antonelli, responsable del Projecte de sistemes alimentaris de Global Footprint Network.
Article de referència:
Alessandro Galli, Marta Antonelli, Leopold Wambersie, Anna Bach-Faig et al. EU-27 Ecological Footprint was primarily driven by food consumption and exceeded regional biocapacity from 2004 to 2014. Nature Food (2003) https://www.nature.com/articles/s43016-023-00843-5
Contacte per a premsa
Sònia Armengou Casanovas
sarmengouc@uoc.edu
+34 619 413 823
UOC R&I
La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.
Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).
A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.
Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció